Com l’any passat, l’Ajuntament de Badalona s’ha adherit a la campanya Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura convocada per la Generalitat de Catalunya.
No obstant, més enllà d’alguns cartells i banderoles escampats per la ciutat, ni rastre als mitjans i, ni molt menys, al web de l’Ajuntament, i això que, segons està programat, sembla que hauria de començar demà passat.
Per què tenim un web tan i tan dolent? O, millor dit… per què no tenim web?
Fa dies (o mesos) que això passa:
Contenidors de reciclatge totalment desbordats i que poden passar dies sencers sense que acabin de buidar-se. El problema no és ja que siguin petits, o escassos, sinó que no es recullen a temps, o això sembla, perquè el desbordament de brossa per reciclar no és puntual sinó que s’acumula d’un dia per l’altre.
Paradoxalment, l’Ajuntament ens convida a reciclar més:
Llavors, la pregunta és: això de reciclar, ens ho creiem de veres o no? Posarem més mitjans si la ciutadania respon a la invitació que li fem de reciclar més encara? O millor dit, posarem els mitjans necessaris a la ja positiva actitud de la ciutadania a reciclar? O seguirem deixant que la brossa s’amuntegui i faci que la gent, per no embrutar, acabi llençant el que és reciclable als contenidors verds?
No hi ha massa comentaris a fer:
A la primera foto, algú que no sap que hi ha uns dies i unes hores especÃfics per deixar els trastos al carrer.
A la segona, qui recull la brossa que no es molesta en… bé, no es molesta en res. Ja és habitual trobar bosses de brossa aprisionades pels contenidors i que, a més, queden just sota el pedal d’obrir la portella, el que fa molt difÃcil obrir-la (amb les mans de vegades no és tan fà cil). No crec que treure les bosses de terra abans de deixar-hi el contenidor sigui tan difÃcil, però deixar-lo d’aquesta manera sobre les fustes em sembla ja d’una desÃdia insolent.
A la tercera, un despropòsit total. Desconec el detall de la normativa, però em consta que el lloc prioritari per a deixar-hi els contenidors de runa és ocupant una plaça d’aparcament.
És veritat que aquà – començament del carrer Sant Isidre – no hi ha aparcament, perquè hi ha la parada de taxis. Hi ha, però, dues alternatives a la vorera:
En definitiva: una bona mostra d’incivisme i coses mal fetes per part de tothom: ciutadans, professionals i serveis de l’Ajuntament.
Diu l’edició en paper de 20 minutos (PDF – pà gina 8 ) d’avui que:
L’Ajuntament de Badalona adverteix que no ha contractat l’edició d’una revista oficial i alerta de propostes per a anunciar-se en aquesta falsa publicació.
Doncs això.
M’envien el següent missatge:
L’Associació de Músics Professionals de Badalona va rebre ahir a la nit el Premi Ciutat de Badalona, en l’apartat de cultura. Aquest premi, organitzat per Badalona Comunicació, es decideix per votació popular, i per l’AMPB és un reconeixement molt important i un estÃmul per seguir treballant.
Grà cies a tothom qui ens ha votat, i felicitats a tots!!
Fa uns dies ja vam comentar aquà la bona feina que estaven fent els Amics de la Música de Badalona. Sembla que la cosa musical belluga a can Micaco! 🙂
Ahir vaig assistir amb el …dilluns… a un concert del Quintet Zircus (ja triguen a tenir un web!).
El grup és una formació molt jove però no per això menys interessant i van tocar un repertori de principis del XIX, amè tant pels iniciats com pels no tan iniciats. Les obres de Danzi i Reicha, en el més pur estil del quintet de vent del Classicisme, van sonar com fa dos-cents anys, ja que els cinc intèrprets portaven instruments antics o bé originals o bé rèpliques de reconeguts luthiers.
No està de més agrair la dedicació desinteressada que els Amics de la Música de Badalona fan a la nostra ciutat. L’enhorabona per ells.
Arrel d’una notÃcia sobre la nova ordenança de civisme de Barcelona podem llegir que L’Ajuntament de Badalona només ha posat 30 multes per fer grafits en els últims cinc anys i que de totes les multes, només se n’han cobrat 12.
Això contrasta amb el que havÃem escrit aquà sobre la intenció de l’Ajuntament de ser menys permissiu amb el vandalisme tot reforçant-le les sancions.
Haurem d’esperar un temps per veure si hi ha una evolució en aquest tema i constatar si, aprofitant la iniciativa de Barcelona – amb les seves parts bones i les no tan bones – aconseguim una mica de millora en aquest tema.
Actualització: Podeu llegir més sobre aquest tema a:
Fa temps (setmanes? mesos?) que vull escriure aquesta entrada. Sense cap dubte no aportarà cap novetat a ningú, però davant les coses que no funcionen, davant les coses que critiquem, crec que està bé també donar relleu als encerts dels qui ens administren, i la Rambla del Besòs n’és un d’ells. I sÃ, ja sé que, amb propietat, el Besòs queda fora del terme municipal de Badalona, però entenc que tots coincidirem en què cau en “l’à mbit d’actuació” de tot badalonà 😉
Durant uns tres (?) quilòmetres, s’ha creat una zona de passeig, d’esbarjo, ideal per un munt d’activitats a l’aire lliure, des de patinar o anar en bici (per un carril marcat a tal efecte) com córrer o caminar per la resta del paviment, o qualsevol altre esport o joc a la immensa franja de gespa que hi ha al llarg de tot el passeig.
L’entorn està molt molt cuidat (mèrit dels qui el netegen però també mèrit dels qui no l’embruten) i hom s’hi sent segur grà cies a un circuït tancant de cà meres i la presència de pocs però ben situats guà rdies de seguretat. Algú podrà argumentar que se sent vigilat. Potser sÃ. O millor dit, rotundament sÃ. Però quan comença a faltar la llum, o quan comença a faltar-hi la gent, la veritat és que s’agraeix una mica de companyia en un lloc totalment fora de la vista d’altri.
En fi, un lloc per a gaudir-lo.
Per cert, el nom de Rambla del Besòs no és “l’oficial”, però m’ha estat impossible trobar cap tipus de denominació a aquest espai. He trobat escrits que hi fan referència com “parc fluvial”, “parc de la llera” o simplement “front fluvial” o “marge esquerre”. Si algú coneix algun altre nom, els Comentaris són oberts 🙂
De La Vanguardia de fa uns diesi: Badalona prohÃbe abrir mezquitas y locutorios durante un año.
La notÃcia té diverses interpretacions — positives i negatives, com sempre — i es fa difÃcil fer-ne una valoració global i objectiva.
Per una banda, és positiu que no es vulguin fer les coses a base de posar-hi pegats, improvisant, pel que una normativa tant pels usos religiosos dels locals com fer endreçar els usos comercials dels locutoris és, més que correcta, totalment desitjable. Una legislació permet, tant a qui vol iniciar una activitat com qui se’n veurà afectat, tenir un marc al qual referir-se.
Per una altra banda, però — i aquà centro el tema en l’etern debat de les mesquites —, dóna la impressió que estem evitant, una vegada més, agafar el toro per les banyes i entrar a matar. Els 10.000 musulmans que viuen a Badalona — que probablement siguin molts més i no surten a la llum per qüestions òbvies — representen un 5% de la població de la ciutat. Minoria o no, són ja un percentatge prou significatiu, molt més significatiu, segurament, que els usuaris habituals del Picarol, on hom pot veure pel·licules d’estrena, el mateix dia de l’estrena, i triar lloc tot i arribant l’últim.
Voler arribar a una entesa i que es reflexi en un ordenament jurÃdic és un bon camÃ. Oblidar que l’octubre és el Ramadà i que per a això falten dos mesos — i no un any, com expressa la moratòria de l’Ajuntament — no són maneres: de mentres, el debat sobre els drets dels musulmans a tenir un lloc de culte i els drets dels veïns a tenir-lo o no prop de casa s’eternitza, es ramifica i, sempre, sempre, s’intoxica.
També a 20 minutos la notÃcia que Suprimeixen un grup de batxillerat sense avisar i deixen fora 65 alumnes
.
A banda del fet que aquestes 65 persones hauran de buscar-se un lloc alternatiu i, sense cap dubte, això els deu suposar un problema, el que em sembla espectacular és que el Director del centre li van confirmar per telèfon que tindrien quatre grups de batxillerat
però després va descobrir per Internet que l’Institut només tenia tres grups aprovats
. És d’una manca de formalitat – i de respecte – espantosa.