Badalona bitàcola

Blog

  • El Mocador Solidari de les Festes de Maig 2009

    El 19 de desembre de 2008 escrivia una entrada sobre els mocadors de les Festes de Maig d’enguany, que han deixat de ser de comerç just per passar a ser d’economia social i solidària, segons sembla, per qüestions econòmiques.

    És curiós els canvis que ha anat patint el Mocador de les Festes de Maig. Va començar sent, simplement això, un mocador que es regalava a tothom que, d’una manera o altre, participava a les Festes de Maig de Badalona. Després es va convertir en el Mocador Solidari i es va començar a cobrar a aquells que ho volien (es va acabar el repartir-ho gratuïtament a tothom), tot justificant el preu en el seu cost, un euro i mig. Ara, s’ha fet un pas més, s’ha reduït el cost dels mocadors, però es continuen venent al mateix preu. Ara, però l’excusa és la crisi.

    Això sí, dels 55.000 mocadors que ha comprat l’ajuntament, 30.430 es repartiran entre els escolars badalonins (fins a 4rt d’ESO) de manera gratuïta.

    L’Ajuntament de Badalona ha fet un dossier sobre economia social, comerç just, banca ètica i consum responsable (pdf, 216 kb) relacionat amb els Mocadors Solidaris de les Festes de Maig 2009. També ha fet una nota de premsa que teniu a continuació (dossier i nota de premsa facilitats per l’ajuntament):

    Enguany s’han adquirit 55.000 unitats de Mocadors Solidaris de les Festes de Maig. El mocador es repartirà gratuïtament a tots els nens i nenes de les llars d’infants, escoles, instituts fins a 4art d’ESO i Centres d’Educació Especial. En total doncs es repartiran 30.430 mocadors gratuïtament. El cost total dels mocadors aquest any ha estat de 49.126 €.
    En anys anteriors el mocador s’ha fet seguint els criteris de comerç just internacional. Enguany s’ha optat per l’economia social i solidària. Els mocadors han estat confeccionats en un Centre Especial de Treball (CET), la Fundació Privada Gaspar de Portolà, que dóna ocupació a persones discapacitades. El cotó de què estan fets els mocadors prové d’una entitat d’economia social de Bangla Desh, que dóna feina majoritàriament a dones teixidores.
    Les empreses d’economia social donen suport a persones que tenen dificultats per accedir a un lloc de treball digne i remunerat, i aposten pel desenvolupament econòmic de les comunitats empobrides o en risc d’exclusió, ja que promouen un consum responsable que té en compte els aspectes socials i les condicions laborals de producció.
    A través de la compra del mocador de les Festes de Maig, es vol fer participar a la ciutat en altres formes d’entendre i practicar l’economia i el consum per fer-los més ètics i responsables.
    Es fa arribar dossier informatiu adjunt sobre els conceptes generals d’economia social i altres aspectes relacionats amb el consum responsable a totes les escoles i mitjans de comunicació per tal d’apropar a la ciutadania el coneixement i la pràctica d’aquest comerç alternatiu.

    ESPAIS DE VENDA DE MOCADORS DE LES FESTES DE MAIG
    * A la plaça de la Vila, del 30 d’abril al 18 de maig, a l’estand de venda de mocadors.
    * A l’edifici del Viver, Pl. de l’Assemblea de Catalunya, 9 del 30 d’abril al 15 de maig
    * Estació de Renfe: Pl. Roca i Pi, s/n, a la carpa habilitada per la venda de mocadors
    * Parada Metro: Pep Ventura, a la carpa habilitada per la venda de mocadors
    * Fundació Ateneu Sant Roc: Carrer de Càceres, 34-36

    ESPAIS DE VENDA DE MOCADORS EN ELS SEGÜENTS ACTES:
    Dia 3: Mostra d’Entitats a la Pl. Roja i Festa del Badiu, a Can Solei;
    Dia : 9 Trobada de puntaires, a la Rambla;
    Dia 10: Cremada del Dimoni, a la Rambla cantonada carrer Sant Pau i final del carrer de Mar;
    Dies 16 i 17: Concerts, a la Plana
    Dia 17 : Festa Infantil, al Parc de Montigalà,
    Dies 23-24: Festa de las Migas, a la plaça del Centenari;

    Mocador Solidari de les Festes de Maig 2009

  • Requalifiquen un solar a Canyet per beneficiar a la Penya

    Bé, hores d’ara suposo que no escric res de nou: L’ajuntament ha iniciat el procés de requalificació d’un terreny de Canyet que pertany a la Penya.

