Avui dissabte, a 2/4 de dues de la tarda, es fa el lliurament de premis del concurs fotogràfic de les festes de maig que organitza, des de fa quatre anys, Vilaweb Badalona i la botiga de fotografia Imagina’t.
Felicitar des d’aquí als organitzadors, a tots els participants (hi ha fotos molt bones a més de les guanyadores) i, evidentment, als guanyadors 🙂
Finalment, el que tant volia el FC Badalona serà realitat. L’ajuntament ha accedit a requalificar els terrenys del camp de futbol del Badalona per tal que es facin pisos allà. L’acord sembla ser que no és exactament el que els directius del Badalona volien, però s’acosta molt:
dedicar bona part dels terrenysa l’habitatge públic…
A mi em sembla un mal negoci per la ciutat que perd una zona d’equipaments que, cal tenir-ho present, està al costat del parc de Ca l’Arnús, justament de la zona més maca, a canvi de no res, perquè els diners que es treguin d’aquesta operació aniran a fer un estadi de futbol que serà gestionat per l’amo del actual camp de futbol. Així el FC Badalona guanya dos camps de futbol (el nou que el tindrà en concessió i el de la Morera) a canvi del camp que té a l’avinguda Navarra, i la ciutat perd una zona més d’equipaments, reconvertida a zona d’habitatges.
Però el pitjor de tot aquest moviment és la pressió a la que es sotmet al parc de Ca l’Arnús. Actualment hi ha previst construir la nova escola Artur Martorell a una zona de Can Solei tocant a Ca l’Arnús. La construcció d’aquest nou edifici, a banda de fer malbé una part important de Can Solei, restarà llum a una part del parc de Ca l’Arnús.
A banda, es volen fer pisos a la zona del camp de futbol, la qual cosa també restarà llum al parc de Ca l’Arnús. Així, el “gran guany de Badalona”, es veu ara amenaçat per les construccions que es preveu fer al seu costat.
Però a qui preocupa tot això? És molt trist veure com l’ajuntament no sap tirar endavant cap projecte sense vendre la ciutat tros a tros. El projecte de Ca l’Arnús porta aturat ja més de 2 anys. Potser perquè no n’hi ha pisos que vendre per treure plusvàlues? I quan no quedi ja res per vendre o per requalificar? O pitjor, veurem pisos a Ca l’Arnús amb la justificació de que això permetrà “millorar” el parc?
No, no m’agrada com van les coses a la meva ciutat 🙁
La informació està treta d’un article titulat Arqué creu que el mes de setembre podria haver un acord definitiu per tirar endavant la construcció de l’Estadi Municipal de Futbol de Badalona comunicació.
Ahir dimecres gairebé tota la premsa espanyola es feia resó de l’informe publicat per Greenpeace titulat “Destrucción a toda Costa 2005“.
Faig un estracte d’alguns punts d’aquest informe que tenen relació amb el que estem vivint a Badalona:
Los ayuntamientos tampoco hacen bien sus deberes. Achacan sus problemas a la
falta de financiación derivada del modelo actual de recaudación municipal, que basa un gran porcentaje de los ingresos obtenidos en el cobro de impuestos y tasas relacionados con la construcción y la vivienda (IBI, plusvalías, licencias de obras y venta de suelo). Este modelo, además, no es ni transparente ni eficiente. Existen cientos de evidencias de mala gestión municipal a lo largo de la geografía española. Greenpeace considera que deben cumplirse todos los mecanismos existentes para garantizar la buena gestión por parte de los ayuntamientos, así
como el establecimiento de medidas que consigan que las administraciones municipales dejen de considerar la franja costera como una fuente de ingresos rápidos, sin preocuparse por las posibilidades de desarrollo que dejan a las generaciones futuras. Los mecanismos para cambiar el actual sistema son muy variados y algunos ya han sido apuntados por gobiernos como el catalán, que ha hablado del establecimiento de una ecotasa que aporte financiación a los municipios, permita regenerar el estancado modelo de sol y playa y beneficie la conservación y protección del medio ambiente.
Nota: Les negretes són meves.
El anuncio hecho el verano pasado por el Ministerio de Medio Ambiente para proteger las costas españolas de urbanizaciones y actuaciones en dominio público marítimo-terrestre, es decir, en los 100 primeros metros de litoral es una buena medida, aunque insuficiente dada la saturación de la franja costera española. No es algo novedoso, la Ley de Costas del año 1988 ya obliga a ello, pero la realidad indica que existen cientos de construcciones ilegales situadas en esta estrecha franja de terreno.
La fiebre de los puertos deportivos continúa en el litoral, donde las administraciones rivalizan para ser el “referente”, sin preocuparse por las graves consecuencias
para la costa de estas instalaciones.
La reordenación del litoral sur de Badalona supondrá la construcción de 4.000
viviendas de lujo en edificios de hasta doce plantas en primera línea de costa, así como la construcción de un nuevo puerto y un paseo marítimo. La excesiva densidad de población que acogerá este tramo de costa y la barrera que constituirá no son la mejor solución para esta franja
costera.
Los problemas de erosión en la costa catalana son muy preocupantes. Decenas de playas pierden arena y extensión cada año.
Casos como el de las playas de Cabrera (Puerto de Mataró), Vilassar (Puerto
de Arenys de Mar) o Premiá (puerto deportivo de la localidad) ejemplifican de forma dramática el obstáculo que los puertos suponen para las corrientes marinas y la deposición de sedimentos en las playas, lo que debería ser motivo suficiente para continuar con la prohibición de construir
nuevos puertos o ampliar los existentes.
A pesar de la mejora de la calidad de las aguas de baño registrada por la Agencia
Catalana del Agua, algunos puntos del litoral catalán continúan registrando vertidos en sus playas. Tan sólo en la costa barcelonesa se registraron 136 episodios de contaminación durante la temporada pasada. Desde la Consellería de Medi Ambient se reconoce que la presencia de
residuos flotantes en las playas de Cataluña no se reduce sino que aumenta cada año. En los meses de julio a septiembre, se recogen a diario dos toneladas de basura en el litoral catalán.
Uno de los problemas más graves de contaminación en el litoral catalán es el presente en Badalona como consecuencia de la actividad de la planta de fertilizantes agrícolas de la empresa Cros hasta 1987. La herencia de casi un siglo de contaminación descontrolada quedó al descubierto con las obras de construcción del puerto de esta localidad, al hallarse 1.500.000 m3 de arena contaminada con residuos de ácido sulfúrico, sulfato de cobre y piritas en elevadas concentraciones. Los intentos por parte del Ayuntamiento para que Ercros asuma parte del coste de la descontaminación que se está llevando a cabo han sido infructuosos. Els Verds de
Badalona denunciaron el pasado mes de octubre que parte de esta arena estaba siendo vertida en una de las playas del municipio. También se ha denunciado la construcción de viviendas sobre estos terrenos contaminados.
Evidentment l’informe diu molte més coses, però em quedo amb això.
La notícia a alguns mitjans:
Badalona crea un petit oasi per millorar la imatge de la platja (el Punt)
Badalona va inaugurar ahir el primer espai de recuperació de la vegetació dunar a la platja. Es tracta d’un projecte inèdit fins ara a les platges de l’àrea metropolitana que busca naturalitzar en la mesura que pugui aquests espais tan urbanitzats i sobreexplotats a l’estiu. L’espai està format per diversos estrats de vegetació autòctona. El cost de l’espai ha estat de 12.000 euros, i si tot va bé, el pròxim estiu en podrien haver fins a vuit repartits per tot el litoral badaloní.
L’objectiu és que la platja tingui un caire més natural, amb vegetació i punts d’ombra. «Volem fer entrar la natura a la platja», explicava ahir Niso.
La previsió del consistori és que, si aquest primer espai funciona -és a dir, si les plantes s’hi adapten i els usuaris el respecten- crear-ne de nous a diversos punts del litoral badaloní. El pròxim estiu en podrien haver fins a vuit, repartits pels cinc quilòmetres de platges que hi ha a la ciutat.
Alguns apunts sobre això:
S’ha perdut l’oportunitat d’haver fet una gran zona verda al costat del mar per culpa del port i l’especulació urbanística de l’actual ajuntament de Badalona de la que la Muntsa Niso en forma part. I a canvi ens ofereix aquestes “dunes de mar”. Bé un canvi molt trist, no creus Munsta?
El Fòrum de Medi Ambient critica la desinformació sobre l’abocador de la Vallensana (el Punt)
L’Ajuntament de Badalona farà al setembre una sessió informativa oberta a tota la ciutadania per donar a conèixer la prova pilot que es portarà a terme a la pedrera de la Vallensana per reomplir-la amb residus no reciclables.
