Per acabar d’adobar la desinformació sobre la Vallesana, 20 minutos publica avui la següent notícia:

Runes per a les plantes
El departament de Medi Ambient, l’Entitat Metropolitana del Medi Ambient, l’alcaldia de Badalona i l’empresa Gertora Metropolitana de Runes SA han signat un acord per reutilitzar les bales de residus i restaurar el planter Vallensana.

La notícia és certament semblant a la que publicava el Badiu i, ara no hi ha dubte, ha de tractar-se d’una nota de premsa de l’Ajuntament.

Fa unes setmanes comentava una actuació un tant incoherent de la grua de Badalona al carrer Mossèn Anton Romeu, a l’alçada de Marina.

Com que llavors vaig rebre un comentari que després vaig haver de matisar, enfortiré ara el discurs i diré que la grua no és incoherent, sino directament pessetera, i que sembla perfectament que la seva actuació estigui més guiada per fer una feina fàcil i destinada exclusivament a la captació de fons, que no pas a fer una feina d’educació en civisme – encara que sigui amb accions punitives – i destinada a fer dels carrers de Badalona un lloc de fàcil transit, tant per vianants com per vehicles.

Les fotos que presento a continuació:

són, en aparença, iguals que les de fa unes setmanes, amb la diferència que van ser preses amb just aquesta diferència de temps, unes setmanes.

El fet, però, és exactament igual: una corrua de cotxes aparcats 100% (les quatre rodes!) sobre la vorera (aquest cop 3 cotxes enlloc de dos) i un mal aparcat també al gual de vianants. La grua veni, vidi et vici, però només “vici” amb un dels cotxes mal aparcats. Els altres tres no només no van ser retirats de sobre la vorera sinó que ni tan sols van ésser multats.

La pregunta és: per què???? :O :@

• Perquè era més fàcil treure el cotxe que hi havia a peu de carrer?
• Perquè així s’evita el conflicte amb els propietaris dels cotxes de sobre la vorera, que sense cap dubte eren dins el bar del davant i haguessin sortit a queixar-se i ploriconejar que no els multessin el cotxe?
• Perquè era final de mes i amb un cotxe ja complíem objectius?

Entenc que són acusacions molt fortes, però és que no trobo altra explicació…

Us presentem dues fotografies agafades a Mossèn Anton Romeu.
La de l’esquerra és de Mossèn Anton amb la cantonada de Marina (el carrer cap on està girant la grua). La de la dreta és just al davant de l’anterior, la vorera esquerra de Mossèn Anton mirant cap a Barcelona.

El cotxe que s’enduu la grua estava mal aparcat. Pels pèls, però mal aparcat. Tenia aproximadament 2 terços dins el límit de la zona blava però l’altre terç estava just davant de la rampa de la vorera per on poden baixar cotxets de nens, cadires de rodes, etc. i n’impedia el pas.

La grua va fer una passada de “reconeixement”, va veure el cotxe i, a la segona passada, ja es va col·locar a lloc i, en un moment, se’l va endur. Personalment crec que el judici va ser summaríssim, ja que no impedia el pas dels cotxes, ni el seu gir, i en cas d’haver d’utilitzar la rampa per baixar de la vorera, es podia baixar per la del costat. Tanmateix, era just multar-lo.

Ara bé, just al davant, hi havia dos cotxes aparcats a la vorera. I aparcats vol dir aparcats, no aturats un moment a fer unes gestions – si entenem que entrar al bar del davant a fer la cervesa no són unes gestions urgents, és clar.

La grua ni se’ls va mirar. No els va multar i, per descomptat, no se’ls va endur. Personalment, no tinc cap dubte que la infracció d’aquests dos cotxes era, de lluny, molt més greu que la del cotxe de la cantonada. Mentre aquest darrer encara podia excusar-se que ni la pintura blava ni la rampa apenes es veuen de nit – cert – els parroquians aparcavoreres no tenien cap excusa menys la mandra d’aparcar dues o tres illes de cases més enllà.

L’episodi em recorda moltíssim el darrer que vàrem explicar aquí referent a Margarida Xirgú.

Viure per veure.

10 metres i només 10 (mesurats a ull, això sí ;)) són el que separa les portelles de sortida de l’estació de la RENFE fins a les papereres que hi ha uns metres (aproximadament uns 10) més endavant.

El procediment és el següent: surts del tren, treus el bitllet de la butxaca (la majoria no ha perdut el vici de comprar-lo) el passes pel validador, s’obren les portes de vidre i el llences a terra. 10 metres són molts metres per a portar el bitllet a la mà i llençar-lo a la paperera.

Així, aquests, insisteixo, 10 metres estan sembrats de bitllets ja validats.

És normal. 10 metres és el que molta gent ha de caminar des de l’habitació de dormir fins el bany, obrint portes i esquivant mobles i sofàs. En alguns casos, com el meu, travessant la cuina. Però, com el cas de la RENFE, això és molt recorregut, per això en molts casos hi ha gent que té la cuina – o la resta del pis – com si s’hi haguessin pixat o cagat. No poden esperar arribar al final de 10 miserables metres per a deixar anar llast.

I així ens va.

Més informació sobre el tema a la premsa gratuïta:

• Badalona cierra una mezquita sin licencia (20 minutos)
• Badalona tanca la mesquita del carrer Liszt (metro)

A mi, francament, els motius esgrimits em sonen a pamplines i poca predisposició al diàleg tant per una banda com per l’altra. No dic que la seguretat no s’hagi de tenir en compte i les llicències no s’hagin de respectar, és clar que sí, però faig el mateix exercici amb una congregació de catòlics i tinc la impressió que el procediment hagués estat força diferent. I segurament tant per una banda com per l’altra.

