Avui en Ricard escriu un comentari a l’entrada “Civisme i convivència 2 (bicicletes)” on presenta una iniciativa badalonina contra la nova ordenança (www.entitatsbadalona.bloc.cat).
Els promotors de la iniciativa protesten per les elevades sancions (que no m’he mirat encara 🙁 ) i la poca originalitat de la proposta. Però millor explicat per ells…
Compartim com a veïns i veïnes de la ciutat, l’objecte de la mateixa (Disposicions Generals , art. 3.1), “establir un marc de relacions fonamentades en el civisme, la convivència social i les relacions solidàries i respectuoses entre les persones”, però entenem que aquest objectiu no es correspon a la resta del redactat de la proposta. L’articulat de la proposta és un recull d’ordenances ja aprovades, radicant l’única originalitat de la mateixa en la desmesurada taula de sancions. Entenem que l’única pedagogia que es desprèn d’aquesta ordenança és la intimidatòria.
També demanen una proposta veritablement participativa que desenvolupi un projecte educatiu que fomenti les actituds cíviques en les que l’educand principal sigui la societat civil organitzada de Badalona
.
Estic d’acord, i ja ho vaig dir a la primera entrada que vaig fer del tema (Civisme i convivència) que és molt millor apostar per l’educació que per la sanció, però, en canvi, no estic d’acord en la imatge que es sembla donar de que el procés actual no sigui participatiu. A veure, participatiu és, el que es pot criticar és el plantejament o la manera de permetre la participació, però, a priori, es suposa que la participació ha de servir per a alguna cosa i si les entitats i les persones signants creuen que hi ha coses que cal canviar, ja cal que comencin a escriure a l’ajuntament per demanar els canvis que trobin necessaris.
I finalitzen amb això:
Així doncs reivindiquem, com a condició prèvia a l’aplicació de qualsevol normativa “correctora-sancionadora” el desenvolupament d’una proposta formadora i la dotació dels recursos necessaris per dur-la a terme.
I amb això torno a estar d’acord. Fora bo que abans de iniciar el procés sancionador, es dediqués uns quants mesos a explicar la normativa i a explicar perquè cal ser cívic.
Fa uns dies vaig llegir (en un article que parla de la LSSICE) una cita de “El quijote” que crec que és perfectament aplicable en aquest cas (i va per al ajuntament):
No hagas muchas pragmáticas; y si las hicieres, procura que sean buenas, y, sobre todo, que se guarden y cumplan; que las pragmáticas que no se guardan, lo mismo es que si no lo fuesen; antes dan a entender que el príncipe que tuvo discreción y autoridad para hacerlas, no tuvo valor para hacer que se guardasen; y las leyes que atemorizan y no se ejecutan, vienen a ser como la viga, rey de las ranas: que al principio las espantó, y con el tiempo la menospreciaron y se subieron sobre ella.
O, resumint, no fem una normativa que no es pugui fer complir (com no es fa complir l’actual dels gossos, per posar un exemple), perquè al final ningú se la creu.
I per finalitzar dos enllaços relacionats:
