El que ens van vendre al 2004: El port de Badalona tindrà un “bypass” que permetrà el pas de sorra d’una banda a l’altra per tal d’evitar que la platja que hi ha al sud es quedi sense sorra.
El que tenim avui: El “bypass” no es va fer i la platja al sud del port s’ha quedat sense sorra.
El que ens van vendre al 2004: El port tindrà una part pels pescadors de Badalona.
El que tenim avui: Els pescadors descontents perquè el port no reuneix les condicions per a que ells puguin treballar. Ara, al 2010 i amb un nou gerent, l’alcalde diu que potser es fa la llotja que des de fa anys demanen els pescadors… Ja veurem!
El que ens van vendre al 2005: Lo inmediato es la comercialización de 4.000 m2de tiendas náuticas y de más de 5.000 de restaurantes y bares. Alguno de copas, pero ni una discoteca. Los promotores quieren un ocio familiar y diurno
El que tenim avui: Serra obre la porta a la instal·lació de locals d’oci nocturn al port de Badalona.
Acabo amb una aportació que va fer un senyor de Mataró a l’any 2004 a un debat que va organitzar el Casal Antoni Sala i Font:
- El port de Mataró no és viable econòmicament i l’ajuntament ha hagut d’aportar diners
- També tenia previst fer un “bypass” que encara no s’ha fet
- Els “possibles” beneficis del port no poden pagar el cost que representa la regeneració de les platges. Regeneració que cal fer perquè és una demanda social i que es paga amb diners públics.
- El port de Mataró no ha aportat res a la ciutat. Mataró no ha canviat ni s’ha dinamitzat amb el port.
La diferència fonamental és que a Badalona la platja no es regenera.
[6] Comentaris
Impressionant l’informe que ha fet la CUP sobre el que cobren els càrrecs polítics a Badalona, inclosos càrrecs de confiança. Faig un extracte de les coses que més m’han cridat l’atenció, però val la pena llegir-lo sencer (les negretes són al original)
s’observa com un municipi amb una població similar com és Terrassa (206.245 habitants) té només 7 càrrecs de confiança. Badalona, per contra, amb 215.329 habitants, té 58 càrrecs de confiança.
que cada regidor/a cobra més de 400 euros/hora d’un Ple municipal, i això que la gran majoria ni tan sols han d’obrir boca. Només hi són, voten i cobren.
Cal remarcar que els càrrecs de confiança cobren una mitjana de 3.771 euros al mes. Un sou que dobla amb escreix el salari mig català.
Si mirem la posició de cada partit polític, el PSC-PSOE, amb el vist-i-plau dels diferents socis de govern que li han donat suport, ha estat històricament el gran beneficiari d’aquesta política. Moltes són les persones que després de fer feina de militància al partit aconsegueixen la seva recompensa en forma de lloc de treball, estable i molt ben remunerat.
CIU, estant a l’oposició l’any 2005, exigia l’eliminació de 16 dels 51 càrrecs de confiança. En concret, trobava totalment innecessaris els càrrecs de coordinació de les delegacions i de programes. Des de llavors, amb CIU tres anys al govern, els càrrecs de confiança enlloc de disminuir-se han augmentat, ara en tenim 8 més!
ERC, amb un sol regidor escollit, és dels qui més rendiment en treu pel seu propi partit. Al pacte de l’equip de govern aconseguia “el permís” per contractar fins a 5 militants del partit.
Iniciativa i el PP, a l’oposició, fan el doble joc. Els “ecosocialistes” han estat responsables directes de l’augment desbordat dels càrrecs de confiança des de les seves poltrones a l’equip de govern fins el 2007. I el Partit Popular de tant en tant envia comunicats posicionant-se en contra, però als primers plens del mandat, de juny i juliol de 2007, no va tenir cap problema en votar a favor. I avui dia, cenyint-nos al darrer Ple del 26 de gener de 2010, cap d’aquests dos partits tampoc s’ha manifestat en contra d’aquestes partides.
El document el podeu trobar juntament a un interessant resum de e-notícies aquí: Badalona necessita sis tinents d’alcalde?
[4] Comentaris
En Ferran Falcó ha fet public avui, al seu bloc, un document, de 32 pàgines!, titulat “La Badalona que suma, un canvi positiu” on exposa un conjunt de reflexions globals sobre el model de ciutat
en les seves paraules.
A banda del document hi ha una pàgina web on hi ha el mateix document, on els comentaris resten oberts a l’espera de comentaristes.
Tot i que m’agradaria, se’m fa difícil fer un comentari sobre aquest text, entre d’altres coses perquè és molt llarg i toca molts temes. De fet, serà difícil trobar ningú que sigui capaç de llegir-lo sencer. Jo no ho he fet, tot i que reconec que li he dedicat una estona. Però al final he acabat per fer-ne una lectura ràpida, una mica en diagonal.
Potser per això, per llegir-lo en diagonal, m’he trobat amb un paràgraf que m’ha sobtat i que m’ha fet dubtar de la consistència de tot el document. Copio aquí tres trossos del paràgraf en qüestió.
Canviar de paradigma en la gestió municipal implica, des del meu punt de vista, que l’Ajuntament gestioni el seu patrimoni mirant de treure-li rendiment. L’Ajuntament hauria de buscar ingressos que no siguin només per la via dels impostos, i ho pot fer rendibilitzant el patrimoni públic.
O, en una línia similar, l’Ajuntament hauria de poder plantejar treure a concurs alguns edificis del patrimoni públic perquè agents privats, com ara empreses o fundacions o institucions, puguin dinamitzar-los, sense que l’administració en perdi la titularitat pública.
Ho hem fet amb l’antic edifici de l’Artur Martorell, que una fundació revitalitzarà amb un equipament social destinat a nens i nenes tutelats per l’administració pública.
Curiós, en un mateix paràgraf es parla de treure rendiment econòmic del patrimoni municipal, de dinamitzar-lo, de no perdre la titularitat i de l’edifici que abans ocupava l’escola Artur Martorell.
Bé, l’ajuntament de Badalona ha fet una cessió d’aquest edifici a 50 anys (vaja que segurament jo ja no el veuré lliure), no cobra res per la cessió i la institució que té aquesta cessió no dinamitza l’espai, el fa servir pel seus molt lloables usos, però no dinamitza res.
Vaja que si aquest paràgraf ha de ser un exemple de la coherència de tot el document…
I la resta d’aquest paràgraf és bàsicament això:
cal plantejar-nos si no seria encertat “vendre” el Port de Badalona a la iniciativa privada, mantenint-ne la titularitat, perquè sigui aquesta la que l’exploti.
Mira que arriba a donar de sí un sol paràgraf!
Més informació:
[10] Comentaris
Fa temps, molt de temps, que no parlem aquí de la Plataforma Consensus de Badalona. Com diu la pàgina web del projecte Consensus:
Consensus té per objectiu estimular la realització d’experiències de participació ciutadana utilitzant les noves tecnologies. L’eina permet complementar i enriquir els processos i òrgans presencials de participació facilitant la informació i la comunicació permanents, agilitzant-ne l’organització i obrint la participació de ciutadans a títol individual o a col·lectius poc atrets per la participació presencial.
Entre d’altres espais, Consensus Badalona té la possibilitat d’enviar una carta, que s’adreça directament o bé a l’alcalde o a qualsevol dels regidors del consistori. En el moment d’escriure aquestes línies hi ha 2244 cartes escrites, la primera datada de 22 de juny de 2007, i essent les 5 últimes d’avui mateix, 4 d’ahir i 4 més d’abans d’ahir. És a dir, la plataforma té moviment.
És una llàstima no poder saber (al menys jo no ho he sabut trobar) quantes i quines de les peticions, propostes i queixes han estat respostes. A simple vista fa la impressió que:
- Més de la meitat de cartes no han rebut cap tipus de resposta
- Les cartes que han rebut resposta ho han fet sempre del mateix grup de persones, entre elles moltes dirigides a l’alcalde i al José A. Lara
A banda de les cartes, podeu descarregar-vos les agendes dels plens (i algunes de les actes).
Sense comentaris
