Badalona bitàcola

Blog

  • Pilar Rahola candidata a badaloní de l’any

    Res, sens dubte la millor badalonina del segle passat. Va minar ERC des de dintre i va instaurar a Badalona allò del “usted no sabe quién soy yo“. Clar que la Maite Arqué l’ha superat: Com que a Margarida Xirgu la grua no s’endú els cotxes (qui haurà donat l’ordre?) no hi ha perill que s’endugui el seu. Llegit a aquest article de Vilaweb.

  • Subvencions

    L’ajuntament ha rebut 500.000 € de la Generalitat per a fer millores en el tram de la B-500 entre la rotonda de Pomar (en construcció) i la B-20 (on s’ha de fer una altra rotonda) i per a l’ampliació del cementiri de Pomar. Són obres necessàries (o al menys ho és la de la B-500) i, de fet, sobta una mica que la rotonda de la B-500 sobre la B-20 no s’hagués fet en el moment de construir l’autopista. La informació es pot llegir a Vilaweb – el Punt (“Barcelonès Nord. La Generalitat destina mig milió d’euros a la millora de la B-500 i l’ampliació del cementiri badaloní de Pomar“) i a Badaweb (“L’Ajuntament destina els ajuts de la Generalitat a la B-500”).

    L’article del Punt a banda de parlar d’aquestes obres afegeix un paràgraf que diu: “D’altra banda, la Generalitat ha fet oficial la convocatòria perquè els ajuntaments sol•licitin els ajuts de la llei de barris. L’alcaldessa va incidir en la voluntat del govern de Badalona de presentar una proposta per remodelar, dins un mateix paquet, els barris de la Pau, Llefià Alta i la Salut Alta. Una reforma que es vol consensuar amb Santa Coloma, municipi fronterer”. Sembla doncs que la petició de CiU de que “Dalt de la Vila s’inclogui en els projectes de la futura Llei de Millora de Barris” no ha estat considerada per l’equip de govern.

  • Artigues, barri de Sant Adrià

    Sorprenent, oi? Doncs això és el que es llegeix a un article d’avui de Vilaweb – El punt. De fet l’article es titula “Barcelonès Nord. Artigues exigeix una intervenció immediata per restablir la convivència al barri” i explica els problemes de convivència que hi ha, sobretot, entre els veïns pakistanesos i romanesos. Els veïns de tota la vida (VTV o BTV? 🙂 ) es queixen que l’ajuntament no només els ignora (això ho sap fer molt bé el nostre ajuntament) sinó que, a sobre, l’alcaldessa va arribar a dir que Artigues era una bassa d’oli.

    Cap al final de l’article, l’articulista (la Montse Francisco), escriu un paràgraf que espero que em perdoni si el copio tot sencer:

    Hi ha un altre factor que fa més gran el sentiment d’impotència dels veïns. Per ells, Sant Adrià és el model a seguir: «Badalona i Sant Adrià són dues realitats; són la nit i el dia.» Sovint els veïns opten per fer vida a Sant Adrià. Troben el municipi més net, diuen que s’hi senten més segurs i que pràcticament no hi ha comerços il•legals. Els veïns diuen que no se senten de Badalona. Més d’un diu que se sent temptat de penjar un cartell que digui: «Artigues, barri de Sant Adrià.»

    P.S.: No m’he pogut estar de fer una petita referència a això del BTV. Fa uns anys (no fa gaire però no sé si algú ho manté ara) alguna gent de Badalona es definia com a BTV com una mena de nivell social que els feia superiors als fills dels immigrants de la resta de l’estat. Fora de desitjar que el VTV no substitueixi al BTV.

  • A pa i aigua!

    Deia aquesta matinada (a les 2:03 !!) el nostre amfitrió a Badalona Bitàcola que “vaig crear [la bitàcola] com a forma dÂ’expressar el meu descontent amb algunes actuacions de lÂ’ajuntament” i que “hi ha moltes coses que no funcionen a la ciutat”.

