A veure si soc capaç d’explicar-me mitjanament bé. Fa uns dies criticava la pretensió de l’ajuntament d’allargar el carrer d’en Méndez Núñez fins arribar a Ca l’Arnús. L’excusa de l’ajuntament (per obrir un carrer de 16 metres d’amplada), era que d’aquesta manera es podria obrir un nou accés a Ca l’Arnús. He parlat amb molta gent d’aquest tema i coses que m’han dit (no puc garantir que siguin veritat) són:

• La possibilitat d’allargar Méndez Núñez fins a la riera Canyadó sembla que ja estava contemplada en plans urbanístics de fa temps
• Méndez Núñez és, actualment, un carrer estret, d’uns (aproximadament) 10 metres d’amplada. L’ajuntament parla d’allargar el carrer fins a Ca l’Arnús fent el nou tros amb 16 metres d’amplada. A més els nous edificis que es construeixen en aquest carrer, al cantó muntanya ja es fan pensant en una possible ampliació del carrer (es fan molt endarrerits respecte als vells edificis).

Amb aquestes dues coses un arriba a pensar que, efectivament l’objectiu final de tot plegat és fer de Méndez Núñez la continuació de Germà Juli. Potser amb la idea de que en un futur la circulació de vehicles direcció Barcelona passi per aquest carrer en comptes de per Sant Bru?

La qüestió és que sembla que això d’obrir un nou accés sigui només una excusa, si més no, no és realment una necessitat doncs l’accés ja existeix (tot i que, curiosament, l’ajuntament el manté tancat).

Ara és el president del CF Badalona el que parla d’accessos a Ca l’Arnús. I ho fa per justificar que l’ajuntament podria estar interessat en la requalificació dels terrenys del camp de futbol (ara d’equipaments). Si tenim present la proximitat política del president del CF Badalona i els actuals mandataris badalonins la cosa és preocupant. La notícia és de “el Punt“. Per cert, un dia em vaig atrevir a fer un suggeriment sobre quina utilitat podria tenir el camp de futbol del Badalona…

Divendres vaig llegir amb preocupació un petit article de Badaweb titulat “Ca lÂ’Arnús podria tenir un vial dÂ’entrada al parc a través del carrer Méndez Núñez, per a vianants i serveis“. Sorprenentment l’article diu: “Ca lÂ’Arnús podria tenir un vial dÂ’entrada al parc a través del carrer Méndez Núñez, per a vianants i serveis. Això permetria obrir el parc per l’única banda en què encara no hi havia garantit lÂ’accés.” Què? Si des de Méndez Núñez/Seu d’Urgell/Margarida Xirgu no es pot accedir directament a Ca l’Arnús és simplement perquè l’ajuntament no vol. A Can Solei hi ha una porta que permet el pas d’una finca a l’altra (per a mi és el mateix parc, a pesar de l’ajuntament) però que sempre està tancada.

Al mapa la línia vermella indica el “vial” que vol obrir l’ajuntament. Ara mateix ja hi ha una mena de camí d’uns 2 metres d’ample que arriba gairebé (no estic segur fins on arriba) a Ca l’Arnús. Però per convertir aquest camí en vial transitable s’hauria d’ampliar almenys a 6 metres si, com diu l’article, volen que hi passin “serveis”. De quina manera es faria l’ampliació? Només hi ha dues possibilitats. La primera és expropiant part dels badius de les cases del carrer Sant Bru. La segona és agafant part de Can Solei. Quina és l’opció que agafaria l’ajuntament? Evidentment carregar contra el parc de Can Solei. És més econòmic :(. Però és que, a més, és absolutament innecessari fer aquest vial. L’accés des de Can Solei cap a Ca l’Arnús es pot fer mitjançant la porta que uneix els dos parcs (una rodona vermella pintada al mapa) i que només es va obrir durant una festa del Badiu com a mesura de propaganda política.

Més coses que diu l’article: “LÂ’ajuntament ha elaborat un projecte urbanístic on proposa obrir aquest carrer i dissenyar-ne de nous a lÂ’antiga fàbrica de la Unió Vidriera.” Això significaria fer malbé el parc de Can Solei i si continuen (que té tota la pinta) fins a la riera de Canyadó, també una part de Ca l’Arnús.

Des d’aquí vull reivindicar la unió de Can Solei i Ca l’Arnús en un sol parc. Tenim a Badalona un espai preciós perfectament aprofitable per a usos lúdics i l’ajuntament només pensa en com fer passar les màquines per sobre. I mentrestant, on és l’oposició? On són els verds?

Llegeixo a la revista Alhora que a Ca l’Arnús han començat a llençar edificis a terra. L’article, titulat Més arbitrarietats a Ca lÂ’Arnús diu: “LÂ’Ajuntament de Badalona ha procedit entre els passats 22 i 24 de setembre a enderrocar definitivament els edificis històrics dels cellers i el llenyer de Ca lÂ’Arnús, de mitjans del segle XIX, que fins fa poc en algun dÂ’ells encara hi vivien veïns expropiats i lÂ’altra edifici havia estat un magatzem. Tot indica que aquestes actuacions no sÂ’aturen i properament sÂ’afegiria la casa de la porteria, dÂ’estil modernista.“, “ La paradoxa es que lÂ’Ajuntament estigui comportant-se amb prepotència i sense tenir en compte els drets dels afectats, quant aquests residents i el mateix Juan Alberto Arnús van ser durant anys els principals defensors que aquella finca es convertís en Parc Públic, i seÂ’ls apliqui la franquista Llei dÂ’Expropiació Forçosa de 1954” i “Ja es comença a sospitar entre lÂ’entramat social si darrera aquesta actitud no sÂ’amaguen les veritables intencions de lÂ’administració dÂ’alterar el projecte inicial de parc Públic per a tota la finca, i desplegar un pla especulatiu per a urbanitzar el Parc amb zones de restauració i oci”. Bé, l’article es comenta sol… Només un parell de coses. L’ajuntament de Badalona acostuma a actuar de manera prepotent. No té res de particular… Malauradament :(. En quant a les veritables intencions de l’ajuntament referent a Ca l’Arnús, de veritat que m’agradaria conèixer-les 🙁

Amb aquest títol enceta la Carta de la setmana d’en Ferran Falcó (CiU). Aprofita en Ferran aquest “jardinet” al carrer d’en Cueta per criticar la manca de jocs infantils a les places de la ciutat. Li dono tota la raó, però trobo a faltar una cosa a la seva carta. Posa exemples de places públiques que tenen manca d’aquests equipaments o que estan fets malbé. Però s’oblida de Ca l’Arnús on, tot i la importància que l’ajuntament diu donar-li, no hi ha cap espai pels infants. Sí, ja sé que tota la carta parla de places, però és que tant importants o més que les places són els parcs públics. Les places acostumen a estar envoltades de cotxes i soroll i no són un espai massa adient per als nens. Poden servir per a una estoneta d’esbarjo al sortir de l’escola, però per estar-s’hi més estona la millor alternativa són els parcs. No hi ha cotxes, ni tant soroll, ni tanta contaminació. Cal preparar els parc per als més menuts, perquè és on han d’anar a jugar. I els parcs de Badalona no estan gens preparats. I quant a Ca l’Arnús… Sembla fet només per fer maco en un “mirame y no me toques” no gaire profitós per la ciutat i els ciutadans (clar que potser és això el que es vol…)

Es pot trobar més informació a Badaweb a un article titulat “El polèmic nou supermercat al carrer Canonge Baranera molt ben acceptat pels veïns“

Avui he rebut un missatge a lonabada arroba terra.es on em comenten la manca de pistes de bàsquet a Badalona centre. La persona que mÂ’’envia el missatge em comenta:

Pensaràs que estic malfixat perquè segur que tindràs un bon grapat de pistes en ment ara mateix, deixa que m’expliqui :). Jo, igual que molts dels meus companys i amics, juguem a diferents equips de la nostra ciutat de manera que generalment no tenim problemes per entrenar o jugar a bàsquet al llarg de temporada. El problema comença quan la gent jove, i no tant jove, vol practicar aquest esport fora dels seus equips com a manera de passar el temps amb els amics i fer una mica d’esport i vida sana. És pràcticament impossible trobar una pista al centre de Badalona on poder anar a jugar una estona amb els amics.

