Arxiu de la categoria: Platja

El port (no pesquer) de Badalona

No hi ha gaire cosa a explicar. Els pescadors continuen reclamant que el port tingui un espai per a ells amb unes determinades concions i, de moment, no sembla que Marina Badalona estigui per la labor.

Però sí m’agradaria remarcar una frase dita pel conseller delegat de Marina Badalona, Juan Felipe Ruiz segons “el Punt”.

En la reforma i urbanització del Gorg s’hi han invertit uns 80 milions d’euros, «i cap d’ells ha sortit de les administracions», va remarcar Ruiz.

S’oblida dels terrenys que ha posat l’ajuntament de Badalona i el “trocet” de platja que ara és el port. Clar que, segurament, per a ell la platja badalonina no té cap valor 🙁 (quan, en realitat, el seu valor és incalculable).

Fotografies de la platja de Badalona

Escriure sobre el pressupost de l’ajuntament de Badalona per aquest any m’ha posat de mal humor, així que m’he decidit a publicar unes fotografies que vaig fer a la platja el 3 de gener. A mi m’agrada molt la platja de Badalona a la primavera i a la tardor. Són els millors mesos per anar a la platja, sol o amb companyia i gaudir d’una estona tranquil·la i relaxada. La veritat és que a l’estiu la platja de Badalona no m’agrada gens per l’aglomeració i l’hivern no es presta a estar-se quiet assegut a la sorra. Però el 3 de gener vaig anar a la platja amb la família i tot i que feia vent, la veritat és que s’estava molt bé. Així que vaig aprofitar i vaig fer algunes fotos. No són gens originals, ja ho sé, i tampoc són les primeres fotos de la platja que faig (de fet no és la primera entrada del blog en que parlo de les bondats de la platja de Badalona a la primavera i la tardor). Però no deixa de ser una manera de veure la part maca d’aquesta ciutat…

Bé, les fotografies:

La platja de Badalona: El pont del petroli.

La platja de Badalona: Un surfista

La platja de Badalona: Les barques dels pescadors

Totes aquestes fotos (i una més) es poden veure a fotos-badalona.com, en concret a l’album Platja de Badalona.

Impresentable

Aquesta és la paraula que em ve al cap quan llegeixo les declaracions del Juan Felipe Ruiz, conseller delegat de Marina Badalona (l’empresa que ven la nostra platja a trossos):

El conseller delegat de Marina Badalona, Juan Felipe Ruiz, va assegurar ahir que fer del port un lloc de pas gratuït de tots els vehicles «seria un malbaratament econòmic perquè ens incrementaria la despesa en seguretat, enllumenat, manteniment dels vials…» (el Punt)

Em crida especialment la part aquesta d’enllumenat… Més quan el carrer Eduard Maristany té menys enllumenat del que té el port normalment. Així que dubto que fos necessari més enllumenat.

va recordar que les famílies que van comprar un pis al sector A3, a la banda nord del port, «ja sabien que el carrer Eduard Maristany, en el tram del port, canviava de propietari i deixava de ser una via pública» (el Punt)

Ah! es clar. I quant diu que ha pagat Marina Badalona per comprar aquest tros de carrer? Perquè em compro jo el meu i poso un peatge. Més que res perquè si no m’equivoco Marina Badalona més que pagar ha cobrat. I si pensem els diners que hi ha només en terreny ha cobrat molt, i, em permeto recordar, a costa dels badalonins. Però, és clar, m’oblidava que davant les empreses creades amb els nostres diners, nosaltres no som res i demanar que se’ns tingui en consideració és d’una desvergonya que no té nom. Oi?

De la web de CiU:

CiU destaca que als veïns se’ls havia dit que els vials alternatius estarien fets amb l’entrada en servei del port, cosa que no ha passat, generant el problema de mobilitat amb què ara es troben

Més informació:

Els pescadors i el port de Badalona

Ja ho comentava el dia 8 de setembre a una entrada titulada El port de Badalona; els pescadors no estan gens contents amb el tracte que reben de Marina Badalona, l’empresa que gestiona el port i que té com a conseller delegat un exregidor de l’ajuntament.

Ara, veient que no aconsegueixen res, amenacen en bloquejar el port si no s’instal·len els serveis que falten com la llotja i la fàbrica de gel (Badalona Comunicació). Però és que, a més, una de les justificacions per fer el port va ser la dàrsena pesquera…

Ah!, ja m’ho deixava… Marina Badalona ha dit que no es respondrà de moment a les demandes dels pescadors, assegurant que la manca de barques de pesca no faria rendible aquestes instal·lacions. Es a dir que al final resulta que hi ha poques barques pesqueres a Badalona. I aquestes poquetes barques justifiquen un port (esportiu) però no els serveis que necessiten els pescadors. Curiòs? No, oi?

Més informació sobre el port de Badalona:

Sortides en vaixell per la costa badalonina

Informa Vilaweb Badalona: Badalona promou sortides en vaixell per conèixer el mar.

Durant les travessies s’abordaran diferents qüestions, com la geografia i la història de Badalona, a més de les aus marines i l’oceanografia.
La primera sortida es farà l’1 de novembre i l’última, el 17 de desembre.

Bé, m’agrada molt aquesta proposta del nostre ajuntament. No tot ha de ser dolent…

Actualització 19/9/05: Més informació a la web de l’ajuntament.

El port de Badalona

Com diu Vilaweb Badalona:

Un dels arguments que va utilitzar l’Ajuntament de Badalona per justificar la construcció del port (i de milers de metres quadrats de vivendes a primera línia de mar) va ser la necessitat dels pescadors de Badalona de tenir un port on feinejar. Amb el port esportiu pràcticament acabat i amb el de pescadors a mitges, la Confraria de Pescadors de Badalona ha manifestat el seu descontentament amb l’administració ja que el port no compleix uns mínims de funcionalitat.

Em sap greu, però no puc afegir res més…

La informació a Vilaweb: El nou port de Badalona no satisfà les necessitats dels pescadors

I a l’Avui: Crítiques dels pescadors per la posada en marxa del nou port de Badalona

I si vols més informació sobre el port de Badalona…

La platja, una segona rambla i el tramvia

Avui comentaré 3 notícies d’aquest dies enrera. La primera parla de les puntes de cigarret a la platja, és de el Punt i es titula La platja de Badalona acumula més de dos milions de puntes de cigarret durant el període estival. Un motiu més per convèncer a la gent que deixi de fumar…

La veritat, és una llàstima anar a la platja i trobar puntes de cigarret per tot arreu. Com que són petites, les màquines que netegen la sorra no les poden recollir (o, al menys, no totes) i és impossible no trobar-te cap. Això és especialment greu quan vas amb nanos petits, no els pots deixar jugar lliurement a la sorra i has d’estar pendent tota l’estona d’ells per tal que no es portin a la boca una cigarreta “usada” 🙁

La segona notícia és millor. Badalona projecta la segona rambla per a vianants de la ciutat, de 830 metres (el Punt). Estarà a Llefià i cobrirà un nou aparcament d’Engestur. Un parell d’apunts de la notícia:

L’Ajuntament de Badalona, a través de l’empresa municipal Engestur, encetarà abans de finals d’any la construcció de la segona rambla per a vianants de la ciutat. Al caracrístic vial que transcorre en paral·lel a la platja, al centre del municipi, s’hi sumarà una segona rambla que estarà emplaçada al barri de Llefià i que unirà els carrers Marquès de Sant Mori i Carretera Antiga de València. El nou passeig s’emmarca en un projecte més ambiciós que inclou també un pàrquing de 343 places a l’espai on hi havia el mercat de Floridablanca, una gran plaça pública i espais per a vianants. Es vol inaugurar la primavera del 2007.

Pel que fa a l’inici dels treballs, Jaume Tomàs confia que les màquines entrin a la zona a finals d’any. La voluntat, segons el gerent de l’empresa municipal, és poder inaugurar les obres la primavera del 2007. Si fos així, coincidiria amb la proximitat de les eleccions municipals.

I per acabar la tercera notícia. També de el Punt i és titula Badalona reclama que el tramvia doni servei al nou front marítim. La notícia és molt curta i només diu que Francesc López Guardiola, regidor de l’Àmbit de Serveis del Territori de l’Ajuntament de Badalona, diu (de fet l’article diu que ha garantit) que batallarà perquè la revisió del pla director d’infraestructures inclogui una nova línia de tramvia que doni servei a tot el front marítim (l’article diu fluvial, però com que, que jo sàpiga, Badalona no te riu, suposo que vol dir marítim). Fins aquí bé. El que no m’agrada ve a continuació:

Es vol donar resposta a les necessitats de les famílies que vindran a viure a la zona del port i a Canyadó.

Vol dir això que el senyor López vol que posin una altra línia de vies entre la ciutat i la platja? No, si us plau!!! 🙁 Ha d’haver altres alternatives. De moment, per Canyadó, el que cal és que la línia del metro arribi fins allà. I en quan al tramvia, doncs crec que si finalment soterren les vies del tren, el que no es pot fer és substituir unes vies per altres. No guanyaríem res… Al costat de platja les vies del tramvia s’haurien d’acabar tancant com les del tren.

El passeig martitim

Badalona consigue el apoyo del Gobierno para financiar su nuevo paseo marítimo” ho deia ahir “La Vanguardia“.

Todo apunta a que el año que viene se licitará la construcción del primer tramo del nuevo paseo marítimo de Badalona: la guinda que falta en la remozada fachada marítima de la ciudad. Porque, hoy por hoy, la primera línea de mar badalonesa da a un camino de tierra impropio de su nuevo puerto deportivo y pesquero y de sus pisos de 350.000 euros.

Las fuentes agregaron que la alcaldesa Maite Arqué y el edil de Urbanismo, Francesc López Guardiola, se reunieron la semana pasada en Madrid con representantes del Ministerio del Medio Ambiente. Arqué y Guardiola consiguieron un primer compromiso verbal del Gobierno para incluir en los presupuestos generales del Estado del año que viene una partida de 25 millones de euros para financiar el paseo.

La idea, indicaron las fuentes, es que las primeras licitaciones de obras puedan emitirse el año que viene. El Ayuntamiento aprobará hoy en un pleno extraordinario el proyecto del paseo.

Greenpeace i la financiació dels ajuntaments

Ahir dimecres gairebé tota la premsa espanyola es feia resó de l’informe publicat per Greenpeace titulat “Destrucción a toda Costa 2005“.

Faig un estracte d’alguns punts d’aquest informe que tenen relació amb el que estem vivint a Badalona:

Los ayuntamientos tampoco hacen bien sus deberes. Achacan sus problemas a la
falta de financiación derivada del modelo actual de recaudación municipal, que basa un gran porcentaje de los ingresos obtenidos en el cobro de impuestos y tasas relacionados con la construcción y la vivienda (IBI, plusvalías, licencias de obras y venta de suelo). Este modelo, además, no es ni transparente ni eficiente. Existen cientos de evidencias de mala gestión municipal a lo largo de la geografía española. Greenpeace considera que deben cumplirse todos los mecanismos existentes para garantizar la buena gestión por parte de los ayuntamientos, así
como el establecimiento de medidas que consigan que las administraciones municipales dejen de considerar la franja costera como una fuente de ingresos rápidos, sin preocuparse por las posibilidades de desarrollo que dejan a las generaciones futuras. Los mecanismos para cambiar el actual sistema son muy variados y algunos ya han sido apuntados por gobiernos como el catalán, que ha hablado del establecimiento de una ecotasa que aporte financiación a los municipios, permita regenerar el estancado modelo de sol y playa y beneficie la conservación y protección del medio ambiente.

Nota: Les negretes són meves.

El anuncio hecho el verano pasado por el Ministerio de Medio Ambiente para proteger las costas españolas de urbanizaciones y actuaciones en dominio público marítimo-terrestre, es decir, en los 100 primeros metros de litoral es una buena medida, aunque insuficiente dada la saturación de la franja costera española. No es algo novedoso, la Ley de Costas del año 1988 ya obliga a ello, pero la realidad indica que existen cientos de construcciones ilegales situadas en esta estrecha franja de terreno.

La fiebre de los puertos deportivos continúa en el litoral, donde las administraciones rivalizan para ser el “referente”, sin preocuparse por las graves consecuencias
para la costa de estas instalaciones.

La reordenación del litoral sur de Badalona supondrá la construcción de 4.000
viviendas de lujo en edificios de hasta doce plantas en primera línea de costa, así como la construcción de un nuevo puerto y un paseo marítimo. La excesiva densidad de población que acogerá este tramo de costa y la barrera que constituirá no son la mejor solución para esta franja
costera.

Los problemas de erosión en la costa catalana son muy preocupantes. Decenas de playas pierden arena y extensión cada año.

Casos como el de las playas de Cabrera (Puerto de Mataró), Vilassar (Puerto
de Arenys de Mar) o Premiá (puerto deportivo de la localidad) ejemplifican de forma dramática el obstáculo que los puertos suponen para las corrientes marinas y la deposición de sedimentos en las playas, lo que debería ser motivo suficiente para continuar con la prohibición de construir
nuevos puertos o ampliar los existentes.

A pesar de la mejora de la calidad de las aguas de baño registrada por la Agencia
Catalana del Agua, algunos puntos del litoral catalán continúan registrando vertidos en sus playas. Tan sólo en la costa barcelonesa se registraron 136 episodios de contaminación durante la temporada pasada. Desde la Consellería de Medi Ambient se reconoce que la presencia de
residuos flotantes en las playas de Cataluña no se reduce sino que aumenta cada año. En los meses de julio a septiembre, se recogen a diario dos toneladas de basura en el litoral catalán.

Uno de los problemas más graves de contaminación en el litoral catalán es el presente en Badalona como consecuencia de la actividad de la planta de fertilizantes agrícolas de la empresa Cros hasta 1987. La herencia de casi un siglo de contaminación descontrolada quedó al descubierto con las obras de construcción del puerto de esta localidad, al hallarse 1.500.000 m3 de arena contaminada con residuos de ácido sulfúrico, sulfato de cobre y piritas en elevadas concentraciones. Los intentos por parte del Ayuntamiento para que Ercros asuma parte del coste de la descontaminación que se está llevando a cabo han sido infructuosos. Els Verds de
Badalona denunciaron el pasado mes de octubre que parte de esta arena estaba siendo vertida en una de las playas del municipio. También se ha denunciado la construcción de viviendas sobre estos terrenos contaminados.

Evidentment l’informe diu molte més coses, però em quedo amb això.

La notícia a alguns mitjans:

Un oasi a la platja de Badalona

Badalona crea un petit oasi per millorar la imatge de la platja (el Punt)

Badalona va inaugurar ahir el primer espai de recuperació de la vegetació dunar a la platja. Es tracta d’un projecte inèdit fins ara a les platges de l’àrea metropolitana que busca naturalitzar en la mesura que pugui aquests espais tan urbanitzats i sobreexplotats a l’estiu. L’espai està format per diversos estrats de vegetació autòctona. El cost de l’espai ha estat de 12.000 euros, i si tot va bé, el pròxim estiu en podrien haver fins a vuit repartits per tot el litoral badaloní.

L’objectiu és que la platja tingui un caire més natural, amb vegetació i punts d’ombra. «Volem fer entrar la natura a la platja», explicava ahir Niso.

La previsió del consistori és que, si aquest primer espai funciona -és a dir, si les plantes s’hi adapten i els usuaris el respecten- crear-ne de nous a diversos punts del litoral badaloní. El pròxim estiu en podrien haver fins a vuit, repartits pels cinc quilòmetres de platges que hi ha a la ciutat.

Alguns apunts sobre això:

  • La plajta seria més natural si els edificis estiguessin una mica més lluny.
  • I si no hagués port, seria totalment natural.
  • Com que tenim edificis a tocar la platja i un “fantàstic” port, necessitem fer “dunes de mar” que diu la Muntsa, per “compensar”. I aquest compensar molt entre cometes
  • La platja de Badalona tenia 5 quilòmetres. El port s’ha endut una bona part 🙁

S’ha perdut l’oportunitat d’haver fet una gran zona verda al costat del mar per culpa del port i l’especulació urbanística de l’actual ajuntament de Badalona de la que la Muntsa Niso en forma part. I a canvi ens ofereix aquestes “dunes de mar”. Bé un canvi molt trist, no creus Munsta?