Blog

  • Ferran Falcó i els polítics badalonins

    Avui en Ferran Falcó, cap de llista de CiU a Badalona ha fet un comentari a aquesta bitàcola i això m’ha animat a escriure sobre ell i sobre la política badalonina en general. A veure, soc força escèptic en quan a política i, molt especialment, en quan a polítics. Sempre dic que, com a l’empresa, quan més amunt està un polític més caps a trepitjat. I bé, a una ciutat com Badalona, arribar a ser alcaldable no deu ser fàcil… Però, es clar, generalitzar no és bo perquè tota generalització té excepcions, així que estic disposat a fer una excepció amb tots els polítics badalonins i pensar que tots ho fan únicament com una manera de servir a la comunitat en la qual resideixen.

    Sembla però, que alguns d’ells facin servir la ciutat com plataforma cap a metes polítiques més “elevades”. En Joan Blanch, per posar un exemple, a més d’alcalde era diputat al parlament i acumulava no se quants càrrecs més pel fet de ser alcalde de Badalona. I és que crec que la política local no hauria de ser política de partits, sinó política de ciutadans i que difícilment es pot fer política local des d’una visió de partit.

    CiU, a més, ja va tenir responsabilitats de govern a Badalona fa algun temps, abans de l’arribada d’en Ferran Falcó. Si no recordo malament a l’àrea de joventut. I si bé no recordo gaire cosa de les seves actuacions, si recordo una certa polèmica per unes invitacions a una festa particular a Titus. Suposo que és més fàcil recordar les coses dolentes…

    Per altre banda crec recordar que CiU sempre ha estat a favor del projecte del port (potser no en les formes però si en el fons), i jo no conec a ningú a Badalona que estigui d’acord amb aquest maleït port. Pot ser CiU em pot explicar que guanyem amb el port que compensi tot el mal que ha fet a la platja, al litoral i a la ciutat.

    Però no tot és dolent, es clar. Mensualment l’ajuntament publica Bétulo, una revista d’informació municipal. Allà hi ha un espai reservat per a tots els grups municipals, on escriuen quatre ratlles (no hi ha espai per més) els representants dels diferents partits polítics que tenen representació a l’ajuntament. Tot i que no el puc llegir sempre, crec que en Ferran Falcó és l’únic que sempre parla de coses de Badalona. La resta poden arribar a comentar el sexe dels àngels, tema que pot ser interessant, però no el més interessant pels badalonins i badalonines. I, evidentment, és un punt al seu favor. També és un punt a favor de CiU la seva web i els seus comunicats. I que es digni a escriure un comentari, no només a aquesta bitàcola, fa uns dies també ho va fer als Fòrums de Badaweb, també trobo que és positiu. Al menys dóna la cara allà on és més fàcil portar-li la contraria. Bé, a mi, personalment, em sembla fantàstic. Però, es clar, no tot és tant fàcil. Farà el mateix en Ferran si un dia té alguna responsabilitat al govern de la ciutat? Ell diria que sí :-), segur…

    Ara bé, Badalona no és Internet ni aquesta bitàcola. A Badalona el nombre de internautes és petit. Així, cal que CiU faci altres coses si vol arribar a un major nombre de ciutadans. Tot i això, la seva presència activa a Internet és un punt al seu favor. Molt m’agradaria a mi llegir coses interessants sobre la ciutat a la web del PSC, de IU o a la d’ERC, tres partits amb presència a Internet però sense gaire informació pels badalonins i badalonines.

    Una cosa més. A Badalona molta gent vota a partit, no a programa polític. Per això crec que serà molt difícil per a CiU arribar a tenir un alcalde a Badalona, per molt bé que ho faci en Ferran Falcó i molt malament que ho faci el PSC. Però si el que es vol fer és treballar per la ciutat, hi ha molta feina a fer. Si CiU té ganes de fer-la, endavant!

  • Badalona, la platja i Joan Clos

    Divendres en Joan Clos, president de la Mancomunitat de Municipis de Barcelona, va visitar Badalona. La veritat és que no sé que venia a fer el senyor Clos exactament, però cal tenir present que l’organisme que presideix és el responsable de les platges (a Badalona ens les treuen), de la Serralada de Marina, que necessita unes quantes actuacions urgents, i del parc de Can Solei. Però sembla ser que el senyor Clos tenia més interès en visitar el port que no en veure com estan aquests espais que depenen directament de l’organisme que presideix. O pot ser l’alcaldessa tenia més interès en que veiés el port que no pas la resta del municipi… Perquè des de fa un cert temps, sembla que l’únic important a aquesta ciutat és el port… Bé, i la ciutat europea del bàsquet 🙁

    Curiosament, segons “La Vanguardia” “Clos apoya el desvío del tren del litoral al interior de Badalona“. Clar que com diu aquest article “En todo caso, no entró en detalles sobre cómo se financiaría este gran traslado.” Vaja que trasllat sí, però ja veurem d’on surten els diners…

    CiU Badalona ha publicat un comunicat en el qual es queixa de que l’alcaldessa no hagi aprofitat la visita d’en Clos per mostrar la situació de la Serralada de Marina o de la platja (bé, potser això darrer no interessa massa…). Ara, voldria saber que hauria fet en Ferran Falcó si hagués estat ell l’alcalde… 🙁

  • El regidor de cultura i Pronto Moda

    Llegeixo a la web de CiU que “CiU demana que el regidor de Cultura rectifiqui les insinuacions que va fer sobre la procedència dels productes tèxtils de Pronto Moda“.

    Pel que sembla, el grup municipal de CiU va demanar al ple de dimarts per la procedència dels mocadors de les Festes de Maig. Cal recordar que, en arribar tard, ens vam assabentar que es feien a l’Índia (trobareu més informació aquí). La qüestió és que en la resposta, sembla ser que el regidor de cultura va insinuar que els fabricants badalonins agrupats a Pronto Moda no poden garantir la procedència ética dels seus productes.

    La cosa és més aviat greu, perquè si és veritat, crec que el que toca és una denúncia pública i si és mentida no té nom. Però sigui veritat o no, resulta trist que tot un regidor de cultura pugui haver deixat anar una cosa així a un ple de l’ajuntament. Al cap i a la fi no és més que una enrabiada de nen petit “jo soc bo, és l’altre el que és dolent”.

  • Opina sobre les festes de maig

    La Coordinadora d’entitats badalonines de cultura tradicional i popular catalana demana la participació de tots i totes els/las badalonins/badalonines en la valoració de les Festes de Maig.

    Crec que és força interessant la participació doncs és una manera de donar suport a aquesta coordinadora i a totes les persones que fan possible que la cultura popular es mantingui viva a la nostra ciutat.

    La enquesta es pot respondre a aquest lloc.

    Participa!!

  • Notícies d’avui

    Demà a les 21:30 al pavelló de la Penya es fa un acte de presentació de la candidatura “La Europa de los Pueblos“. Participen Josep Lluís Carod-Rovira (ERC), Begoña Errazti (EA), Bizen Fuster (Chunta Aragonesista) i Pedro Pacheco (Partido Socialista de Andalucía). La notícia és de Europa Press

    Un ciudadano de Badalona gana un recurso de apelación con una carta manuscrita dirigida a la Audiencia de Barcelona (Europa Press)

    Villacampa: “Me gustaría que Aíto continuara”. (Sport)

    Els comerciants es manifesten contra l’ampliació de la Capital del Bàsquet (Badaweb)
    D’aquesta notícia agafo un trocet…
    Eduard Tortajada, primer tinent alcalde de la ciutat i president de la fundació de la capital europea del bàsquet” i no comento res…

    El CEIP de Progrés demana la paraula al ple per dir que no es mouran de l’illa de Can Fradera (Badaweb) .

    Res, poca cosa 🙂

  • Celebració de 25 anys d’ajuntaments democràtics

    En Francesc Alfambra de Els Verds escriu als fòrums de Badaweb un resum del que va donar de si la celebració, al pavelló de la plana, d’aquesta efemèride. Copio literalment alguns troços:

    Contràriament a la constitució del primer ajuntament democràtic ara fa 25 anys, l’absència d’entusiame popular va caracteritzar la recent celebració al pavelló de la Plana d’aquesta efemèride institucional.

    Intervencions del grups municipals

    ERC: una lliçó d’història magistral. 60 anys fora de la institució, són molts anys.
    CIU: l’únic discurs de política municipal. L’oposició aguditza l’ingeni i fa recuperar la credibilitat, sobretot si es fonamenta en un treball seriós com el de Ferran Falcó.
    ICV-EUiA: el destape de la musa neoliberal. Per a escàndol i sorpresa de propis i extranys, Muntsa Niso va fer un recital poètic d’adhessió als principis neoliberals.
    PP: prescindible totalment. Vist el nul interés suscitat per la seva intervenció, pocs dies desprès, Garcia Albiol anunciava a bombo i plateret que robaria un ordinador, una taula i quatre cadires a l’Ajuntament!
    PSC: prescindible. La improvització o un mal moment van trair Roser Castillo, habitualment molt més brillant.
    Màrius Diaz: la nota emotiva i humana, recordant vivències personals com alcalde d’una Badalona efervescent socialment i políticament. Com era natural, l’exalcalde d’esquerres, geniut i honest va rebre el més llarg aplaudiment.
    Joan Blanch: En sentit diametralment oposat, la disertació de Joan Blanch va ser insufrible, narcótica, soporífera, inversemblant.. Ni els càrrecs municipals, que omplien el pavelló mereixen una tortura semblant.
    Maite Arqué: políticament correcta, correctísima, asumint expresions dels moviments socials: democràcia participativa; un altre món és possible; pensar globalment i actuar localment; per la pau; desenvolupament sostenible; imprescindibles en el discurs polític actual, convenientment revisat i modernitzat.

    Que un personatge com Blanch, sinistre patró major de la locomotora immobiliària i del paroxisme especulador desfermat al litoral, seiès a la dreta de l’alcaldessa, una posició simbòlica jeràrquicament tan important, dóna molt que pensar. La seva resurecció hertziana no és suficient? A qué respon una rehabilitació política i institucional tan rellevant? als inestimables serveis prestats? a la seva perícia conduint el vaixell inmobiliari al port desitjat? a convertir l’ajuntament en l’oficina de venda de pisos i amarraments?

    La musa neoliberal
    Cal destacar també la regidora d’ICV, que confon la responsabilitat de governar amb un pase de models particular. Disfressada de poetessa per a l’ocasió, va oferir un recital líric d’exaltació dels principis neoliberals: amb tanta regulació, lleis, normatives, i reglaments estem encotillant la llibertat! va exclamar abraçant amb entusiasme la doctrina neoliberal, referint-se indiscutiblement al desig de les immobiliàries a gaudir de llibertat absoluta per a poder especular. Superba, la musa neoliberal!

    Però la conversió a la causa neoliberal no era improvitzada ja que anteriorment, la musa havia fet dos assaigs generals: a la 2ª sessió de l’Agenda 21 del dia 22 d’abril al Museu va dir: A dintre el parc serralada es pot edificar! I al plenari del Fòrum del Medi Ambient del 15 de març: els pisos de la platja estan perfectament ben projectats i executats! I el futur passeig marítim, també!

    Intenta fagocitar l’ecologisme i el parasita electoralment amb adorns publicitaris, però té tan interioritzat el discurs neoliberal que el defensa obertament, abonant el creixement urbanístic, fins i tot des del mateix Àmbit de Medi Ambiet de la web municipal, on diu textualment:

    No comparteixo totes les seves opinions (en particular tinc una altre opinió d’en Marius Díaz) però crec que en general té molta raó.

    El text sencer es pot trobar a

  • Un parell de notícies

    Doncs això, recupero la categoria de premsa amb aquestes dues notícies:

    El Casal del Raval de Badalona (Barcelona) inaugurará mañana un aula de informática para la tercera edad d’”Europa Press”

    i

    El DKV y Aíto siguen en periodo “de reflexión” de “Mundo Deportivo”

  • Arbitrarietats

    Avui he sortit una mica més tard de l’habitual i m’he trobat unes quantes imatges força aclaridores de com funciona aquesta ciutat.

    Per començar, a Margarida Xirgu un cotxe esperava l’alcaldessa, aparcat sobre la vorera.

    Un cotxe espera a l'alcaldessa de Badalona a sobre la vorera

    No és que tingui res de particular, ho fa sovint, però per això mateix és més greu. No acaba aquí la cosa. Ni cent metres més endavant a la cruïlla de Margarida Xirgu amb la Riera Matamoros la grua s’enduia un cotxe mal aparcat.

    La grua de Badalona s'enduu un cotxe al carrer Riera Matamoros

    De fet s’ho enduia d’aquí

    Un forat trampa a la Riera Matamoros. Aquí no es pot aparcar!

    Vist així és difícil saber quina greu infracció ha fet aquest cotxe, no hi ha una sortida de vehicles ni cap senyal que indiqui que allà estigui prohibit aparcar…

    Un forat trampa a la Riera Matamoros. Aquí no es pot aparcar!

    Hi ha però un pas de vianants. Com que no està senyalitzat de cap manera els conductors que no coneixen la zona no s’adonen d’aquest fet…. I “pringuen”. De fet han comès una infracció i per tant han de “pagar la seva culpa”. Ara bé:

    1. El càstig és desproporcionat amb relació al delicte comès. No només han de pagar la multa, també han de perdre el temps per recuperar el seu vehicle i pagar una segona multa a la que diuen “cost del servei de grua”. Tot plegat, com dic, una pena desproporcionada a la falta comesa.
    2. Em sembla una falta més greu la que cometen els cotxes aparcats a sobre la vorera. Perquè a més de impedir el pas de vianants, especialment d’aquells que pateixen alguna minusvàlua, fan malbé la vorera. Si els cotxes que aparquen sobre la vorera a Margarida Xirgu no mereixen una multa… Perquè el que està mal aparcat a la Riera Matamoros si?

    Però no acaba aquí la cosa. Resulta que a 20 metres d’on el guàrdia municipal supervisava la feina de la grua, un camió tenia tallat el carrer.

    Un camió d'unes obres talla el carrer Riera Matamoros

    No tindria res de particular si no fos perquè:

    1. No hi havia ningú treballant en aquell moment (devien estar esmorzant)
    2. Els cotxes que baixaven per Riera Matamoros es desviaven (no tenien més remei) pel carrer d’en Prim, en contra direcció, sense que hagués ningú per evitar cap incident.

    Però segurament un camió tallant un carrer, cotxes aparcats a sobre la vorera i cotxes circulant contra direcció deuen ser faltes menors, molt menys importants que un cotxe aparcat per error a un pas de vianants.

    Conclusió, val més aparcar sobre la vorera que no buscar un lloc per aparcar. Al menys sobre la vorera segur que no et posen una multa.

    Tot plegat indignant.