Badalona bitàcola

Categoria: Badalona

  • L’aigua de Badalona… La de la platja

    Aquest any tothom ha coincidit en la seva qualificació de l’aigua de la platja: bruta. No tots els dies, però sí una gran part, l’aigua ha estat tèrbola i l’escuma que surava no animava gaire al bany. A finals de juliol l’ajuntament deia que es destinarien 50 milions de pessetes a fer un estudi per intentar millorar les condicions de l’aigua de la platja. Com que no s’ha dit res més sobre aquest estudi he fet una pregunta al respecte a l’àrea de medi ambient de l’ajuntament. Us faré saber la seva resposta 🙂

  • Un aparcament a la Rambla

    Els comerciants del Centre tornen a demanar un aparcament subterrani a la Rambla. Diuen que “la Rambla està morta” i que l’aparcament la podria salvar. Jo, la veritat, no ho veig gaire clar i tal com deia en una entrada de fa temps, si a canvi del aparcament es millora el passeig marítim, doncs encara, però si és a canvi de res, jo no estic d’acord (sí, sé que la meva opinió no té gaire pes :-)).

    Jo crec que els problemes que tenen (i tindran) els comerciants del centre de Badalona no es solucionaran amb un aparcament. Les zones d’oci i compres de la ciutat es van multiplicant i els visitants, si fa o no fa, som els mateixos, així que la gent es va distribuint i els llocs nous, al menys inicialment, tenen més atractiu.

    Per acabar comentar que aquesta tarda he passejat per la Rambla. Sort que està morta 🙂 gairebé no havia lloc per seure a les nombroses terrasses…

    Més informació a Vilaweb – el Punt

  • Trànsit a Badalona

    A Badalona els senyals de prohibit aparcar no sempre són d’obligatori compliment. El problema és que no hi ha manera decent de saber quan són obligatòries i quan estan només per fer maco.

    Fa uns dies, però, vaig trobar una cosa curiosa. Un conjunt de senyals contradictoris que t’obliguen a saltar-te algun, o quedar-te aturat. La fotografia està feta el dia de Sant Joan al carrer Manuel Fernández Márquez, poc abans de la cantonada amb el carrer Sant Lluc.

    Senyals contradictoris als carrers de Badalona

  • Un “petit” excés de senyals de trànsit

    Aquesta fotografia està feta al carrer ponent i les senyals de “cediu el pas” són per a la cruïlla amb l’avinguda Marqués de Montroig. És evident que la cruïlla és perillosa, però alguna cosa falla si ha calgut posar tanta senyalització. No?

    Fins a 8 senyals de 'cediu el pas' es poden trobar a la cantonada del carrer Ponent amb l'avinguda Marqués de Montroig

  • El futur de Ca l’Arnús, Can Solei i el camp de futbol del Badalona

    Aquesta és la tercera de tres entrades dedicades, bàsicament, a Can Solei i Ca l’Arnús, però on irremeiablement el camp de futbol del Badalona ha de ser-hi present.

    Avui tothom parla de la unió de Can Solei i Ca l’Arnús, però ningú no diu que el Camp de Futbol del Badalona sembla fet “robant” una part a Can Solei. No sé com va sortir aquest camp de futbol ni si es va fer o no a partir de part de Can Solei, només tinc referència de que es va inaugurar al 1936.

    Situació del camp de futbol del Badalona en referència als parcs de Can Solei i Ca l'arnús

    En aquest gràfic es veu d’una manera molt aproximada com queden els tres terrenys als que em refereixo. Com que Can Solei (taronja) i Ca l’Arnús (verd) s’han d’unir, perquè no aprofitar el camp de futbol (blau) (que el Badalona vol deixar a canvi de diners) per a integrar-ho amb els dos parcs?

    Veiem com estan ara les coses i com m’agradaria a mi que fossin. Ara mateix Can Solei i Ca l’Arnús són dos parcs diferents sense cap unió, no hi ha manera de passar d’un a l’altre sense sortir al carrer. El Badalona té un projecte que implica intercanviar el camp de futbol amb l’ajuntament. Un cop fet el canvi l’ajuntament vol requalificar els terrenys (ara estan qualificats com a equipaments) i fer pisos. Per altra banda tenim el col·legi que tal com està ara impedeix la normal utilització del parc per part dels visitants. Està clar que es vol construir una nova escola, però sembla que no està gens clar a on. L’ajuntament la volia fer fora del parc i l’ampa va exigir que es fes dintre. Al final l’ajuntament va cedir, però a on faran l’escola? Durant un temps semblava que la farien al nivell superior del parc, però tal i com deia quan parlava de Can Solei, aquest nivell és el millor nexe d’unió amb Ca l’Arnús. Les màquines ja no hi són… On faran l’escola?

    Bé, perquè no aprofitar el camp de futbol? Ja que és una zona d’equipaments que segueixi sent-ho, es pot construir allà l’escola, no interferirà amb el normal funcionament del parc (i ara parlo de parc i no de parcs referint-me a tot el conjunt), continuarà dins del parc i els ciutadans de Badalona no haurem perdut una altre zona d’equipaments sota el pes gairebé inamovible dels pisos.

    Més informació al respecte es pot trobar a Vilaweb:

  • Can Solei

    Can Solei és un parc situat al barri de Casagemas, just a tocar el parc de Ca l’Arnús. De fet, com deia fa uns dies, inicialment Can Solei i Ca l’Arnús era una sola finca coneguda com Can Solei.

    La finca de Can Solei va ser expropiada per l’ajuntament als anys seixanta i es va obrir com a parc al 1977. Té tres nivells, l’inferior, una mena de jardins amb una font, un petit estanyol, molts arbres i molta tranquil.litat. És el lloc ideal per anar a passejar amb un nadó les tardes d’estiu, o, fins i tot, per a gaudir d’un bon llibre a la fresca. El nivell intermig està ocupat per la gran explanada que dóna accés al parc, una explanada de terra que de tant en tant es fa servir d’aparcament :(, també ocupa aquest nivell l’escola pública Artur Martorell, que ocupa uns edificis que no crec que reuneixin condicions com a escola… Finalment, el nivell superior està format per una gran explanada amb alguns arbres i un espai de jocs infantils. Aquest nivell és el que amb més facilitat es podria unir amb Ca l’Arnús, doncs aquí les dues finques queden gairebé a la mateixa alçada.

    Can Solei, amb lo maco que és té moltes coses a millorar. Crec que als jardins de la part inferior s’els hi podria treure més profit, arreglar-los millor i al nivell superior es podrien plantar més arbres i adequar-lo per tal que no trenqui el conjunt amb el jardí de Ca l’Arnús.

    Però el pitjor de Can Solei és l’accessibilitat. L’accés des el nivell intermig (on està l’entrada) cap als altres nivells és molt dolent. Per anar a la part superior del parc cal pujar per una rampa amb un fort desnivell i per baixar al nivell inferior la rampa de baixada, de terra amb petits esglaons, no és gens adequada per a una cadira de rodes o per a una persona amb dificultats per caminar. I encara pitjor, durant les hores de classe l’escola impedeix amb una tanca l’accés a aquestes dues rampes i, per tant, l’accés a persones amb minusvalues, o, simplement, amb cotxets de nadons als altres dos nivells. No entenc aquesta imperiosa necessitat de l’escola de barrar el pas per davant dels edificis… No m’imagino al Nen Jesus de Praga tancant el carrer Barcelona, o als Maristes el carrer del Temple o al Cultural el carrer Laietana, simplement perquè és hora de classe. Perquè aleshores es tanca el parc de Can Solei al pas de persones amb dificultats per baixar i pujar escales durant les hores lectives?

    Aquesta és la segona de tres entrades dedicades a Can Solei, Ca l’Arnús i el camp de futbol del Badalona. La primera la vaig publicar el dia 2, la segona avui i la tercera d’aquí a un parell o tres de dies.

  • Mobles vells a Margarida Xirgu

    Abans d’ahir algú va deixar mobles vells a la cantonada del carrer Margarida Xirgu amb la plaça de les Gavines. No és la primera vegada, la gent acostuma a deixar-les allà abans (o després) de cridar el servei municipal que s’encarrega de recollir-les. No crec que sigui un bon lloc, però ho fan. La qüestió és que aquest cop portem ja dos dies sencers amb els mobles vells allà tirats i cada cop n’hi ha més. Aquesta cantonada sembla un abocador! Entre el conjunt de mobles podem trobar-hi un matalàs (que ocupa part de la vorera de Margarida Xirgu) i un mirall trencat, i això representa dos perills. El matalàs, i de fet tota la “merda” que s’ha acumulat allà en dos dies, poden cremar amb molta facilitat. Només cal una burilla i no m’agradaria a mi viure just al pis que hi ha a sobre. De fet sembla preparat per a una foguera de Sant Joan. I, d’altra banda, el mirall trencat és un perill per als nens i nenes que juguen al parc.

    No sé de qui és la culpa, si de qui ha deixat els mobles allà, dels serveis municipals que no els han passat a recollir o d’una combinació de tots dos, però cal que algú hi faci alguna cosa abans que no passi res.

    Aprofito l’ocasió per comentar el que ja he dit al començament. Aquesta cantonada, sota el balcó d’un pis, no és el lloc més adequat per acumular mobles vells. Els serveis municipals haurien d’aconsellar algun altre lloc i la Guàrdia Urbana hauria de vetllar perquè es complissin les normatives urbanes que toquin.

    Acabo amb una foto de l’abocador del carrer Margarida Xirgu 🙁

    Mobles vells abandonats a la cantonada de Margarida Xirgu amb la plaça de les Gavines

    Actualització (16:00): Ja han recollit els mobles. Aquesta matinada, a les 3:20 per a ser més exactes, un camió d’escombraries s’enduia tots els mobles. Evidentment el soroll que ha fet (sobre tot al trencar els mobles amb la premsa) ha despertat a mig carrer. Bé, perquè han tret els mobles del carrer, malament per l’hora i pel fet de despertar els veïns i malament perquè han deixat uns quants trossos (i no petits) del mirall a terra, amb el perill que això representa. Tan costa fer les coses ben fetes?

  • Un passeig per Ca l’Arnús

    Començo avui una sèrie de 3 entrades a la bitàcola en les que parlaré de Ca l’Arnús (avui), Can Solei i el futur d’aquesta gran zona verda de Badalona.

    Els parcs de Can Solei i Ca l’Arnús són una gran zona verda al mig de la ciutat i cal tenir cura d’ells. És sorprenent que hagin arribat fins els nostres dies sense caure als peus de la especulació immobiliària i caldrà fer grans esforços per evitar la seva degradació i la seva pèrdua.

    Ca l’Arnús

    Fins el 1.851 Ca l’Arnús formava part de Can Solei, de manera que eren una sola finca. Però aquest any en Evarist Arnús va comprar la part de la finca que avui coneixem com a Ca l’Arnús. No faré aquí un relat de la llarga història de Ca l’Arnús, però per a tot aquell que tingui interès a Micacoweb hi ha un molt bon article al respecte. Destacaré però un parell de frases d’aquest article: "L’Ajuntament (PSC) sembla recolzar Clara Arnús, i fa la vista grossa davant la destrucció de
    canals de rec històrics, arbres centenaris o del pont llevadís que donava entrada al petit castell
    enmig de l’estany, amés de construir un mur per dividir les dues parts de la finca." i "L’any 1.996 Joan Blanch (batlle) aprova el projecte de construcció d’un restaurant, d’un centre
    de convencions i un aparcament als terrenys dominats per Clara Arnús vora l’estany i el jardí romàntic." Sembla que les medalles que es vol posar el PSC amb aquest parc, no són gaire merescudes.

    Aprofitant que el parc està obert els caps de setmana, el dia 25 vaig anar a passejar per allà i vaig fer unes quantes fotos. Realment la part de parc visitable és molt maca, val la pena acostar-se i fer-hi un passeig. Ara, més de la meitat dels terrenys de Ca l’Arnús no són visitables i una part important són explotacions agràries. Per acabar-ho d’arrodonir tot i estar tocant Can Solei, no es pot accedir d’un parc a l’altre, de manera que la porta que es va obrir durant les primeres visites públiques a Ca l’Arnús, queda com una mena d’"escultura" a la propaganda política.

    A partir d’aquí intentaré explicar que es pot trobar un visitant a Ca l’Arnús, que hi ha i que podria haver…

    El gràfic que trobareu a continuació pretén mostrar el Ca l’Arnús tal i com està avui. Els botons ens permeten veure, sobre el mapa, quines són les zones del parc que són visitables i quines no. En vermell hi ha una zona (tocant a Can Solei) molt maca però que no és visitable. També he marcat on queda Can Solei i el Camp de Futbol del Badalona i també d’on són les fotos que es troben més avall..

    Bé, ja es pot veure que la part visitable és petita, molt petita en comparació amb l’espai de la finca no accessible al públic. Això sí, la part accessible és molt maca. Aquí hi ha algunes fotos (clica sobre la foto per veure-la més gran en una finestra nova):

    Porta d'accés de Can Solei a Ca l'Arnús (1) Vaig intentar accedir a Ca l’Arnús des de Can Solei. Segons diuen, les dues finques estaran unides en un futur. Ara, però, ni tan sols es pot passar d’una a l’altre. Però si la porta ja existeix, perquè no s’obre? I, perquè es va fer la porta? Només com a mesura electoralista?
    Camí d'entrada a Ca l'Arnús
    		 (2) Quan un arriba a la porta d’entrada a Ca l’Arnús, al carrer Sant Bru el primer que veu és un llarg camí de terra sota l’ombra de grans arbres.
    Els conreus ocupen una part molt important de Ca l'Arnús (3) Però aquest camí, té a les dues bandes un conjunt de conreus particulars a on, evidentment, el visitant no pot accedir… Al llarg del recorregut els conreus serà el que més es vegi.
    Porta d'accés de Ca l'Arnús a Can Solei (4) Un cop acabat el camí, i

    després una petita pujadeta, trobem la porta d’accés a Can Solei. No sembla que hagi cap intenció d’obrir-la…
    Imatge del jardí de Ca l'Arnús (5) Una mica més a munt trobem una explanada amb dues escultures i …
    Imatge del jardí de Ca l'Arnús (6) Bé, no sé com es diu a l’estructura aquesta, però aquesta explanada seria un lloc ideal per posar jocs infantils. Es gran, amb força ombra, plana,…
    Can Solei des de Ca l'Arnús (7) Des d’allà, a més, es pot veure la pista esportiva de Can Solei.
    Un bassal i un dipòsit d'aigua a Ca l'Arnús
    		 (8) Allà mateix, pujant unes escales hi ha una bassa i un dipòsit d’aigua que formen un conjunt força maco.
    El camí que arriba al llac de Ca l'Arnús
    		 (9) Un altre camí ens portarà fins al llac:

    El llac de Ca l'Arnús 1.
    (10)

    El llac de Ca l'Arnús 2. Pont.
    (10)
    El llac de Ca l'Arnús 3. (11)
    El llac de Ca l'Arnús 4.
    (12)
    El llac de Ca l'Arnús 5. La torre que hi ha al mig.
    (12)
    El llac de Ca l'Arnús 6. La torre que hi ha al mig. (13)
    El llac de Ca l'Arnús 7. Pont. (14)
    El llac de Ca l'Arnús 8. A ran d'aigua.
    (15)
    El llac de Ca l'Arnús 9. Una de tantes imatges boniques del parc.
    (16)
    Sortint de Ca l'Arnús.
    		 (17) Finalment un marxa amb un sabor agredolç, en veure un racó tan maco i al que encara li falta molt per estar en condicions.

  • De tot una mica

    Com que portava uns dies desconnectat tinc moltes coses per explicar… No arribaré a tot avui, però intentaré comentar allò que crec més important.

    La comissió d’investigació del cas Puyol va acabar acordant que la venda dels dúplex va ser legal però que es va fer sense fer prou publicitat, la qual cosa va donar un clar avantatge als al·legats del senyor Pujol. Avui llegeixo a la web de CiU un article titulat “CiU signa les conclusions de la comissió del cas Puyol però amb un vot particular” on llegeixo:
    Pel que fa a la venda dels habitatges, CiU destaca que si bé és cert que el preu es troba en la forquilla de preus d’aquells moments, també és cert que es troba en la franja més baixa de la forquilla, fet que confirma que els qui van adquirir els habitatges ho van fer en condicions de mercat avantatjoses des d’un punt de vista econòmic, la qual cosa posa de manifest que si s’hagués fet publicitat de l’oferta de la promoció hi hauria hagut demanda. Jo ja vaig explicar fa uns dies que, des del meu punt de vista, el preu dels dúplex era molt baix (aquí i aquí amb números).

    L’aigua de la platja (de fet la platja en sí) continua sense arreglar-se. De fet aquest any jo diria que està pitjor que l’any passat. No entenc perquè passa això i els polítics (i els tècnics?) no són capaços de donar una explicació coherent. Finalment “L’Ajuntament destinarà 50 milions per a fer un estudi de l’aigua” ho diu Badaweb. Per cert, el ajuntament és el de Badalona, els 50 milions són de pessetes i l’aigua és la de la platja…
    A CiU els ha fet molta gràcia les darreres declaracions de la Muntsa Niso i en Ferran Falcó a la seva carta de la setmana l’acusa de buscar culpables sense asumir cap mena de responsabilitat.

    Per cert que CiU segueix amb les seves fotodenúncies, aquesta setmana d’un solar abandonat al barri de Bufalà.

    I un parell de notícies més “CiU denuncia la venda il·legal de cotxes usats a l’avinguda Marquès de Montroig de Badalona” i “S’estudia la possibilitat de soterrat l’autopista” aquesta és molt bona, tot i que seré realista i esperaré un temps abans de creure-me-la.

  • Puyol va afavorir la seva família

    Ho diu “El Periódico” en una notícia que es titula així: “Badalona confirma que el ayudante de la alcaldesa favoreció a su familia“. La notícia també sortia ahir a “Badaweb” però amb un titular més suau: “La Comissió política que investiga el possible cas de tràfic d’influències de l’excap d’alcaldia de l’Ajuntament, considera que la dimissió ha estat n” (el titular es talla així…)

    També a Vilaweb – El Punt es pot trobar informació en un article titulat: “ICV de Badalona exigeix a Arqué que redueixi càrrecs de confiança arran de l’escàndol de l’excap d’Alcaldia“.

    Sembla ser que la comissió va arribar a la conclusió que Engestur no va fer prou publicitat dels dúplex que van sortir a la venda i per això no va haver-hi gaire compradors interessats. Afegeix que el preu de venda era l’adequat per l’època i la zona. Jo, que poc abans m’havia comprat el meu pis a Margarida Xirgu i que havia mirat molts pisos, discrepo, crec que els van sortir molt bé de preu, no regalats, però sí econòmics.

    Al final, la conclusió és que el senyor Puyol no va fer bé la seva feina i no va garantir la transparència de l’empresa municipal que dirigia, però no va fer cap il•legalitat. Per tant la seva dimissió tanca el cas.

    Tot això ha deixat un regust amarg a l’ajuntament, especialment als grups que acompanyen el PSC al govern. Per això la Muntsa Niso ha demanat que es redueixin els càrrecs de confiança de l’ajuntament, que freguen la seixantena!