El Punt: Àrees per als gossos
El primer tinent d’alcalde i regidor de l’à rea de Govern, Ferran Falcó, va anunciar durant la roda de premsa d’ahir que el govern municipal té la intenció d’habilitar fins a vuit à rees en diferents parcs i places de la ciutat en les quals els gossos puguin anar deslligats. Ho va citar com a exemple d’eines que es volen arbitrar per tal que els ciutadans no tinguin excusa per vulnerar l’ordenança de civisme. Falcó va afirmar que la iniciativa estava pendent de ser inclosa en el fons estatal d’inversió local. Al web del ministeri d’Administracions Públiques, però, ja es pot constatar que l’actuació està aprovada i subvencionada amb 175.856 euros. Aixà doncs, anirà endavant. A principis de mandat, un grup de ciutadans de Badalona va recollir firmes per reclamar que s’habilitessin espais on les seves mascotes poguessin anar deslligades. Parcs com Ca l’Arnús i el Gran Sol disposaran d’aquesta mena d’à rees.
Em sembla fantà stic que els amos dels gossos tinguin espais delimitats on poder deixar córrer les seves mascotes. Al menys aixà ja no tindran excusa per no complir les normes que obliguen a portar-los lligats.
Efectivament, podem estar contents perquè és una mesura encertada. Ara bé, t’has preguntat quina és l’à rea de Badalona? T’ha preguntat quants veïns de Badalona tenen gossos?
Perquè ens trobarem que hi haurà espais per a gossos a una punta i a una altra de Badalona. I els del mig, què?
Com a començament, està bé. Però no ens podem quedar aquÃ.
Com saps, en aquest sentit, hi ha un problema a la zona del Progrés i La Mora, a tocar del mar. També a altres barris allunyats dels punts on s’ha pensat en espais per a gossos. Els haurem de dir als veïns que perquè els seus gossos puguin córrer lliurament hauran d’anar al parc del Gran Sol o a Ca l’Arnús?
Convé un exercici de pragmatisme i imaginació per tal que tots els veïns de Badalona puguin portar els seus gossos a passejar facilitant-los el compliment de l’ordenança de civisme.
Els gossos no han nascut per estar lligats, a banda que s’ha comprovat que són, en alguns casos, d’una và lua molt important per a les persones amb dificultats de moltes menes.
Les persones no hem nascut per estar continuament esquivant les femtes dels gossos o els comportaments incÃvics d’algun dels seus amos.
L’administració ha de facilitar que uns i altres convisquin serena i cÃvicament.
De moment, com deia més amunt, aquests dos espais habilitats per als gossos és una mesura molt encertada. Però no és, ni de bon tros, la sol·lució definitiva. S’ha de cercar més espais, almenys un a cada barri, segons la meva opinió.
Salutacions,
Marga
Marga, a l’article es parla de fins a 8 à rees diferents, no està malament.
Hem de ser conscients que en general els gossos no són animals per viure a un pis. I aquest és el problema que genera la resta.
Els problemes que generen els gossos son diversos. Per una banda tenim els seus excrements que tot i que és obligatori recollir no tothom ho fa. També tenim els pixums, que fan pudor i que arriben fins i tot als espais de joc infantils. D’això no deixa de ser curiós que la normativa de civisme multi a les persones que fan el seu pixum al carrer, però no als gossos. Dirà s que no és el mateix, però al cap i a la fi el resultat, un pixum a la vorera, a una pared, a un arbre o a un fanal sà és el mateix.
I finalment està el fet de la convivència entre els gossos i aquelles persones que els hi tenen por.
A mi m’agraden molt els gossos, però mai tindria un vivint a un pis.
És veritat, Badabit, no m’hi havia fixat en això de les vuit à rees. Em vaig quedar amb el parc del Gran Sol i Ca l’Arnús.
Sobre tot el que dius, hi estic total i absolutament d’acord.
Marga
Em sembla una bona iniciativa com a tal. Estic d’acord amb que hauria de ser un bon començament, i no acabar aquÃ, com diu la Marga, fins i tot tenint en compte que són 8 à rees.
Vull afegir, a més, que sempre m’ha semblat fora de lloc que els nens hagin de jugar als parcs tancats en una mena de corral, mentre els gossos campen al seu aire per tot l’espai. Em sembla absolutament absurd tancar els nens perquè els gossos no els embrutin el seu espai, en comptes de fer-ho amb els animals. Pot ser, amb els nous espais, això anirà canviant.
Ara bé, recolzant el que diu Badabit, us vull explicar una història:
Fa 25 anys la meva à via tenia una gossa que li feia molta companyia. Eren altres temps en què no hi havia tants gossos, i que no es tenia tan en compte el tema de portar-los lligats o de recullir-ne les femtes. Malgrat tot, la gossa de la meva à via, mai anava sense lligar pel mig del carrer; si s’aturava a olorar un racó amb intenció de pixar o defecar, la meva à via li estirava enèrgicament de la corretja, i no la deixava fer les seves necessitats fins que arrivà ben a un descampat -a falta de “pipi-can”-. A més, perquè l’animal es pogués desfogar i gaudir d’una mica de llibertat, els diumenges el meu avi -i quan ell no va ser-hi, el meu tiet- se l’enduia al camp a passejar.
“Moraleja”: És fantà stic tenir un animal de companyia, però compte! I això va pels “amants dels gossos”:
– Per a un gos, viure tancat en un pis la major part del dia, no és viure. Per tant, abans de comprar-se’n un, pensin una mica en l’animal que tant estimen.
– Deixar que el pobre animalet faci les seves necessitats (lÃquides o sòlides) allà on li vingui de gust, no l’ajuda per res. Al contrari, fa que les persones que no tenim gos els acabem aborrint. O més aviat acabem aborrint als amos incÃvics.
– Quan hom decideix gaudir de la companyia d’un gos, ha de responsabilitzar-se’n en tots els sentits, incloent-hi la educació de l’animal per facilitar la convivència a la ciutat.
I ja per acabar, si us plau, senyors de l’ajuntament, a l’hora que posen l’espai per a gossos a Ca l’Arnús, facin el favor de posar uns bons gronxadors i jocs infantils! Seria penós que els gossos puguessin gaudir del seu espai mentre els nens no tenen un trist columpi en tot el parc.