Categoria: Badalona

Ciutadans pel Canvi és una corrent política molt propera al PSC tot i que no és, en principi, part del PSC. Va néixer el 1998 com un moviment de suport a la candidatura de Pasqual Maragall a la Presidència de la Generalitat i, per tant, tot i no ser ben bé PSC, si fa o no fa les idees són més aviat semblants.

A que ve aquesta introducció? Doncs resulta que Ciutadans pel Canvi demana al PSC de Badalona que tingui entitat pròpia i aposti per les polítiques socials (el Punt) i, com es veu, ho fan públicament. Diu el seu coordinador a Badalona, en Carles Muntaner que Hi ha un descontentament generalitzat entre la població que respon a la manca d’un projecte consensuat de ciutat i a la desatenció que pateixen molts barris. Però diu més coses, no em puc estar de copiar unes quantes…

Muntaner, tot i encapçalar un grup ciutadà integrat per militants i simpatitzants del PSC, es mostra molt crític amb els representants socialistes en el govern de Badalona i argumenta aquesta línia assegurant que en el grup que representa «la ciutat està per sobre del partit».

Bé, aquesta és la meva queixa “preferida”: La subordinació dels polítics locals als seus partits. Està bé que algú recordi que no hauria de ser així.

Més 🙂

«Manca criteri a l’hora de distribuir els diners», diu Muntaner, que posa l’exemple dels 600.000 euros que s’invertiran a estudiar les necessitats de Dalt de la Vila, quan a tot Badalona, l’any passat, l’Ajuntament es va gastar 180.000 euros per rehabilitar façanes.

El paràgraf final és el més contundent. Advertiment: les negretes són meves.

Carles Muntaner reconeix que el col•lectiu, que actualment aglutina unes setanta persones de Badalona, «ha encetat la línia dura» amb la voluntat que el govern local «deixi de treballar per a la galeria». Els membres de Ciutadans pel Canvi tampoc no amaguen el seu descontentament amb «l’excés de càrrecs de confiança» que hi ha a l’Ajuntament de Badalona i «amb la partida que es destina per personal». I més quan, segons afirmen, «el govern s’excusa constantment dient que no té diners per fer les coses». El grup confia que les crítiques, que qualifiquen de «constructives», serveixin perquè el PSC en particular i el govern local en general es posin les piles i perquè Badalona «deixi de perdre pistonada davant altres municipis de l’àrea metropolitana».

La veritat és que no es poden dir les coses més clares…

Ahir em feia dues preguntes: la primera si el conflicte de la Mesquita s’havia acabat i la segona qui s’havia de fer càrrec del cost de la rehabilitació del local que l’ajuntament ha ofert a la comunitat musulmana.

Avui tinc resposta a la primera pregunta, això no s’ha acabat :(, i una possible resposta a la segona. És difícil, des de la meva posició, saber que és veritat i que mentida, així que, de moment faig quatre cèntims del que s’ha publicat avui, i desprès diré la meva, tot deixant clar, que és a partir de la informació que tinc, que al cap i a la fi, és la informació que tindran la majoria dels badalonins.

A el Punt publiquen un article titulat Quatre entitats veïnals recullen firmes contra l’obertura de la mesquita a Badalona on expliquen que un grup de gent més o menys organitzada i que està en contra de la ubicació de la Mesquita proposta per l’ajuntament s’està mobilitzant per tal que no pugi arribar a posar-se en funcionament. L’article diu, entre d’altes coses:

Diferents associacions de veïns de Badalona s’han començat a mobilitzar per recollir firmes contra l’emplaçament de la mesquita en una nau del Gorg. Entre els promotors de la campanya hi ha l’entitat veïnal d’aquest barri i les de les zones més properes, que porten unes 2.000 signatures recollides i que argumenten l’acció basant-se en dos elements: «No volem que ens portin als nostres barris el que altres barris no volen -en referència al recent tancament de l’oratori de la Pau- ni acceptem que l’Ajuntament pagui amb els nostres diners l’adequació d’una mesquita.» Els veïns anuncien més mobilitzacions.

Entre els missatges escrits que s’estan divulgant hi ha la negativa a acceptar que el consistori es gasti 72.000 euros a habilitar una nau amb fins religiosos.

Afirmen també que el sector més lluitador del barri està darrere d’aquesta batalla i adverteixen a l’Ajuntament que a la zona hi ha un grup «més violent» que, de moment, «estem frenant». La violència, puntualitzen, no aniria en cap cas contra els musulmans.

El president de l’associació de veïns Gorg-Mar, Guzmán Roger, manté que l’entitat, inicialment, va acceptar la implantació d’una mesquita al barri però que la seva posició va canviar en saber que l’Ajuntament gastaria diners a adequar-la. Recorda que el consistori no té diners per a les entitats: «Ens han retallat un 25% la subvenció.»

També Badalona comunicació publica un article al respecte Oposició dels veïns de la nova ubicació de la mesquita

Aquí s’estan mesclant dues coses. Per una banda el que no es vulgui la ubicació de la Mesquita i l’altra, els diners que l’ajuntament s’ha de gastar en adequar el local. I, pel mig, amenaces de violència que, diuen, no aniria en cap cas contra els musulmans.

La veritat és que si és cert que l’ajuntament s’ha de gastar 72.000 euros, jo estic en contra, no de la ubicació, sinó del pressupost. Tot i això, entenc que una part important de la culpa de que s’hagi arribat a aquesta situació és de l’ajuntament, per haver permès una situació il·legal durant tants anys. Si s’hagués buscat una solució des del primer moment, l’ajuntament hagués estat en condicions d’exigir, ara en canvi i paradoxalment, la seva situació és de debilitat. És el problema del “deixar fer” que impera a Badalona en algunes coses. Si l’ajuntament marca unes normes per després passar-les per alt, és evident que no té cap força moral per fer complir el que no ha fet complir durant molt de temps.

Per altra banda, està bé el posicionament de la federació de associacions de veïns (el Punt: La federació de veïns i Sant Roc rebutgen la protesta)

Una solució? Jo crec que si el local s’adapta a les necessitats de la comunitat musulmana i no hi ha cap altre que reuneixi millors condicions, és evident que l’oposició dels veïns no toca. Ara, si l’ajuntament cedeix el local de manera gratuïta, tampoc toca que hagi de posar diners per adequar-lo. Però és tan sols una opinió…

Al menys de moment sembla que sí.

Faig un recull de notícies referents a aquest tema:

• L’Ajuntament de Badalona i la comunitat musulmana arriben a un acord i la mesquita anirà al Gorg (el Punt)
• Els musulmans de Badalona donen un «sí amb condicions» a la mesquita proposada per l’Ajuntament (el Punt)
• Acord per la mesquita de Badalona (el Punt)
• Carta de la setmana de Ferran Falcó
• Principi d’acord entre la comunitat musulmana i l’Ajuntament (Badalona comunicació)

Ara “només” queda pendent saber qui s’encarregarà de l’arranjament del local…

Un estudi avala la voluntat de l’Ajuntament d’instal·lar un càmping a Badalona Ho deia el Punt el dissabte passat.

Molt interessant tot plegat. L’ajuntament de Badalona ha encarregat un estudi que ha costat 4.000 euros perquè creuen que a Badalona es podria instal·lar un càmping. I no estan equivocats. L’inici de l’article en qüestió no pot ser més explícit:

Badalona podria tenir un càmping de primera categoria. Aquest és el resultat d’un estudi encarregat per l’Ajuntament per veure la factibilitat econòmica d’aquesta instal·lació a la ciutat, que conclou que no només és viable des del punt de vista pressupostari, sinó que indica que seria una «oportunitat immillorable» per la proximitat a Barcelona i el tancament recent d’altres càmpings per l’ampliació de l’aeroport del Prat. L’estudi, que ha costat gairebé 4.000 euros, aposta per ubicar-lo a la zona de les Guixeres, en uns terrenys del Consell Comarcal. L’Ajuntament guanyaria 90.000 euros anuals en concepte de lloguer.

Però jo no ho acabo de veure clar. El mateix article diu que

Per fer els càlculs, han pres com a model un càmping de primera categoria, que hauria de tenir una capacitat de 600 parcel·les per ser rendible, cosa que implica una superfície mínima de 12 hectàrees.

No acabo de veure jo un càmping de primera categoria a aquella zona per molt factible que sigui. Però tot és possible… Això sí, com que els terrenys són de titularitat pública

Es faria una concessió -l’estudi concreta que a 35 anys- i l’Ajuntament ingressaria uns 90.000 euros a l’any pel lloguer de l’espai. L’informe també detalla la inversió necessària per poder construir les instal·lacions, adequar les parcel·les i comprar els 150 bungalous projectats. En total s’haurien d’invertir 7,7 milions.

No em queda clar qui faria la inversió inicial, però suposant que seria el propietari de la concessió, 7,7 milions d’euros a amortitzar en 35 anys representa 220.000 euros anuals, sense interessos, una quantitat gens menyspreable. Difícil ho veig…

Dissabte passat (05/03/05), al BOPB (Butlletí Oficial de la Província de Barcelona) es publicava aquest anunci:

Per resolució de la Junta de Govern Local de data 15 de febrer de 2005, es va aprovar amb caràcter inicial la modificació del Projecte d’urbanització de les unitats d’actuació núm. 1 i 2 del Pla especial d’ordenació de l’àmbit delimitat per l’av. President Companys, autopista C31, camp de futbol Badalona, ca l’Arnus, Parc de Can Soley i Cementiri vell, redactada per TDA Arquitectura y Urbanismo i promoguda pel mateix ajuntament. Amb al mateix pressupost del projecte global aprovat per import 2.038.920’16 EUR.

Aquest projecte es sotmet a informació pública pel termini d’un mes durant els quals, podrà ésser examinat al Servei de Projectes i Control d’Obres de l’Àmbit de Serveis del Territori, perquè puguin presentar-se reclamacions i/o al·legacions. Si, transcorregut aquest termini no n’hi ha cap, el projecte s’entendrà que és aprovat definitivament.

Badalona, 17 de febrer de 2005.

L’Alcaldessa, p.d., el Regidor de l’Àmbit de Serveis del Territori, Francesc López i Guardiola.

Com de costum l’anunci és poc clar. Però a més, resulta força curiosa la delimitació que fa. Mireu aquesta imatge:

En blau està l’avinguda President Companys, en gris altres carrers no indicats a l’anunci (Avinguda Navarra, Margarida Xirgu, Seu d’Urgell, Riera Matamoros i Prim) i en rosa zones no urbanitzables, com ara la plaça de les Gavines o la zona “ajardinada” al costat de l’autopista.

I ara la pregunta del milió: Com pot estar un espai delimitat per l’av. President Companys, autopista C31, camp de futbol Badalona, ca l’Arnus, Parc de Can Soley i Cementiri vell?

I altres preguntes: El camp de futbol, està dins o fora de l’àmbit del que parla l’anunci? La zona que ja està en construcció, també entra dins d’aquest àmbit? Si el projecte del que parla l’anunci està promogut per l’ajuntament, serà l’ajuntament el que posarà els més de 2 milions d’euros de que es parla? Per fer què? Cal tenir present que cap d’aquests terrenys són municipals, tots són privats.

Crec que resulta evident que no entenc res. Però no sé perquè em sembla que ja es tracta d’això, oi? 🙁

Avui a les 8 del matí nevava a Badalona. No gaire, però prou com per deixar sobre els cotxes aparcats (però no al terra) una petita capa de neu. A les 8:30 ja no nevava… Aquí teniu un parell de fotos:

En un comentari a l’entrada titulada Els mitjans de comunicació de Badalona l’Eduard ha deixat aquest escrit, que és el document de constitució del Consell Assessor de Badalona Comunicació S.A. Com que crec que és molt interessant de conèixer i els comentaris queden sovint massa amagats, el publico aquí per que sigui més visible, tot donant les gràcies a l’Eduard pel seu enviament.

