Volia anar a dormir (ja toca) però no he pogut evitar fer la ronda diària de lectures obligades :-).
I m’he trobat amb un parell de coses que m’”obliguen” a escriure aquesta entrada. La primera és d’aquelles coses que dius “depende del color del cristal con que se mire”.
A Badaweb comenten que “Continuen endavant les obres destinades a construir ledifici dactivitat ambulatòria de lHospital Municipal de Badalona“. Ah! doncs bé, no? Però a Vilaweb Badalona no ho pinten tan maco: “L’ampliació de l’hospital municipal de Badalona comença amb retard i costarà el doble“. Al final, llegides les dues notícies resulta que és bo que comencin les obres, tot i que ens costaran molts diners. Com tot, només que aquest diners, en principi, estaran ben invertits 🙂
La segona “cosa” que m’ha animat a escriure aquesta entrada (i de fet la més decisiva) ha estat la carta setmanal d’en Ferran Falcó. Cal dir que per a mi la política local ha de ser això, local i, per tant, els polítics locals han de pensar en clau local, no en clau nacional o estatal, no han de defensar el seu partit sinó la seva ciutat, el seu poble. Per això, la carta de la setmana d’en Ferran Falcó m’ha agradat, i molt. Només té un petit problema. No me la crec 🙁
La carta comença molt bé, s’ha de reconèixer: Aquesta setmana, als qui teniu la bondat de llegir-nos, prego que ens ajudeu. L’estiu és temps de balanç, però també de preparació del proper curs. En aquest cas, del curs polític. Nosaltres creiem que, en el primer curs municipal, hem aprovat algunes assignatures, però també que n’hi ha d’altres on necessitem millorar. No és fàcil reconèixer que no arribem a tot. I hi ha molts polítics que tot i les evidències no ho acaben de reconèixer mai. En Ferran ho fa. És un punt al seu favor.
I continua: Per exemple, com podem acostar-nos millor i més eficaçment a vosaltres? Nosaltres pensem que no n’hi ha prou d’assistir a una festa, passejar, saludar els membres de l’associació de veïns i marxar. I que tampoc és suficient que fem una reunió de treball amb una entitat d’un barri. Sovint tenim la sensació que no arribem al nostre objectiu final, que sou vosaltres. O que no hi arribem prou bé. I la nostra vocació és mostrar-nos propers, escoltar i treballar a partir del que sentim a dir, i no del que diuen els reculls de premsa o el petit cercle “d’iniciats” que segueixen la política a Badalona.. Sí, es veritat, Badalona és molt més que no els que seguim (més o menys) la política local. Quantes persones a Badalona saben qui és en Ferran Falcó? Potser això és un punt de partida…
Més: És complicat tot això, prou que ho sabem. Però voldríem conèixer i que ens coneguessiu, compartir i oferir la nostra interlocució per bastir un projecte que depassés les fronteres estrictes del que és el nostre nacionalisme de progrés. Sabem que per augmentar la confiança que els badalonins ens tenen, ens cal superar la ideologia i fer un discurs molt localista. Sabem que les nostres eines -el butlletí d’El Tomb, la pàgina web, la foto-denúncia, la reunió mensual per districte, l’assistència als actes ciutadans, la preparació del Ple i la presència mediàtica- són necessàries però també insuficients per satisfer la nostra ambició.
I aquí comencen els meus dubtes… Fins a on està disposat a superar la seva ideologia en Ferran Falcó? I aquí entrem en un terreny molt i molt complicat que és el del nacionalisme i la llengua. Quants ciutadans de Badalona són nacionalistes catalans? I quants catalanoparlants? Sí, cada vegada més, però quants n’hi ha ara mateix? Ha pensat CiU Badalona, per exemple, fer la seva web bilingüe? Una cosa és la realitat i una altra el que voldríem que fos la realitat. I la realitat de Badalona és una, molt determinada, només cal trepitjar els barris per veure-la. Jo, a Badalona, faig servir d’inici, un idioma diferent segons el barri en què estic. I no acostumo a equivocar-me massa. I això de l’idioma és, possiblement, el més fàcil. I avui mateix CiU proposa a l’ajuntament la “persecució” (per dir-ho d’alguna manera) d’aquells establiments que no compleixen la llei de política lingüística. Bé, aneu a segons quins barris a exigir que us parlin en català. És com anar a segons quines botigues del centre exigint que us parlin en castellà 🙂 I això és un delicte? Així és com volem arribar als ciutadans dels barris?
No, no m’acabo de creure aquesta carta del Ferran. I mira que és maca!
