Aquesta és la segona vegada que escric sobre els mocadors de les Festes de Maig d’enguany. I és que, com era de preveure, han tornat a ser polèmics. Fem uns números. A Badalona viuen més de 220.000 persones. L’ajuntament reparteix 27.000 entre els alumnes dels diferents centres de la ciutat i posa 13.000 més a la venda. En total 40.000 mocadors, és a dir, un mocador per cada 5 badalonins, que, evidentment van ser pocs. De fet, el dia 10 al matà la botiga d’Intermon ja no tenia mocadors, i a la nit vaig sentir moltes queixes per la manca de previsió de l’ajuntament. Manca de previsió? No sé ben bé que és, però van tres anys seguits que l’ajuntament no l’encerta amb això dels mocadors. Masses cops seguits.
De fet, si escric sobre això avui és perquè a CiU han publicat la darrera Carta de la setmana d’en Ferran Falcó. I sobre el tema dels mocadors diu això (entre altres coses, es clar):
Segon, el cas dels mocadors de les Festes de Maig. Garrepes, perquè de 100.000 mocadors l’any 2005, n’hem passat a tenir només 40.000. Lents, perquè els mocadors de l’any passat els van pagar quan gairebé començaven les festes d’aquest any. I dolents, perquè han aconseguit que per tercer o quart any consecutiu el tema dels mocadors provoqui el riure o la indignació generals.
Més informació a Badalona bità cola: Els mocadors de les Festes de Maig 2006