Perfils electorals

Andreu Mas publica, al seu blog els perfils dels candidats a l’alcaldia de Badalona. De moment porta 4:

Per altra banda, Vilaweb Badalona ha enviat una entrevista al diferents partits que es presenten a aquestes eleccions, a tots la mateixa: Entrevistes als Candidats. En aquests moments estan penjades les de Els Verds-CUP, ERC, Partit Humanista i Ciutadans – Partido de la Ciudadanía

Per acabar, l’Associació de Veïns de Can Solei, ha presentat una senzilla pregunta als diferents grups municipals: Quines propostes contemplen els vostres programes electorals per la zona de Can Solei i l’ AV de Navarra?. A la seva web es pot veure les respostes dels partits que han contestat: CiU, ERC, PSC i ICV.

Ca l’Arnús, nous problemes :(

14 de maig. Badalona comunicació:

Veïns del carrer Sant Bru denuncien la tala d’arbres centenaris a Ca l’Arnús
Els veïns de les últimes cases del carrer Sant Bru, situades a tocar del parc de Ca l’Arnús, estan molt enfadats després de veure que les maquines encarregades de les obres, estan talant arbres centenaris. Segons una de les veïnes afectades, Carme Pou, l’enuig encara és més gran si es té en compte que l’objectiu de la tala és poder construir un vial. Pou afageix que no entén com l’Ajuntament parla de pulmó verd i alhora talla els arbres del parc.

Imatge de l'entrada de Ca l'Arnús on es veuen les restes d'un arbre tallat

A la imatge es veu com un dels arbres del camí principal d’entrada a Ca l’Arnús ha estat tallat. Si han estat capaços de tallar un arbre en ple període electoral, que seran capaços de fer desprès? 🙁

17 de maig, el Punt:

El TSJC retorna al seu amo una part del parc més gran de Badalona, expropiat per l’Ajuntament
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat l’expropiació de 4.131 m² del parc badaloní de Ca l’Arnús que són propietat de Juan Albert Arnús, realitzada per l’Ajuntament d’aquesta ciutat. El parc, que ha de ser el gran pulmó de la ciutat, té set hectàrees i ja està obert als ciutadans. Contra la sentència, feta pública ahir per CiU, ha presentat recurs el consistori badaloní, que defensa que la decisió judicial no dóna dret a Juan Alberto Arnús a retornar al parc.

17 de maig, el Punt:

«El govern enganya els ciutadans»
Quan encara no se sap si la sentència serà definitiva, és més que evident que aixecarà molta polseguera, ja que l’adquisició de Ca l’Arnús ha estat el blanc de les crítiques de l’oposició i de molts ciutadans. Uns lamenten com s’han portat les negociacions (el parc ha costat més de dotze milions d’euros) i altres denuncien l’ús electoralista de l’equipament, que s’ha inaugurat en més d’una ocasió.

21 de maig, Ajuntament de Badalona, nota de premsa:

Comunicat de l’Ajuntament de Badalona en relació a la finca de Ca l’Arnús (només l’he pogut trobar al fòrum betulo.cat).
Que la sentència del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya dóna la raó a l’Ajuntament de Badalona i ratifica que el procés d’expropiació de les finques B i C de la finca de Ca l’Arnús, amb una superficie de 48.000 metres quadrats, és vàlid. Per tant, aquesta sentència no anul·la en cap cas l’expropiació i l’Ajuntament de Badalona continua sent el propietari de la totalitat de les finques de Ca l’Arnús que sumen 68.000 metres quadrats de superfície.

Que la sentència exclou de l’expropiació una pastilla de només 688,5 metres quadrats de la finca B de 4.131 metres quadrats que estava qualificada com a verd privat protegit de la que només una sisena part indivisa (la part que equival als 688,5 metres quadrats esmentats), seria propietat de Juan Alberto Arnús, i les cinc sisenes parts restants (3.442,5) ja eren propietat municipal des de l’any 1982.

22 de maig, La Vanguardia, secció “Cartas al director”:

El parque Arnús

Esta carta responde a la escueta nota aparecida en La Vanguardia la semana pasada (17/ V/ 2007). El parque Arnús de Badalona tiene una extensión de ocho hectáreas (80.000 m2).Por lo tanto, los 4.000 m2 que me da la sentencia no constituyen la cuarta parte de la finca, sino una vigésima parte.

Al Ayuntamiento le quedan 76.000m2para hacer el parque público. ¿Por qué no lo hace? Pues bien, porque según la información que tengo, el Ayuntamiento no pretende construir ningún parque (que ya estaba hecho, porque lo hicieron mis tatarabuelos).

Lo que pretende o pretendía es construir un restaurante para hacer bodas y banquetes. No hay más que ver el actual estado de la finca para corroborarlo: han construido una enorme puerta corredera en la riera de Canyadó para la entrada de autocares en lo que iba a ser el aparcamiento del restaurante y han hecho una entrada de vehículos por el lateral de la autopista (¿desde cuándo se permite la entrada de vehículos en un jardín histórico?). También han derribado la bodega y las cuadras en el lugar donde iba a construirse el restaurante. Además, el Ayuntamiento también quería construir pisos en la parta baja de la finca.

Existen convenios firmados por el Ayuntamiento con una parte de la propiedad y con empresas constructoras vinculadas a una organización política religiosa de enorme poder y arraigo en España, aunque con esta sentencia se ha visto que no es omnipotente. Por lo tanto, quiero decirle al periodista firmante del escrito que esta sentencia no sólo no constituye ningún paso atrás, sino que es un gran paso adelante para el parque y para la ciudad, pues impide la construcción del restaurante.

J. A. ARNÚS DE URRUELA Badalona

Més vídeos

En aquesta ocasió del Partit Humanista i de Ciutadans per Badalona.

El vídeo de Ciutadans per Badalona (Ciutadans pel Canvi) està fet amb recursos limitats (es nota la diferència amb els vídeos del PP, PSC i CiU), però no està malament. A la seva web donen alguna explicació sobre el vídeo.

En quan al Partit Humanista, la nota que m’han enviat amb l’adreça del vídeo diu el següent:

Este spot refleja en tono satírico el problema de acceso a la vivienda. Los humanistas recordamos que este es un derecho reconocido por la declaración universal de derechos humanos que los políticos actuales están incumpliendo en aras de sus intereses personales.
Los humanistas reclamamos a la administración que garantice a todos el derecho a acceder a una vivienda digna. Para ello proponemos:
– La creación de una Empresa de Construcción Municipal que edifique en suelo público vivienda que sean vendidas a precio de coste. De este modo se acabará con la especulación inmobiliaria y del suelo.
– La creación de una Banca Municipal Sin Interés que se comprometa con la financiación de iniciativas que beneficien al municipio y se presente como un modelo opuesto a la banca actual que favorece sin pudor la especulación y la usura.
Subvención al alquiler de vivienda.
Creación de un nuevo modelo de vivienda social temporal para quienes acrediten imposibilidad de ingresos económicos.

Però a Badalona ja tenim Engestur, no caldria crear una nova empresa, no?

Els nouvinguts no tenen lloc

Em refereixo als partits polítics, nous i no tan nous, però que no actualment no tenen representació a l’ajuntament i que no han tingut els mateixos drets que la resta de partits “de la casa”…

Fa uns dies l’ajuntament va fer el repartiment dels espais reservats a la plaça de la vila per als diferents partits. Hi ha 6 espais, 5 són per PSC, PP, ICV, ERC i CiU i un per els altres 5 partits polítics: Ciutadans de Badalona, Ciutadans-Partit de la Ciutadania, LLEI, els Verds-CUP i Escons Insubmisos.

Per aquest motiu aquests darrers s’han posat d’acord per no fer servir l’espai cedit i, a canvi han deixat una pancarta:

Així es reparteixen Badalona

Estació de França

Estació de França és el nom que Josep Duran, regidor de Cultura de l’ajuntament de Badalona, va escollir per al seu blog personal. Té poc menys d’un any de vida (va néixer a juliol de l’any passat) i fins ara en Josep Duran escrivia en ell de temes relacionats amb la cultura.

Amb l’arribada de les eleccions ha començat a parlar de política i, tenint en compte qui és, crec que val la pena llegir els seus comentaris. Trec de context algunes de les seves frases, les que més m’han cridat l’atenció, tot indicant d’on han sortit. Evidentment serà convenient veure el context per poder-les valorar àmpliament.

De l’entrada titulada La resposta és sempre més llibertat o això és la democràcia, estúpid!:

Confesso que no em va agradar gens que l’Acte Sacramental s’utilitzés per etzibar clixés sobre els polítics (especulació, corrupció, etc…) i per fer una crida a les festes alternatives

Però bé, no ha estat així, i als que em critiquen per facilitar públic a l’Acte Sacramental (abans es feia a la Rambla mentre la festa es desenvolupava a la Plaça de la Vila i ara esperem el Seguici de la ciutat per començar l’Acte)

Sobre aquest segon punt, advertir al senyor Duran que abans que el ball de l’àliga es fes a la Rambla, ja havia molts més espectadors a la Rambla que a la plaça de l’Ajuntament. Entre altres coses perquè sempre la gent ha mirat d’arribar d’hora a la Rambla per agafar un bon lloc. Per tant jo estava convençut (i sembla ser que anava errat) que el ball de l’àliga s’havia traslladat a la Rambla per tal de tenir més visibilitat…

Del que ve a continuació no faré cap comentari. Són les seves opinions i només he seleccionat les que més m’han cridat l’atenció, sense que això vulgui dir que estigui ni a favor ni en contra. Les poso aquí perquè, venint de qui venen, ho crec interessant. Nota: Ã’C és Ã’mnium Cultural

De l’entrada titulada DIETARI DE CAMPANYA I (del 9 al 14 de maig):

ÒC de Badalona es creu el centre del món cultural i amb receptes per a tot

ÒC de Badalona parla de participació, però només participa en allò que organitza ÒC de Badalona

Al finalitzar el concert, reprenc la meva reflexió sobre els candidats que no dimiteixen dels seus càrrecs actuals. En concret, torno a pensar en Carles Sagués, alcaldable d’ICV-EUiA, i em pregunto per què no fa els gest ètic que tothom li demana –bé, sembla que el President de la “Penya” no, pel que diuen- i separa la seva segura elecció com a regidor de l’Ajuntament de la pertinença a la Junta del club de basquet emblemàtic de la ciutat. També penso en Miguel Jurado, que continua com a president de l’A.VV de Canyet, al mateix temps que és candidat pel PP o de Juan Ruíz a Sant Joan Alt de Llefià amb la mateixa candidatura de Jurado.

Al matí, un grup de companys i jo hem decidit plantar una paradeta cada dia al bell mig del barri de La Salut. Ho farem des d’aquest dilluns cada tarda. Objectiu: entregar propaganda electoral i viure més d’aprop en un dels barris assenyalats pel PP com de convivència impossible, un barri-ghetto.

VídeoCiU

Ja són nou els vídeos que CiU ha penjat al seu canal a YouTube. Bon ritme, la veritat 🙂

Per llargària (són curts) i per contingut, us recomano els compromisos de Ferran Falcó. Interessants perquè són propostes concretes que caldria veure, en cas que arribi a tenir alguna responsabilitat al govern de la ciutat, com es porten a terme:

Patetisme web a Badalona (accessibilitat zero)

Tal com deia ahir, us faig cinc cèntims de quan accessible són les pàgines web dels grups municipals badalonins. Hem de tenir present que són pàgines “pensades” per arribar als possibles votants i, per tant, haurien de ser curoses en facilitar l’accés a tots els ciutadans.

Mètode de treball

Per fer l’anàlisi he fet servir tres eines de validació automàtica (Hera, Taw i Examinator), fixant-me només en els errors automàtics. Si els errors automàtics haguessin estat inexistents m’hauria mirat també el codi de la pàgina per tal de buscar errades que els revisors automàtics no haguessin detectat. Però no ha estat el cas :(.

Només he comptat els errors de primer i segon nivell (A i AA). El tercer nivell, el més difícil de complir no el tinc en compte.

Només he revisat una pàgina per web, generalment la pàgina principal. Habitualment els errors comesos a la pàgina principal es repeteixen a la resta de pàgines. Un bon anàlisi d’accessibilitat requeriria una revisió de totes les planes de la web.

Com mirar la taula

Cada columna s’ha de mirar per separat. Cal tenir present que cada eina fa servir un sistema diferent. Hera diu el nombre d’errors, però si en troba de repetits no compta les repeticions. TAW compta tots els errors encara que estiguin repetits. I Examinator ens dóna una puntuació, més gran quan millor és la pàgina. Per aquest motiu, a Hera i TAW quan menys errors (un número més petit a la columna) millor, mentre que Examinator una puntuació més alta indica millor qualitat.

Cuadre compartiu d’accessibilitat (nivells A i AA).
  Hera (errors) Taw (errors) Examinator (punts)
PSC 13 642 Puntuació 3,2
ICV * 10 33 Puntuació 4,2
ERC 8 139 Puntuació 3,8
PP ** 7 66 Puntuació 3,3
CiU ***** 11 95 Puntuació 3,7
Llei *** 5 19 Puntuació 7,0
CUP 11 69 Puntuació 4,1
Partit Humanista **** 7 139 Puntuació 5,3
Ciutadans de Badalona (CpC) 7 9 Puntuació 5,4

 

* La web d’ICV està feta amb marcs (frames) per aquest motiu ha calgut analitzar els frames per separat per tal de trobar les errades. L’anàlisi de la pàgina principal (on són les definicions dels marcs) dóna un resultat fals.

** Del PP he agafat la versió en català. Es de suposar que la versió castellana tindrà un nombre semblant d’errors

*** La pàgina del Llei té un marc amagat perquè la pàgina no està realment al domini llei.org sinó a http://www.canamat.org/halloflash/index.html. Ha estat aquesta darrera l’analitzada

**** El partit humanista també té un marc amagat. La pàgina en realitat està a http://idd00qaa.eresmas.net/humanismo/ph/. En aquest cas, donat que la pàgina principal no té contingut, s’ha analitzat aquesta: http://idd00qaa.eresmas.net/humanismo/ph/plan.htm

***** CiU està fent servir, per a la campanya electoral, el domini www.ferranfalco.cat. La pàgina és la mateixa que www.ciubadalona.com i l’única diferència és que com en el cas del Llei i el Partit Humanista fa servir un marc amagat que fa que l’adreça que es vegi sigui www.ferranfalco.cat en comptes d’on està realment la web que és a www.ciubadalona.com Evidentment la pàgina analitzada ha estat www.ciubadalona.com

No he analitzat la pàgina dels Ciutadans de Catalunya perquè no tenen pàgina local. Malauradament la seva pàgina principal, tampoc és accessible.

Resum

Cap de les webs analitzades és accessible. Actualment la llei espanyola “obliga” a les webs de les administracions públiques a complir el nivell AA d’accessibilitat. Fora convenient que la resta d’institucions i empreses fessin servir també aquest criteri. En el cas de Badalona, queda patent que cap dels partits polítics que es presenten s’han preocupat prou d’aquest tema. Bé, hi ha un que sembla que sí, doncs posa el logo de compliment del nivell AA a la seva web. Llàstima que només estigui per fer maco 🙁

I la web de l’ajuntament de Badalona? Properament 🙂

I per si algú vol tenir més informació sobre accessibilitat, un enllaç a un article (en castellà) Accesibilidad en la web

Accessibilitat

Ferran Falcó es compromet a pagar fins la meitat del cost de l’eliminació de barreres arquitectòniques als comerços i comunitats de propietaris, i a instal·lar escales mecàniques als carrers amb més pendent.

Una bona proposta, sens dubte. Ara, es conscient en Ferran Falcó que la web del seu partit a Badalona no és accessible per a persones amb discapacitat (i no parlo només de cecs). Bé, només és per cridar l’atenció: les persones amb discapacitat també fan servir internet i també es troben barreres, en alguns casos insalvables.

Tot i haver aprofitat l’ocasió, no és la de CiU l’única web no accessible dels grups polítics municipals. A veure si demà tinc una estona i faig un resum de la situació de les webs dels partits polítics de Badalona.

Els badalonins ciutadans de tercera

La respuesta del PSC de Badalona al vídeo del PP que vincula inmigración y delincuencia no se ha hecho esperar. Estos días, miles de vecinos se encuentran en buzones y limpiaparabrisas octavillas en las que no aparece la candidata del PSC, la alcaldesa Maite Arqué, sino el líder de la oposición, el alcaldable popular Xavier García Albiol… y lo hace dando puñetazos en Martorell. No hay campaña en Catalunya más dura y polarizada que la badalonesa. Las víctimas de esta dinámica son las propuestas a la ciudadanía, que pasan a un segundo plano.

Les negretes són meves.

L’article, de Luis Benvenuty, a La Vanguardia: PSC y PP ensayan la dureza electoral en la tercera ciudad catalana