Badalona bitàcola

Blog

  • Badalona a la “feria de abril”

    Badalona paga 37.294 euros a la Fira d’Abril per la indicació d’un tècnic vinculat a la FECAC (Diari Avui)

    L’Ajuntament de Badalona ha contractat aquest any una llotja a la caseta que la Federació d’Entitats Culturals Andaluses de Catalunya tenia a la Fira d’Abril seguint les recomanacions d’un tècnic municipal que, alhora, ocupa el càrrec de secretari a la junta directiva de la FECAC.

    Aquí es poden criticar dues coses. El cost de la participació de l’ajuntament a la fira, i el fet que la recomanació vingui d’una persona de l’ajuntament vinculada a l’organització. I tot un any en que l’ajuntament no deixa de repetir que no hi ha diners 🙁

    Vilaweb Badalona (L’ajuntament va llogar una llotja a la Fira d’Abril per 37.294 euros) i CiU de Badalona (CiU pregunta si el coordinador de programes de Cultura ha comès alguna irregularitat redactant un informe favorable a l’aportació econòmica de l’Ajuntament a la FECAC, de la qual és secretari) s’han fet ressò de la notícia.

    Actualització: També a l’ABC es fan ressò de la notícia: Badalona pagó 37.294 euros por un palco en la caseta oficial de la Feria de Abril (compte!, no funciona bé amb Firefox i té anuncis força intrusius)
    Diu l’ABC:

    El colectivo “Els altres Andalusos” denuncia “las subvenciones encubiertas” que recibe la FECAC e insta a los partidos políticos a averiguar dónde va ese dinero

    I afegeix, a les notícies que ja teniem pels altres mitjans, l’explicació de l’ajuntament:

    Miguel Terrino aseguró, por su parte, que con los 37.294 euros “se pagaron las carpas” de las cinco entidades badalonesas -Juan de Arco, Hermandad Nuestra Señora de la Esperanza, Casa de Utrera, Casa de Huelva y la Casa Andalucía y Cataluña- que montaron caseta en la Feria de Abril. Tras negar que Badalona alquilara este año un palco en la caseta de la Fecac y calificar el texto de su informe técnico de “puro formulismo”, subrayó que “lo que yo hago es sólo dar continuidad a una ayuda que lleva años otorgando el Ayuntamiento de Badalona”.

    Bé, això del “puro formulismo” no queda gens bé i ve a dir que es va fer malament, “perquè no era important”?

  • L’abocador de la Vallensana (6)

    Les informacions sobre l’abocador de la Vallensana no s’aturen. Avui el Punt publica un article al respecte titulat La prova pilot per reomplir la pedrera de Badalona amb residus genera tot tipus de reaccions contràries

    A més, avui he rebut un missatge de l’Oriol (en resposta a un meu) insistint en que no cal ser extremista i, com ell diu, que la realitat és més ‘complexa’ que la que va de l”aquí no passa res’ de l’Ajuntament a ‘això és la fi del món’ d’algun internauta. L’haig de donar la raó. De fet és allò que jo dic sovint que no hi ha res totalment negre ni totalment blanc. Tot té matisos.

    Però jo això de la “prova pilot” ho veig d’un gris molt fosc 😉

  • Badalona beach

    El títol, tret d’un article d’avui de la Vanguardia, és més aviat horrorós, però està a l’alçada de l’article, més “panfleto” propagandístic que no un article seriós (bé, des del meu punt de vista, es clar).
    Comento algunes coses:

    En un lustro, más de dos kilómetros del litoral de Badalona, secuestrados durante siglo y medio por industrias contaminantes, se habrán convertido en un barrio residencial de más de 4.000 viviendas.

    Les indústries contaminats ja fa anys que no hi són, van anar desapareixent mica en mica. I va quedar la platja, lliure, tot i que, en alguns punts, no gaire usable. Però recuperable. De fet els darrers anys els ciutadans de Badalona havien recuperat aquestes platges. Avui, però, un dels dos quilòmetres de platja a quedat malmés per sempre. Ja no és ni recuperable, han fet un port allà. En cinc anys l’ajuntament de Badalona haurà aconseguit el que no van poder un segle i mig d’indústries contaminats.

    Francesc López Guardiola, edil de Urbanismo, dice que será un puerto familiar, diurno, sin discotecas, un lugar de esparcimiento para la ciudadanía donde, como dice la alcaldesa Maite Arqué, “la gente, tenga o no tenga barcos, dé una vuelta por su dique de abrigo, que es un paseo sobre el mar”.

    Això del “puerto familiar” ja ho he remarcat més cops. Ja veurem…
    En quan al passeig sobre el mar, doncs miri senyora Arqué, ja n’hi ha un passeig sobre el mar a Badalona i amb un cost molt més petit. Es diu pont del petroli. A mi, personalment, no m’agrada gaire però, posats a tenir un passeig sobre el mar, crec que és més maco, més impressionant, i més econòmic. I està tancat! Es fa difícil d’entendre.

    Vecinos de barrios en difícil situación, caso de Artigues, Sant Roc, La Pau… se sienten discriminados. Miquel Jurado, vicepresidente de la Federación de Asociaciones de Vecinos, dice que “no estamos en contra del puerto, pero entendemos que el Ayuntamiento debería luchar con la misma fuerza contra la creación de guetos. Si no corremos el riesgo de agravar las diferencias y de que Badalona funcione a dos velocidades”.

    El nou barri és un barri de luxe. No pels serveis, però sí pel cost dels habitatges i la situació al costat del mar. En que s’acabarà convertint?

    El Ayuntamiento sostiene que la fachada marítima reforzará su capacidad inversora, lo que beneficiará al resto de la ciudad. “El progreso se extenderá como una mancha de aceite”, dice Arqué.

    Però ara l’ajuntament no té diners. Fins quan? Quan s’haurà amortitzat tot el cost que representa per a la ciutat aquesta operació faraònica? Realment donarà suficients beneficis com per compensar la pèrdua d’un quilòmetre de platja (el 20% de tota la platja que té Badalona) i l’efecte que produeix al litoral? Jo crec que no. Potser m’equivoco 🙁

    L’article de la Vanguardia: Badalona beach. La ciudad se transforma con el nuevo puerto y un barrio de cuatro mil viviendas.

  • Drets d’us

    Si n’hi ha una cosa complicada a Internet, és la utilització dels continguts i recursos que es poden trobar a aquesta xarxa de xarxes. Quan un publica una fotografia a la seva web, sap que és fàcilment copiable i que no pot fer res per evitar-ho. Tot i això, també es compte amb el bon fer d’aquells que potser poden estar interessats en fer servir la fotografia i s’espera d’ells que, al menys, citin qui és l’autor.

    Per aquest camí anava jo el dia que vaig decidir posar una llicència Creative Commons als continguts de Badalona bitàcola. De fet la llicència que he escollit és aquesta:

    Sou lliure de:

    * copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra
    * fer-ne obres derivades

    Sota les condicions següents:

    • Reconeixement. Heu de reconèixer i citar l’autor original.
    • No comercial. No podeu utilizar aquesta obra per a finalitats comercials.
    • Compartir amb la mateixa llicència. Si altereu o transformeu aquesta obra, o en genereu obres derivades, només podeu distribuir l’obra generada sota una llicència idèntica a aquesta.

    * Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra.
    * Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del titular dels drets d’autor.

    (Hi ha un apartat a la columna dreta d’aquesta bitàcola, que diu Drets d’us on està especificada la llicència).

    Bé doncs fa un temps em va sobtar veure una fotografia d’aquesta paperera a una pàgina web badalonina, i avui, tot i que ja l’havia vist més cops, m’he fixat que en que una d’aquestes dues fotos de la platja de Badalona està en un altra web de la ciutat. I em sap greu perquè si m’ho haguessin dit, als responsables de les dues webs els hi hauria dit que podien fer servir les fotos sense especificar d’on venien si ho preferien així, però van preferir agafar les imatges i fer-les servir sense fer cas de la llicència que té aquesta web.

    Reconec que no té massa importància, però hem d’intentar, tots aquells que fem servir aquest fantàstic mitjà que és Interent, cumplir unes mínimes normes de cortesia. Sempre es millor, no? 🙂

  • Sequera

    Llegeixo a el Badiu que l’ajuntament de Badalona ha fet públic un Ban per la sequera. Les mesures de les que parla el ban són raonables, així que no puc dir res més que em sembla molt bé. Però n’hi ha una que m’ha cridat l’atenció:

    No es destinarà aigua apta per al consum humà per al funcionament de fonts ornamentals.

    I és que m’ha portat a preguntar-me quantes fonts ornamentals que funcionin hi ha a Badalona. De fet, ara mateix jo tinc presents dues fonts ornamentals, cap de les dues funcionen. L’una a la Rambla i l’altra al parc de Can Solei. Segur que han d’haver més, però reconec que, ara mateix no tinc ni idea d’on. La veritat és que no acostumo a fixar-me gaire en les fonts ornamentals… És dolent això? 🙂

  • La carta de la setmana de Ferran Falcó

    No tinc gaire a dir, només que m’ha agradat força la carta de la setmana d’en Ferran Falcó. 🙂

  • Algunes notícies d’avui

    Sense entrar amb més consideracions…

  • Plaques solars en cadires de rodes

    El títol és de Badalona Comunicació i la notícia comenta que a Badalona s’està fent una prova pilot que consisteix en posar plaques fotovoltàiques a una cadira de rodes elèctrica, tot augmentant la seva autonomia (no la capacitat de la bateria que diu l’article 🙁 )

    Sempre resulta interessant veure com la tecnologia pot ajudar-nos a tots plegats :). És una llàstima que no es faci servir més sovint per a aquestes coses.

  • Apunts sobre l’abocador de la Vallensana

    Comentaris a les entrades de la bitàcola i la reflexió de l’Oriol Lladó a l’internauta crític de Vilaweb Badalona, m’animen a fer uns breus apunts sobre tot plegat. De fet hi ha coses que ja he escrit altres dies, així que perdoneu les repeticions 🙂

    • És evident que els residus que generem han d’anar a parar a algun lloc. Però també és evident que s’ha de buscar un lloc on no puguin representar un problema per l’entorn on es deixin. En aquest aspecte crec que la Serralada de Marina no és el lloc adequat per un abocador
    • Els estudis científics es poden fer servir mostrant només els resultats que interessin o bé de la manera que interessi. No fa gaire un estudi de la UPC afirmava que els carrers de Badalona estan molt nets. De fet no és veritat, el que afirmava l’estudi de la UPC és que no havien sòlids (papers, fulles, restes varis) als carrers, però que no hagin papers a la vorera no vol dir que el carrer estigui net i l’ajuntament ens ho va vendre d’aquesta manera.
    • Tot i això, sobre la taula (a l’abast de tothom) no hi ha cap document signat per la UPC
    • Aquesta prova pilot s’afegeix a la prova pilot que s’està duent a terme al dipòsit controlat de la Vall d’en Joan (Garraf), amb primers resultats de seguiment positius: No s’observa presència de gavines, l’olor a residu és d’intensitat molt moderada i molt menys intensa que l’olor de residu fermentat que s’aprecia a dipòsits de residu en massa, i no s’aprecia fins el moment la presència de lixiviats. (Les negretes són meves) Dossier pedrera Vallensana (Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya)
    • Sobre aquest tema han hagut informacions contradictòries i s’ha amagat fins el moment de la signatura

    I una reflexió: Sí, cal “posar en algun lloc” els residus, igual que les presons i les línies d’alta tensió. Però la decisió d’on han d’anar no es pot prendre d’esquenes als ciutadans.

  • L’abocador de la Vallensana (5)

    Com a continuació de l’entrada que acabo d’escriure (L’abocador de la Vallensana (4)) afegeixo tres comentaris i tres reflexions.
    Els comentaris:

    • El primer és que no està gens clar això dels 50 milions d’euros que, en realitat no apareixen enlloc.
    • Tampoc em sembla una jugada gens clara la que han fet de dir que el nou vaixell pelicà s’ha comprat gràcies a la creació de l’abocador. Tot i que reconeguin que fa molt de temps que estan negociant aquest acord (d’una manera molt fosca), se’m fa estrany que hagin estat tant calculadors. A més, cal tenir present que hi ha molta gent que afirma que la bruticia que ara patim a la platja bé de la mateixa construcció del port. No deixa de ser curiós que després d’uns anys de netedat la platja s’hagi tornat a embrutar els darres anys. Els diners del pelicà, haurien de sortir, doncs, del pressupost del port, no de embrutar, encara més, el terme municipal de Badalona.
    • Per acabar-ho d’arrodonir Badalona comunicació deia divendres: Les quantitats que rebi l’Ajuntament de l’Entitat Metropolitana i de la Gestora Metropolitana de Runes es destinaran a actuacions de millora mediambiental a la ciutat. Concretament a la Serralada de Marina i puntualment a la façana litoral. Però el vaixell pelicà ha costat 60.000 dels 126.000 euros que es rebran per la “prova pilot” de l’abocador. Com ja comença a ser habitual, en aquest tema el que diu Badalona Comunicació no quadra amb la realitat 🙁

    I el parell de reflexions (de fet tres):

    • Ens diuen que aquest material de rebuig que va al nou abocador de la Vallensana és inert i que no té cap perill. Però necessita estar ben embolicat per a que no tingui fuites. Fuites de qué?
    • Els plàstics, que faran d’embolcall de les deixalles que ompliran la cantera i que garanteixen que no hagin fuites, són elements altament contaminants
    • A sobre, tot i que trigaran uns quants anys, els plàstics s’acaben degradant amb el temps, així que, tard o d’hora s’acabaran trencant i contaminant tota la zona

    Les informacions que he fet servir per a escriure tot això provenen de: