Dos molt interessants articles, un del Ferran Falcó: “A Dios rogando, y con el mazo dando” i un altre d’Andreu Mas: L’ham romanès.

Per resumir res millor que un tros de cadascun dels articles. Ferran Falcó:

No es tracta de discutir si el que diu el darrer pamflet de proganda electoral del Partit Popular és veritat o no. Perquè és obvi que, més enllà d’algunes promeses inconcretes o impossibles de fer complir tipus “cuando sea alcalde, podreis salir a la calle sin miedo a ser atracados”, o “todos viviran segun nuestras costumbres”, el que diu el pamflet és el que pensa la immensa majoria de la gent, voti el que voti, o no voti a ningú.

Andreu Mas:

El discurs bonista no pot negar la realitat: hi ha problemes de convivència provocats no per una ètnia en concret, però sí per certes actituds de grups fàcilment catalogables.