Blog

Parada de taxis de davant de la RENFE. Baixo per Marina i quan arribo a Sant Isidre veig que un Taxi treu “el cul” fins pràcticament a mig carrer, el que dificulta el gir dels cotxes que, venint de Sant Isidre, volen pujar Marina amunt.

El Taxi, de fet, està ben posat: a la seva parada. El que passa és que la parada és plena: hi ha dos taxis més i un cotxe dels Mossos d’Esquadra. Els policies no són al cotxe: són al capdavall de Martí Pujol – entenc que en el lloc que els correspon ser a aquesta hora.

La pregunta no és si els Mossos han de ser allà o no, si no si el seu cotxe està ben aparcat. Sé que en situacions d’emergència, els vehicles especials – ambulàncies, policia, bombers, etc. – tenen total preferència i autorització per fer el que sigui i on sigui. El que no sé segur – i llenço la pregunta a la graderia – és si poden aparcar a la parada de taxis, per més policies que siguin i per més de servei que estiguin, i més quan, a aquella hora, la parada està en ple funcionament i els taxis han d’apilonar-se i dificultar la circulació dels altres cotxes perquè s’han quedat sense lloc.

1, 2, 3… ¡responda otra vez!

Dilluns pel matí. Un dilluns com un altre qualsevol.
Ja a l’estació i a l’andana veig que hi ha dos revisors “recordant” a la gent la necessitat de picar el bitllet i/o de pagar. La gent remuga i s’incomoda.

Pugem al tren. A petar. Com un dia qualsevol a aquesta hora (no sé quina hora era… massa aviat… de fet, era l’hora de sempre 😉

I allà, els revisors tornen a la càrrega, aquest cop demanant als passatgers els bitllets. Més renecs i comentaris entre dents. El noi que tinc al costat, vestit de marca de cap a peus, diu que no té el bitllet picat. Es crea llavors una situació d’aquestes de “t’he enganxat però farem veure que em crec la teva versió”. El noi se n’enpesca tres o quatre de diferents, i al final, el revisor, cansat, li ofereix una bonica disjuntiva: o baixa del tren a la propera estació, compra un bitllet, el pica i agafa el següent tren, o bé li paga una multa de 7 euros.

El noi demostra que la seva indumentària de marca, cara, no és casual i, amb cara de fàstig i mandra diu que ell no espera un altre tren i treu els 7 euros. Cinc minuts a 7 euros fan 84 euros l’hora: és un bon sou, no es pot negar.

Dedueixo que s’ha colat al tren per pura desídia. I encara segueix remugant i insultant el revisor quan aquest ha marxat per continuar la seva sociable feina.

Podem criticar la feina dels nostres gestors públics, quins impostos recapten i què en fan amb ells. Podem pensar que hi ha massa zones blaves, que el cotxe és car i que el transport públic no és una bona alternativa.

Però també crec que hauríem de tenir una mica més de coherència. 1 euro per anar a Barcelona no és tant – sí ho són tots aquests euros que el transport públic, agregadament, deixa de percebre per qui se salta les barreres. I el mateix va pels papers al terra, els cotxes a les voreres i tantes i tantes coses.

Perdoneu la moralina, és que és dilluns 😉

Aquests dies estic escrivint molt menys del que m’agradaria… Però un no té sempre tot el temps que necessitaria per fer tot allò que vol o ha de fer 🙁 Però bé, posem-nos una mica al dia.

La setmana passada va haver-hi un ple extraordinari a l’ajuntament on es va parlar de la pujada d’impostos per l’any vinent. Es pot trobar informació sobre aquest tema a:

• La revista Alhora. El Ple Municipal aprova les Ordenances Fiscal per al 2005.
• El Punt. La zona blava i l’impost de vehicles, congelats.
• A la web de CiU Badalona en tres llocs diferents: Intervenció Ferran Falcó (document pdf), Intervenció Jordi Subirana (document pdf), la “Carta de la setmana” d’en Ferran Falcó.

Faig un extracte de coses que diu en Ferran Falcó a la seva intervenció:

Descomptats aquests diners que vostès invertiran en la pròpia casa, tenim que hi haurà uns 12 milions i mig d’’euros d’inversió real, palpable pels ciutadans. 12’5 milions….mentre que els ingressos de l’’Ajuntament via taxes i impostos, només aquest any 2004, serà de 120 milions….10 vegades més. És a dir, vostès destinen als ciutadans, directament en inversions, una desena part del que recapten. Ja sabem que vostès presten -–millor dit- que l’’ajuntament restem molts serveis que no són inversions…però la realitat és que la inversió directa és pobra en relació a l’’esforç fiscal dels badalonins.

Encara recordem la genial frase del regidor del districte primer, quan a principis de mandat deia “”Aquesta vegada no ho diem per dir. Dalt de la Vila canviarà””. Doncs bé, de moment canviarà amb 6.000 euros que es destinaran a l’’expropiació de la piscina romana.

No hi ha res a Casagemes, Manresà, Progrés, Raval, Gorg, Can Claris, Sistrells, Nova Lloreda, Sant Crist, Congrés, Sant Roc, Artigues, Remei, Morera, Bonavista, Puigfred, Lloreda, La Pau, i Sant Mori, Sant Antoni i Sant Joan de Llefià.
Res de res en aquests barris.

Amb les xifres dels pressupostos d’’aquest any, a Barcelona cada ciutadà paga a l’’Ajuntament 515 euros en forma d’impostos directes, indirectes i taxes. A Lleida, 541. A Santa Coloma, 489. A Sabadell, 359. A Badalona, 574 euros.
És a dir, que cada ciutadà de Badalona paga 59 euros més d’impostos i taxes que un de Barcelona, 33 més que un veí de Lleida, 85 més que un de Santa Coloma, i 115 més que un de Sabadell.
Al mateix temps, un veí de Badalona rep 149 euros menys en inversió real de l’’Ajuntament que el que rep un veí de Barcelona. I 6 euros menys que un de Santa Coloma. I 42 euros menys que un de Sabadell. I 85 euros menys que un veí de Lleida.
Els veïns de Badalona paguem més que ningú i rebem bastant menys que la majoria de ciutats d’’un volum semblant al nostre.

També un extracte de la intervenció d’en Jordi Subirana:

Començaré per una que no es presenta: l’’ordenança fiscal reguladora de l’’Impost de Béns Immobles, l’’IBI, que aparentment no pateix cap modificació. Però que ningú s’’enganyi: encara que no hi hagi un dictamen sobre aquest impost, l’’any vinent la contribució pujarà una mitjana del 4,54%. Si bé és cert que no es toca el tipus, sí que es modifica a l’’alça el valor cadastral de la base liquidable, per la qual cosa els ciutadans pagarem més IBI.
Així doncs, aquest increment serà superior a l’IPC. I per altra banda, es donarà a la ciutat de la demarcació de Barcelona que ja té l’’IBI més car, com deia abans segons el darrer informe territorial encarregat per la Cambra de Comerç i la Diputació de Barcelona. Insisteixo: segons el darrer informe encarregat per la Cambra i la Diputació. No és una invenció del senyor Aznar ni fruit de la demagògia de cap altre polític de l’’oposició.

(las negretes són a l’original)

Vostès afirmen que congelen l’’Impost de Vehicles. I és cert que ho fan. Però no s’’oblidin que ho fan perquè ja no el poden pujar més. Estan al límit de la legalitat i, en conseqüència, la congelació és obligada, no pas volguda.

També ens abstenim amb la zona blava, ja que entenem que vostès ens presenten una congelació fictícia, que es produeix després d’’un increment del 7,5% per al 2004, el qual hauria d’haver estat com a molt del 3,5%. Vostès han concentrat el creixement dels anys 2004 i 2005 en el primer any, per la qual cosa això que avui votem no és, en realitat, cap congelació, ja que l’’any 2004 hem pagat amb escreix el 2005.

No podem estar d’’acord amb l’’increment de la grua, que comença a situar-se al nivell de les principals capitals de l’’Estat.

I agafo només una mica del que diu en Ferran Falcó a la seva Carta de la setmana on parla de les noves zones blaves:

Sigui com sigui, amb la taxa fresca o congelada, el que no para de créixer és la taca blava als nostres carrers: Laietània, Germà Juli, Prim i Riera Matamoros han vist com el blau municipal s’’ha imposat a la calçada.
No ho va decidir el Ple municipal. Ni tant sols la comissió de govern, o el consell d’’administració de l’’empresa municipal Engestur que s’’encarrega d’’aquesta feina: ho va decidir per decret el regidor de l’’àmbit de serveis al territori, Francesc López Guardiola.

A Can Fradera, l’’ocupació de les 268 places de zona blava és del 45%. Per tant, existeix un superàvit suficient com per cobrir la pèrdua anteriorment descrita. Però encara hi ha una altra dada que fa més incomprensible la decisió municipal. A l’’aparcament de Manel Valls, el del darrera de l’’ambulatori, l’’ocupació de les 100 places de rotació és del 50%. Vol dir que hi ha al voltant de 180 places sense ocupar, i que per tant no es justifica el fet d’’haver ampliat la zona blava en aquests cèntrics carrers.

A Badalona tenir cotxe és car. L’impost de vehicles és el més alt de l’’Estat. La grúa forma part dels “top ten” de preu de les ciutats catalanes. La zona blava ha patit allò de l’’arrodoniment amb l’’euro, i de cop i volta va passar de les 100 pessetes a l’’euro actual (166 pessetes) per hora d’’utilització.

Avui dia resulta difícil trobar un pis en condicions si el vols a prop de Barcelona. A Badalona la cosa no està millor que a Barcelona o a Santa Coloma de Gramenet (per posar dos exemples propers), però la construcció d’habitatges a uns preus desorbitats no soluciona res. A Margarida Xirgu és habitual veure penjant de les parets rètols de venda de pisos. Però si jo ara m’hagués de comprar un crec que estaria “al borde de un ataque de nervios”. Bé, ja sé que no aporto res de nou i que el que escric no és més que repetir el que tothom diu. Però em venia de gust escriure-ho 🙂