EL CONSELL ASSESSOR DE BADALONA COMUNICACIÓ, SA

1.- INTRODUCCIÓ

L’impuls i seguiment de Badalona Comunicació, SA, se’ns perjudici dels que exerceixi directament el Ple de l’Ajuntament, correspon al Consell d’Administració , nomenat a proposta de tots els grups municipals amb criteris de proporcionalitat, que és qui té la responsabilitat del bon funcionament, tant polític, econòmic com social.

El Consell d’Administració ha de promoure la producció de programes de caràcter informatiu, divulgatiu i de qualitat que accentuïn la funció cultural i educativa que marquen els Estatuts, i difonguin especialment, els valors democràtics, cívics, ètics i també els drets i llibertats reconeguts a la Constitució.

També el Consell d’Administració, ha de vetllar, perquè en els continguts de la programació de la radio i televisió, així com la revista Bétulo, es potenciïn els missatges de tolerància i solidaritat , i perquè no es produeixin dins les emissions, manifestacions que alentint contra la dignitat de les persones o que comporti cap tipus de discriminació.

Cal que el Consell d’Administració vetlli, per la separació entre les informacions i opinions, la identificació de qui sustenten aquestes darreres i la seva lliure expressió sense altres límits que els legals i perquè siguin reflectides en la programació, les veus de les organitzacions cíviques, culturals, esportives o recreatives, atesa la importància que a Badalona té el teixit social – associatiu, en la vertebració de la ciutat.

Tot això constitueix la línia editorial de Badalona Comunicació.

Tanmateix, però, per tal d’aprofundir en els medis per garantir les finalitats i objectius assenyalats, a proposta del Consell d’Administració de Badalona Comunicació, l’Ajuntament de Badalona, valora la conveniència de crear un Consell Assessor dels mitjans de comunicació.

Un Consell Assessor, que contribuirà a la supervisió que han de tenir els mencionats mitjans i que estigui integrat per persones amb perfil de professionalitat i experiència al món de la comunicació, vinculats a la nostra ciutat, com a garantia tàcita, de la pluralitat àudio-visual i escrita dels mitjans públics de l’Empresa (ràdio, televisió, revista i pàgina web) assessorant periòdicament al Consell d’Administració en tots aquells afers, objectius i actuacions dins la línia editorial mencionada; i que anualment informarà a l’ Ajuntament sobre el seu compliment.

2.-FUNCIONS:

• Proposar iniciatives sobre continguts de la programació de totes les línies de producció de l’empresa Badalona Comunicació SA ( Radio Ciutat de Badalona, Televisió Badalona, Revista d’Informació Bétulo i la pàgina web).

• Col•laborar, si així ho creu oportú el Consell d’Administració, en el procés de definició de la línia editorial de l’empresa.

• Valorar i analitzar periòdicament, amb criteris argumentats, la programació i continguts dels medis de comunicació de Badalona Comunicació s.a., a mes de valorar i analitzar els criteris de la publicitat i el seu impacte social.

• Assessorar al Consell d’Administració i/o al gerent sobre criteris globals de comunicació, essent la seva actuació no vinculant, però sí orientativa

• Vetllar per fer dels mitjans escrits i àudio – visuals uns elements bàsics per poder ajudar a la vertebració de la ciutat.

• Vetllar perquè es defensi la independència dels mitjans de comunicació municipals, la vocació del servei públic de la empresa i la seva pluralitat social, cultural i política.

• Cooperar, si s’escau, amb altres Consells assessors de medis de comunicació, sense cap dependència.

3.- NORMES DE FUNCIONAMENT

• El Consell Assessor de Badalona Comunicació, SA, és un òrgan col•lectiu, de caràcter deliberant, analític i assessor, que impulsa la millora del nivell de qualitat dels mitjans de comunicació que depenen de Badalona Comunicació sa. Les seves opinions i indicacions no son vinculants, però el Consell d’Administració i la gerència de l’empresa en faran una valoració. El Consell assessor remetrà un informe anual al Ple municipal.

• El Consell Assessor, estarà format per un número senar de membres fins un màxim de 9 que seran nomenats pel ple Municipal a proposta del Consell d’Administració de Badalona Comunicació sa .

• Seran convocats a totes les reunions del Consell Assessor, excepte en les que es procedeixi a aprovar els informes a remetre al Consell d’administració i al Ple Municipal, per participar-hi amb veu però sense vot, els directors/es de RCB, TVB, BÉTULO, el/la gerent de Badalona Comunicació SA i el/la Cap de Departament de Comunicació de l’Ajuntament.

• La duració dels càrrecs serà de 4 anys. Els membres del Consell Assessor es reuniran un cop cada dos mesos, però a més, es podran reunir quan ho resolgui el/la coordinador/a de les reunions. També es podran reunir quan ho proposin un mínim de cinc membres d’aquest consell. Tanmateix es podrà reunir a instàncies del Consell d’Administració. Ser membre del Consell en cap cas podrà recaure en qui tingui relació laboral, funcionarial o altres tipus de contractes amb l’Ajuntament de Badalona, (incloses les societats o organismes autònoms.)

• El Consell Assessor elegirà d’entre els seus membres un/a coordinador /a de les reunions, i un/a secretari/a. El/la coordinador/a de les reunions, tindrà la responsabilitat d’elaborar les ordres del dia de les reunions del Consell Assessor, a més de moderar el debat que es pugui produir i remetre els acords a la presidència del Consell d’Administració i a la gerència de Badalona Comunicació SA. El secretari/a ha de tenir la responsabilitat de redactar les actes de les reunions i inscriure-les en el llibre d’actes, a més de convocar les reunions acordades.

En tot allò no previst en la present regulació s’aplicaran les normes de funcionament dels òrgans col•legiats de l’Administració.

4.- COMPOSICIO:

1 Enric Giralt
2 Salvador Bel
3 M. Plasència
4 J. Ma. Garcia
5 Joaquima Utrera
6 Isidre sala Sebastià
7 Pedro Riba Rueda
8 Oriol Lladó
9 Juan J. Díaz

Badalona , 15 d’Abril de 2002

Divendres vaig estar testimoni d’una curiosa discussió entre un policia municipal i un badaloní. Fa uns dies van començar unes obres al carrer Fluvià (al tros de carrer Fluvià que hi ha entre President Companys i la riera Matamoros). Pocs dies després obrien un tros de riera Matamoros, només el suficient com per arribar a Margarida Xirgu. Finalment van obrir el tros de Margarida Xirgu des de la riera Matamoros fins al carrer d’en Prim. Mentrestant, dimarts o dimecres (no estic segur) van posar a Margarida Xirgu unes tanques d’obra al costat dels cotxes aparcats en els 40 metres de carrer més propers al carrer d’en Prim. La primera tanca tenia un senyal de prohibit aparcar molt atrotinat, però senyal a la fi. Doncs bé, divendres va arribar un cotxe de la GU i es va disposar a multar als dos cotxes que hi havia aparcats al costat de les tanques (bé, els cotxes estaven entre les tanques i la vorera). En un moment donat va arribar una dona una mica esverada preguntant què passava. I “es va muntar”. La dona esverada, el guàrdia esverat (eren una parella d’urbanos, home i dona i mentre la guàrdia passava de tot, el guàrdia es barallava). La qüestió és que la dona i el guàrdia es discutien, la dona li deia que una mica de respecte, el guàrdia li deia que era ella la qui l’estava faltant al respecte, bé, una fira. I de cop apareix un home que li diu al guàrdia que no cal que aixequi la veu i que es tranquil·litzi que és normal que la dona estigui nerviosa. I quan semblava que la cosa acabaria aquí, el home va i li diu a l’urbano:
– I ja que esteu, perquè no us emporteu els cotxes que estan sobre la vorera?
– Perquè són cotxes de veïns i com que en aquest barri no hi ha lloc on aparcar els hi deixem que aparquin sobre la vorera – respon el guàrdia.
– Bé, però no creu que és injust que els cotxes que estan sobre la vorera ningú els hi digui res i aquests que estan ben aparcats, estigui vostè dient que se’ls ha d’endur la grua? A més, no tots els cotxes aparcats sobre la vorera són dels veïns.
– Escolti – exclama el policia – però vostè que vol?
– Doncs que treguin els cotxes de sobre la vorera
– Vol que cridi a la grua a que s’endugui els cotxes?
– Sí
– I es quedarà vostè aquí quan els veïns es queixin?
– Sí – respon el senyor.
Davant aquesta resposta el guàrdia es queda aturat un moment i afegeix amb mala llet
– Doncs no puc perquè els de dalt m’ho anul·larien

Bé, la discussió va seguir un minut més (més o menys) però em quedo amb aquest tros de conversa perquè aquest “els de dalt m’ho anul·larien”, si és veritat crec que no és una postura gens correcta.

Us convido a llegir aquesta entrada d’aquesta bitàcola que crec que explica prou bé el que penso d’aquesta curiosa arbitrarietat.

I per acabar “quatre” coses:

1. No és veritat que no hi hagi lloc per aparcar, el camp de futbol del Badalona està molt a prop i hi ha una esplanada on es pot aparcar.
2. L’ajuntament no ha deixat d’eliminar places d’aparcament gratuïtes a aquesta zona, tancant solars on abans es podia aparcar. A canvi deixa aparcar sobre la vorera del carrer? No seria millor buscar altres solucions?
3. No tots els cotxes són dels veïns, ni molt menys.
4. Tot i que els cotxes foren dels veïns, a sobre la vorera no caben més de 20 cotxes. Hi ha més de 300 famílies vivint al carrer. Tot i suposant que hi ha 20 cotxes de veïns aparcats sobre la vorera, això representa menys d’un 7 % de veïns del carrer.
5. Resulta especialment patètic veure com l’ajuntament llença els diners en una campanya publicitària per evitar uns aparcaments a la vorera que, curiosament, no vol perseguir.

Senyora Maite Arqué, alcaldessa de Badalona. Suposo que la seva resposta serà que no, però tot i així deixi’m que li faci aquesta pregunta:
No li fa vergonya ser la responsable de que el seu carrer estigui fet una merda, entre altres coses, pels cotxes aparcats sobre la vorera? I no llenci pilotes fora. La culpa no és només dels incívics. La seva obligació és formar i controlar, i no fa bé cap de les dues.

El 3 de febrer la web de CiU Badalona publicava una notícia titulada CiU denuncia la “pèssima gestió” de Badalona Comunicació i exigeix responsabilitats

El 9 de febrer a el Punt es publicava una notícia titulada Deixa de funcionar el consell assessor dels mitjans de comunicació públics de Badalona

I ahir, a Badalona Comunicació (a través de Badaweb), publiquen una notícia titulada CiU critica la gestió de la gerència de Badalona Comunicació

Per tal d’arrodonir aquesta informació, aquí teniu un enllaç de la resposta de l’Eduard Tortajada a la pregunta d’un ciutadà que li fa 5 preguntes sobre la televisió de Badalona (cal reconèixer que aquesta és una de les poques preguntes amb resposta a Consensus).

Així resumint, dir que al 2004 televisió de Badalona va tenir unes despeses de 667.000 euros i uns ingressos per publicitat de 133.000 euros. I en Eduard Tortajada afegeix: De fet molts dels ingressos (no les de publicitat) corresponen a serveis encarregats per l’administració municipal. Vol dir que la televisió de Badalona serveix bàsicament com instrument de propaganda de l’ajuntament?

Més informació sobre el tema a la premsa gratuïta:

• Badalona cierra una mezquita sin licencia (20 minutos)
• Badalona tanca la mesquita del carrer Liszt (metro)

A mi, francament, els motius esgrimits em sonen a pamplines i poca predisposició al diàleg tant per una banda com per l’altra. No dic que la seguretat no s’hagi de tenir en compte i les llicències no s’hagin de respectar, és clar que sí, però faig el mateix exercici amb una congregació de catòlics i tinc la impressió que el procediment hagués estat força diferent. I segurament tant per una banda com per l’altra.

A veure com evoluciona la qüestió.