    Bé, trencaré una llança a favor d’aquesta ciutat que ara m’acull – no ho he dit, però sóc nouvingut a Badalona de fa quinze dies – i diré que

    • l’aigua de l’aixeta és infinitament més bona que la de moltes altres ciutats, sobretot la de la meva localitat d’origen – fàcil d’endevinar quina és
    • hi ha més forns de pa per habitant que arbres al Bosc d’Irati o la Fageda d’en Jordà – això, però, no sé si és bo o dolent 😉

  • Capgros

    Ahir en Capgros es va estrenar amb dues entrades en la bitàcola. Ja fa temps que dic que m’agradaria que més gent s’animés a escriure coses a aquesta bitàcola. Perquè? Badalona bitàcola la vaig crear com a forma d’expressar el meu descontentament amb algunes actuacions de l’ajuntament. En un primer moment de les que m’afectaven més directament, al meu carrer. Però poc a poc he anat veient que hi ha moltes altres coses que no funcionen a la ciutat. I cal que algú les digui, encara que sigui per a un públic limitat. Almenys queden escrites. La qüestió és que jo tinc una visió de la ciutat esbiaixada per la meva realitat quotidiana (com gairebé tothom). Per això tenir algú més que escrigui pot donar més sentit a la Badalona bitàcola. Sempre és més enriquidor comptar amb opinions de dues persones que no pas d’una sola.

    Bé, quedi constància que he intentat “enganyar” per tal que escriguin a aquestes pàgines almenys a 5 badalonins i, de fet, ara mateix 4 d’ells podrien escriure alguna cosa si volguessin. Però de moment sembla que l’únic realment animat és en Capgros 🙂 Benvingut al “club”!!! 🙂

    Ara, si algú coneix cap tema que sigui mereixedor de ser comentat a Badalona bitàcola, pot enviar un missatge a lonabada (arroba) terra.es (cal substituir (arroba) per @) I dir-hi allà la seva. Segur que alguna cosa escric 🙂

  • Test: aparcar en doble fila

    Si un dia aparqueu en doble fila i ve la Guàrdia Urbana a multar-vos, apunto aquí alguns motius que podeu al·legar per defensar la vostra infracció:

    hi ha una farmàcia
    hi ha una farmàcia i és la Farmàcia Viayna i ja hi havia 6 cotxes abans d’arribar vosaltres
    venen pollastres a l’ast i és dissabte o diumenge i teniu gana
    abacus organitza la “vuelta al cole”

    algú s’anima a afegir-ne algun?

  • Prohibit aparcar: gir Bus

    Sobretot pel centre, a les cantonades, és habitual trobar un senyal de prohibit aparcar per a poder deixar girar el Bus: els carrers són estrets i s’han de deixar uns metres per a permetre tota la maniobra.

    Una d’aquestes cantonades és la de Mossèn Anton amb Martí Pujol, pas obligat del Bus que s’atura a la RENFE.

    Fins fa uns dies hi havia només el senyal. Sorprenentment, però, no hi havia el senyal just a la cantonada, sinó 15 metres més enllà a Mossèn Anton. Indicava, això sí, que des d’allà fins a la cantonada no es podia aparcar, és a dir, a l’inrevés de la lògica i del que tot conductor busca: que del senyal en endavant està prohibit o permès aparcar. Si a més tenim en compte que un arbre tapa el senyal, ja tenim merder.

    El resultat? Tots els parroquians del Pantagruel, altres bars i restaurants de la zona, comerços, etc. aparquen malament no deixant passar el Bus. Això, a les 12:00 del migdia no és important: el propietari sol ser per allà. A les 22:00 és més complicat, ja que el Pantagruel pot ser molt absorvent 😉

    Solució? canviar la senyalització. Això s’ha fet, però, al meu criteri, de forma insuficient: s’ha pintat la part on no es pot aparcar amb una ratlla groga al paviment. Crec que s’hauria d’haver pintat tota la vorada i, a més, posar un senyal just a la cantonada, on comença la prohibició.

    Poc a poc, avancem poc a poc…

  • De tot una mica…

    És tard i no voldria deixar de comentar i publicar notícies i enllaços que m’han arribat o que he vist al llarg del dia. Així que faré un repàs obligatòriament molt breu.

    A la web de CiU Badalona trobem la recuperada carta de la setmana d’en Ferran Falcó. De fet n’hi ha dues, però una sembla feta de cara al partit i només l’altra, la d’aquesta setmana, està feta per a la ciutat. La carta de la setmana es titula “Un govern amb doble vara” i diu entre altres coses:

    • “L’ajuntament ha organitzat una primera visita a la Torre Codina….i ja està pensant com treure’s la finca de sobre venent-la a un privat per tal que hi faci un restaurant, o un hotel, o qualsevol activitat“. “Com s’entén que comprés la Torre Codina i ara pretengui privatitzar-la?” Una bona pregunta, sí.
    • “Tenim un govern que actua sense convicció, que no té idees i que viu en la contradicció permanent. I això ens costa diners. Molts diners, que s’han de recuperar via impostos, que per això som la ciutat més cara de l’Estat“. Això ja ho va dir l’Aznar i a mi encara em costa de creure. Bé, o potser no…
    • També diu que la rehabilitació del pont del petroli costarà 2 milions d’euros i que Ca l’Arnús ha costat 12 milions d’euros…

