Dijous va sortir publicada a la web de l’Ajuntament de Badalona una notícia sobre la Festa del Bosc 2005. Sorprenentment la festa és aquest diumenge dia 20 i dic sorprenentment perquè no havia vist cap mena d’informació al respecte fins ahir. A sobre sembla que aquesta notícia tingui relació amb aquesta pregunta a la Muntsa Niso a Consensus.
Bé, el que importa és que la festa es fa. Ara només cal participació. Diumenge penjaré fotos 🙂
El projecte preveu la construcció de mig miler d’habitatges i reserva més de 900 metres quadrats per a equipaments que no s’han concretat. Els veïns creuen que aquest és el moment oportú per revifar aquesta demanda històrica, ja que el projecte està en mans de la Generalitat, que ha de donar el vistiplau definitiu abans de dos mesos.
Josep Duran reconeix que fins ara “no hi ha hagut una aposta decidida de l’Ajuntament” per dotar d’escultures els carrers,Bé, jo diria que no ha hagut cap aposta 🙂
tot i que recorda quatre grans obres que hi ha a la ciutat, a càrrec d’artistes de renom com Gerard Sala, Gerardo Rueda, Joan Brossa i Josep Maria Teixidó Camí.Sí, però de que serveix tenir “grans obres” si es fan malbé?
el regidor també ha explicat que estan a punt de tancar un acord amb la companyia telefònica Vodafone per restaurar el poema visual de Joan Brossa a Montigalà. Està bé, està molt bé, perquè aquesta escultura està en molt mal estat. Però és que fa al menys 5 anys que està en mal estat 🙁
l’objectiu és que la plaga no s’estengui fins al País Valencià o Múrciaqualsevol diria que l’objectiu és només tenir una excusa per substituir els arbres…
L’ajuntament de Badalona s’ha compromès que CAP Progrés estigui acabat en un parell d’anys. Doncs això, amb una mica de sort d’aquí a un parell d’anys. A punt (no sé de què…)
El més urgent són les senyals de circulació i els passos de vianants que provoquen que molts vehicles condueixin en direcció contrària o aprofitin les voreres amples per aparcar-hi
Segons el regidor de l’àmbit de serveis al territori, Francesc López Guardiola, cal buscar recursos perquè la construcció de l’estadi no vagi en detriment de la resta de projectes de la ciutat.Jo afegiria que cal buscar recursos que no vagin en detriment de la ciutat.
Segons López Guardiola, la construcció d’habitatges, oficines, serveis i equipaments, donaria els suficients recursos com per mantenir lestadi uns 30 anys.De nou, Badalona perdrà un gran espai d’equipament per “necessitats” de l’ajuntament. I quan l’ajuntament es quedi sense solars d’equipaments per requalificar, començarà a requalificar la serralada de Marina? Els equipaments són una part vital del teixit ciutadà i crec que aquest ajuntament està dilapidant els que té a les seves mans.
A Canvi l’Ajuntament cedirà al Badalona el camp de futbol de Morera i part dels beneficis econòmics que es derivin de la reurbanització de lavinguda de Navarra. És precisament aquest darrer acord el que està pendent i el que, properament, es negociarà amb el Club Futbol Badalona.
Ahir hi havia un article a El País sobre el possible trasllat de les dues mesquites que ara hi ha a Badalona cap el Gorg.
Badalona planea trasladar dos mezquitas al polígono industrial del Gorg
El Ayuntamiento de Badalona (Barcelonès) pretende trasladar las dos mezquitas de la ciudad al polígono industrial del barrio del Gorg, concretamente a la calle de Sant Lluc, según fuentes de la comunidad musulmana y de las asociaciones de vecinos afectadas.
No tinc aquí l’article – ni accés de pagament a El País digital – però venia a dir que l’Ajuntament ha proposat traslladar les dues que hi ha ara degut a la pressió dels veïns, que al·leguen sorolls, brutícia, etc.
La resposta de la comunitat islàmica és que hi surten perdent i que, a més, les dues “parròquies” no pertanyen a la mateixa associació, amb el que la unificació de les dues mesquites no és possible de facto. Respecte aquest darrer punt entenc que es tracta d’una conseqüència de la ignorància que en general tenim del món islàmic: creiem que tot plegat és el mateix però veuríem incomprensible que algú proposés la unificació d’una església catòlica amb una de mormona perquè ambdues són cristianes.
Buscant buscant he trobat que a La Vanguardia del dia 2 de febrer també hi havia un article sobre el tema, tot i que d’origen oposat:
Oposición vecinal a la futura gran mezquita de Badalona
El conflicto en torno a las dos mezquitas de Badalona va camino de enquistarse. Los vecinos del barrio del Gorg se oponen a los planes municipales -ni confirmados ni desmentidos oficialmente- de propiciar la apertura de un templo de 600 m2 en una nave industrial.
