Badalona bitàcola

Blog

  • Resum de premsa

    Avui enceto una nova categoria: Resum de premsa. Aquí comentaré algunes notícies d’actualitat que vagin sortint a la premsa. Haig d’avisar que no acostumo a llegir la premsa diària (malauradament) així que les noticies no necessàriament han de ser “fresques” 🙁

    Començo per una notícia publicada a la Revista de Badalona (mensual gratuït del Punt) que diu: S’hauran d’incorporar plaques solars als edificis nous. Cal especificar que és per a usos tèrmics, es a dir que no són les famoses plaques fotovoltàiques el que es demana (tot i que la fotografia que il lustra la notícia és, precisament, d’aquest altre tipus de plaques). Tot i que pugui semblar millor alternativa les fotovoltàiques a l’hora de la veritat les tèrmiques ofereixen millor rendiment generant un major estalvi, a costa de tenir un us més limitat. Crec que la decisió és encertada i és una sort per a aquells que es puguin comprar un d’aquests nous pisos.

    També a aquesta revista trobareu una entrevista a en Joan Corominas, copropietari de Patates Corominas. Val la pena llegir-la si més no pel que representa l’empresa a Badalona.

    I per acabar un parell de notícies de Badaweb d’avui. La primera: Casquete confirma que el PSC està fraccionat. I és que el PSC a Badalona porta molts anys de crisi, masses. I l’altre: Polèmica per a l’eixamplament del carrer Francesc Macià. El que dura i el que durarà…

  • Els arbres de Can Ruti

    Aquest diumenge vaig anar a veure el meu arbre a Can Ruti i vaig descobrir amb sorpresa que havien plantat nous arbres en comptes dels que van morir a l’estiu. A més han “plantat” pals al costat de gairebé tots els arbres, suposo que amb la intenció de lligar-los per tal que creixin adequadament.
    Reconec que hi ha coses que es mouen a Badalona i m’alegra molt poder-les posar aquí.


    El meu arbre


    Una visió general on es veuen més pals que arbres 🙂

  • Per aquí no hi passo

    L’Ajuntament de Badalona ha iniciat una campanya per tal que els cotxes no aparquin a sobre les voreres. Benvinguda sigui la iniciativa, però no servirà de res si no ve acompanyada de mesures que convidin als conductors a deixar el cotxe ben aparcat. Mesures com facilitar llocs per aparcar, perseguir els infractors, complicar l’aparcament a les voreres…

    Només a tall de suggeriment i per tal de ser positiu i intentar aportar idees:
    Per facilitar l’aparcament, la zona blava és un invent antic que funciona força bé. Ara, fa molts anys no existia el pagament a les zones blaves. Tu arribaves amb el teu cercle horari i posaves l’hora a la que havies arribat i l’hora màxima de marxa. I si quan passava un guàrdia veia que havies sobrepassat el temps permès, et posava una multa. L’invent del parquímetre és, sobre tot, una mesura recaudatòria innecessària si no ens posem a mirar números a veure quant en podem treure.
    Per perseguir els infractors no cal la grua. Només cal posar la multa i cobrar-la. Potser fa un temps era difícil cobrar les multes, però avui dia ,si l’ajuntament vol, les pot cobrar sense massa enrenou. I la actuació de la grua acostuma a ser exagerada, doncs la duresa de la pena no es correspon amb el “delicte” comès.
    I de complicar l’aparcament a les voreres molts veïns saben com fer-ho. Però en comptes de fer-ho l’ajuntament ho han de fer els veïns pagant de la seva butxaca. Sí, si estàs fart que els cotxes aparquin davant de casa teva i que fins i tot no puguis sortir de casa, pots posar un “pirulo” metàl lic. Però hauràs de demanar permís i pagar-lo de la teva butxaca. Faltaria més! Teva és la culpa de l’incivisme dels demés.

    Un altre dia més.


    Fotografia del cartell de la campanya

  • Aparcar en zona prohibida

    Avui us explicaré una història.
    El batlle d’un poble de no importa on, va decidir un dia que no es podia aparcar a cap carrer del poble. Ràpidament els serveis municipals van posar senyals de prohibit aparcar a tots els carrers del poble i la grua municipal (comprada per a l’ocasió) va començar a endur-se els cotxes aparcats a qualsevol carrer. De tots? No, només un carrer tenia sempre cotxes aparcats, tot i que els serveis municipals no s’havien oblidat de posar el senyal corresponent. Quan els veïns li preguntaven a l’alcalde que perquè hi havia cotxes aparcats a aquell carrer, ell sempre responia: “Cal ser tolerants”. Però, curiosament, a la resta de carrers la grua actuava sense pietat.
    Un dia l’alcalde va decidir que a un altre carrer del poble es podria aparcar. I sense treure els senyals, la grua va deixar d’actuar a aquell carrer.
    Unes setmanes més tard, l’alcalde va decidir que en aquell primer carrer on es podia aparcar ja no es podria aparcar més. I va arribar la grua i es va endur tots els cotxes. Quan els veïns van protestar l’alcalde els hi va dir: “Allà està prohibit aparcar. Perquè protesteu?”
    Us podeu imaginar la continuació. On es podia o no aparcar va acabar sent una loteria. Ningú no sabia mai on estava o no “tolerat” aparcar, tot depenia de l’humor de l’alcalde.

    No vull continuar. Només dir que no entenc perquè s’apliquen aquestes curioses polítiques de tolerància. Si es pot, es pot i així ha d’estar senyalitzat i si no es pot, no es pot i també ha d’estar adequadament senyalitzat. Tot el que sigui prohibir però “tolerar” s’acaba convertint en una arbitrarietat i l’arbitrarietat no és precisament, una característica de la democràcia.

    Nota: Aquesta història és inventada i no vol més que ser una caricatura de la realitat, no només de Badalona, sinó també de moltes altres ciutats del nostre país.

  • Càrrega i descàrrega

    El carrer Margarida Xirgu és un curiós microcosmos on pots trobar:

    • Dues perruqueries (una d’homes i una de dones),
    • dues botigues de comestibles (una d’elles un mini super),
    • una fruiteria,
    • una peixateria,
    • una carnisseria,
    • una gestoria,
    • una botiga de bellesa,
    • un forn,
    • una llibreria – papereria – quiosc de premsa,
    • una representació d’una asseguradora sanitària,
    • un bar,
    • una botiga de roba de punt i merceria,
    • una oficina de la seguretat social,
    • i un magatzem de no sé que.

    Si tenim en compte que el carrer no és gaire llarg (el número més gran a la banda dels senars és el 33) us podeu imaginar el moviment de càrrega i descàrrega que hi ha contínuament. I, es clar, la cosa no és fàcil. Els camions que venen al carrer intenten, primer de tot, aparcar sobre la vorera del cantó mar (així està la pobre). Com que habitualment això no és possible perquè està plena de cotxes, de vegades paren a l’entrada d’un garatge (amb els conseqüents tocs de clàxon quan arriba algun dels propietaris) o, simplement s’aturen a mig del carrer. Com en el cas de la foto. La qüestió és que no costaria gaire dedicar un espai del carrer a la càrrega i descàrrega.
    Us convido a passejar pel carrer cada matí al voltant de les 9 i veure (com a exemple) les cabrioles que han de fer les dependentes de la peixateria per poder portar el peix del camió que els hi porta fins a la botiga. Moltes vegades esport de risc, perquè deixen el camió a on poden i per portar el carretó no tenen més remei que anar pel mig del carrer, perquè per la vorera hi hauria espai de sobres… Si no estigués plena de cotxes mal aparcats.

  • El cotxe abandonat… Ja no hi és.

    Bé, el títol ho diu tot. Algú s’ha endut el cotxe abandonat que hi havia a l’aparcament del camp de futbol del Badalona. No puc saber si han estat els serveis municipals o no, però m’alegro que no hagi passat pel procés que havia explicat. Estaria bé que els cotxes abandonats no estiguessin gaires dies al carrer.

  • Renovar-se el DNI a Badalona

    Avui he anat a renovar-me el carnet d’identitat. Per començar havia de demanar un certificat d’empadronament perquè havia canviat de domicili des de la darrera vegada que m’ho vaig renovar. El certificat s’ha de demanar a l’Ajuntament així que m’he dirigit al servei d’atenció al ciutadà que hi ha a la plaça de la Vila, a l’antic edifici del Banc Central. Fantàstic! Ha estat arribar (a les 9:10), demanar i marxar amb el paper a la ma. S’ha de reconèixer que m’he quedat gratament sorprès de la facilitat amb la que es fa aquest tràmit. Bé, un 10 per a aquest servei del nostre Ajuntament.
    Desprès de fer altres coses que tenia pendents, m’he dirigit a l’antiga comissaria de la policia a fer el pas següent, demanar la renovació del carnet. De nou ha estat arribar i, gairebé sense esperar, fer tots els tràmits. Això sí, aquí el “paper” que anava a buscar no el tindran fins d’aquí a un mes. Però tampoc tinc cap pressa.
    El que sí m’ha deixat una mica al lucinat és veure aquell edifici tan gran amb aquella pinta d’abandonat que té. No podrien haver posat la caserna dels mossos allà i evitar als veïns de la Morera el disgust que se’ls hi ha donat?

  • Cotxes abandonats

    Fa un temps era habitual veure cotxes abandonats al descampat que serveix d’aparcament del camp de futbol del Badalona. Darrerament, però havien deixat de veure’s, fins fa aproximadament una setmana que va aparèixer un. Fins ara el procediment era el següent: Un cop apareixia el cotxe poc a poc anava sent desmuntat. Un cop passades entre dues setmanes i dos mesos algú li calava foc per a que un temps després els serveis municipals el retiressin. No sé que passarà amb aquest cotxe, ni si seguirà o no el procés “habitual”, però de moment el cotxe hi és. Fins quan?
    Foto del cotxe abandonat

  • Nou badabit.org

    Gràcies a en César (Otro blog más; El futur Otro blog más) badabit.org ha canviat de lloc i ara ja no té propaganda i, el que és millor, funciona tot el relacionat amb xml (que a webcindario no funcionava per la propaganda de miarroba.com.
    Bé, ara cal anar omplint!!

  • Urbanització a Montigalà. Aquesta és la Badalona que volem?

    Fa uns anys quan anava al “Continente” a comprar anava pel camí de Sant Jeroni de la Murtra, un carrer de doble direcció amb uns quants edificis en construcció. Quan aquells edificis es van acabar el carrer es va començar a omplir de cotxes aparcats fins arribar el moment en que l’Ajuntament va decidir fer el carrer d’un sol sentit amb cotxes aparcats a les dues bandes. A aquesta foto podeu veure una imatge de la part final (o potser inicial?) del carrer, on encara no hi ha edificis construïts (quant durarà?).

    Camí de Sant Jeroni de la Murtra

    El carrer de la ciència és un altre dels carrers de Montigalà. És de doble direcció com ho era el camí de Sant Jeroni. Aquí els edificis s’estan acabant de construir i ja comencen a tenir cotxes aparcats. El problema és que la línia contínua pintada al terra no està pensada per a que hagin cotxes aparcats, així què és obligatori trepitjar-la si vols passar per aquest carrer direcció mar. Quant temps trigarà a haver cotxes aparcats també a l’altre banda? Quant temps trigarà el carrer en ser d’un sol sentit? És necessari omplir els carrers de cotxes? No és obligatori que els edificis de nova construcció tinguin places d’aparcament? La circulació en Badalona és força dolenta i, pel que es veu, no hi ha cap interès en evitar aquest problema en els barris de nova creació.

    Carrer de la ciència