Arxiu de la categoria: 5è aniversari

Badalona: El millor i el pitjor (4)

Josep Maria Marco, professor universitari i vocalista de El Gordo de Minnesota

BDN com a lloc especulat, on creixen noves zones de residència a les que cap polític exigeix els equipaments bàsics (recordeu la paradoxa del nou “Progrés”); on tornen a florir, en forma de pilota, temples del consum innecessari; on un equipament estrella com la Biblioteca de Can Casacuberta està infraoberta perquè no es contracta més personal…

BDN com a lloc literari, on podem imaginar cada cop millor històries de romans, de les postguerres de Campmany i Jòdar, de revoltes populars (en forma de festes majors alternatives i de botifarrades a Can Barriga), de drames íntims durant aquests darrers dies de pluja i grisor als polits carrers buits del centre o als impossibles carrers enfangats del sud…

Els que som nascuts i criats aquí, com ho van estar els nostres pares, els que no tenim un lloc de referència vital-familiar fora de BDN, transitem per aquest petit espai físic i imaginari on els extrems més que tocar-se s’entortolliguen per formar la pròpia matèria de la cosa.

Badalona: El millor i el pitjor (3)

Mireia Prats, periodista-reportera de TV3:

El que més m’agrada:

El Centre i la seva identitat pròpia, la rambla a les 9 del matí quan hi passo amb bicicleta per portar la nena al cole. Saludar la gent i que et saludin. El veïnat. El comerç. L’associacionisme. Els badius. L’olor d’anís. Portar els xumets al Dimoni. Les cases amb flors a la façana. Algun raconet d’ El Dalt la Vila. I la lluita veïnal que s’hi du a terme. I poder dir cofoia, que sóc una nouvinguda més d’aquesta especialíssima ciutat, que en són 4 i no una.

El que menys m’agrada:

La desídia del govern municipal en alguns temes. La llarga llista d’inútils xumant de la teta consistorial. La manca de valentia per fer neteja. La brutícia a cada cantonada. Les llambordes aixecades. La mobilitat mal entesa. La contaminació acústica. Els robatoris silenciosos. I no poder dir mai que sóc d’aquí.

Badalona: El millor i el pitjor (2)

Carles Sagués. President del Grup Municipal d’ICV-EUiA:

Quan penso en Badalona o, més encara, quan parlo de Badalona, no sóc tot el neutral que hauria de ser, ho reconec, em deixo portar pels sentiments i li trobo més gràcies de les que li trobaria si no fos la meva ciutat.

Si em poso a fer un repàs, un llistat, del que més m’agrada i del que menys, hi ha el perill que m’acabi sortint una mena de petit programa electoral, amb les reivindicacions, necessitats i propostes del que s’ha de fer i com s’ha de fer i en sembla que, ara, això no toca.

Per tant, d’una manera global, dir que el que més m’agrada és Badalona en si, una ciutat que, malgrat els dèficits i els problemes socials (que no enumeraré), et permet relacionar-te amb la gent, geogràficament ben situada, amb mar, amb història, amb racons i espais agradables i, sobretot, que si s’actua amb bon criteri, encara té moltes possibilitats.

La part negativa, també englobant moltes coses dins d’una, la centro en el fet que no té el pes i la influència que li correspon com a tercera ciutat de Catalunya. Aquesta incapacitat que s’ha tingut per ser present en les grans decisions, ha estat la principal causa dels dèficits que ara patim i de no haver tingut el desenvolupament, que en certs aspectes, altres ciutats sí han sofert. En tenim un bon exemple, mentre Barcelona i L’Hospitalet han transformat i integrat els seus trams d’autopista, ara que el Parlament està elaborant un Pla d’Infraestructures, la reconversió de l’autopista al seu pas per Badalona no hi apareix i el govern municipal, de moment, ni s’atreveix a plantejar-ho.

Badalona: El millor i el pitjor (1)

Oriol Lladó, periodista, coordinador d’Òmnium Cultural de Badalona:

Badalona es mou bé en els contraris, defuig les mitges tintes. Els que diuen si, ho diuen amb veu ben alta i forta, i els que diuen no, fan la viu-viu discretament, perplexos de les adhesions que la ciutat genera en alguns dels seus badalonins. És allò que diuen: o l’estimes, o l’odies. Però fins i tot entre els que l’estimen, a vegades surt l’espurna fastiguejada del que ho engegaria tot a rodar. Badalona és un pes enorme, una ombra que s’allarga, una discussió inacabable. Quant fa que parlem del port, de ca l’Arnús i de les Festes de Maig sense posar-nos d’acord? Segurament, bé que al preu d’esgotar els seus habitants, això és el que la manté viva. El xoc entre contraris, l’evident dificultat de moure’s entre les mitges tintes. Dialèctica pura. Això és Badalona. Un capítol a part.

Però hi ha un altre joc de contraris que funciona bé a la nostra ciutat: és la complexa relació entre Badalona i Barcelona, que ens regala també un debat inabastable. Tanmateix, aquesta dialèctica… m’agrada! Els vint minuts que et porten de Plaça Catalunya a la Rambla esdevenen, en realitat, una mena de viatge en el túnel del temps. Passes sense adonar-te’n de la ciutat al poble. Del brogit del cor d’una de les capitals turístiques del món a la immensitat del cel del passeig marítim, amb el seu temps deturat. El camí es pot fer a la inversa. Això és, igualment, tota una avantatge.

Badalona

Amb motiu del 5è aniversari de Badalona bitàcola (que, recordeu, serà el proper 17 de juliol) vaig demanar fa uns dies (i vull continuar demanant durant els propers) a alguns i algunes badalonins i badalonines, que escrivissin deu línies amb la seva opinió sobre el millor i el pitjor de Badalona; allò que més els hi agrada i allò que més els hi desagrada.

Tot i que no he aconseguit totes les opinions que voldria, si que tinc unes quantes de persones que valoro molt com a “motors” de la nostra ciutat. A partir de demà 17 de juny, començaré a publicar les opinions que he anat rebent.

Alhora, també demà, a betulo.cat s’obrirà un espai per a que tothom que ho desitgi pugui també dir la seva.

Pot ser una bonica manera de conèixer una mica millor la nostra ciutat de la ma dels nostres conciutadans. Us animeu?