La Penya a concurs de creditors

Ho deia ahir “El Periódico”: El deute força el Joventut a sol·licitar concurs de creditors

Un deute acumulat de 10 milions d’euros obligarà el Joventut a presentar davant el jutjat un concurs de creditors, la denominació actual del que abans es coneixia com a suspensió de pagaments.

La Penya deu cinc milions d’euros a Caixa Laietana, tres milions al Ministeri d’Hisenda, i dos a “La Caixa”. El més curiós és que una part d’aquest deute prové de les dues operacions immobiliàries que la Penya no ha pogut portar endavant: el supermercat al Mas Ram i l’escola (que ja és segur que no es farà) a Canyet. Poc pensades estaven aquestes dues operacions que de moment no han fet més que agreujar la situació financiera de l’entitat.

L’Andreu Mas explicava al seu bloc, fa un parell de dies, que el 15 d’octubre sortirà el tercer número de la Revista de Badalona amb informació sobre la “inquietant situació econòmica de la Penya”. Molt em sembla que la realitat ha anat més ràpida que la publicació de la revista, però segur que la informació ajudarà a entendre la situació.

Actualització 12/10/10:. El Punt: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/8-esports/53-basquet/315605-mesura-durgencia.html

Sport: El Joventut se prepara para pedir la suspensión de pagos

3 pensaments sobre “La Penya a concurs de creditors

  1. …Es indicativo el interés que la noticia vertida aquí y en otros medios, ha despertado… ¿De qué es indicativo.? Pués -claro y por raso- de que a la gente -hoy- la Penya (a pesar de lo que significa y representa) no es una de sus prioridades. No es uno de sus desvelos.Y -ni mucho menos-es; un proyecto por el que sacrificando unos recursos para hoy, se tengan seguridades para el mañana…

    ¿Qué ocurrirá si las finanzas mejoran (momentáneamente) a través de quién sabe qué operaciones…y -en el interin- surge otro Rudy u otro Ricki.? Pués ocurrirá que se venderá al mejor postor… ¡ O nó.!

    Y así -de nuevo- a las catacumbas de la precariedad y además -poco a poco- contemplando como “cual sangría imparable” se evapora un patrimonio,cada día más volátil…

    El futuro de La Penya será incierto mientras no se consiga una masa social suficiente e ilusionada. Y unos directivos capaces de gestionar no sólo los bienes. También los valores de una cantera,dispuesta a darle gloria al Club. Antes de -lícitamente- ambicionar….,lo que séa.

    Fijarlo todo en la venta de un patrimonio, no fué (en tiempos) la fórmula para “hacer Penya”. Y no siempre tiempos pasados fueron peores. Hubo un tiempo en que vestir la camiseta del Juventut de Badalona, tenía una connotación bastante más convincente que la económica…

  2. Llegint l’extens reportatge que publica la Revista de Badalona, em faig creus de perquè el Sr. Villacampa encara n’és el president.
    Tot és tant tèrbol, tot fa tant tuf de podrit…

    Us recomano la seva lectura per poder fer-vos una idea del que representa, ara mateix, la Penya per a la ciutat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *