Blog

Ahir ja es repartia a Badalona el número de juny d’aquesta revista municipal. Com sempre, parla de diversos temes de la ciutat, de la programació de Televisió de Badalona i hi ha un petit espai destinat a que els partits polítics amb representació a l’ajuntament diguin la seva.

D’aquest número voldria destacar la fotografia de la part inferior de la pàgina 5. Imagineu-vos que el mur és la ciutat de Badalona. Oi que la foto és molt significativa? I l’expressió de la cara? Mireu la revista, mireu-la.

També és interessant (sempre ho és) el apartat destinat als grups municipals.

• En Xavier Garcia Albiol, per variar, parla de qualsevol cosa menys de Badalona. No diré que no tingui raó en el que diu, però, simplement, sembla que no es preocupa gaire per la ciutat. Aquest és un d’aquells polítics locals que compagina la seva tasca a la ciutat amb un lloc de diputat al parlament i no sap diferenciar Rectifico. És Secretari executiu de Política Local i Comarcal i president de grup a la Diputació de Barcelona.
• En Ferran Falcó parla de la Ciutat Europea del Bàsquet, comentant en les quatre ratlles de que disposa d’allò que s’explica més àmpliament a la web del seu partit. 🙂
• La Roser Castillo (portaveu del PSC) parla dels Special Olympics Badalona 2004. És correcte perquè crec que és un esdeveniment important.
• La Muntsa, també per variar, al seu rotllo. Copio:
  “L’excusa de les propostes dretanes de posar més sòl a disposició de la construcció com a solució màgica per reduir el preu dels habitatges ha estat un fracàs. A més, ha significat una porta oberta per anar mossegant les nostres muntanyes o la nostra costa …”
  Impressionant, perquè això ve a dir que el govern de la ciutat (i ella en forma part) és de dretes. A més, la solució segons ella és subvencionar el posar ascensors a edificis vells, restaurar façanes… Com si això no donés beneficis a les empreses constructores. Per altre banda, això no soluciona el problema dels habitatges a un preu raonable pels joves, encara pitjor, el que l’edifici tingui ascensor encareix el preu del pis. No dic que estigui en contra d’aquestes subvencions, però, si us plau, no ens venguis ara una moto!
• I en Jaume Vives (ERC), sota el títol “La recuperació de la identitat badalonina” parla de les Festes de Maig, de la presentació dels Miquelets de Badalona i del retorn (ell no ho diu, però és provisional) de dues peces arqueològiques de la Baetulo romana.

També l’alcaldessa té el seu espai particular on parla dels 25 anys d’ajuntaments democràtics. El tema és interessant però m’agradaria fer algunes puntualitzacions. Diu: “Amb la democràcia Badalona ha canviat: l’urbanisme, l’economia, la indústria i el comerç…”.
L’urbanisme? L’antic camí de Sant Jeroni o els nous edificis arran de mar són una bona mostra del pèssim urbanisme de la nostra ciutat. A l’època franquista al costat del mar es feien fàbriques, avui es fan edificis de pisos. I avui, per compensar que els edificis són menys agressius que les fàbriques, fem un port. Així igualem una mica la cosa.
El comerç? A veure, tenim un barri convertit en una macro zona comercial i ara estem parlant de fer una altre zona comercial amb l’excusa del bàsquet. I és que els petits comerciants, aquells que donen vida a la ciutat, no guanyen per a disgusts. La democràcia va aconseguir fer fora les indústries contaminats però la substitució del teixit industrial, pel comerç de les grans superfícies no ha estat una gran idea. Ni la indústria que teníem era bona, ni el quedar-nos sense tampoc ho és. Crec que hauria estat millor un terme mig, buscant la manera de que el teixit industrial s’adaptés a la seva vida a la ciutat. Però cal recordar que la ciutat va créixer al voltant de les indústries i no al revés. Resumint, que sí, que la democràcia, sens dubte, ens ha donat millors condicions de vida, però que podria haver estat molt millor.

Altres temes tractats a la revista són els nous vehicles de la Guardia Urbana (on ara posa policia), un recull de fotos de les Festes de Maig i una entrevista a Iu Forn d’on trec tres frases:
“hi ha milers de badalonins que treballen fora i només hi vénen a dormir. Aquesta situació fa difícil que es creï teixit social”. Totalment d’acord.
“Potser a Badalona li caldria un Corte Inglés per impulsar el comerç i per deixar de ser una ciutat dormitori”. Evidentment estic en desacord. Si no ha funcionat el macro centre comercial de Montigalà, perquè ho ha de fer un Corte Inglés?

M’han fet arribar aquesta mena de comunicat de premsa i com que això d’una cursa d’orientació als carrers de Badalona sembla interessant, doncs allà va:

El proper diumenge 6 de juny, tindrà lloc el III Trofeu de Badalona d’Orientació, una competició diferent a les que estan acostumats els habituals d’aquest esport.

A Badalona els esportistes federats hauran de guanyar la competició no en una, sinó en tres curses diferents, dues curses molt ràpides a dos parcs diferents de la ciutat i una tercera més llarga, però urbana, al centre de Badalona. Un nou format per a un Trofeu Ciutat de Badalona que serà, sens dubte, espectacular.

La cursa començarà a les 10 del matí al parc que hi ha entre el carrer de la Ciència i el carrer camí de Sant Jeroni a Montigalà, un parc urbà, gairebé sense desnivells, que garanteix una cursa molt ràpida.

Els corredors aniran a continuació al parc de Can Solei on es trobaran amb un altre parc urbà amb uns desnivells pronunciats i algunes escales. La cursa, però, no serà dura i es preveu que sigui tan ràpida com l’anterior.

Per finalitzar a les 12:30 es preveu la sortida dels participants a la coneguda Rambla de Badalona. Aquí els participants es trobaran amb una cursa força més llarga, pels carrers semipeatonals del centre de la ciutat i amb algunes fites situades a la vora del mar, a la platja.

Tot plegat serà una cursa força variada i entretinguda que segur que no decebrà a cap participant.

I com a totes les curses d’orientació, també hi haurà la possibilitat per aquells que vulguin provar l’esport. A partir de les 12 del matí, a la Rambla de Badalona es donarà sortida a tothom qui vulgui fer una cursa d’orientació pels carrers de la zona centre de la ciutat, amb alguna fita sorpresa a la platja. I per a que tothom pugui gaudir de l’esport, hi haurà tres circuits, amb tres distàncies diferents 1’5, 3 ó 5 quilòmetres.

L’organització de la prova la porta el C.E. Badalona Orientació, un dels clubs històrics de l’orientació catalana i organitzadors de nombroses competicions d’orientació, nacionals, estatals i internacionals.

Més informació a http://www.badalonaorientacio.com

Avui en Ferran Falcó, cap de llista de CiU a Badalona ha fet un comentari a aquesta bitàcola i això m’ha animat a escriure sobre ell i sobre la política badalonina en general. A veure, soc força escèptic en quan a política i, molt especialment, en quan a polítics. Sempre dic que, com a l’empresa, quan més amunt està un polític més caps a trepitjat. I bé, a una ciutat com Badalona, arribar a ser alcaldable no deu ser fàcil… Però, es clar, generalitzar no és bo perquè tota generalització té excepcions, així que estic disposat a fer una excepció amb tots els polítics badalonins i pensar que tots ho fan únicament com una manera de servir a la comunitat en la qual resideixen.

Sembla però, que alguns d’ells facin servir la ciutat com plataforma cap a metes polítiques més “elevades”. En Joan Blanch, per posar un exemple, a més d’alcalde era diputat al parlament i acumulava no se quants càrrecs més pel fet de ser alcalde de Badalona. I és que crec que la política local no hauria de ser política de partits, sinó política de ciutadans i que difícilment es pot fer política local des d’una visió de partit.

CiU, a més, ja va tenir responsabilitats de govern a Badalona fa algun temps, abans de l’arribada d’en Ferran Falcó. Si no recordo malament a l’àrea de joventut. I si bé no recordo gaire cosa de les seves actuacions, si recordo una certa polèmica per unes invitacions a una festa particular a Titus. Suposo que és més fàcil recordar les coses dolentes…

Per altre banda crec recordar que CiU sempre ha estat a favor del projecte del port (potser no en les formes però si en el fons), i jo no conec a ningú a Badalona que estigui d’acord amb aquest maleït port. Pot ser CiU em pot explicar que guanyem amb el port que compensi tot el mal que ha fet a la platja, al litoral i a la ciutat.

Però no tot és dolent, es clar. Mensualment l’ajuntament publica Bétulo, una revista d’informació municipal. Allà hi ha un espai reservat per a tots els grups municipals, on escriuen quatre ratlles (no hi ha espai per més) els representants dels diferents partits polítics que tenen representació a l’ajuntament. Tot i que no el puc llegir sempre, crec que en Ferran Falcó és l’únic que sempre parla de coses de Badalona. La resta poden arribar a comentar el sexe dels àngels, tema que pot ser interessant, però no el més interessant pels badalonins i badalonines. I, evidentment, és un punt al seu favor. També és un punt a favor de CiU la seva web i els seus comunicats. I que es digni a escriure un comentari, no només a aquesta bitàcola, fa uns dies també ho va fer als Fòrums de Badaweb, també trobo que és positiu. Al menys dóna la cara allà on és més fàcil portar-li la contraria. Bé, a mi, personalment, em sembla fantàstic. Però, es clar, no tot és tant fàcil. Farà el mateix en Ferran si un dia té alguna responsabilitat al govern de la ciutat? Ell diria que sí :-), segur…

Ara bé, Badalona no és Internet ni aquesta bitàcola. A Badalona el nombre de internautes és petit. Així, cal que CiU faci altres coses si vol arribar a un major nombre de ciutadans. Tot i això, la seva presència activa a Internet és un punt al seu favor. Molt m’agradaria a mi llegir coses interessants sobre la ciutat a la web del PSC, de IU o a la d’ERC, tres partits amb presència a Internet però sense gaire informació pels badalonins i badalonines.

Una cosa més. A Badalona molta gent vota a partit, no a programa polític. Per això crec que serà molt difícil per a CiU arribar a tenir un alcalde a Badalona, per molt bé que ho faci en Ferran Falcó i molt malament que ho faci el PSC. Però si el que es vol fer és treballar per la ciutat, hi ha molta feina a fer. Si CiU té ganes de fer-la, endavant!

Divendres en Joan Clos, president de la Mancomunitat de Municipis de Barcelona, va visitar Badalona. La veritat és que no sé que venia a fer el senyor Clos exactament, però cal tenir present que l’organisme que presideix és el responsable de les platges (a Badalona ens les treuen), de la Serralada de Marina, que necessita unes quantes actuacions urgents, i del parc de Can Solei. Però sembla ser que el senyor Clos tenia més interès en visitar el port que no en veure com estan aquests espais que depenen directament de l’organisme que presideix. O pot ser l’alcaldessa tenia més interès en que veiés el port que no pas la resta del municipi… Perquè des de fa un cert temps, sembla que l’únic important a aquesta ciutat és el port… Bé, i la ciutat europea del bàsquet 🙁

Curiosament, segons “La Vanguardia” “Clos apoya el desvío del tren del litoral al interior de Badalona“. Clar que com diu aquest article “En todo caso, no entró en detalles sobre cómo se financiaría este gran traslado.” Vaja que trasllat sí, però ja veurem d’on surten els diners…

CiU Badalona ha publicat un comunicat en el qual es queixa de que l’alcaldessa no hagi aprofitat la visita d’en Clos per mostrar la situació de la Serralada de Marina o de la platja (bé, potser això darrer no interessa massa…). Ara, voldria saber que hauria fet en Ferran Falcó si hagués estat ell l’alcalde… 🙁

Llegeixo a la web de CiU que “CiU demana que el regidor de Cultura rectifiqui les insinuacions que va fer sobre la procedència dels productes tèxtils de Pronto Moda“.

Pel que sembla, el grup municipal de CiU va demanar al ple de dimarts per la procedència dels mocadors de les Festes de Maig. Cal recordar que, en arribar tard, ens vam assabentar que es feien a l’Índia (trobareu més informació aquí). La qüestió és que en la resposta, sembla ser que el regidor de cultura va insinuar que els fabricants badalonins agrupats a Pronto Moda no poden garantir la procedència ética dels seus productes.

La cosa és més aviat greu, perquè si és veritat, crec que el que toca és una denúncia pública i si és mentida no té nom. Però sigui veritat o no, resulta trist que tot un regidor de cultura pugui haver deixat anar una cosa així a un ple de l’ajuntament. Al cap i a la fi no és més que una enrabiada de nen petit “jo soc bo, és l’altre el que és dolent”.