Les dues representants municipals van intentar aclarir alguns dels punts més polèmics del projecte, tot i que no van entrar en detalls tècnics i van reconèixer que no està prevista la retirada dels residus si la prova pilot no prospera.
Dimarts va haver ple a l’ajuntament de Badalona i es va tractar el tema de l’abocador de la Vallensana. Només un apunt al respecte:
A continuació, els populars van intentar que es declarés lesiu el conveni de la prova pilot basant-se, en paraules del seu president, Xavier Garcia Albiol, «en una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que va aturar una actuació similar en una pedrera del parc de Collserola». La regidora de Medi Ambient, Muntsa Niso, va respondre que «la realitat de l’abocador de la pedrera Berta no és la mateixa perquè a Badalona és una prova pilot».
(el Punt: El govern de Badalona rebutja crear una comissió per controlar l’abocador de la Vallensana)
Podeu trobar més informació sobre la pedrera Berta a l’entrada titulada L’abocador de la Vallensana (7) d’aquest bloc.
Lligat amb l’entrada anterior i a un missatge que vaig rebre de l’ajuntament d’Argentona, m’agradaria saber quins són els objectius d’aquesta plataforma. Segur que estan explicats en algun lloc (a banda que més o menys es poden intuir), però a la xarxa és difÃcil trobar informació referent a la plataforma, com ara objectius, seu social, entitats membres, …
Aquesta manca d’informació a la xarxa va fer que des de l’ajuntament d’Argentona es pensessin que Badalona bità cola tenia res a veure amb la plataforma i em demanessin la meva adreça postal per tal de fer-los arribar un acord del ple de principis de juny on es preguntava Què no és una Plataforma genèrica per a tot el litoral, amb seu a Badalona?
La plataforma de defensa del litoral de Badalona ha deixat aquest comentari a l’entrada Badalona beach:
PLATAFORMA DE DEFENSA DEL LITORAL DE BADALONA
Vª Conferència-col·loquiQUÈ PASSA AMB LA PLATJA DE BADALONA?
Què passa amb la contaminació del front maritim de Badalona?
Què passa amb l’especulació urbanística del reraport?
Què passa amb el port?
Què passa amb l’abandonament del patrimoni arquitectónic?
Què passa amb la degradació i deixadesa de la franja ferroviària?
Què passa amb la contaminació i la degradació ambiental del litoral?
Què passa amb la neteja de la sorra i de l’aigua?
Què passa amb la pèrdua de sorra?
Què passa amb les barreres arquitectóniqes i la inaccesibilitat del front marítim?
Què passa amb la degradació del mobiliari urbà?
Què es farà amb els 300.000 € aprovats per invertir al litoral?El proper dimarts 28 de juny a les 20 h. a Club Natació de Badalona tindrà lloc la cinquena conferència-col·loqui. En aquesta intervindran:
Mª del Mar MASCAREÑAS Directora Escola del Mar
Jaume SOLÀ Director Agència Catalana de l’Aigua
José MAURICIO President Confraria de Pescadors d’Arenys de Mar
Lluís TOLDRÀ Advocat de DEPANA
Josep ROMERO Coordinador de la Plataforma i President de l’A.VV. Iris-Sol Casagemes
Francesc ALFAMBRA Portaveu de la Plataforma i membre d’Els Verds de Badalona
Presenta Miquel ESTRUCH President del Club Natació Badalona
Modera Lluís ALERN Portaveu de la Plataforma i membre de Deixem de Ser InvisiblesPLATAFORMA DE DEFENSA DEL LITORAL DE BADALONA
Per a més informació podeu comunicar amb el portaveu de la Plataforma Francesc Alfambra (636245658) Badalona 23 de juny de 2005
El Badiu publica una nota de premsa de l’ajuntament de Badalona parlant sobre la revetlla.
Tot i que recomano la lectura sencera de la nota copio alguns troços:
El Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya NO AUTORITZARÀ CAP FOGUERA NI LLENÇAMENT DE COETS I FOCS D’ARTIFICI EN TERRENY FORESTAL. Per tant, estan totalment prohibides aquestes activitats a la zona forestal de Badalona.
Pel que fa a la platja, es recorda la prohibició de fer fogueres a la sorra.
Pel que fa a la zona urbana, la Guà rdia Urbana informa que no es poden fer fogueres a les zones asfaltades, no s’ubicaran fogueres a prop de lÃnies elèctriques, cables de telèfon etc…, ni que puguin afectar a façanes d’edificis.
