Aquest és el grandiloqüent títol que ostenta la portada de la revista Bétulo núm. 88 (pàg. 7), d’aquest mes de desembre, fent referència al Casal de Mares i Pares de Badalona. L’article ens explica al respecte que és un servei pioner a tot l’Estat, i que “té com a objectiu donar resposta a les problemàtiques que genera la difícil conciliació de la vida laboral i familiar”.

A mi m’agradaria aclarir un parell de cosetes:

1. El servei no és tan pioner. Existeix un servei molt similar anomenat “Minuts Menuts” que funciona des de fa més d’un any diversos municipis catalans; ara per ara, concretament en són 9. http://www.gencat.cat/benestar/secretariafamilia/menuts.pdf. Així doncs, els senyors de l’ajuntament ja poden començar a treure’s floretes de sobre…
2. Facilitar l’aparcament gratuït dels nens no és “donar resposta a les problemàtiques que genera la difícil conciliació de la vida laboral i familiar”. La conciliació de la vida laboral i familiar, amb la qual els polítics s’omplen la boca darrerament, significa moltíssim més que això, i la utilització d’aquest amplíssim terme per a definir un servei de guarderia per hores, demostra que: o bé ens volen prendre el pèl, o bé són víctimes d’una greu manca d’informació sobre el significat de la conciliació de la vida laboral i familiar.

Perquè es vagin fent a la idea: Conciliar la vida laboral i familiar significa 4 coses principalment:

1. Assegurar que els horaris laborals siguin compatibles amb la vida familiar
2. Assegurar uns serveis adients per a atendre els nens mentre els pares i mares treballen
3. Proporcionar informació i accés als possibles serveis del municipi o comunitat que facilitin la organització de la família
4. Oferir formació adient per a una òptima gestió del temps, de l’estrès, i altres problemàtiques relacionades.

De totes aquestes mesures, la més important és la primera, ja que l’objectiu principal de la conciliació és que existeixi la vida familiar, que m/pares i fills/es puguin conviure diàriament i gaudir de temps d’oci, d’estones de xerrar, jugar i fer deures, de poder dinar o sopar plegats. Així s’afavoreix una vida familiar més relaxada, que alhora influeix en el desenvolupament psico-afectiu dels nens i nenes, en el seu rendiment acadèmic i fins i tot en la seva salut.

El Casal de Mares i Pares (que en tot cas s’hauria d’anomenar Casal de Nens i Nenes, ja que no són els pares i mares els que hi acudeixen), està inclòs en el grup de mesures número 2, juntament amb d’altres com ara llars d’infants públiques, casals d’estiu públics de qualitat, assistència de “cangurs” a domicili…

Per tant, els senyors polítics haurien de tenir clar, i informar en conseqüència als ciutadans, que amb aquest tipus de servei es dóna un petit suport per a pal·liar les incompatibilitats entre l’horari laboral i l’escolar, i que els esforços s’han de dirigir cap a una adequació dels horaris laborals, que permetin una veritable vida familiar. Aquí és on es troba la veritable “resposta a les problemàtiques que genera la difícil conciliació de la vida laboral i familiar”.