Arxiu d'etiquetes: accent

Final de campanya

A unes poques hores del final de la campanya electoral, crec que és un bon moment per fer un comentari sobre el que crec de com ha anat i per donar el meu punt de vista de la feina feta (durant la campanya) pels diferents candidats.

Si hagués de definir aquesta campanya electoral amb una sola paraula, ho tindria molt clar: Albiol. El lider del Partit Popular de Badalona ha influït molt en la campanya badalonina, segur que molt més del que ell no s’hagués pogut esperar. És especialment significatiu que al debat que va organitzar el programa Àgora de TV3 sobre seguretat i civisme, que havia de reunir representats polítics de diferents localitats catalanes, es convertís en un debat de polítics badalonins. El més trist és que tots els partits polítics s’avinessin a aquest joc, donant encara més protagonisme al Xavier Garcia.

Analitzant partit a partit, candidat a candidat, el PSC ha utilitzat una estratègia de desqualificacions contínues contra el PP, acompanyades de una gran mostra de la feina feta, però amb una absoluta mancança de propostes. No m’ha agradat gens l’estratègia del PSC per dos motius: el to dur que s’ha fet servir amb el PP, sens dubte merescut però que dóna una imatge del Jordi Serra com el d’una persona barroera, i la manca de propostes de futur. Sé el que ha fet el PSC (i la resta de partits del tripartit badaloní) però no he aconseguit saber que vol fer,a més d’un nou camp de futbol. Per altra banda, i com a punt positiu, el PSC ha renovat les seva llista electoral donant pas a gent del partit que fins ara o no hi eren o bé no tenien possibilitats de sortir elegits. D’entre ells voldria destacar a la Conxa Botey, que té tota la facilitat de connectar amb la gent que li manca al Jordi Serra.

El PP ha seguit la estratègia que ja va començar fa uns anys i que sembla que li funciona. No tinc clar si la campanya “tots contra el PP” li ha fet mal o, al contrari, l’ha beneficiat, però ha estat present tota la campanya amb el que propaganda no els hi ha faltat. El més trist, és que quan en Xavier Garcia deixa de parlar d’immigració i seguretat, sembla tenir idees (més o menys bones), així que sembla que alguna cosa més té al cap. Però centrant tota la campanya en el mateix, les propostes que pugui tenir queden reduïdes a no res. El PP de Badalona està farcit d’independents i el seu darrer fitxatge, la Rosa Bertran, va donar molt que parlar.

CiU ha apostat molt fort i ha fet una bona campanya. Les seves possibilitats passen per aconseguir convèncer a una part important de l’electorat que no són votants seus habitualment i ha fet un esforç molt important. Però tot i fer una bona campanya les retallades del govern de la Generalitat li poden fer molt mal. El personal sanitari i educatiu esta força tocat per les retallades i és un volum de gent gens menyspreable, de manera que podria passar que l’esforç de la coalició servís per no perdre vots, però no per guanyar-los. Quant a la llista, CiU també va tenir un fitxatge sonat, l’Anna Pruneda, ex-presidenta del Círcol, que anirà a la cinquena posició de la llista.

La campanya d’ICV ha estat més modesta. Tot i això en Carles Sagués s’ha fet gairebé omnipresent i se l’ha pogut veure quasi per tota Badalona i gairebé en diversos llocs alhora 😉 ICV però s’ha trobat amb que algunes de les crítiques que li feien als partits que actualment governa l’ajuntament, li rebotaven. I és que fa quatre anys ICV era al govern de l’ajuntament, tot i que el Carles Sagués no hi era. Les probabilitats d’ICV d’arribar al govern municipal passen necessàriament per apartar a CiU del costat del PSC, però tal i com estan les coses, aquesta opció sembla lluny de convertir-se en una realitat.

ERC-Accent-Reagrupament-JERC ha fet també una bona campanya, la veritat és que la coalició amb Accent va ser una bona iniciativa que, de fet, va deixar a uns quants totalment descol·locats. L’Oriol Lladó modera un discurs que podria ser massa punyent i acosta la coalició als votants més moderats. Potser aquesta coalició permet a ERC mantenir el seu únic regidor, donat que el punt de partida inicial semblava no donar massa possibilitats de repetir regidoria.

I de la resta de partits només soc capaç de parlar de les CUP que també han fet força campanya, amb totes les limitacions que té ser un partit polític petit. Falta veure el rèdit en vots que treuen, però la competència és molt dura i les possibilitats, més aviat petites.

Amb tot això, fer una previsió de resultats de les eleccions resulta molt complicat. Em quedo però amb l’estimació que vaig fer a ja fa un temps però amb un regidor de CiU que ballaria entre CiU, el PP i el PSC.

Amb accent badaloní

Avui s’ha fet pública la creació d’un grup ciutadà que es fa dir Accent – Independents per Badalona i que a la seva carta de presentació diuen (entre altres moltes coses) que calen noves idees a la política badalonina, noves cares, noves maneres, constructives i exigents.

Estic d’acord que hi ha moltes coses a renovar a la política badalonina i que noves cares i noves propostes seran bones per la ciutat, així que la idea i les propostes em semblen molt interessants. Però només arribo fins aquí. No em convenç la manera de posar-la en pràctica, pactant amb un partit polític ja present a l’ajuntament, que si bé els pot ajudar a tenir visibilitat i influència, també els fa perdre part de la frescor que volen aportar.

Diu El Punt que l’alcaldable serà el president local d’ERC i ideòleg de la proposta, Miquel Estruch, i tot apunta que immediatament darrere seu podria tenir el lloc reservat un dels promotors del Badalona 2011 i un dels impulsors d’Accent: Oriol Lladó. No negaré que m’agradaria veure a l’Oriol a l’ajuntament, però… No sé, ni em convenç la manera, ni tinc clar que pugui arribar a ser-hi.

Per la banda d’ERC crec que és un bon moviment. Penso que els beneficia tot i que no deixa de ser una aventura que no necessàriament tots els militants entendran.

Aquest moviment no deixa (o al menys no hauria de deixar) indiferent a ningú que visqui de prop la política badalonina, però la resposta de CiU ha estat ràpida i contundent i en una nota de premsa publicada avui mateix en Ferran Falcó diu:

és sorprenent que aquestes persones hagin decidit fer una aposta implicant-se explícitament en la llista electoral d’ERC i no hagin contemplat la possibilitat de col·laborar, amb aquesta o qualsevol altra forma, en l’oferta pública que vaig fer el febrer d’aquest any amb el document La Badalona que suma.

Entec la resposta d’en Ferran, però també entenc la postura d’Accent. Ferran parla de col·laboració però des de una postura en la que qui decideix al final és ell i el seu partit i és de suposar que l’acord entre ERC i Accent dóna a aquests la possibilitat de prendre part en les decisions i no només en les deliberacions prèvies.

Bé, sigui com sigui, benvingut Accent!

Enllaços relacionats:

Actualització 17 de desembre: Més enllaços:

Màgic Badalona. Ara, amb accent :)

Bé, sembla que al final la moguda de l’accent tindrà un final feliç :), a la web de La Penya es pot trobar el següent comunicat:

7.11.2008 COMUNICAT DEL CONSELL D’ADMINISTRACIÓ

Les gestions que s’han realitzat per tal d’escriure de forma correcte el nom comercial “MÀGIC BADALONA”, fins ara sense l’accent corresponent (Magic Badalona), han resultat profitoses i en aquests moments podem informar que ja està encarregada la fabricació de l’accent que ha de situar-se a la façana del nou complex.

També volem destacar la importància de la ciutadania, exercint el dret de participació, en la bona resolució del cas.

Però no acabaré aquí el tema. Avui, l’Andreu Mas publica una entrada titulada Badalona guanya la primera batalla ciutadana gràcies a la xarxa on escriu una frase que trobo desafortunada:

Un únic ciutadà ha aconseguit mobilitzar més ciutadans gràcies al Facebook dels que moltes associacions de veïns, subvencionades, han aconseguit moure mai.

La trobo desafortunada per diversos motius. Primer, l’àmbit d’actuació d’una associació de veïns és una zona “petita” de Badalona i, per tant, és més difícil moure moltes persones. En el cas del grup que demanava l’accent, l’àmbit era tot Badalona, però, a més, també hi ha adhesions de fora de la ciutat. Per altra banda, una cosa és apuntar-se a un grup i l’altra sortir al carrer que és el que intenten fer les associacions de veïns. De fet, al carrer només es van ajuntar una trentena de persones, una quantitat de persones que qualsevol associació de veïns pot mobilitzar sense masses problemes. I, per acabar, les associacions de veïns acostumen a lluitar “contra” l’ajuntament, una institució molt més pesada i difícil de moure que l’empresa que gestiona el complex Màgic Badalona. I això sense comptar que l’Ajuntament i la mateixa Penya estaven a favor de l’accent.

Un detall més que voldria remarcar. Les associacions de veïns no poden moure’s només per internet. Encara són molts els habitants de Badalona que no fan servir internet i encara ens queda per a que es pugui considerar una eina d’us massiu entre els ciutadans d’aquesta ciutat.

Vaja que ha estat un èxit i que és una sort que l’empresa hagi cedit. Sí. Què és una demostració de que internet és alguna cosa més que un “niu de lladres”. Sí. Però res més. Tampoc cal exagerar…

Al diari ADN, a un article titulat Activisme veïnal 2.0 podem llegir les opinions de’n Carles Sagués conseller de l’àrea social del Joventut de Badalona (i cap de llista d’ICV a les darreres eleccions municipals)

“Hem de prendre consciència del poder de la xarxa”, afegeix Sagués, que destaca “la importància de que els ciutadans hagin exercit el seu dret de participació en aquest cas”. Però alerta: “Si amb el tema de l’accent ha anat tan bé és perquè la solució era fàcil. La pau al món no s’aconseguirà a través de Facebook”.

No li falta raó. Però no caiem tampoc en desmerèixer la importància de la xarxa en aquest tema. Tot en la seva justa mida. 🙂