A veure com evoluciona la qüestió.

Diu avui El Periódico que el Trambesòs, finalment, arribarà a Badalona cap el 2006

Sobre el recorregut es pot llegir:

El nou projecte preveu la urbanització de l’avinguda del Marquès de Mont-roig, que serà l’entrada del Trambesòs a Badalona des de la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona. Es tracta d’un quilòmetre i mig de doble carril de circulació en els dos sentits de la marxa, a part de les vies centrals del tramvia, un cordó destinat a aparcament i un carril bici.
El Trambesòs disposarà en total de tres parades al seu pas per la ciutat de Badalona. Una al mercat de Sant Adrià, una altra a l’avinguda del Maresme i una altra al barri del Gorg, on confluirà amb la línia 2 del metro, en funcionament, i la futura línia 9.

La veritat és que a mi m’ha semblat estrany, ja que no entenia que entrés “per dalt” i no “per baix”, per la costa, a continuació del traçat que ara arriba fins a Sant Adrià.

Investigant investigant he trobat al web del Trambesòs l’explicació, que no és altra que la creació d’una segona línia del Trambesòs que transcorre al llarg de la Gran Via.

A la imatge podeu veure com entra a Badalona. Si hi cliqueu a sobre veureu el plànol sencer amb les dues línies en la seva totalitat.

Ahir hi havia un article a El País sobre el possible trasllat de les dues mesquites que ara hi ha a Badalona cap el Gorg.

Badalona planea trasladar dos mezquitas al polígono industrial del Gorg
El Ayuntamiento de Badalona (Barcelonès) pretende trasladar las dos mezquitas de la ciudad al polígono industrial del barrio del Gorg, concretamente a la calle de Sant Lluc, según fuentes de la comunidad musulmana y de las asociaciones de vecinos afectadas.

No tinc aquí l’article – ni accés de pagament a El País digital – però venia a dir que l’Ajuntament ha proposat traslladar les dues que hi ha ara degut a la pressió dels veïns, que al·leguen sorolls, brutícia, etc.

La resposta de la comunitat islàmica és que hi surten perdent i que, a més, les dues “parròquies” no pertanyen a la mateixa associació, amb el que la unificació de les dues mesquites no és possible de facto. Respecte aquest darrer punt entenc que es tracta d’una conseqüència de la ignorància que en general tenim del món islàmic: creiem que tot plegat és el mateix però veuríem incomprensible que algú proposés la unificació d’una església catòlica amb una de mormona perquè ambdues són cristianes.

Buscant buscant he trobat que a La Vanguardia del dia 2 de febrer també hi havia un article sobre el tema, tot i que d’origen oposat:

Oposición vecinal a la futura gran mezquita de Badalona
El conflicto en torno a las dos mezquitas de Badalona va camino de enquistarse. Los vecinos del barrio del Gorg se oponen a los planes municipales -ni confirmados ni desmentidos oficialmente- de propiciar la apertura de un templo de 600 m2 en una nave industrial.

És a dir, els veïns de les actuals mesquites no les volen i els veïns de la futura mesquita tampoc. Mal assumpte… 🙁

El divendres passat vaig poder anar (i participar :)) a una de les Jam Sessions del Centre Cívic Dalt de la Vila.

Per als no iniciats, una jam session era una trobada de músics professionals, generalment després d’una actuació, on tocaven improvisant sobre temes molt coneguts, per passar-s’ho bé, per aprendre uns dels altres o competir entre ells de forma amistosa, etc. Actualment moltes d’aquestes jams són programades i obertes al públic, com les del centre cívic, on aquest públic pot romandre com a tal o pujar a l’escenari i afegir-se a la banda, que va canviant de morfologia a mesura que els músics van incorporant-se o deixant lloc a d’altres.

Des d’aquí animo a músics i no músics a participar-hi.

Al web no he trobat més informació que aquesta (heu de baixar a mitja pàgina) .

Les jam sessions són els divendres de 21:00 a 22:30 i l’entrada és lliure. De tant en tant, enlloc de jam hi ha un concert.

El programa pel que queda d’any és:

• 10/12/2004 El Paño Moruno Flamenc Fusió
• 17/12/2004 Jam Session Jazz

Deia ahir el Mundo que els autobusos de línia pujaran un 2,8%, a causa de l’increment del preu del petroli. Aquest canvi, que està just debatent-se però que s’ha aprovat ja per Foment, podria fer-se efectiu pel desembre.

Aquí hi ha, com a mínim, dues consideracions.

La primera, i més important, és quines repercusions tindrà sobre la resta de transports públics. Atès que Badalona forma part de la xarxa metropolitana de Barcelona, hi ha una total integració de tarifes entre tots els transports públics urbans i interurbans/metropolitants, i això amb independència de si són autobusos, metros, trens o avions de rodalia. Així doncs, una de dues: o bé només s’encarirà el preu del viatge senzill al bus però no les targetes multiviatge, o bé s’encarirà tot plegat. En un cas, hi haurà un greuge cap aquells que agafen el transport públic més esporàdicament. En l’altre cas, el greuge es trasllada a tots els usuaris.

La segona consideració, i molt pertinent aquests dies que hem parlat de la mobilitat, és si això és manera de potenciar el transport públic. D’acord que si els costos pugen això s’ha de sufragar d’una manera o d’una altra. El que no està tan clar és, en una política que clarament no funciona – la de promoció del transport públic – si aquesta és una bona opció.

El debat està servit.