Arxiu d'etiquetes: civisme

Gossos i civisme

Badalona, ,

Fa uns dies (malauradament no tinc temps d’escriure tot el que m’agradaria), en Miquel Estruch escrivia al seu bloc sobre una cagarada de gos que veia a diari quan anava a la feina. Donat que feia setmanes que la veia havia arribat a la conclusió que era un nou element escultòric. I com que no tenia nom, suggeria dir-li Homenatge pòstum a l’Ordenança de Civisme.

L’Ordenança de Civisme va fer un any a principis de gener i per “celebrar-ho” l’ajuntament va fer una roda de premsa explicant el nombre de denúncies fetes, que s’han fet més advertiments que denúncies i una valoració, positiva, de l’any de funcionament d’aquesta ordenança.

Han passat dos anys des que l’ajuntament va començar a parlar de l’ordenança de civisme. Realment no es pot dir que s’hagi fet amb preses i haig de reconèixer que al seu moment es van tenir en compte les opinions dels badalonins. Ara bé, fer complir l’ordenança, malgrat el nombre d’avisos i sancions, és força complicat i l’escrit del Miquel Estruch n’és una prova.

Ara l’ajuntament es proposa ser més dur a l’hora de sancionar i, a més, incorpora alguna novetat que aplaudeixo: deixar que els gossos pixin a les parets dels edificis estarà sancionat. Bé, però:

  • L’Ordenança de Civisme continua aplicant-se a mitges, habitualment perquè és impossible aplicar-la del tot. Aquesta tarda, sense anar més lluny, a les 19 hores dues persones diferents passejaven els seus gossos (dos un i un l’altre) sense lligar per la Rambla.
  • També hi ha llocs on nos s’aplica intencionadament però sense senyalitzar ni avisar de cap manera, com per exemple una determinada zona del parc de Ca l’Arnús.
  • Malgrat els esforços de l’ajuntament en el tema d’informació, jo no tinc més informació sobre l’Ordenança de Civisme que la que m’ha arribat a través d’internet i la que m’he preocupat jo d’aconseguir. Si tenim present que no tothom té accés a la xarxa i que no tots els que tenen accés a la xarxa s’interessen pel que es cou a la ciutat, tinc la sensació que hi haurà molts badalonins que no tindran ni idea de que és això de l’Ordenança de Civisme i que significa.

Malgrat les meves crítiques, reconec que en general la iniciativa és bona, però crec que encara li queda molt per millorar.

A continuació alguns enllaços:

L’Ordenança de Civisme actual.

Una entrada del bloc d’en Ferran Falcó parlant del tema i amb enllaços als documents que es van lliurar a la roda de premsa: Balanç del primer any de l’ordenança de civisme: fortaleses i debilitats.

Per finalitzar una mica “d’història” de l’Ordenança de Civisme vista des d’aquest blog (compte! alguns dels articles que al seu moment vaig criticar no existeixen a la normativa actual o bé han canviat)

No ho trobeu molt trist?

Badalona, Fotos, ,

Si us plau, no deixeu que el gosset faci pipí a la porta. Gràcies.

Jo, la veritat, sí.

Aquesta foto la he fet avui a prop de l’estació de RENFE de Badalona.

Això dels pixums de gos és un problema de civisme, que no està contemplat a la normativa de civisme…

Caldria que l’ajuntament fes un esforç per tal de fer entendre als amos de gossos que han de mirar que els seus animals no facin el “pipí” a “qualsevol” lloc. Les zones adaptades que està previst condicionar properament són un primer pas, però cal anar més enllà.

No és aquesta la primera queixa sobre els pixums de gos que fotografio. Potser la gent comença a estar una mica com emprenyada amb el tema, no?

Gossos, nens i civisme

Badalona, Margarida Xirgu, ,

Ahir a la tarda, a la plaça de les Gavines, un gos anava sense lligar (com sempre) quan li va donar per acostar-se als nens que havia jugant a la plaça. Uns quants nens van voler fugir del gos (que no fa res) i es van pujar corren als jocs infantils de la plaça. Total, amb les preses i les empentes una nena de 4 anys va caure de cap al terra. No es va fer res, perquè afortunadament el terra és de goma, però la mare la va haver de portar al metge per si de cas, el cop al cap va ser fort i no convé jugar-se-la.

El gos no fa res, és molt tranquil, però explica-li a un nen a qui li fan por els gossos. És evident que no havia d’estar allà, a la zona de jocs infantils i sense lligar. Segurament la seva propietària, que passava per allà ni es assabentar del merder que es muntava per culpa del gos.

Però la qüestió és que a Badalona existeix una normativa que prohibeix que els gossos vagin sense lligar pel carrer. Però és fa complir? No. I, es clar, quan em parlen de la nova normativa de civisme, no puc deixar de posar cara d’escepticisme…

Civisme i convivència 3 (una mica més)

Badalona

Avui en Ricard escriu un comentari a l’entrada “Civisme i convivència 2 (bicicletes)” on presenta una iniciativa badalonina contra la nova ordenança (www.entitatsbadalona.bloc.cat).

Els promotors de la iniciativa protesten per les elevades sancions (que no m’he mirat encara 🙁 ) i la poca originalitat de la proposta. Però millor explicat per ells…

Compartim com a veïns i veïnes de la ciutat, l’objecte de la mateixa (Disposicions Generals , art. 3.1), “establir un marc de relacions fonamentades en el civisme, la convivència social i les relacions solidàries i respectuoses entre les persones”, però entenem que aquest objectiu no es correspon a la resta del redactat de la proposta. L’articulat de la proposta és un recull d’ordenances ja aprovades, radicant l’única originalitat de la mateixa en la desmesurada taula de sancions. Entenem que l’única pedagogia que es desprèn d’aquesta ordenança és la intimidatòria.

També demanen una proposta veritablement participativa que desenvolupi un projecte educatiu que fomenti les actituds cíviques en les que l’educand principal sigui la societat civil organitzada de Badalona.

Estic d’acord, i ja ho vaig dir a la primera entrada que vaig fer del tema (Civisme i convivència) que és molt millor apostar per l’educació que per la sanció, però, en canvi, no estic d’acord en la imatge que es sembla donar de que el procés actual no sigui participatiu. A veure, participatiu és, el que es pot criticar és el plantejament o la manera de permetre la participació, però, a priori, es suposa que la participació ha de servir per a alguna cosa i si les entitats i les persones signants creuen que hi ha coses que cal canviar, ja cal que comencin a escriure a l’ajuntament per demanar els canvis que trobin necessaris.

I finalitzen amb això:

Així doncs reivindiquem, com a condició prèvia a l’aplicació de qualsevol normativa “correctora-sancionadora” el desenvolupament d’una proposta formadora i la dotació dels recursos necessaris per dur-la a terme.

I amb això torno a estar d’acord. Fora bo que abans de iniciar el procés sancionador, es dediqués uns quants mesos a explicar la normativa i a explicar perquè cal ser cívic.

Fa uns dies vaig llegir (en un article que parla de la LSSICE) una cita de “El quijote” que crec que és perfectament aplicable en aquest cas (i va per al ajuntament):

No hagas muchas pragmáticas; y si las hicieres, procura que sean buenas, y, sobre todo, que se guarden y cumplan; que las pragmáticas que no se guardan, lo mismo es que si no lo fuesen; antes dan a entender que el príncipe que tuvo discreción y autoridad para hacerlas, no tuvo valor para hacer que se guardasen; y las leyes que atemorizan y no se ejecutan, vienen a ser como la viga, rey de las ranas: que al principio las espantó, y con el tiempo la menospreciaron y se subieron sobre ella.

O, resumint, no fem una normativa que no es pugui fer complir (com no es fa complir l’actual dels gossos, per posar un exemple), perquè al final ningú se la creu.

I per finalitzar dos enllaços relacionats: