Es curiós com quan ens posem amb un tema (tots plegats) no el deixem fins que l’esgotem…
Els darrers mesos el tema “estrella” als mitjans de comunicació barcelonins era les modificacions a la normativa sobre bicicletes de l’ajuntament de Barcelona i el seu servei de “bicing“. Bé, potser a mi m’ha semblat que sortia molt perquè és un tema que m’interessa (un de tants :)), però sà és veritat que ha sortit força, entre d’altres coses perquè és un tema controvertit.
Tot i ser usuari habitual de bicicleta (miro d’anar en bicicleta a la feina sempre que puc) no conec quina normativa hi ha a Badalona al respecte, si és que hi ha alguna (a la web de l’ajuntament no he estat capaç de trobar res), aixà que, a priori, em sembla bé que el sÃndic de Badalona demani que es reguli l’us d’aquest mitjà de transport a la ciutat (el Punt), tot i que jo preferiria que ho fes per altres motius…
No sé si servirà de gaire cosa, però vull explicar la meva situació per si és d’utilitat:
Treballo a Barcelona, a la part de la Diagonal que queda per sota de Glòries. Sempre que tinc oportunitat (entre un i quatre cops per setmana) vaig en bicicleta. Per anar a la feina baixo per la Riera Matamoros fins a la Rambla i per la Rambla fins gairebé el carrer de Mar on creuo al carrer Eduard Maristany que em porta fins a Sant Adrià . A les hores que faig aquest recorregut, per la Rambla passa poca gent i com que tampoc vaig rà pid no represento cap perill per a ningú.
La tornada és més complicada. Si torno tard (especialment a l’hivern) a la Rambla no hi ha gent i puc circular tranquilament. Però a l’estiu, especialment si algun dia torno una mica abans d’hora, no puc anar per la Rambla perquè hi ha molta gent. Aleshores, després de creuar la Rambla des del pas subterrani fins al carrer de Banyoles, vaig pels carrers del Centre respectant en tot moment el sentit marcat als carrers, fins arribar al carrer d’en Prim. El problema principal és que ni els cotxes ni els vianants acostumen a posar cap mena d’atenció quan van per aquests carrers, la qual cosa fa que hagi d’anar amb més ulls gairebé que si anés per la Rambla.
Tinc una alternativa que en alguna ocasió he fet servir, que és anar fins a la Riera Canyadó i allà pujar a Sant Bru i creuar el parc de Ca l’Arnús – Can Solei. Però això significa fer una volta considerable.
Comento això perquè cal filar molt prim a l’hora de regular l’us de les bicicletes. De vegades el més fà cil és prohibir, però en aquest cas no toca. I per tal de remarcar-ho, em remeto a l’Adhesió al manifest del Primer Congrés Català de la bicicleta
que va aprovar per unanimitat l’ajuntament de Badalona el 27 de març d’aquest any.
Informació relacionada:
Un detall. A l’article de “el Punt” on es parla de la resposta d’en Ferran Falcó, diu: Falcó reconeix que el tram de carril bici de la Rambla té alguns defectes de paviment
. El lloc on està el carril bici és el passeig marÃtim. A la Rambla no hi ha cap carril bici. No té cap importà ncia, però m’ha cridat l’atenció.