Badalona no és un laboratori: és una punta de llança

Amb pocs dies de diferència, l’Oriol Lladó — Badalona, escenari d’un nou experiment — i el Marcel Mauri — Comencem a tenir la sensació que Badalona ha esdevingut un laboratori — han apuntat ambdós l’aparent però cada cop més evident divergència de comportament entre el Partit Popular de/a Catalunya i el Partit Popular a Badalona: mentre els primers opten per la centralitat o la moderació des de la fermesa dels seus principis, els segons, amb Xavier Garcia Albiol al capdavant, opten per portar els seus principis a la primera línia de la seva política, deixant el consens enrere.

Comparteixo les anàlisis — m’ha agradat especialment la de l’Oriol Lladó — i crec que són no només pertinents sinó qüestions a no perdre de vista en els propers mesos.

Tanmateix, no puc sinó discrepar de titllar la situació a Badalona de laboratori o d’experiment. En termes temporals, quan un experiment s’allarga en durada i amplitud, del que parlem no és ja d’un experiment, sinó de la implantació d’una mesura (una vacuna, un programa espacial… o una política).

Donem-li la volta a les coses.

Xavier Garcia Albiol no és l’enfant terrible ni de l’Alicia Sánchez-Camacho ni del Mariano Rajoy. Xavier Garcia Albiol és, en l’àmbit de la política municipal, un dels polítics més importants que té ara el PP a l’estat espanyol. Sempre que diem que Badalona és la 3a ciutat catalana per població, oblidem que ocupa el lloc 23 de l’Estat d’una llista de 8.116 municipis i per davant de moltes capitals de província.

Hom pot compartir o no les idees i la manera de posar-les en pràctica de Xavier Garcia Albiol, però més enllà dels estirabots habituals en els polítics a l’oposició o en els polítics en campanya, Xavier Garcia Albiol està demostrant que de Política en sap i molt, que sap parar l’orella tant al carrer com als passadissos de la política macro. Xavier Garcia Albiol fa temps que va deixar de ser un experiment de laboratori, i des que va guanyar les eleccions — si no abans — que està posant en pràctica la seva política, pensant en gran: una punta de llança que s’obre pas entre maneres de fer del passat.

Mentre això passa, la resta de partits a Badalona segueixen lamentant-se dels experiments que poden sortir malament i del mal que poden fer; segueixen pensant en una política en petit, domèstica, la que es pot cuinar al Círcol mentre es juguen deu duros a la botifarra o al dòmino.

Deia Arthur C. Clarke que qualsevol tecnologia prou avançada no es pot distingir de la màgia. En la meva opinió, Garcia Albiol sembla experiment o un laboratori perquè la resta de partits encara treballen des del seu taller artesà de tota la vida. I això pot agradar més o menys, però minimitzar-ho o trivialitzar-ho és despistar el personal.

NOTA: sembla ser que el meu apunt es pot entendre en clau nacionalista. Només vull aclarir que no era aquesta la meva intenció, sinó que jo parlava de punta de llança d’una manera de fer política, en general.

Quant a Capgròs

També conegut com Isma, el Capgròs és possiblement el col·laborador de Badalona Bitàcola que més valor aporta al blog. Més fins i tot que el seu administrador!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *