Aquest cap de setmana no he escrit gaire… Té una explicació. Darrerament escriure a la meva bitàcola s’havia convertit en una obligació i, evidentment, això ha fet que perdés la gràcia que tenia en un començament. Així que el divendres a la nit, quan vaig veure que m’anava al llit i encara no havia escrit el comentari del dia, vaig decidir que no em podia prendre la bitàcola com una obligació… i em vaig anar a dormir 🙂 He descobert que, afortunadament, encara no pateixo el síndrome d’abstinència quan deixo d’escriure un parell de dies, així que crec que de moment no m’haig de plantejar una cura de desintoxicació :-).
Per altre banda avui he estat parlant amb una amiga que de tant en tant llegeix el que escric. Em preguntava que havia de fer si alguna cosa de les que jo posava no li semblaven bé, si ella podia escriure. Jo l’he contestat que sempre podia posar un comentari o, fins i tot, donar-se d’alta i escriure les seves opinions com faig jo… M’ha dit que no, que escriure coses per que les vegi tothom… Que només escriuria tonteries 😐 Mai una opinió pot ser una tonteria, sempre que tots tinguem clar que només és una opinió. Reconec que és difícil expressar en un text allò que penses i que moltes vegades per escrit les opinions poden semblar més extremistes del que ho són en realitat. Per això trobo a faltar que algú em digui de tant en tant que estic equivocat. Perquè així puc matisar o, si s’escau, corregir allò que hagi escrit. Voldria deixar clar que no soc periodista i que la meva capacitat de redacció és més aviat limitada (ja sé que es nota, ja), però vull expressar la meva opinió sobre allò que m’afecta, sobre la meva ciutat, encara que es quedi només com el recurs aquell del “derecho a la pataleta”. I si resulta que no m’expresso bé o que el que escric resulta il lògic… Benvingudes siguin les crítiques 🙂
Per cert, i ja que hi som… També s’accepten crítiques d’estil, d’ortografia i de sintaxis. Si la bitàcola em serveix per a escriure millor el català sempre haurà servit d’alguna cosa útil 🙂