    No estic d’acord amb tot el que en Ferran diu en aquesta carta, més que res perquè l’actuació de Ca l’Arnús, a mi, ja em sembla bé. Ara, em fa por pensar que potser demà l’ajuntament pot intentar cedir la gestió de Ca l’Arnús a una empresa privada que no tingui en compte els ciutadans. 🙁

    També a la web de CiU trobem un article titulat “CiU insta l’Ajuntament de Badalona a defensar amb fermesa que el futur Institut del Bàsquet vagi a la ciutat“. Home, seria curiós que tinguéssim la ciutat europea del bàsquet i què la Generalitat confiés aquest Institut a un altre municipi. Ara, també em pregunto per a que pot servir aquest Institut del Bàsquet…

    A Vilaweb – el Punt trobem una notícia titulada “La pedrera de Badalona tanca al desembre i es trigarà cinc anys a recuperar la muntanya”, que també recull avui Badaweb amb el títol “Un terç de l’antiga pedrera de la Vallensana, entre Badalona i Montcada, s’ha reconvertit ja en muntanya“. Aquí hi ha una foto de la pedrera de la Vallensana feta al febrer d’aquest any.

    Cantera de la Vallensana a Badalona

  • Ca l’Arnús, Can Solei i la Rambla. La “ressaca” de dissabte

    Ahir (bé, de fet abans d’ahir 🙁 ) deia que escriuria una entrada sobre Can Solei. No serà exactament així perquè vull comentar també algunes coses de Ca l’Arnús i la Rambla. Tot ve de la xerrada de dissabte, per això he afegit al títol de l’entrada La “ressaca” de dissabte.

    Començo per Can Solei. Dilluns a la tarda, a quarts de vuit vaig anar a passejar per Can Solei. Hi havia força gent, sobre tot grups d’adolescents. En vaig comptar 6 de repartits per tot el parc. Un d’ells, tot noies, semblaven assajar una obra de teatre. Jo estic acostumat a anar al parc els caps de setmana al matí i, aleshores, acostuma a haver-hi més famílies amb nanos. Durant el meu passeig, vaig veure cotxes aparcats dins del parc (sembla que algú té allà una mena de plaça d’aparcament), un d’ells amb un senyor amb panxa que semblava esperar a algú. Després de passejar una estona i fer algunes fotos, vaig marxar. Dimarts vaig tornar-hi. També cap a dos quarts de vuit i la passejada no va ser tan tranquil•la com la del dia anterior. Per començar hi havia uns nanos (al voltant dels 12 anys) fent curses de bicis pel parc. No em sembla malament que els nanos vagin amb bici pel parc, però ja no em sembla tan bé que facin curses. També hi havia un parell de gossos corrent per allà. Un amb una noia i un altre amb un noi que anava corrent una mica. Cap dels dos gossos anava lligat tot i ser obligatori. El senyor de la panxa tornava a ser allà, amb el seu cotxe, a estones assegut al cotxe i a estones passejant al seu voltant (no se n’allunyava gaire).
    A les 19:50 sento un xiulet. Localitzo la seva procedència i alhora que sento una veu que crida “cierro el parque” veig el “responsable”. El senyor de la panxa. No cal dir que és impossible que la gent que hi havia al parc més enllà de 15 metres del senyor sentís la seva veu. El xiulet sí, però això no vol dir que l’identifiquessin amb la tancada del parc. Després d’aquestes passejades en faig algunes reflexions:

    • Al parc de Can Solei hi manca vigilància. Una vigilància que no ha de ser una gran cosa, però sí algú que cridi l’atenció als qui porten els gossos sense lligar (i que deixen les seves caques al parc) o als qui amb el seu comportament puguin molestar o fer malbé el parc.
    • Em pregunto a quant es deu pagar la feina aquesta d’anar a tancar el parc. Suposo que poc. I que ningú no em digui que aquest senyor és el vigilant, perquè tant les bicis com al menys un dels gossos van passar pel seu costat i no va badar boca.
    • Al parc de Can Solei hi falten rètols indicadors. Seria fantàstic comptar amb un mapa del parc i amb informació sobre els horaris.

    Sobre Ca l’Arnús diré poca cosa. Resulta que diumenge algú em va explicar que a TV Badalona havien dit que l’obertura de Ca l’Arnús havia estat un fracàs perquè ningú no hi anava. Bé, Ca l’Arnús no està obert, només està oberta una part de Ca l’Arnús, possiblement la més maca, però només una part. A més no es facilita l’accés des de Can Solei, la qual cosa tampoc no ajuda gaire. Finalment, aniria bé que allà hi hagués jocs infantils. Ara no hi ha res i no convida a estar-s’hi una estona més enllà del temps que es triga a fer una petita passejada. Veient l’ús que tenia Can Solei aquestes tardes, segur que si Ca l’Arnús hagués estat obert i amb accés des de Can Solei hauria tingut força animació.
    Sembla que s’hagi obert Ca l’Arnús només per callar els ciutadans que demanaven la seva obertura al públic, però posant les mínimes facilitats. Perquè, hi ha cap voluntat en que tot el parc sigui realment públic? I per unir-lo amb Can Solei? Perquè es va inaugurar una porta que quan pot ser útil no s’obre?

    I acabo amb la Rambla. Dissabte quan vaig pagar gairebé 6 € per una cocacola i dos bitter kas vaig pensar que era car. Però, de fet, un està ja acostumat a aquests preus a la Rambla i no vaig voler reflectir-ho a la bitàcola. Avui però m’ha escrit una persona força indignada amb els preus i el servei que es rep a canvi: “Preus exagerats i servei lamentable, taules brutes (això de passar una baieta ja deu haver passat de moda), lavabos en estat lamentable, terrasses plenes de brutícia i de papers, tanques de separació dels bars i estructures dels tendals rovellades…”. En alguna ocasió els empresaris han dit alguna cosa sobre que els impostos que paguen són molt elevats. No en tinc ni idea, però, si és veritat, seria un punt de partida. Sembla clar que a la Rambla hi cal una actuació, que ha de ser pactada entre els empresaris, l’ajuntament i els veïns. I que jo continuo pensant que l’aparcament no hauria de ser ni tan sols part d’aquesta actuació. Però que consti que només és una opinió… 🙂

  • El dissabte, aperitiu a la Rambla

    Dissabte passat vaig poder convidar a TOTS SOM POPS, el guanyador del concurs de juliol, a prendre alguna cosa a la Rambla de Badalona. Bé, de fet vaig convidar els participants del concurs que van arribar al final, que eren Mira, Athos, Pep i TOTS SOM POPS. Finalment van ser TOTS SOM POPS i Athos qui van venir, doncs a la Mira no li anava bé i en Pep no va contestar el meu missatge.

    Vam estar prenent alguna cosa a l’Antic Cafè de la Rambla i vam parlar del concurs i de Badalona. Una trobada curiosa i interessant i de la qual van sortir-ne dues coses:

    • La Rambla necessita una actuació. Encara que sigui fer-li una neteja a fons. Les pedretes que hi ha sota les palmeres s’estenen al llarg de la Rambla i no ajuden gens a donar una imatge de netedat. D’altra banda vam comentar que un restaurant de qualitat que tingui una terrassa pot donar més vida a la Rambla. Jo no era gaire partidari de restaurants cars a la Rambla, però després de la xerrada de dissabte, doncs bé, crec que potser sí que podria ajudar.
    • Sobre els parcs de Can Solei i Ca l’Arnús, el que teníem tots clar és que cal un bon manteniment dels parcs per tal que es facin servir. Vam comentar que a Can Solei no s’aprecia que es faci un manteniment en condicions. Manteniment se’n fa, això està clar, però caldria invertir més diners en arreglar-lo i deixar-lo en millors condicions. Demà escriuré una entrada sobre Can Solei.

    Bé, con veieu la xerrada va ser doblement profitosa. Per una banda va servir per conèixer a d’altres badalonins preocupats per la seva ciutat i, per l’altra, va canviar una mica la meva visió d’algunes coses. Per això m’agradaria que hi hagués més comentaris. Perquè sé que no tinc per què tenir la raó absoluta 🙂 Hauré de quedar amb més gent, ja en tinc alguns a la llista 🙂

    Acabo amb una foto de la Rambla feta el dissabte dia 4 de setembre de 2004 al voltant de les 14 hores. No hi havia gaire gent passejant, però en canvi a les terrasses hi havia força gent.

    La Rambla de Badalona el 4 de setembre de 2004