Aquest problema s’accentua molt a l’estiu, quant tothom acostuma a tenir vacances.
Si no podem jugar a bàsquet a casa nostra, al centre de Badalona, què hem de fer? les activitats pel jovent no és que sobrin en aquesta ciutat. Com ha de ser Badalona capital del bàsquet europeu? Tant difícil és mantenir certes pistes obertes sense haver de llogar-les? (joves i recursos econòmics no són precisament sinònims…)

Abans de dir-hi la meva, voldria comentar que crec que la pista de Can Mercader no és ja dels veïns (però no ho puc garantir). Els jardins eren propietat dels veïns fins fa no gaire, però van arribar a un acord amb lÂ’ajuntament mitjançant el qual cedien la propietat a canvi que lÂ’ajuntament es fes càrrec del manteniment. No sé si aquest acord incloïa o no la pista, però és de suposar que també. Però puc estar equivocat…
D’altra banda hi ha una altra pista de bàsquet que es pot fer servir (i de fet es fa servir) que és la de Can Solei. Tampoc és cap meravella, però s’hi pot jugar.

I ara sí, dic la meva. On, més o menys al centre de Badalona, es podrien construir un parell de pistes de bàsquet obertes als joves?. Fàcil, a Ca l’Â’Arnús. On? Doncs per a mi el millor espai per posar-les seria a la part més propera al carrer Sant Bru i tocant la riera Canyadó. Això significaria treure els petits conreus particulars que hi ha allà, però seria recuperar un tros més de parc per als ciutadans.

És evident que calen espais dÂ’esbarjo a Badalona, no només a Badalona centre (i no parlo ni de locals dÂ’’oci nocturn, ni de cinemes, ni d’espais dÂ’oci de pagament). Però lÂ’’ajuntament aprofita tots els espais possibles per construir pisos, locals comercials, locals per a negocis dÂ’oci, naus industrials,… Però, i els serveis als ciutadans? On queden? Possibilitats n’Â’hi ha, crec que la meva proposta per a Ca l’Â’Arnús no és gens agosarada. Només cal una mica de voluntat política per tal de tirar-ho endavant. Però hi ha ni tan sols una mica dÂ’’aquesta mica de voluntat política necessària?

Ahir (bé, de fet abans d’ahir 🙁 ) deia que escriuria una entrada sobre Can Solei. No serà exactament així perquè vull comentar també algunes coses de Ca l’Arnús i la Rambla. Tot ve de la xerrada de dissabte, per això he afegit al títol de l’entrada La “ressaca” de dissabte.

Començo per Can Solei. Dilluns a la tarda, a quarts de vuit vaig anar a passejar per Can Solei. Hi havia força gent, sobre tot grups d’adolescents. En vaig comptar 6 de repartits per tot el parc. Un d’ells, tot noies, semblaven assajar una obra de teatre. Jo estic acostumat a anar al parc els caps de setmana al matí i, aleshores, acostuma a haver-hi més famílies amb nanos. Durant el meu passeig, vaig veure cotxes aparcats dins del parc (sembla que algú té allà una mena de plaça d’aparcament), un d’ells amb un senyor amb panxa que semblava esperar a algú. Després de passejar una estona i fer algunes fotos, vaig marxar. Dimarts vaig tornar-hi. També cap a dos quarts de vuit i la passejada no va ser tan tranquil•la com la del dia anterior. Per començar hi havia uns nanos (al voltant dels 12 anys) fent curses de bicis pel parc. No em sembla malament que els nanos vagin amb bici pel parc, però ja no em sembla tan bé que facin curses. També hi havia un parell de gossos corrent per allà. Un amb una noia i un altre amb un noi que anava corrent una mica. Cap dels dos gossos anava lligat tot i ser obligatori. El senyor de la panxa tornava a ser allà, amb el seu cotxe, a estones assegut al cotxe i a estones passejant al seu voltant (no se n’allunyava gaire).
A les 19:50 sento un xiulet. Localitzo la seva procedència i alhora que sento una veu que crida “cierro el parque” veig el “responsable”. El senyor de la panxa. No cal dir que és impossible que la gent que hi havia al parc més enllà de 15 metres del senyor sentís la seva veu. El xiulet sí, però això no vol dir que lÂ’identifiquessin amb la tancada del parc. Després d’aquestes passejades en faig algunes reflexions:

• Al parc de Can Solei hi manca vigilància. Una vigilància que no ha de ser una gran cosa, però sí algú que cridi l’atenció als qui porten els gossos sense lligar (i que deixen les seves caques al parc) o als qui amb el seu comportament puguin molestar o fer malbé el parc.
• Em pregunto a quant es deu pagar la feina aquesta d’anar a tancar el parc. Suposo que poc. I que ningú no em digui que aquest senyor és el vigilant, perquè tant les bicis com al menys un dels gossos van passar pel seu costat i no va badar boca.
• Al parc de Can Solei hi falten rètols indicadors. Seria fantàstic comptar amb un mapa del parc i amb informació sobre els horaris.

Sobre Ca l’Arnús diré poca cosa. Resulta que diumenge algú em va explicar que a TV Badalona havien dit que lÂ’obertura de Ca l’Arnús havia estat un fracàs perquè ningú no hi anava. Bé, Ca l’Arnús no està obert, només està oberta una part de Ca l’Arnús, possiblement la més maca, però només una part. A més no es facilita l’accés des de Can Solei, la qual cosa tampoc no ajuda gaire. Finalment, aniria bé que allà hi hagués jocs infantils. Ara no hi ha res i no convida a estar-s’hi una estona més enllà del temps que es triga a fer una petita passejada. Veient l’ús que tenia Can Solei aquestes tardes, segur que si Ca l’Arnús hagués estat obert i amb accés des de Can Solei hauria tingut força animació.
Sembla que s’hagi obert Ca l’Arnús només per callar els ciutadans que demanaven la seva obertura al públic, però posant les mínimes facilitats. Perquè, hi ha cap voluntat en que tot el parc sigui realment públic? I per unir-lo amb Can Solei? Perquè es va inaugurar una porta que quan pot ser útil no s’obre?

I acabo amb la Rambla. Dissabte quan vaig pagar gairebé 6 € per una cocacola i dos bitter kas vaig pensar que era car. Però, de fet, un està ja acostumat a aquests preus a la Rambla i no vaig voler reflectir-ho a la bitàcola. Avui però m’ha escrit una persona força indignada amb els preus i el servei que es rep a canvi: “Preus exagerats i servei lamentable, taules brutes (això de passar una baieta ja deu haver passat de moda), lavabos en estat lamentable, terrasses plenes de brutícia i de papers, tanques de separació dels bars i estructures dels tendals rovellades…”. En alguna ocasió els empresaris han dit alguna cosa sobre que els impostos que paguen són molt elevats. No en tinc ni idea, però, si és veritat, seria un punt de partida. Sembla clar que a la Rambla hi cal una actuació, que ha de ser pactada entre els empresaris, l’ajuntament i els veïns. I que jo continuo pensant que l’aparcament no hauria de ser ni tan sols part d’aquesta actuació. Però que consti que només és una opinió… 🙂

Avui el Punt publica un article sobre Ca l’Arnús on es comenta que “L’Ajuntament de Badalona no té encarregat el pla d’usos de Ca l’Arnús, tot i dir que l’estava fent una empresa“. O sigui que l’ajuntament va dir al febrer que s’estava fent i que estaria acabat abans de l’estiu i ara resulta que no s’ha fet res i ni tan sols s’ha encarregat a qui deien que s’havia d’encarregar.
Per acabar-ho d’arrodonir ara diuen que “l’elaboració del pla tindrà com a punt de partida un gran debat ciutadà“. Que maco queda això del gran debat ciutadà. Com els agrada als nostres polítics omplir-se la boca de grans paraules!
Diu l’article en algun punt que s’escolliran ciutadans de manera aleatòria per tal que participin en aquest gran debat. Però no diu quants seran, suposo que molts, no? Puc demanar que em toqui?