Fa gairebé un any (el 23/02/2004) em feia ressò de una notícia que parlava de que s’havien de tallar una desena d’arbres del carrer Martí Julià perquè l’edifici que es construïa al seu costat impedia el seu creixement.

Avui el punt publica un parell d’articles (Badalona talarà i substituirà uns 40 arbres a Casagemes pel seu estat i pel perill que en caigui part de la capçada i Una decisió no entesa que explica que els arbres estan malament i que cal canviar-los.

A aquests articles, però hi ha alguns paràgrafs que mereixen una especial menció:

Les mèlies van ser plantades fa uns cinquanta anys i tot i que és una espècie que s’adapta molt bé al clima mediterrani, tenen una envergadura massa gran per les característiques del carrer. Els edificis, que abans eren de poca alçada i permetien créixer els arbres per sobre de la teulada, s’han anat substituint per altres de més elevats i això ha obligat a dirigir el creixement dels arbres cap a la calçada i els ha inclinat.

Es a dir, que els arbres són culpables de estar allà i per això ara s’han de tallar, molesten 🙁

El carrer Martí Julià és estret i no hauria de tenir arbres. Però segons Medi Ambient, s’ha volgut satisfer la demanda veïnal i s’ha optat per plantar-hi sòfores, una espècie semblant a l’acàcia, amb prou entitat per fer ombra però que no creix tant.

Sembla mentida que des de Medi Ambient es digui que un carrer no hauria de tenir arbres. No seria millor que en tinguessin tots?

Per acabar-ho d’arrodonir, l’estudi que s’ha fet per arribar a la conclusió de que els arbres s’han de tallar, ha costat 5.300 €

Jo no puc discutir sobre si els arbres s’han de tallar o no. El que resulta evident és que han estat els edificis els que han robat espai als arbres, no al revés i que ha estat així perquè des de l’ajuntament no s’ha prestat cap mena d’atenció a aquest carrer singular. Al final la via més ràpida és tallar, i si els veïns es queixen, els hi farem el favor de plantar alguna altra cosa 🙁