Badalona bitàcola

Blog

  • El nyap del Centre Cultural El Carme

    El Centre Cultural El Carme vist des del carrer del Temple
    El Centre Cultural El Carme vist des del carrer del Temple
    I govern i oposició tenen cadascú la seva part de culpa.
    El Centre Cultural el Carme havia de ser un equipament tipus centre cívic amb “una gran sala d’actes, una sala d’exposicions i serveis, espais per a la gent gran, una ludoteca infantil, un espai per a joves amb una sala tecnològica, sales d’estudi, aules grans i petites i una zona per a tallers” (El Tot, El Punt, barcelonesjove.net, La Xarxa)
    La idea estava bé (tot i que a mi l’edifici no m’agrada) però el govern del tripartit badaloní només va pensar en l’embolcall i va deixar córrer el contingut i el manteniment, que han estat al final les dues excuses que han fet possible que l’equip de govern del PP hagi decidit canviar l’us que havia de tenir l’espai.
    Al final i malgrat l’esforç de nombroses entitats d’aconseguir un pla d’usos del local adequat a la proposta inicial, Badalona ha perdut l’oportunitat de tenir un centre cultural que podria haver estat un bon aparador de la ciutat. A canvi, tindrem alguns cursos de la Universitat de Barcelona, sempre i quan al final la Universitat no es torni enrere (com ja va passar amb l’edifici de la Caci) ni els permisos mal tramitats no posin algun altre impediment.

  • Badalona i les bicicletes

    Anava a començar per una altra cosa, però la prohibició instaurada aquesta setmana, de circular en bicicleta per la Rambla de Badalona m’ha animat a iniciar aquest conjunt d’entrades per aquest tema.

    Com diu la regidora del Districte primer, la Mercè Rius al seu blog, la regulació, una regulació sensata, de circular per les voreres de la ciutat en bicicleta existeix des de l’aprovació de l’Ordenança Municipal de Civisme de Badalona. En concret al Capítol IV, Secció 5, Article 52 diu:

    La circulació amb bicicleta, monopatins, patins i patins en línia es farà sempre a la velocitat del pas humà quan comparteixin espais amb vianants. En els espais molt concorreguts, no és permès de circular amb qualsevol dels mitjans indicats i, pel que fa a les bicicletes, han de ser conduïdes a peu. En tot cas, caldrà adoptar sempre les condicions de conducció necessàries a fi d’evitar riscos per a la circulació d’altres vehicles i de persones.

    Per tant, fins ara, a la Rambla es podia anar amb bicicleta, a pas de vianants si havia poca gent i desmuntat si n’hi havia molta. Una norma cívica, parlada i pactada amb els ciutadans que vam participar de l’elaboració de la normativa de civisme i que ara el govern de la ciutat ha decidit passar-se pel forro, simplement perquè, en realitat, és incapaç de fer complir la normativa per no posar els mitjans per fer-ho.

    De fet, a l’escrit de la Mercè Rius hi ha un paràgraf que subscric quasi totalment:

    una persona que surti del carrer d’en Prim i vulgui anar a l’estació en bicicleta té dues opcions. O ha de recular fins a Riera Canyadó, creuar la via pel pas soterrat i circular per la banda mar fins a l’avinguda Martí Pujol, fent més del doble de trajecte del que havia de fer inicialment, o té la opció, més curta, de passar pel carrer Magatzem, havent de circular per un tram del carrer del Mar, on es poden provocar més conflictes que els que ara hi hauria a la Rambla. Cal que aquesta persona pugui circular per la Rambla, a una velocitat igual o inferior a la dels vianants, tal i com estableix l’ordenança de civisme, i per tant garantint la seguretat de veïns i vianants i la seva pròpia.

    I és que jo faig sovint aquest itinerari però en sentit contrari: passo pel soterrani del carrer del Mar i vaig a buscar el carrer de Banyoles creuant la Rambla (sempre i quant no em passi que hi ha un cotxe i una moto aparcats plegats al carrer Banyoles i no es pugui passar amb la bici). No dic que no pugui baixar de la bici, però és absolutament innecessari i arbitrari.

    Però si aquest fora el gran problema de l’us de la bicicleta a Badalona podríem ballar d’alegria. Em fa gràcia l’escrit de la Mercè Rius, perquè tot i tenir tota la raó, en realitat ella i el seu partit van fer poca cosa a favor de les bicicletes quan estaven al govern de la ciutat. A tall d’exemple, el nou passeig marítim es va projectar sense tenir en compte que havia de tenir un carril bici que sí constava en el pla de la Ronda verda. En conseqüència quan el passeig va estar acabat es va pintar un carril bici que en alguns punts desapareix per convertir-se en espai compartit amb vianants on, segons la normativa de civisme, a l’estiu durant moltes hores, el ciclistes haurien de baixar de la bicicleta.

    També em crida l’atenció de la Mercè Rius, el fet que sent vicepresidenta de la “Red de Ciudades por la Bicicleta”, i regidora del districte primer, no s’hagi preocupat per la senyalització, inexistent, de la Ronda verda des de Sant Adrià fins al carrer del Mar.

    Resumint, la Mercè Rius té raó, el que ha fet l’ajuntament a la Rambla és un nyap (un més dels que col·leccionem a la ciutat), que s’hauria solucionat de manera més cívica fent complir l’ordenança de civisme. Però, ja que estem, seria d’agrair una mica de coherència i una major preocupació, per part de la Mercè, per la situació de la bicicleta com a mitjà de transport a la ciutat de Badalona i al districte primer.

  • Torna Badalona bitàcola?

    Avui Badalona bitàcola (badabit) faria 10 anys. Sí, dic “faria” perquè, en realitat fa ja més d’un any que està quasi abandonat. No és perquè no tingui res a dir, és, en la pràctica un cúmul de coses que han fet que el blog hagi quedat relegat a un darrer terme.
    Fa uns dies, però, vaig recordar que badabit feia avui 10 anys i vaig pensar que podria ser un bon moment per recuperar-lo. Coses a dir tinc i alguna responsabilitat que fins ara tenia ja no la tinc amb el que, tot i no tenir massa temps lliure sí tinc més llibertat per escriure sense que ningú interpreti la meva opinió com l’opinió d’una determinada associació.
    El títol d’aquesta entrada, però és clara. Intenció n’hi ha, falta que tingui els ànims. De moment però, i com a celebració dels 10 anys del blog, durant els propers 10 dies publicaré una entrada diària, donant la meva opinió sobre la ciutat.
    Demà més!

  • Comunicat de la Coordinadora d’entitats Badalonines de Cultura Tradicional i Popular Catalana

    #lafestaésdetots

    El passat dimecres 17 de juliol l’Ajuntament de Badalona va anunciar a través de la premsa que la Festa Major d’Agost quedaria reduïda a la mínima expressió: castells de focs i sardanes.

    Les entitats de Cultura Tradicional i Popular agrupades dins la Coordinadora d’Entitats Badalonines de Cultura Tradicional i Popular Catalana (COENBACU TRAPOCA), expressem el nostre malestar pels següents punts:

    • La Festa Major és patrimoni de la societat de Badalona i l’Ajuntament hauria de fer de pal de paller.

    • És una decisió unilateral per part del govern municipal. Les entitats involucrades no hem rebut cap comunicació prèvia.

    • És una falta de consideració i respecte a la dedicació, hores i esforços cap a les entitats que fem possible aquesta festa.

    • En cap moment s’ha valorat com fer una festa major mes austera.

    • És una sentència a mort a la cultura de la ciutat i a una tradició centenària.

    Davant d’aquesta decisió del govern municipal del partit popular, la Coordinadora, com a entitat que té com a finalitat fomentar la cultura tradicional i popular catalana, i que treballa per la nostra ciutat, creu oportú manifestar que SI que hi haurà Festa Major d’Agost, amb la participació de tots i convidem a tota la ciutadania a sortir al carrer per gaudir d’aquesta festa més que mai.

  • 9 anys

    Avui, 17 de juliol de 2012, Badalona bitàcola fa nou anys. Reconec que té la seva gràcia això de veure com el blog va fent anys (i nou són molts!) però també em fa pena veure com està d’abandonat 🙁

    Bé, ja sé que no estic dient gaire cosa, però no volia deixar passar l’aniversari.

  • La sentència sobre Ercros i el Port de Badalona

    La notícia va aparèixer als mitjans ja fa uns dies, però tenia moltes ganes de comentar-la i fins avui no m’he pogut posar. S’han dit moltes coses a Badalona criticant la sentència sense haver-la llegit i per això m’ha semblat important fer el petit resum que teniu a continuació.

    La sentència, segons la meva interpretació, demostra que la gestió d’aquest afer per part de Marina Badalona va ser dolenta i que la demanda ha estat llençar els diners. Recordem que Marina Badalona demanava a Ercros 25,4 milions d’euros, una quantitat gens menyspreable.

    Faig un resum del que jo he entès de la sentència, desprès copio els punts que m’han semblat més interessants (amb negretes afegides per mi) i finalment trobareu un enllaç a un lloc des d’on podreu baixar-vos la sentència completa.

    En resum

    • Quan Ercros va vendre al 1987 els terrenys a la Corporació Metropolitana de Barcelona (que desprès es va convertir en el Consell Comarcal del Barcelonés) els terrenys estaven qualificats com a petita o mitjana indústria. I segons aquesta qualificació es van valorar. Cal tenir present que en aquell moment el port estava pensat fer-lo més al nord, no afectant als terrenys d’Ercros
    • Ercros va vendre els terrenys a un preu per sota del preu de mercat (aproximadament 1,5 milions d’euros per sota) tenint en compte la contaminació del terreny.
    • La Corporació coneixia la situació dels terrenys i va pagar segons aquesta situació. No es va pactar cap altre compensació en el moment de la compra-venda.
    • Posteriorment, al 1993, es va canviar la ubicació del port, convertint els terrenys que abans havien estat d’Ercros en terrenys residencials.
    • Els terrenys van patir d’un “extra” de contaminació quan ja eren propietat de Marina Badalona, donat que desaprensius van fer servir els terrenys com un abocador, sota la passivitat de Marina Badalona.
    • Al 1989 un expert independent va valorar el cost de la descontaminació dels terrenys en 3.432.981,14 euros
    • Segons la sentència, no es pot fer responsable a Ercros els costos derivats de la mala gestió dels terrenys per part de Marina Badalona
    • Tampoc se li poden reclamar els costos de la descontaminació derivats dels canvis d’usos del terreny, d’industrial quan es va vendre, a residencial quan es van descontaminar.
    • Copio literalment: No era razonable que los costes de descontaminación cifrados en 85 millones de ptas. en 1995 y en algo menos de 500 millones de ptas. en 1998, subieran hasta más de 25 millones de euros en virtud de decisiones en las que participó la demandante;

    Extractes de la sentència

    La demandada “explotaba desde el primer tercio del siglo XIX una fábrica sita en un terreno de su propiedad ubicado en la fachada marítima de Badalona, y destinada a la fabricación de productos básicos destinados a la industria química y farmacéutica tales como ácido sulfúrico, ácido nítrico, fosfatos, cloruros, pesticidas…, es decir, de productos químicos y abonos en general, fábrica está en la que se desarrolló la actividad industrial y fabril que le era propia hasta el año 1987

    Aprobado el texto definitivo del Plan Especial de la Fachada Marítima de Badalona el 7 de mayo de 1987, indicándose que los terrenos en cuestión eran industria cerrada o con poca actividad, al tiempo que la ubicación del futuro puerto de Badalona se contemplaba no allí sino más al norte y aquellos terrenos se calificaban para pequeña y mediana industria, en su mayor parte, y uso residencial en una pequeña zona, se iniciaron conversaciones entre la demandada, de una parte, y la Corporación Metropolitana de Barcelona y el Ayuntamiento de Badalona, de otra, “a fin de conseguir una transmisión que garantizara ese objetivo de transformación de la fachada marítima sin graves costes ni repercusiones para ninguna de las partes implicadas”;

    El precio de la compraventa fue de 650 millones de ptas., corriendo por cuenta de la demandada las obras de derribo de las edificaciones y obligándose a cesar gradualmente en su actividad hasta el cese total y definitivo el 31 de julio de 1987;

    En ese momento el precio de mercado de los terrenos objeto de compraventa era muy superior, 885.457.123 ptas., por lo que había una diferencia de 1.415.125’81 euros;

    En 1991 el Ayuntamiento de Badalona decidió la ubicación del futuro puerto en los antiguos terrenos de la demandada, pese a ser conocida la degradación de la zona por los estudios del Ministerio de Obras Públicas y Transportes iniciados en 1990, de modo que los planes para la construcción del puerto se llevaron a cabo “a sabiendas de que el terreno estaba contaminado” y dividiendo la zona en dos polígonos, uno destinado a suelo residencial y el otro a sistema portuario, cuyo aprovechamiento lucrativo revertiría a la empresa concesionaria;

    La finca registral núm. …649, es decir los terrenos vendidos en 1987 por la demandada a la Corporación Metropolitana de Barcelona, luego Consell Comarcal del Barcelonés, fue aportada a la demandante Marina Badalona, como aportación no dineraria, con ocasión de tres sucesivas ampliaciones de
    capital en 2001, 2002 y 2003;

    Para dar cumplimiento a la LSA de 1989 se valoraron los terrenos por un experto independiente restando 571.200.000 ptas. (3.432.981’14 euros) como gastos por descontaminación, por lo que al incorporar Marina Badalona, la finca a su patrimonio “ya descontó el citado importe por posibles gastos asociados a la contaminación del suelo”;

    Los terrenos de la demandada estaban altamente contaminados, con claro riesgo para la salud de las personas por elevados contenidos de plomo y arsénico, si bien después de cesar la demandada en su actividad se habían producido nuevos problemas “al haberse utilizado el lugar en alguna época en régimen de concesión como zona de extracción de arenas y vertido incontrolado de residuos de diferentes procedencias”, detectándose amplias zonas con residuos ajenos a la actividad de la demandada e incluso manchas debidas “a actuaciones desaprensivas que habían llegado a usar el solar como un vertedero”;

    Por su parte Marina Badalona requirió a Ercros en 2004 para que participara en los trabajos de descontaminación de la zona, cuyo coste se cifraba entonces en 15 millones de euros, y otra vez en 2006, una vez finalizados ya los trabajos cuyo coste estaría próximo a los 30 millones de euros, para llegar a algún tipo de solución;

    la normativa vigente al tiempo de las transmisiones de los terrenos también imponía a la demandada la obligación de descontaminarlos, en concreto la Ley 42/1975, de 19 de noviembre, sobre desechos y residuos sólidos urbanos, y la Ley 20/1986, de 14 de mayo, Básica de Residuos Tóxicos y Peligrosos;

    También conforme al art. 1902 CC sería exigible a Ercros el pago de una indemnización, dado el principio “quien contamina paga”, que tiene una doble vertiente, pública y privada, y dado lo resuelto en un caso similar por la Sección 6ª de la Audiencia Provincial de Valencia en sentencia de 30 de octubre de 2002;

    Se aceptaban los hechos de la sentencia de primera instancia relativos a que el estado de la finca no debió ser ajeno al establecimiento de un precio notoriamente inferior al de mercado en la compraventa de 1987 y a que la compradora, Corporación Metropolitana de Barcelona, no desconocía la
    situación medioambiental de la finca;

    El coste de la descontaminación de un suelo contaminado debe ponerse en relación con el uso urbanístico de ese suelo;

    Cuando la demandada cesó en su actividad industrial, el suelo estaba calificado como industrial para pequeña y mediana empresa en el plan urbanístico que la obligó a cesar en su actividad;

    No era razonable que los costes de descontaminación cifrados en 85 millones de ptas. en 1995 y en algo menos de 500 millones de ptas. en 1998, subieran hasta más de 25 millones de euros en virtud de decisiones en las que participó la demandante;

    El emplazamiento del puerto deportivo-pesquero en los antiguos terrenos de Ercros no se decidió hasta 1993, “y al mismo tiempo se cambia el uso del suelo que pasa a ser residencial, en lugar de destinado a pequeña y mediana empresa”;

    Esto suponía, lógicamente, unas necesidades de descontaminación muy superiores;

    Además, “el puerto deportivo-pesquero no se proyectó defendiendo del mar exterior una lámina de agua costera, sino que se optó por proyectarlo y ejecutarlo a modo de marina, es decir, introduciendo el mar en lo que antes era tierra firme”;

    “El coste de la formidable extracción de tierras que ello comportó, al estar estas en parte contaminadas, complicó en gran manera la gestión de los residuos contaminantes, elevando el coste final a cifras de escasa relación racional con lo que se supone debiera haber sido el propio de descontaminación de la finca de uso industrial”;

    Por lo que se refiere a la acción de reembolso o repetición fundada en la ley, la Ley de Residuos de 1975 se refería exclusivamente a los residuos urbanos, no a los tóxicos y peligrosos producidos por actividades industriales, y la Ley de 1986 sobre residuos tóxicos y peligrosos, de carácter claramente administrativo sancionador, no podía aplicarse exclusivamente en contra de Ercros porque a partir de 1987-89 había dejado de poseer su antigua finca y, además, de la prueba practicada resultaba que una parte de los residuos tóxicos y peligrosos había sido traída por desconocidos “al tolerarse por los adquirentes la utilización del solar como vertedero incontrolado”;

    La Ley 10/1998, estatal sobre residuos, tiene como punto de partida una declaración administrativa de suelo contaminado que en el presente caso nunca llegó a producirse;

    Aparte de ser el presente caso una clara manifestación de huida del Derecho administrativo mediante la constitución de una compañía mercantil por entidades públicas para invocar, según convenga, el Derecho privado o el Derecho público, fenómeno sobre el que esta Sala ha llamado la atención en sentencias como la de 10 de junio de 2011 (rec. 1026/08), lo cierto es que ni la STSJ 28-4-04 produjo efecto positivo de cosa juzgada en el presente litigio civil ni los gastos de descontaminación soportados por Marina Badalona para destinar la zona contaminada al uso decidido por la Administración y cuyos beneficios iban a aprovechar a la propia Marina Badalona pueden considerarse una obligación civil de Ercros íntegramente cumplida por Marina Badalona, porque desde la perspectiva del Derecho privado esos gastos ya se computaron tanto en el precio de la venta de los terrenos como en la aportación de estos por la Corporación Metropolitana de Barcelona a la propia Marina Badalona. Bien puede considerarse, por tanto, que el principio “quien contamina paga”, en el que tanto hincapié hace la parte recurrente invocando todas las normas administrativas que sucesivamente lo han ido incorporando, se cumplió en el presente caso, pues Ercros no solo se vio obligada a cesar en su actividad de gran industria sino que además recibió por sus terrenos un precio muy inferior al de mercado.

    La setència completa es pot trobar aquí (El Derecho): http://www.elderecho.com/civil/Tribunal-Supremo-Sentencia-Recurso-EDJ_EDEFIL20120613_0016.pdf

  • La platja, twitter y Mercè Rius

    Aquest matí, cap a les 10:50 passava pel Passeig Marítim quan he vist, a l’alçada del monument a Roca i Pi una dutxa que rajava aigua sense parar. No hi havia ningú a prop, així que he suposat que l’aixeta estava encallada i m’he acostat per intentar desencallar-la. Com que he estat incapaç he mirat a veure si als panells informatius de la platja hi havia cap telèfon per trucar. Efectivament, allà havia tres telèfons: el 092 de la Guàrdia Urbana (cal trucar a la Guàrdia Urbana per a una cosa així?), el 112 d’emergències (a aquests segur que no) i un 93 però en el que s’especifica clarament que només en hores d’oficina. Així que no he trucat a ningú.

    Quan he arribat a casa (no tinc tarifa de dades al mòbil 🙁 ) he fet una piulada a twitter:

    10:50 platja. Roca i Pi. Una dutxa raja aigua sense parar. No l’he pogut parar 🙁 A qui aviso? @merceriusserra @daniel_gracia

    Mercè Rius és la regidora del districte primer i Daniel Gràcia el regidor de Via Pública. Són dos regidors força actius a les xarxes socials i que estava segur que no trigarien massa en llegir la meva piulada.

    Un minut desprès rebia resposta de la Mercè Rius, regidora del districte primer:

    @badabit ho passo a medi ambient. Gràcies.

    Personalment hauria preferit dirigir-me a algun servei de l’ajuntament on es pugin fer càrrec d’aquestes coses, no crec que sigui feina dels regidors redirigir aquestes incidències, però si existeix aquest servei, jo no ho conec i per això, davant la urgència, ho he fet d’aquesta manera.

    Reconec que comptava amb la resposta o bé de la Mercè o bé del Daniel. La Mercè ha estat més ràpida 🙂 Moltes gràcies.

  • Cavalcada Reis Badalona 2012

    Ses Majestats els Reis d’Orient arribaran dijous 5 de gener, a les 16:30 hores. Arribaran en carruatges a la cruïlla de Martí Pujol amb Francesc Lairet i des d’allà aniran caminant fins a la plaça de la Vila.

    A partir de les 18:30 hores s’iniciarà la Cavalcada.

    Horaris aproximats de la Cavalcada de Reis de Badalona 2012 (Cabalgata de Reyes en castellà):

    • A les 18:30h, a la rambla de la Solidaritat, inici de la Cavalcada de Reis.
    • 18:45 Av. Marquès de Sant Mori
    • 19:15 Don Pelai
    • 19:30 Av. Alfons XIII
    • 19:45 Francesc Macià
    • 20:00 Martí Pujol
    • 20:15 Francesc Layret (plaça de la Vila)
    • 20:30 Prim
    • 20:45 Final a la cruïlla de Prim amb la Rambla

    Mapa del recorregut:


    Veure el recorregut de la Cavalcada en un mapa més gran

    Més informació:

  • Transport públic: sense comentaris

    Preus, percentatge d’augment respecte l’any anterior i IPC de l’any anterior.
    Any Preu T10 Variació any anterior IPC any anterior Diferència
    2002 5,60
    2003 5,80 3,57% 4% -0,43
    2004 6 3,45% 2,6% 0,85
    2005 6,3 5% 3,2% 1,80
    2006 6,65 5,56% 3,7% 1,86
    2007 6,9 3,76% 2,7% 1,06
    2008 7,2 4,35% 4,2% 0,15
    2009 7,7 6,94% 1,4% 5,54
    2010 7,95 3,25% 0,8% 2,45
    2011 8,25 3,77% 3,3% 1,47
    2012 9,25 12% 3% (estimat 2011) 9!

    La T10 és la tarja de transport que fan servir habitualment els treballadors per a desplaçar-se a la seva feina. Anada i tornada: 10 viatges per setmana. No surt a compte la T-mes ni la T-trimestre. És una massa de gent molt important, per això és el títol més usat. I cada cop més castigat.

    Enllaços:

  • Els aparcaments reservats per a minusvàlids seran de pagament.

    No és el fet en sí, prou greu com per comentar-lo si no el comentari del senyor Albiol el que m’ha fet sortir del meu ensopiment:

    Tenir problemes de mobilitat no significa ser pobre.

    Potser algú hauria d’explicar a aquest senyor que les persones amb dificultats de mobilitat tenien aquestes places gratuïtes perquè no tinguin diners, si no perquè per ells és una necessitat que, afortunadament per nosaltres, altres (com el senyor Albiol) no tenim.

    Tinc la sensació de que des de que és l’alcalde de la ciutat el senyor Albiol pateix d’una mena d’incontinència verbal (i twittera) que s’hauria de fer mirar. Però potser és que abans no li feia tant cas…

    I recordar als senyors de PSC, CiU i ERC que al passat mandat van crear una nova web municipal que es va fer sense tenir en compte les necessitats de les persones amb discapacitat. Si ara els hi preocupen aquestes coses, ja cal que comencin a predicar amb l’exemple!

    Més informació: