Blog

Com que portava uns dies desconnectat tinc moltes coses per explicar… No arribaré a tot avui, però intentaré comentar allò que crec més important.

La comissió d’investigació del cas Puyol va acabar acordant que la venda dels dúplex va ser legal però que es va fer sense fer prou publicitat, la qual cosa va donar un clar avantatge als al·legats del senyor Pujol. Avui llegeixo a la web de CiU un article titulat “CiU signa les conclusions de la comissió del cas Puyol però amb un vot particular” on llegeixo:
Pel que fa a la venda dels habitatges, CiU destaca que si bé és cert que el preu es troba en la forquilla de preus d’aquells moments, també és cert que es troba en la franja més baixa de la forquilla, fet que confirma que els qui van adquirir els habitatges ho van fer en condicions de mercat avantatjoses des d’un punt de vista econòmic, la qual cosa posa de manifest que si s’hagués fet publicitat de l’oferta de la promoció hi hauria hagut demanda. Jo ja vaig explicar fa uns dies que, des del meu punt de vista, el preu dels dúplex era molt baix (aquí i aquí amb números).

L’aigua de la platja (de fet la platja en sí) continua sense arreglar-se. De fet aquest any jo diria que està pitjor que l’any passat. No entenc perquè passa això i els polítics (i els tècnics?) no són capaços de donar una explicació coherent. Finalment “L’Ajuntament destinarà 50 milions per a fer un estudi de l’aigua” ho diu Badaweb. Per cert, el ajuntament és el de Badalona, els 50 milions són de pessetes i l’aigua és la de la platja…
A CiU els ha fet molta gràcia les darreres declaracions de la Muntsa Niso i en Ferran Falcó a la seva carta de la setmana l’acusa de buscar culpables sense asumir cap mena de responsabilitat.

Per cert que CiU segueix amb les seves fotodenúncies, aquesta setmana d’un solar abandonat al barri de Bufalà.

I un parell de notícies més “CiU denuncia la venda il·legal de cotxes usats a l’avinguda Marquès de Montroig de Badalona” i “S’estudia la possibilitat de soterrat l’autopista” aquesta és molt bona, tot i que seré realista i esperaré un temps abans de creure-me-la.

Ho diu “El Periódico” en una notícia que es titula així: “Badalona confirma que el ayudante de la alcaldesa favoreció a su familia“. La notícia també sortia ahir a “Badaweb” però amb un titular més suau: “La Comissió política que investiga el possible cas de tràfic d’influències de l’excap d’alcaldia de l’Ajuntament, considera que la dimissió ha estat n” (el titular es talla així…)

També a Vilaweb – El Punt es pot trobar informació en un article titulat: “ICV de Badalona exigeix a Arqué que redueixi càrrecs de confiança arran de l’escàndol de l’excap d’Alcaldia“.

Sembla ser que la comissió va arribar a la conclusió que Engestur no va fer prou publicitat dels dúplex que van sortir a la venda i per això no va haver-hi gaire compradors interessats. Afegeix que el preu de venda era l’adequat per l’època i la zona. Jo, que poc abans m’havia comprat el meu pis a Margarida Xirgu i que havia mirat molts pisos, discrepo, crec que els van sortir molt bé de preu, no regalats, però sí econòmics.

Al final, la conclusió és que el senyor Puyol no va fer bé la seva feina i no va garantir la transparència de l’empresa municipal que dirigia, però no va fer cap il•legalitat. Per tant la seva dimissió tanca el cas.

Tot això ha deixat un regust amarg a l’ajuntament, especialment als grups que acompanyen el PSC al govern. Per això la Muntsa Niso ha demanat que es redueixin els càrrecs de confiança de l’ajuntament, que freguen la seixantena!

Volia anar a dormir (ja toca) però no he pogut evitar fer la ronda diària de lectures obligades :-).

I m’he trobat amb un parell de coses que m’”obliguen” a escriure aquesta entrada. La primera és d’aquelles coses que dius “depende del color del cristal con que se mire”.
A Badaweb comenten que “Continuen endavant les obres destinades a construir l’edifici d’activitat ambulatòria de l’Hospital Municipal de Badalona“. Ah! doncs bé, no? Però a Vilaweb Badalona no ho pinten tan maco: “L’ampliació de l’hospital municipal de Badalona comença amb retard i costarà el doble“. Al final, llegides les dues notícies resulta que és bo que comencin les obres, tot i que ens costaran molts diners. Com tot, només que aquest diners, en principi, estaran ben invertits 🙂

La segona “cosa” que m’ha animat a escriure aquesta entrada (i de fet la més decisiva) ha estat la carta setmanal d’en Ferran Falcó. Cal dir que per a mi la política local ha de ser això, local i, per tant, els polítics locals han de pensar en clau local, no en clau nacional o estatal, no han de defensar el seu partit sinó la seva ciutat, el seu poble. Per això, la carta de la setmana d’en Ferran Falcó m’ha agradat, i molt. Només té un petit problema. No me la crec 🙁

La carta comença molt bé, s’ha de reconèixer: Aquesta setmana, als qui teniu la bondat de llegir-nos, prego que ens ajudeu. L’estiu és temps de balanç, però també de preparació del proper curs. En aquest cas, del curs polític. Nosaltres creiem que, en el primer curs municipal, hem aprovat algunes assignatures, però també que n’hi ha d’altres on necessitem millorar. No és fàcil reconèixer que no arribem a tot. I hi ha molts polítics que tot i les evidències no ho acaben de reconèixer mai. En Ferran ho fa. És un punt al seu favor.
I continua: Per exemple, com podem acostar-nos millor i més eficaçment a vosaltres? Nosaltres pensem que no n’hi ha prou d’assistir a una festa, passejar, saludar els membres de l’associació de veïns i marxar. I que tampoc és suficient que fem una reunió de treball amb una entitat d’un barri. Sovint tenim la sensació que no arribem al nostre objectiu final, que sou vosaltres. O que no hi arribem prou bé. I la nostra vocació és mostrar-nos propers, escoltar i treballar a partir del que sentim a dir, i no del que diuen els reculls de premsa o el petit cercle “d’iniciats” que segueixen la política a Badalona.. Sí, es veritat, Badalona és molt més que no els que seguim (més o menys) la política local. Quantes persones a Badalona saben qui és en Ferran Falcó? Potser això és un punt de partida…
Més: És complicat tot això, prou que ho sabem. Però voldríem conèixer i que ens coneguessiu, compartir i oferir la nostra interlocució per bastir un projecte que depassés les fronteres estrictes del que és el nostre nacionalisme de progrés. Sabem que per augmentar la confiança que els badalonins ens tenen, ens cal superar la ideologia i fer un discurs molt localista. Sabem que les nostres eines -el butlletí d’El Tomb, la pàgina web, la foto-denúncia, la reunió mensual per districte, l’assistència als actes ciutadans, la preparació del Ple i la presència mediàtica- són necessàries però també insuficients per satisfer la nostra ambició.
I aquí comencen els meus dubtes… Fins a on està disposat a superar la seva ideologia en Ferran Falcó? I aquí entrem en un terreny molt i molt complicat que és el del nacionalisme i la llengua. Quants ciutadans de Badalona són nacionalistes catalans? I quants catalanoparlants? Sí, cada vegada més, però quants n’hi ha ara mateix? Ha pensat CiU Badalona, per exemple, fer la seva web bilingüe? Una cosa és la realitat i una altra el que voldríem que fos la realitat. I la realitat de Badalona és una, molt determinada, només cal trepitjar els barris per veure-la. Jo, a Badalona, faig servir d’inici, un idioma diferent segons el barri en què estic. I no acostumo a equivocar-me massa. I això de l’idioma és, possiblement, el més fàcil. I avui mateix CiU proposa a l’ajuntament la “persecució” (per dir-ho d’alguna manera) d’aquells establiments que no compleixen la llei de política lingüística. Bé, aneu a segons quins barris a exigir que us parlin en català. És com anar a segons quines botigues del centre exigint que us parlin en castellà 🙂 I això és un delicte? Així és com volem arribar als ciutadans dels barris?

No, no m’acabo de creure aquesta carta del Ferran. I mira que és maca!

Avui fa un any que va néixer Badalona Bitàcola, aquesta web. Tot va començar com una manera de poder expressar el meu malestar amb algunes coses que passen a la nostra ciutat i, sense anar gaire lluny, al meu carrer. En un any Badalona ha canviat força, però el meu carrer segueix en les mateixes condicions que estava fa un any. Potser fins i tot pitjor. Seguiré insistint. Potser algun dia aconsegueixo alguna cosa 🙂

Aquí teniu algunes dades curioses:

La primera entrada de la bitàcola la vaig escriure el 17 de juliol de 2003 i la vaig titular Badalona, la meva ciutat. Per cert, durant un temps, en César, un company de feina que em llegia (i encara ho fa, molt de tant en tant) m’anava corregint les errades ortogràfiques que anava fent. Ara no ho fa 🙁 Si algú s’anima em faria un favor 🙂

Del 17 al 31 de juliol del 2003 vaig escriure 4 entrades i durant el mes d’agost 8.

Al novembre del 2003 vaig traslladar la bitàcola des d’un allotjament gratuït (webcindario) fins a un de pagament (però que, de moment, no pago jo). A més, aquell més vaig començar a posar les fotos a la mateixa bitàcola; abans posava un enllaç a la foto.

Al desembre del 2003 vaig instal•lar una aplicació que em permet portar un control de les visites que tinc. Així, el passat mes de maig va ser el que més visites vaig tenir amb una mitjana de 55 visites diàries i un total de 1716. Aquest mes estic en una mitjana de 54 visites diàries, sempre sense contar les meves.

Crec que he escrit en més d’una ocasió que soc conscient de que em puc equivocar, que segur que no tinc tota la raó. Per això existeix la possibilitat de escriure comentaris a les entrades. I de fet m’agrada molt llegir els comentaris de la gent. Només recordo dos que d’alguna manera em porten la contrària, aquí i aquí. Però crec que cap dels dos es massa encertat 😐

Bé, ho deixo aquí de moment. Demà us posaré les quines són les entrades més importants i/o curioses d’aquest any de vida de Badalona bitàcola. 🙂