    La història té història. Al desembre de 2006 la Penya va comprar un terreny a Canyet (als voltants de la masia de Can Mora), un terreny qualificat com a agrícola. Per a que comprava la Penya un terreny agrícola? Doncs per demanar la requalificació, vendre-ho i guanyar diners amb ell.

    Ara ha arribat el moment, la Penya ha trobat un comprador (una escola propera a l’Opus i que fa separació de sexes a les aules) i, per tant, ha demanat la requalificació dels terrenys.

    Alguns apunts:

    • Estem parlant d’una escola amb capacitat per a 1.400 alumnes… Què és de suposar que, donat que seran pocs els nens de Canyet que la facin servir, aniran en cotxes particulars. Però l’accés amb vehicle particular és complicat i, si no es fa res, generarà problemes de trànsit. D’on sortiran els diners per evitar aquests problemes?
    • L’ajuntament sembla disposat a donar el vist i plau a l’operació. Segons El Punt, l’alcalde, Jordi Serra ha dit: Com a alcalde tinc l’obligació d’ajudar la Penya. Doncs em sembla que equivoca, la obligació de l’alcalde és defensar els interessos de la ciutat, no els d’una entitat privada, com la Penya (o com el FC Badalona). Malament anem si el nostre alcalde no té clares les prioritats derivades del càrrec.
    • ICV-EUiA està en contra de l’operació, tot i que, del que he pogut llegir, no em queda clar de què estan en contra, si de la requalificació o si de que s’instal·li allà una escola que fa separació dels alumnes pel seu sexe. En qualsevol cas, cal destacar que el cap de llista d’ICV-EUiA, en Carles Sagués és membre del consell d’administració de la Penya. Crec positiu que hagi posat per davant el que suposo creu millor per la ciutat, abans que els interessos de la Penya. L’alcalde també hauria de mirar-ho d’aquesta manera…
    • Si ara se li fa aquest favor a la Penya, quan trigarà en comprar un altre terreny forestal o agrícola per tal de demanar la requalificació?
    • Si l’actuació prospera, ICV-EUiA presentarà al·legacions perquè la ciutat hi guanyi d’una manera o una altra. Pel convergent Ferran Falcó, la clau de l’operació rau en el benefici que la ciutat en pugui treure, que ara per ara no s’ha negociat. Mateu Chalmeta (ERC) es manifesta en la mateixa línia. «Ens hem de fer una pregunta i trobar-hi la resposta: la ciutat què hi guanya?». I en Xavier Albiol (PP) diu: és garantir que es compleix la legalitat i assegurar-se que l’operació comporta beneficis per al barri de Canyet.. No sé de quina manera pot treure beneficis la ciutat de Badalona amb aquesta operació, m’agradarà veure-ho.
    • La “qualificació” dels terrenys… Només serveix per facilitar l’especulació d’aquells que es poden permetre el luxe de demanar requalificacions?

    Em costa d’entendre que la ciutat hagi de cedir res per tal que uns senyors puguin guanyar unes quantitats de diners exagerades. Per molt que siguin excepcionals jugant al bàsquet.

    Més informació:

    Actualització 30/4/08: Més opinions i no cal dir que totes contràries a l’operació:

  • El joc de Badalona: Inscripció oberta

    Logo del Joc de Badalona

    Aquesta tarda s’ha obert a la inscripció el Joc de Badalona, una iniciativa de La Sargantana que espero tingui l’èxit que es mereix.

    De moment només està oberta la inscripció. El joc començarà el dia 4 de maig a la una de la matinada, que serà el moment en que es publicaran les tres preguntes del dia, preguntes que s’hauran de contestar durant el mateix dia.

    Els encerts permetran avançar en un taulell de joc, de manera que el que un cop finalitzat el joc qui hagi fet més encerts serà el guanyador.

    Bé, el millor és passar-se per la web del concurs i consultar allà tots els dubtes que es tinguin 🙂

  • Tenemos un 51

    En un dels baixos de l’edifici on vivim no hi viu ningú des de fa molts anys, tot i que de tant en tant (un o dos cops l’any) s’hi passa algú per a fer-hi una mirada, netejar el badiu (de vegades el desaigüe s’omple de fulles), etc. En definitiva, és un baix no habitat però, en cap cas, abandonat.

    Eren passades les 3:00 de la matinada que a casa hem sentit sorolls als baixos del nostre edifici. Sorolls vol dir cops, batzegades i un patapim-patapam que ens ha despertat a tots. En sortir al balcó, em pogut veure que el carrer s’il·luminava des de dins del baix deshabitat, i que la llum es movia com si provingués d’una llanterna.

    Després d’uns moments d’incertesa hem decidit trucar la Guàrdia Urbana (092).

    El primer cotxe ha trigat, literalment, 2 minuts en venir.

    Han baixat, des del balcó els hem indicat el baix i, en veure que era espanyat, han trucat reforços: Tenemos un 51, por favor mandad otra patrulla.

    El segon cotxe ha arribat 2 minuts més tard.

    Han entrat i han trobat dins el baix dues noies que havien decidit passar-hi la nit… o dues, o tres. A saber.

    En aquestes han arribat el tercer i quart cotxes. En 10 minuts des de la primera trucada teníem allà 8 agents de la guàrdia urbana.

    Han identificat les dues persones – dues noies italianes -, els han fet quatre preguntes i han escorcollat les bosses. Amb una educació exquisida, tot i que les dues noies més aviat s’ho prenien a broma i no sense un cert cinisme: Si no hi viu ningú! Comentàvem a casa que a nosaltres ens hauria costat molt, davant d’aquesta actitud, no perdre l’amabilitat amb què els agents les han tractat en tot moment.

    Després ens han pres declaració, a nosaltres i a una altra veïna de l’edifici. Volien saber, sobretot, si havien espanyat la porta o l’havien trobada oberta, ja que això canvia el grau o el tipus de delicte comès (no és el mateix entrar a casa aliena que fer-ho per la força). El tracte que hem rebut de l’agent també ha estat immillorable, agraint-nos (ell a nosaltres) en tot moment que els haguéssim avisat.

    Han emmanillat les dues noies – aquí se’ls ha acabat el bon humor a les dues – i, si ho hem entès bé, se les enduien a la comissaria dels Mossos.

    Més que relatar un succés que deu repetir-se – desgraciadament – de tant en tant a Badalona, el que volem és felicitar i agrair a la Guàrdia Urbana que hagin vingut, que hagin vingut tan ràpid, la seva professionalitat i la seva amabilitat i educació, tant amb els veïns com amb els agressors.

    Malgrat l’ensurt, ens n’hem anat a dormir tranquils 🙂

  • El balcó de l’ajuntament…

    Impressionant el merder que s’ha organitzat perquè l’”ajuntament” s’ha tret de la màniga una normativa d’usos del balcó de la casa de la vila per tal de no deixar que els caramellaires cantin les seves crítiques a un lloc tan destacat.

    Però anem per parts. A priori no em sembla malament que es posin unes limitacions a l’us de la balconada de l’ajuntament. De fet, segur que abans també hi havia limitacions, no tan estrictes, però segur que si jo hagués volgut pujar a saludar a la concurrència des d’allà no ho hagués pogut fer. Així que el problema no és que hagi normes, sinó que aquestes s’hagin canviat sense que el criteri i les formes estiguin massa clares.

    No entraré a valorar si estava bé o no l’us que es feia en temps de la Maite (on havia més màniga ampla) però no em deixen de sorprendre les “normes” actuals on només es pot fer servir el balcó de l’ajuntament pels actes principals de les Festes de Maig i per les victòries de la Penya.

    Tot i la sorpresa que em causen aquestes normes, més en sorprenen les reaccions que ha hagut a la blogosfera badalonina. Parlen d’aquest tema l’Andreu Mas (també a El Punt), en Jaume Lleal, el Jordi Ballesteros i en Ferran Falcó. No els hi falta raó a cap d’ells (especialment a en Ferran que es queixa d’haver-se assabentat de la norma a través de “El Punt”) però tinc la sensació de que fem un gra massa d’aquest afer. De fet, em quedo amb un paràgraf del que diu l’Andreu:

    Si el balcó municipal s’ha de preservar per a les ocasions històriques, que és el que s’ha de fer, aleshores potser cal trobar una alternativa per a les manifestacions de caire cultural que es volen expressar a la plaça de la Vila i que perden rellevància si es fan a peu dret.

    Segurament aquest afer no ho hauria estat si s’hagués fet amb una mica més de sensibilitat. Però la sensibilitat envers els ciutadans no sembla la especialitat del nostre flamant alcalde.

  • Badalona recupera el bosc? (2a part)

    Els arbres trasplantats totalment secs

    El talús des de més a prop.

    En primer pla el nostre garric sec.

    Aquestes són unes fotos fetes avui mateix, al talús del berenador de Can Ruti. Només han sobreviscut 2 arbres petits al procés, d’un total de 30 que segons la Mercè Rius es van trasplantar allà.

    1. Espero que l’Ajuntament n’hagi aprés, i que abans de tornar a requalificar un terreny boscós, pensi bé en el que està fent. De què nassos serveix la moguda de la Festa del Bosc si a la mínima de canvi la reforestació resulta ser només una pantomima?
    2. Realment és molt possible que l’hospital necessiti créixer més al llarg dels anys. Si us plau, senyors de l’ajuntament, sigueu inflexibles amb la protecció del bosc de Badalona: no en tenim gaire. Busqueu alternatives al creixement horitzontal de l’hospital: pàrquings soterranis, edificació a sobre dels mateixos…
    3. La manera de redistribuir els arbres hauria d’haver estat més acurada. S’han replantat en racons dispersos, i en el cas del talús de berenador evidentment no es tracta d’un lloc adient per a posar-los.

    Aquí poso unes fotos d’altres arbres trasplantats, propers a una altra zona on tenim altres arbrets. Com es pot apreciar tots estan secs.

    Altres arbres trasplantats i secs

    Altres arbres trasplantats i secs

    Ah, per cert, m’agradaria saber quins barroers han fet el trasplantament. Més que res per no contractar-los mai en cas que tingui necessitat de jardiners. Espero que s’informi degudament a Serveis de Territori, a l’ICS, i a qui calgui, de que l’empresa de jardineria l’únic que ha fet, aparentment, ha estat robar-li els diners descaradament, i robar-nos-els a tots.

    De moment, nosaltres hem perdut uns arbustos que ja formaven part de les nostres vides, especialment dels nostres fills, que estan molt dolguts; també hem perdut les ganes de tornar-hi, a la Festa del Bosc; Badalona ha perdut una zona de futur bosc; moltes persones han perdut els seus arbres; s’han llençat a les escombraries centenars de litres d’aigua per regar-los; s’han malgastat diners públics… I, als nostres ulls, l’Ajuntament ha caigut una mica més en la ja empobrida credibilitat que ens mereixia.

  • El joc de Badalona

    La Sargantana està organitzant, de cara a les Festes de Maig, un concurs en línia amb preguntes sobre Badalona. Segons explica l’Andreu Mas, El joc s’iniciarà el 4 de maig i clourà el 29 del mateix mes. Els participants rebran cada dia una pregunta, amb tres possibles respostes. El guanyador del joc obtindrà un cap de setmana a París.

    Per organitzar el concurs La Sargantana ha comptat amb la col·laboració de 15 badalonins, ben escollits 🙂 , per fer les preguntes.

    La web del concurs, encara no activa, serà www.eljocdebadalona.cat.

    Per a aquells a qui aquest concurs els hi hagi cridat l’atenció, al 2004 vaig organitzar (a una molt més reduïda escala) una cosa “semblant” a Badalona bitàcola: El concurs “Coneixes Badalona?”. Es poden consultar les preguntes i les corresponents respostes a la categoria “concurs” (recomano començar per la part inferior i anar pujant). A aquesta categoria trobareu les preguntes i les respostes, separades per tal que sigui possible fer-ho. Compte! jo no tenia ni els recursos ni els col·laboradors que té La Sargantana, així que si us agrada una mica, el de La Sargantana segur que us entusiasma! 😀

  • Badalona recupera el bosc?

    Regant l'arbre

    Aquesta és una fotografia de març de 2003, uns dies després d’una de les primeres edicions de la Festa del Bosc de Badalona. El meu fill gran, el meu marit i jo vam plantar 1 arbre i 2 arbustos a la zona que hi ha just al davant de l’hospital pediàtric de Can Ruti. Durant aquests 6 anys hem tingut cura dels “nostres” arbrets, i també d’altres que hem anat plantant a altres zones en les successives festes del bosc. Al llarg de 6 anys ens hem preocupat ininterrompudament de posar adob, d’arreglar els forats, de treure males herbes (fins i tot vam comprar eines), de regar en èpoques de poques pluges (de vegades amb aigua de casa nostra perquè no hi havia als dipòsits), de clavar canyes per a que no els trepitgessin, d’encarregar algú que els regués regularment en ple estiu si estàvem de vacances… Els nostres fills han aprés a estimar la natura, a ser conseqüents realitzant l’esforç de cuidar aquests éssers vius al llarg dels anys, no limitant-se a plantar-los per divertir-se a la festa i oblidar-se’n després; s’han emocionat veient com tenien els seus primers fruits i comprovant com el tronc es tornava llenyós. I han agafat veritable estima al arbres i al bosc.

    Arbust

    Alzina

    Aquestes són les últimes fotografies que vam fer de dos d’aquells primers arbres, a l’any 2006; he de dir que la darrera vegada que els vam veure, fa un parell de mesos, ocupaven 4 vegades més (aquest hivern ha plogut molt i no ha calgut que els visitéssim tan sovint).

    Malauradament, ja no en podrem tornar a fer més, de fotos, ni els podrem tornar a regar. Sabeu per què? Doncs perquè el diumenge al matí, en anar a regar-los ens vam trobat amb aquesta desagradable sorpresa.

    Arbres arrencats

    Absolutament tots els arbrets de la zona han sigut arrencats d’arrel. Dels “nostres” només en queda el forat, i d’altres estan arrencats i abandonats al costat del seu corresponent forat.

    Algú ens pot explicar què ha passat? Algú li pot explicar al meu fill de 8 anys, que va plantar l’arbre a l’edat de 2 anys i porta tota la seva vida cuidant-lo, què ha passat amb el “seu” magnífic arbust?

    Val la pena que continuem cuidant els altres arbrets? O més aviat ens en podem acomiadar quant abans millor, per no fer patir als nens un desengany com el d’aquest matí? Val la pena que anem a la Festa del Bosc l’any que ve?

    De moment l’únic que sabem és que per algun motiu desconegut, els nostres esforços de 6 anys, no han servit de res. Espero que l’Ajuntament o qui li correspongui, ens doni una resposta raonable. Tot i que serà difícil convèncer els nens de que hi ha alguna raó que justifiqui aquesta manca de respecte pels arbres i per les persones que ens n’hem fet càrrec.

    Badalona recupera el bosc?

    Actualització 27 de març per Badalona bitàcola: Al lloc on estaven aquests arbres faran un aparcament: Can Ruti farà un pàrquing provisional a l’espai reservat per ampliar l’hospital (el Punt)

    Actualització: Aquesta història té una segona part, malauradament no feliç.

  • Trobada blocaire

    Ahir vam fer la segona trobada blocaire de Badalona. 13 blocaires badalonins i dos lectors habituals dels blocs de la ciutat, ens vam reunir, primer a la seu de Òmnium i desprès al restaurant La Sargantana per tal de conèixer-nos i poder intercanviar opinions i experiències.

    A les 22 hores haviem quedat a la seu d’Òmnium on vam fer les corresponents presentacions i breus explicacions del que fèiem cadascú de nosaltres. Va ser una situació una mica rara al començament, doncs molts de nosaltres no ens coneixíem més que de llegir els nostres corresponents blocs. Però va durar poquet 🙂

    Així, un cop vam passar al restaurant a sopar, ja teníem una mica de coneixement els uns dels altres i això va permetre fer un sopar més tranquil on es va parlar, sobre tot, de Badalona, la ciutat que d’alguna manera tots compartim.

    Personalment estic molt content del resultat. És veritat que esperava alguns participants més i que vaig trobar a faltar a alguns blocaires que m’agradaria que ens haguessin acompanyat, però la vetllada va ser molt interessant i l’experiència molt gratificant.

    En acabar i acomiadar-nos, alguns van dir que calia repetir l’experiència… Abans del proper estiu! 🙂 Bé, tot serà qüestió de fer la proposta i veure si la gent s’anima.

    A continuació faig una llista de les persones participants i, en el cas que en tinguin, el bloc (o blocs) que mantenen:

    En Jaume i en Jordi han fet un comentari sobre la trobada als seus blocs (bé, en Jaume ho va fer tan punt va arribar a casa…).

    L’Oriol ha penjat unes quantes fotos al seu espai de Facebook.

    El sopar a la Sargantana, molt bé i molt bo 🙂

    I per acabar un parell de fotos del sopar:

    Blocaires badalonins: Jordi, Jaume, Lorenzo, Toni, Joan Pere, Miguel Ángel
    Blocaires badalonins: Jordi, Jaume, Lorenzo, Toni, Joan Pere, Miguel Ángel

    Blocaires badalonins: Mercé, Isma, Carles, Oriol, Ferran i Pere
    Blocaires badalonins: Mercé, Isma, Carles, Oriol, Ferran i Pere

  • La accessible web de Carles Sagués

    Fa ja algun temps que el Carles Sagués va obrir la seva web (ja ho vaig comentar al seu moment) i fa uns dies la va renovar completament.

    Han canviat els continguts i ha canviat que ara, la pàgina és quasi accessible 🙂

    No fa gaire criticava jo que el Carles es dedicava a demanar l’accessibilitat a l’estació de RENFE quan allò que depenia d’ell, la seva web, no ho era. En diferents ocasions (maig 2007, març 2008) he criticat la manca d’accessibilitat de les webs dels polítics badalonins, perquè trobo que haurien de ser capaços de demostrar que realment pensen en tothom.

    La nova versió de la pàgina web del Carles Sagués vol ser accessible. I s’acosta molt. Passa bé les revisions automàtiques, i tot i que una revisió manual troba alguns problemes, no puc deixar de valorar positivament aquest primer pas.

    A l’accessibilitat web passa com en l’accessibilitat arquitectònica: Pot semblar una “tonteria” fer rampes a tot arreu “per a quatre cadires de rodes que, potser, mai passaran per allà”. Però és important que si algun dia arriba algú amb cadira de rodes, pugui passar. Però, a més, les rampes també faciliten la vida a les persones que porten cotxet de nen, a la gent gran que té problemes per pujar graons… No només a les persones amb cadira de rodes!

    A la web passa una cosa semblant. Pot semblar “una tonteria” fer una web que puguin llegir cecs quan “segurament no arribarà cap cec a aquesta pàgina”. Però les normes d’accessibilitat estan pensades per tal que la web sigui usable per persones cegues, sordes, amb problemes a les mans, amb dificultats visuals, … I no només això, també per a que es pugui veure amb un telèfon mòbil, una PDA, un ordinador amb pantalla petita…

    Per fi una web política badalonina aposta per l’accessibilitat!. Ara només resta que acabin d’arreglar els problemes que es detecten a la revisió manual i que la resta de polítics badalonins els hi segueixin. A veure si hi ha sort!

    Si no comento res dels continguts és perquè és millor llegir-los de primera ma que no comentats per mi. 😀