Sembla ser que l’ajuntament de Badalona vol buidar una piscina que s’ha muntat en una escola municipal on hi ha organitzat un casal d’estiu. Tot ve a partir d’un ban municipal del mes de juny on, en un dels seus punts es deia:

Es prohibeix qualsevol ús de les instal·lacions municipals, comptadors, boques de reg, etc per a finalitats ludicorecreatives i/o esportives, per part dels particulars, associacions de veïns, etc sense l’oportú consentiment municipal.

A partir d’aquí, i tenint en compte que la piscina funciona aproximadament des de fa un parell de setmanes, crec que la postura de l’ajuntament és totalment coherent.

A més, crec que algunes declaracions enceses que s’han fet aquests dies haurien d’haver fet servir l’aigua per refredar-se 🙂 . Així, els membres el casal es queixen de que no facin el mateix amb les piscines privades, però dubto que l’ajuntament de Badalona pugui fer res en aquests casos i, en canvi, sí pot regular l’ús de l’aigua a les instal·lacions municipals (que és el que ha fet).

Per altra banda, crec que l’oposició no ha estat gens encertada a l’hora de fer la crítica a aquesta actuació municipal, ja que crec que no és gens esperpèntic que l’ajuntament faci complir les normes que ell mateix fa. Esperpèntic és que la guàrdia urbana no sancioni a un cotxe que està aparcat sobre una vorera, perquè és l’ajuntament qui prohibeix que es faci això i, per tant, ho hauria de perseguir. I si considera que es pot fer, no ho hauria de prohibir.

Tampoc és de rebut, dir que l’ús de la piscina no és lúdic i és educatiu o comparar aquesta piscina amb les piscines municipals. Badalona té mancances en instal·lacions de tota mena (no només piscines), és evident i així continuarà per sempre si els terrenys destinats a equipaments es van reconvertint en zones residencials per tal d’aconseguir diners. Però això no justifica el saltar-se una normativa municipal.

L’ajuntament ha de ser coherent i, en aquest cas, ho està sent. Ara, també els ciutadans i l’oposició hem de ser coherents i si ningú va criticar el ban en el seu moment, no es pot criticar ara la seva aplicació, malgrat afecti a un Casal, que segur que pot sobreviure sense la piscina (estic segur que els organitzadors del Casal tenen prou recursos com per fer una activitat alternativa, sense consum d’aigua).

Per acabar. No estic en contra de la piscina en sí, estic en contra de les excepcions a la norma. S’està demanant a l’ajuntament que faci una excepció a una normativa que ell mateix va crear i que ningú no va criticar, però les excepcions són arbitràries i les arbitrarietats, a la llarga, ens perjudiquen a tots. Tot i això, si n’hi ha més casos (com sembla ser), potser sí que l’ajuntament s’hauria de replantejar la situació, però, de moment, crec que fa el que ha de fer i, en qualsevol cas, cal que tots plegats reflexionem sobre l’ús que donem a l’aigua potable, la lectura que fem de les normatives municipals i de si volem que el veí del costat pugui fer allò que la normativa de l’ajuntament no li permet fer.

Les notícies a diferetns mitjans:

• El PPC exigeix a l’Ajuntament una alternativa per als nens de la piscina (el Badiu)
• La piscina de la discòrdia (el Badiu)
• L’Ajuntament confirma el tancament de la piscina desmuntable d’un casal d’estiu (Vilaweb Badalona)
• Cinc escoles de Badalona es queixen per la forma d’actuació de l’ajuntament referent al BAN Municipa (l’internauta crític de Vilaweb Badalona)
• CiU qualifica d’esperpèntica la decisió del govern de fer retirar la piscina de diversos esplais badalonins (CiU Badalona)
• “Lujo asiático” en Badalona (la Vanguardia)
• Cinc escoles protesten per haver-les obligat a desmuntar la piscina (Badalona comunicació)

Un article de Terra actualitat d’avui es titula: Badalona, impuestos galácticos.

Alguns estractes de l’article:

Paradoja. Badalona, uno de los municipios con la renta per capita más baja del Área Metropolitana de Barcelona, tiene la presión fiscal más alta de Cataluña y España.

la primer edil reconoce que la mayoría de los ingresos del municipio provienen de los contribuyentes badaloneses.

‘Cada guardería pública cuesta 200 millones de pesetas al municipio y la Generalitat sólo nos da el 30 por ciento’, apunta Arqué para explicar dónde va a parar el dinero del contribuyente.

Sense comentaris 🙁

Al déficit de prestar servicios ajenos y sin financiación propia año tras año, explica la alcaldesa, se han de sumar las inversiones que han sido necesarias para rehacer ‘una ciudad deteriorada’ urbanística y socialmente por la especulación de las décadas de los sesenta y setenta. La deuda histórica atenaza el futuro del municipio.

I per solucionar els problemes que l’especulació urbanística ha creat, l’ajuntament especula amb els terrenys que cauen a les seves mans 🙁

La deuda municipal rebasa ampliamente el 25 por ciento del presupuesto que es el máximo permitido por la ley

‘El Ayuntamiento está endeudado un 135 por ciento de su presupuesto (unos 100 millones de euros) y, por eso, necesita mantener una fiscalidad elevada’, asegura Ferran Falcó, presidente del grupo municipal de CiU en el Consistorio de Badalona.

Además de la prestación de servicios ajenos, una de las causas del fuerte endeudamiento municipal, según subraya el edil convergente, es el gasto en capítulo uno (personal) porque en él se invierte el 60 por ciento del presupuesto de Badalona. ‘El PSC resuelve sus divergencias internas vía contratación de personal en el Ayuntamiento o en las numerosas sociedades o organismos autónomos’, denuncia Falcó.

‘Mientras los socialistas gobiernen en Badalona será imposible acabar con la alta fiscalidad en la ciudad’, afirma el concejal de CiU tras resaltar la necesidad de practicar ‘una limpieza (de personal)’ en el Consistorio y de eliminar algunas sociedades, como Rebasa-BCIN o el Centro de Información Municipal.