Arxiu de la categoria: Margarida Xirgu

Reciclatge

Badalona, Fotos, Margarida Xirgu

Reciclatge a Badalona. Carrer Margarida Xirgu

Reciclatge a Badalona. Carrer Fluvià

Veient aquestes fotos em plantejo tres qüestions:

  1. Realment la gent recicla.
  2. El servei encarregat del reciclatge no està prou per la labor.
  3. La gent és marrana. Si no caben les coses al container se les haurien de tornar cap a casa, no deixar-les al mig de la vorera.

Ara tres suggeriments:

  1. Com que el transport dels materials reciclables és car, potser caldria posar més containers o més grans. D’aquesta manera no s’omplirien tan sovint.
  2. Què tal posar containers soterrats com els que hi ha al carrer Francesc Layret, a prop de l’ajuntament?
  3. Les “boques” dels containers del plàstic, metall i alumini, haurien de ser més grans. La majoria de la gent que reciclem tenim un cub amb una bossa d’escombraries on anem deixant els envasos i els llencem quan tenim la bossa plena. Els forats dels containers no permeten l’entrada de les bosses plenes i has de treure el contingut per anar fiquen els envasos un per un. Això és molt incòmode i molta gent el que fa és deixar la bossa encaixada al forat però sense ficar-la dintre del tot. Suposo que l’objectiu és que no és llencin allà objectes grans, però crec que la solució no passa per posar-li pegues a tothom…

Per acabar un enllaç interessant Reciclatge de envasos lleugers a la web de l’Agència de Residus de Catalunya

La grua de Badalona

Badalona, Margarida Xirgu

Divendres passat vaig tenir una petita conversa amb un dels treballadors de la grua. Li vaig preguntar perquè no s’enduien els cotxes aparcats sobre la vorera a Margarida Xirgu i en va dir que era cosa dels veïns, que si s’enduien els cotxes els veïns es queixaven i que si volíem que se’ls enduguessin havíem de ser els veïns qui ho demanessin. La veritat és que em va sorprendre el raonament. Els cotxes aparcats sobre la vorera al carrer no arriba als 20. El nombre de famílies que viu al carrer i a les que segur que molesten els cotxes aparcats són més de 200. És a dir, que un 10% de incívics s’imposen al 90% de cívics. Això és democràcia? No sé perquè però hi ha alguna cosa que em diu que no és l’únic motiu…

Senyora Maite Arqué: Jo per aquí no hi passo.

Badalona, Margarida Xirgu

Aquí té dues imatges que li han de resultar familiars. La primera és el seu carrer un dia qualsevol. Tot ple de cotxes aparcats sobre la vorera que impedeixen la normal circulació dels vianants, especialment d’aquells que van en cadira de rodes o que porten cotxet de nen.

Vorera de Margarida Xirgu cantó mar

L’altra foto és d’un cotxe que de tant en tant també aparca sobre la vorera al seu carrer, curiosament molt a prop de casa seva. Què potser coneix vostè al conductor? Perquè crec que no seria una mala pensada començar per que aquest cotxe no esperés a sobre la vorera.

Cotxe sobre la vorera de Margarida Xirgu

Potser així, aquesta campanya de l’Ajuntament tindria una mica més de credibilitat, no creu?

Campanya de l'ajuntament de Badalona contra els cotxes sobre les voreres

Plaça de les gavines

Margarida Xirgu

La plaça que hi ha a la cantonada Margarida Xirgu – Seu d’Urgell ja té nom. Bé, de fet el té des de fa ja algunes setmanes, però fins ara no havia tingut temps de fer la foto per posar-la a la web.

El nom de la plaça al rètol del carrer

La veritat és que jo ja havia sentit dir a algunes persones que la plaça es deia d’aquesta manera, però com que mai no havia hagut cap rètol informatiu no l’havia donat més importància. Fins que va aparèixer el rètol.
Ja em sembla bé ja que la plaça tingui nom. No m’agrada perquè em recorda a un determinat partit polític i perquè de les gavines sempre he tingut una imatge d’aus violentes i carronyeres.

El dia que vaig veure el nom enganxat a la paret en van venir al cap un parell de preguntes

  1. Perquè se l’hi ha posat aquest nom? A més és Plaça de Les Gavines i no de les gavines, volen dir alguna cosa aquestes majúscules? Suposo que sí, però, què?
  2. Als veïns de la plaça els hi canviaran la numeració dels pisos i hauran de dir que viuen a la plaça de Les Gavines en comptes de al Carrer de Margarida Xirgu?

Bé, són quatre preguntes 🙂 però em sembla que de la cuarta (la que porta el número 2 🙂 ) la resposta serà no. I millor per ells, sens dubte.

Càrrega i descàrrega

Fotos, Margarida Xirgu

El carrer Margarida Xirgu és un curiós microcosmos on pots trobar:

  • Dues perruqueries (una d’homes i una de dones),
  • dues botigues de comestibles (una d’elles un mini super),
  • una fruiteria,
  • una peixateria,
  • una carnisseria,
  • una gestoria,
  • una botiga de bellesa,
  • un forn,
  • una llibreria – papereria – quiosc de premsa,
  • una representació d’una asseguradora sanitària,
  • un bar,
  • una botiga de roba de punt i merceria,
  • una oficina de la seguretat social,
  • i un magatzem de no sé que.

Si tenim en compte que el carrer no és gaire llarg (el número més gran a la banda dels senars és el 33) us podeu imaginar el moviment de càrrega i descàrrega que hi ha contínuament. I, es clar, la cosa no és fàcil. Els camions que venen al carrer intenten, primer de tot, aparcar sobre la vorera del cantó mar (així està la pobre). Com que habitualment això no és possible perquè està plena de cotxes, de vegades paren a l’entrada d’un garatge (amb els conseqüents tocs de clàxon quan arriba algun dels propietaris) o, simplement s’aturen a mig del carrer. Com en el cas de la foto. La qüestió és que no costaria gaire dedicar un espai del carrer a la càrrega i descàrrega.
Us convido a passejar pel carrer cada matí al voltant de les 9 i veure (com a exemple) les cabrioles que han de fer les dependentes de la peixateria per poder portar el peix del camió que els hi porta fins a la botiga. Moltes vegades esport de risc, perquè deixen el camió a on poden i per portar el carretó no tenen més remei que anar pel mig del carrer, perquè per la vorera hi hauria espai de sobres… Si no estigués plena de cotxes mal aparcats.

Cotxes a Margarida Xirgu

Margarida Xirgu

M’ha escrit un veí del carrer. Diu al seu missatge: “només afegiria una cosa a les teves queixes..(metro…al centre, semàfors…etc.) que els cotxes no envaeixin les voreres…estic tip de trucar a la guàrdia urbana i no em fan punyeter cas…“.

Malauradament no serveix de res trucar a la GU. No sé per quin curiós motiu està “tolerat” aparcar els cotxes a sobre la vorera de Margarida Xirgu (i de fet també al carrer d’en Prim). Més curiós encara és veure com la grua passa pel nostre carrer fent ulls grossos als cotxes aparcats sobre la vorera per anar a la Riera Matamoros (uns metres més enllà) i endur-se qualsevol cotxe que estigui aparcat en un pas de vianants que és molt difícil de veure si no el coneixes. A veure si un dia faig una foto i la poso aquí, ja m’entendreu.

No entenc i dubto que arribi a entendre mai aquesta “tolerància” no escrita que fa que en alguns carrers es puguin saltar les normes d’aparcament i en altres no. Seran categories? Si és així, a nosaltres que ens correspon una categoria alta o baixa? Crec que és dÂ’arrossegar-se pel terra

La famosa tanca

Margarida Xirgu

El 16 de setembre escrivia a aquesta mateixa pàgina que quan al juliol va caure la grua d’un edifici en construcció per poder recollir-la els bombers havien tret una tanca que després ningú s’havia molestat en posar al seu lloc o en retirar del terra de la plaça.

Doncs bé, aquest matí m’he adonat que la tanca ja no està al terra de la plaça. No està tampoc al seu lloc, però al menys els nens ja no podran jugar i s’elimina el perill de que es facin mal.

No tot ha de ser dolent…

Tanca abandonada

Margarida Xirgu

El 9 de juliol va caure una grua a una obra que es feia al carrer. Per poder treure-la van haver de fer passar camions i grues per un carreró interior que està tancat amb una tanca metàl•lica, fins aleshores, fixa.

Per poder passar els bombers (o qui fos el primer en arribar, no ho sé) van treure la tanca i la van deixar llençada a terra… I allà continua (veure foto).

Ara aquesta tanca serveix, de tant en tant, per a que juguin els nens (es posen a sobre i salten com si fos llit elàstic), fins que algun d’ells es faci mal. Tant costa emportar-se-les? Perquè es van deixar allà i no es van tornar a posar al seu lloc? De fet ara hi ha un parell de tanques provisionals, fins quan? Fins que algú es faci mal amb les altres? Fins que caiguin?

Vergonyós tot plegat

Plantes mortes

Margarida Xirgu

Quan fa uns anys (uns 5 ó 6) van acabar lÂ’’aparcament subterrani del carrer Margarida Xirgu, a una part de la plaça dura que van fer a sobre, van plantar uns arbres i algunes plantes. Els arbres van créixer i l’heura es va escampar per la paret del cementiri… Mai ningú s’Â’ha preocupat d’Â’aquestes plantes, sembla que el servei de parcs i jardins de Badalona (o el que sigui) no sap ni que existeixen. Tot i això, fins a aquest estiu havien sobreviscut i estaven macos i verds. Fins al mes dÂ’’agost. Aquest agost tota lÂ’’heura s’Â’ha assecat, al igual que alguns dels arbres i, en comptes d’Â’un mur verd que feia goig (tot el goig que pugui fer el mur dÂ’’un cementiri), ara tenim un mur de vergonya, marró de plantes mortes per manca de reg, per manca d’Â’interès dels mandataris municipals, encapçalats, curiosament, per una dona que viu al nostre carrer.

A aquesta foto podeu veure la penosa imatge que donen aquestes pobres plantes seques.

Megafonia

Margarida Xirgu

Avui he tornat d’uns dies de vacances. A casa m’esperava una estona llarga de neteja… Neteja que ha estat amenitzada per la insuportable companyia de la megafonia del camp de futbol del Badalona. No sé si hi ha alguna manera de que només es senti al camp, però és realment molest haver de sentir una música de fons (us podeu imaginar la qualitat de la música amb uns altaveus tipus megafonia) que no s’acaba de sentir bé, que acostuma a ser molt dolenta (i ara sort que l’han canviat, al principi semblava que només tenien un CD) i que sovint s’interrompeix amb un tin, ton, ton i una veu impossible de desxifrar.
Bé, Torno a ser a Badalona!