És a dir, els veïns de les actuals mesquites no les volen i els veïns de la futura mesquita tampoc. Mal assumpte… 🙁
L’anunci que ve a continuació va ser publicat el 9 de febrer al Butlletí Oficial de la província de Barcelona:
Badalona
ANUNCI
La Junta de Govern Local, en la sessió de data 18 de gener de 2005, va aprovar amb caràcter inicial l’Estudi de detall a la parcel·la situada entre el carrer de la Seu d’Urgell, l’avinguda de Navarra i el passatge de nova creació (Núm. Exp.: 26/C3-04), promogut a l’empara de la Disposició Transitòria Quarta de la Llei 2/2002, de 14 de març, d’Urbanisme de Catalunya, modificada per l’article 7 de la Llei 10/2004, de 24 de desembre, per al foment de l’habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l’autonomia local, a instància de la companyia mercantil Mestava, S.A., representada pel senyor Fernando Cirera Nogueras, i tramitat per aquesta Corporació Municipal, amb el benentès que abans de procedir a l’acord d’aprovació definitiva s’haurà d’incorporar un article en la normativa, en el qual es concretarà que l’assignació d’ús de 2.120 m2 de sostre de sistema d’equipament privat (clau 7b1) a la zona subjecte a volumetria específica (clau 18) serà en exclusivitat i s’haurà d’inscriure en el Registre de la Propietat, condició aquesta que es considera convenient, sempre sota el principi de proporcionalitat, i en els termes que s’expressa l’article 97.4 de la LUC, en concordança amb l’article 74 del RD 1093/1997, de 4 de juliol, que aprova les normes complementàries al reglament per a l’execució de la Llei Hipotecària sobre inscripció en el Registre de la Propietat d’actes de naturalesa urbanística (RHU), disposició aquesta darrera que habilita per imposar condicions d’acord amb el planejament, que s’hauran de complir en la finca afectada, les quals podran fer-se constar pel Registrador de la Propietat mitjançant nota marginal.
Aquest planejament se sotmet a informació pública durant el termini de vint dies, a comptar des del dia hàbil següent a la darrera publicació d’aquest anunci en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB) i en un dels diaris de més divulgació, als efectes que es puguin presentar al·legacions.
L’expedient es pot consultar al Departament de Plànol de la Ciutat de l’Àmbit de Serveis del Territori, en horari d’atenció al públic.
Badalona, 20 de gener de 2005.
L’Alcaldessa, p.d., el Regidor de l’Àmbit de Serveis del Territori, Francesc López i Guardiola.
(aquest text a la web del BOPB)
Bé, l’únic que puc treure d’aquest text enrevesat és que l’ajuntament ha aprovat un estudi per a la construcció de pisos a la parcel·la situada entre el carrer de la Seu d’Urgell, l’avinguda de Navarra i el passatge de nova creació
. Això és el camp de futbol del Badalona? A l’altra banda del carrer Seu d’Urgell estan fent un hotel…
Finalment en Casquete s’ha sortit amb la seva?
No m’agrada això 🙁
El títol és de El Punt i la notícia sencera la podeu trobar aquí. La història no és gens complicada. Hi ha un grup de veïns del barri de Sant Crist de Can Cabanyes que estan pendents de ser expropiats perquè els seus habitatges estan afectats per la construcció del lateral de l’autopista. I no tenen ni idea de com ni quan seran expropiats. A més, la taxació que es fa dels seus pisos tampoc els hi agrada, doncs no els hi permet pagat ni la meitat d’un pis nou.
Com que el tema és antic ja havia sortit a Badalona Bitàcola en una entrada del 9 de gener del 2004 i que cal revisar si no coneixes la història sencera.
El tema dels cotxes abandonats jo ho he tractat jo a aquestes pàgines en diverses ocasions. És un tema recorrent a la nostra ciutat perquè sembla ser que no hi ha ningú que s’encarregui de retirar aquests vehicles de la via pública. Si feu una cerca (a l’espai que trobareu a la columna de la dreta) posant cotxes abandonats veureu unes quantes entrades de la bitàcola referides al tema. Apunto, però una en particular. És del dia 12 de desembre del 2003. En ella comentava que l’ajuntament de Badalona estava fent als barris de Llefià i la Salut una actuació contra els vehicles abandonats. I afegia Lúnica cosa que li veig és que aquesta campanya sense un seguiment posterior no serveix de gaire.
Continuo pensant el mateix. Per això discrepo una mica del que diu aquest article de la pàgina web de CiU titulat: CiU de Badalona critica la passivitat de la grua amb els cotxes abandonats
tot i que, en general, estic d’acord (bé, de fet només l’ajuntament deu estar en contra).
Copio el paràgraf del que discrepo:
El president del grup municipal de CiU ha proposat a l’Ajuntament que durant la darrera setmana del mes de febrer dediqui la meitat dels efectius de la grua municipal a la localització i retirada dels vehicles abandonats, “per tal de netejar de cop tots els carrers de la ciutat“. Falcó ha afirmat que “aquesta mesura s’hauria de repetir cada tres o quatre mesos“
Doncs bé, estic d’acord en que es faci ara una actuació especial, però en canvi crec que a partir d’aquesta actuació el seguiment hauria de ser continu, no cada tres o quatre mesos, per tal de reduir al màxim l’impacte negatiu d’aquests vehicles. I crec que no és gens complicat. Només cal una mica de voluntat, al cap i a la fi és veu ràpidament quan un cotxe està abandonat i no costa gens posar-li una enganxina d’advertiment i fer un part per comprovar el seu estat dues setmanes més tard.
Però bé, de fet el sistema no importa i si amb el sistema que proposa CiU es treuen els cotxes abandonats del carrer benvingut sigui.
I a la fotodenúncia de CiU una foto d’un cotxe abandonat.
L’ajuntament de Badalona té fama de ser molt lent a l’hora de donar permís d’obra per a la rehabilitació o construcció d’habitatges. Ahir El Punt es feia ressò d’aquesta realitat a un article titulat Empresaris i constructors denuncien que obtenir un permís municipal a Badalona és un “calvari”
.
La qüestió és que aquest tema no és nou, fa mesos (anys?) que s’arrossega i, de fet, jo vaig comentar des d’aquesta pàgina que tinc uns amics que han patit aquesta incompetència municipal. És curiós que amb l’afany que té el nostre ajuntament a fer pisos, posi tantes pegues a l’hora de concedir els permisos. Serà a tothom per igual o n’hi haurà preferències?
Interessant també la resposta del director de l’àrea d’urbanisme, Quim Padrós la demora en l’entrega dels permisos només es produeix quan la sollicitud que es lliura és deficient.
Això que li expliqui als meus amics. Ara ja tenen els permisos, però han passat per moments de desesperació perquè no havia manera de saber que passava amb el seu permís. No crec que aquesta sigui una manera de funcionar. Més aviat sembla una manera de disfuncionar…
Actualització 14/10/05: He actualitzat l’enllaç que no sé perquè Vilaweb havia canviat.
Avui, per casualitat he descobert aquesta plana, un espai des d’on pots escriure als regidors de l’ajuntament de Badalona exposant les teves queixes o suggeriments. El nombre d’escrits amb resposta no arriba al 30% la qual cosa no es pot dir que sigui com per llençar cohets, però bé, sembla que la iniciativa funciona, encara que sigui a mig gas.
Està bé això de poder dir alguna cosa positiva de tant en tant 🙂 . Encara que sigui amb matissos 🙁
Llegeixo en les informacions del darrer ple municipal, que un dels temes tractats va ser la modificació del Pla General Metropolità pel canvi de qualificació de l’Escola Llevant i l’edifici municipal del peix
.
El text diu exactament el següent:
El Ple de l’Ajuntament de Badalona ha aprovat inicialment en la sessió ordinària celebrada el dimarts 25 de gener la modificació del Pla General Metropolità pel canvi de qualificació de l’Escola Llevant i l’edifici municipal del peix, que té per àmbit les parcel·les que corresponen als números 40, 68, 86 i 108 de l’Avinguda de Martí i Pujol.
En el moment actual hi ha la previsió del trasllat de les instal·lacions escolars de l’Escola Llevant a un nou emplaçament, al Torrent de la Font, amb la construcció d’un edifici municipal de nova planta que agrupi diferents serveis d’educació especial.
L’edifici administratiu amb el mercat del peix quedarà sense ús, donat l’imminent trasllat dels serveis tècnics al nou edifici municipal que s’està construint en la parcel·la de l’antic viver municipal. El mercat del Peix es traslladarà a les noves instal·lacions del Mercat Maignon, dins del projecte d’iniciativa pública de remodelació de l’edifici i adequació de l’entorn del Mercat.
El dictamen s’ha aprovat amb els vots favorables dels grups municipals del PSC, ICV-EUiA i ERC. Els grups municipals del PP i CiU s’han abstingut.
I em crida molt l’atenció el fet que no digui quin ha estat el canvi que s’ha fet, tot i que suposo que serà passar de ser terrenys qualificats com d’equipaments a terrenys qualificats com urbanitzables (que es puguin construir pisos, vaja). Bé, no estic segur de que estigui fent servir les paraules correctes ni que sigui el que jo dic, però tal i com van les coses a Badalona no tindria res de particular que l’ajuntament fes alguna promoció de pisos a aquests terrenys per tal de treure diners…
Aquesta foto és de la cama d’un nen de 4 anys. La ferida està produïda pels claus que sobre surten de la tanca trencada als jocs infantils de la plaça Assemblea de Catalunya, davant de correus.
A aquesta foto es pot apreciar la grandaria del tros trencat i l’estat en que es troba.
Més a prop es poden apreciar clarament els claus.
I per si algú té dubtes, aquesta darrera fotografia crec que és ben explícita.
I ara la pregunta. Quants nens s’hauran de fer mal abans no s’arregli aquesta tanca?
Actualització (9/2/05): Ja està arreglat. S’ha de reconèixer que ha s’ha solucionant molt ràpid. Felicitats, tot i que matisades, perquè cap nen s’hauria d’haver fet mal allà.