Blog

Al final de Marquès de Sant Morí, ja al capdavall de la Rambla de la Solidaritat, hi vaig veure això (perdoneu la qualitat de la fotografia: el telèfon no dóna per més ;)):

Si us hi fixeu bé, darrera el cotxe que hi ha en primer pla, hi ha un cotxe aparcat entre dos senyals de prohibit aparcar. Aquests dos senyals – no s’aprecia a la foto – són d’aquests que reserven el lloc per a un cotxe en concret (la matrícula apareixia als senyals) que és propietat d’una persona amb una disminució física. És a dir, el cotxe està aparcat correctament a un lloc que li han reservat expressament.

Doncs bé, mireu-vos ara la següent foto:

He marcat en blanc la porció de vorera compresa entre ambdós senyals, o el que és el mateix, l’espai que l’Ajuntament li ha deixat a aquesta persona per aparcar.
I he marcat en vermell la longitud total del cotxe. Teniu en compte que era un cotxe petit, tipus Citroën AX o Opel Corsa.
Si resteu la diferència d’espai veureu que, en total, el cotxe sobresurt de l’espai reservat en un metre aproximadament… d’un cotxe que en fa tres.
Però… algú és capaç d’aparcar un cotxe en dos metres i mig de vorera?

Problema 1: si algú aparca darrera el senyal, ben arrambadet, el cotxe no hi cap hi haurà de sobresortir més encara per davant
Problema 2: pel davant, però, hi ha un pas zebra. El cotxe a la fot l’envaïa lleugerament… però si algú li aparca al darrera… haurà d’envair el pas zebra un metre o més?

Hi ha coses que, francament, es fan difícils d’entendre 😛

Avui Badaweb publica una notícia referent a aquesta cruïlla i la rotonda que demanen els veïns (veieu l’entrada Rotondes a Badalona d’aquesta bitàcola).

Bé, diu l’article que l’ajuntament vol posar semàfors, però, de fet els semàfors ja hi són, així que no entenc que volen fer, suposo que justificar d’alguna manera el no fer la rotonda. I és que a Badalona l’ajuntament només té diners per a obres faraòniques i no per les obres que realment interessen als ciutadans. Podeu llegir l’article aquí.

Un detallet… La darrera línia de l’article de Badaweb diu: “Aquesta reivindicació veïnal porta cua. Ens en fa cinc cèntims, Pepito de los Palotes. ”
No sé quan durarà la línia aquesta però no és massa seriós…

ERC Badalona ha rebut darrerament crítiques per la seva gestió a l’ajuntament de la ciutat de diverses entitats. Primer va ser la Coordinadora d’Associacions de Comerç que els va acusar de “participar en el ‘joc de l’especulació i el favoritisme a diverses empreses’” i al darrer ple, CiU va fer diverses interpel·lacions a ERC també relacionades (almenys en part) al tema del comerç. I és que estem amb la mateixa història de sempre. ERC i IC volen desmarcar-se de les actuacions de l’ajuntament alhora que, des del govern de la ciutat, donen suport a aquestes actuacions. Total, que els polítics d’ERC es consideren assetjats. O almenys això diu en Ferran Falcó a la seva carta de la setmana :).

Aquí trobareu més informació:

• ERC es defensa de les acusacions dels comerciants de favoritisme a certes empreses (el Badiu)
• Carta de la setmana d’en Ferran Falcó (CiU Badalona)

Això sí, que ningú busqui cap mena d’informació al respecte a la web d’esquerra… 🙁

El títol de l’entrada es correspon amb el títol d’una notícia d’avui d’el Punt. Ara mateix la previsió de la inflació per aquest any és del 2,9 % molt lluny de la pujada mitjana d’impostos que ens prepara l’ajuntament. Però llegint amb deteniment l’article trobem coses sorprenents, com ara que l’IBI (l’impost que paguem per tenir un pis on viure) puja un 4,54% de mitjana mentre que l’impost de construccions (que paguen aquells que guanyen diners fent pisos) no puja. Però el més greu d’això és que segons publicava el diari Avui en una notícia del 24 de juny d’aquest any, Badalona és ja, ara, la ciutat amb l’IBI més alt dels municipis de les comarques de Barcelona. Així, doncs, l’ajuntament persegueix els ciutadans mentre que beneficia els constructors. Sens dubte una política clarament d’esquerres.

Actualització 4/10/04
Llegeixo la mateixa notícia a la revista Alhora. Hi ha algunes diferències que cal remarcar. Diu Alhora: “ L’increment mig per al proper any pel que fa a les taxes i impostos serà del 4%, una xifra equivalent a l’augment de l’IPC de Catalunya“. Sobta que la previsió d’inflació per a Catalunya sigui del 4 quan per a Espanya és del 2,9. Ja acostuma a ser més gran la inflació a Catalunya, però em sembla massa. Ara, el que no diu Alhora és d’on treu aquesta informació, potser de l’ajuntament?
Un altre “detall” és: “En el cas de l’Impost d’increment de valors dels terrenys (plusvàlua), s’apuja al màxim en tots els casos de compra-venda.” (la negreta és meva).

Dimecres la Maite Arqué, la Muntsa Niso i en Francesc López Guardiola, van viatjar a Madrid per tal de reunir-se amb dos representants del Ministeri de Medi Ambient, concretament, amb el secretari general per al Territori i la Biodiversitat, Antonio Serrano, i amb el director de Costes, José Fernández. A la reunió s’havien de tractar uns quants temes referents a la costa badalonina, tal com informa “el Badiu“. La qüestió és que tot i la “valoració positiva” que s’ha fet des de l’ajuntament, la veritat és que han tornat amb les mans buides. O almenys això es dedueix del que diuen CiU (Ferran Falcó: “L’alcaldessa ha tastat el talante: molts somriures i pocs fets, la seva pròpia medecina”), el Punt (Ni un euro per al passeig marítim de Badalona) i Badaweb (El tram del passeig entre el port i Sant Adrià haurà d’esperar).

Faig un comentari ràpid de les notícies més interessants dels darrers dies.

• Sembla ser que les obres del metro començaran a principis del 2005. Ho diu avui una notícia de el Punt. Curiosament el 24 de març, a una entrada d’aquesta bitàcola, em feia ressó d’una notícia de Badaweb on es deia que a partir de setembre s’inciarien les obres…
• Barcelonès Nord. ICV-EUiA i veïns de Badalona demanen que la millora de la C-31 no aparqui el projecte per soterrar-la (el Punt). “En breu començaran els treballs per modificar el paviment de la C-31 entre Sant Adrià i Montgat. També s’espera que aviat es redueixi la velocitat màxima permesa fins als 80 km/h.“. “Ls famílies que viuen a tocar de l’autopista suporten un nivell mitjà de soroll d’uns 80 decibels que, en ocasions, es dispara fins als 90 i que algun cop, com fa deu dies, ha arribat als 102. La instal·lació del paviment sonoreductor, comptant que els vehicles circulin a la mateixa velocitat d’ara, només reduiria l’impacte en tres decibels, segons va explicar Muntsa Niso. La normativa municipal parla d’un nivell màxim permès de 60 decibels durant la nit i 65 durant el dia, una xifra que només s’assolirà si es rebaixa la velocitat màxima permesa i, sobretot, si els conductors la respecten. Per l’autopista de Badalona hi circulen diàriament 86.000 vehicles.“. El tema és realment conflictiu, perquè s’està proposant una solució que no arreglarà gairebé res i, a canvi, perjudicarà a molta gent. Ara, qualsevol dia d’aquests em de començar a demanar el soterrament de la B-20. A veure si així d’aquí a vint anys la tenim soterrada, com a Santa Coloma.
• Ahir va haver ple a l’ajuntament. Van sortir els temes de la brutícia de la platja i el POEC. Les dues notícies de Badaweb.
• Fermín Casquete continua demanant que l’ajuntament es quedi el patrimoni del club (el camp de fútbol) i amb els diners de construir pisos a aquest espai, es faci un estadi nou al torrent de la Batlloria. Però compte, que el club no perdria el seu patrimoni perquè es quedaria amb el camp de fútbol que hi ha a la Morera. Al final tot és especulació immobiliaria, encara que sigui per poder construir un equipament esportiu… Al servei d’una societat privada. La notícia és de Badaweb i podeu trobar informació relacionada aquí.
• I acabo amb això: Presentada la moció sobre l’Institut del Bàsquet, promoguda per CiU i amb el suport de PSC, ICV-EUA, ERC i PP. Per un cop tots els grups municipals estan d’acord en alguna cosa 🙂

Això és tot… Per avui 🙂

L’altre dia arribo a la RENFE, miro el rellotge de l’andana i “ui, pensava que era més tard” i vaig per pujar al tren que acaba d’arribar cap a Barcelona. Està ple de gent, curull fins a més no poder, i penso “millor agafo el següent, avui no tinc pressa, és aviat i m’han dit que la freqüència de pas és alta.

Després d’esperar una estona indeterminada – així és la lectura d’un bon llibre, ens abstrau totalment de l’espai i, sobretot, del temps – arriba un altre tren. Miro el rellotge “caram, sí que ha trigat poc en venir, no sé exactament quina hora era però la busca dels minuts està més o menys allà mateix” i me’n vaig més feliç que un gínjol a la capital del Barcelonès.

Quan arribo a casa em diuen que no, que el rellotge de l’andana està espatllat de fa anys, que si no me n’he adonat. “Doncs no, no me n’he adonat”.

Així… quan diuen que l’arreglaran?