I jo que crec que tot és més senzill…

Badalona experiment o punta de llança? O potser cap de les dues coses? Sincerament, estem donant-li voltes a coses que si bé són importants pel conjunt de la societat catalana, cal preguntar-se si la majoria dels badalonins ho viuen de la mateixa manera.

Diumenge, a La Plana, als actes no institucionals de celebració de La Diada, érem unes 300 persones en una estimació que m’atreveixo a dir que és optimista. A la majoria dels badalonins, als votants del PP de tota la vida i a molts dels votants del PSC, La Diada ni els interessa ni els importa. Bé, sí, els interessa quan poden fer pont. És una llàstima, però és la realitat.

I quant a l’idioma… Quin percentatge de badalonins ni parla ni escriu el català i ni tant sols els importa?

Els regidors del PP s’estan movent molt. De fet la feina que està fent el PP a peu de carrer sembla la continuació del que feien abans de les eleccions. Utilitza molt bé la propaganda combinada amb actuacions reals. I no sembla que els hi vagi malament. I mentre l’oposició sembla actuar de cara a una galeria gairebé inexistent, el PP va fent una política que sembla agradar.

Bé, segur que m’equivoco, però jo diria que ni experiment ni punta de llança. Ens agradi o no, més aviat un toc de realitat badalonina.

I un detall més. Dubto que la política del PP de Badalona es pugui extrapol·lar a més de dos o tres municipis catalans.

Actualització 13/9/11:
A veure, és evident que el PP està fent política local i nacional. La meva impressió (pel que sento bàsicament al meu carrer) és que a la gent la política nacional li preocupa menys que la local i, per tant, si localment funciona, no importa si diu segons quines coses. A Catalunya el nacionalisme està més arrelat que a Espanya i per tant la política local gairebé sempre té una component nacional/ista (evidentment catalana). Aquesta component és la que s’ha tret de sobre el PP badaloni i crec que hi ha una part important de la ciutadania a la qual li resulta indiferent. El PSC era més nacionalista (i d’aquí el fet que la bandera espanyola es retirés per la diada malgrat la llei) i mentre el PSC feia bona política local als badalonins no els importava. Quan el PSC ha començat a donar mostres d’esgotament del seu projecte els badalonins no han tingut cap problema en buscar una altra opció política, independentment del seu tarannà nacional.

A l’oposició el barallar-se per una bandera més o menys no els hi donarà més vots. A canvi, el frontisme davant un PP que sembla preocupar-se per la política local només farà que donar forces al PP.

No dic que no s’hagin de defensar les idees nacionalistes a Badalona, però cal fer-ho amb una mica més de ma esquerra de la que ha demostrat l’oposició aquests dies.

3 pensaments sobre “I jo que crec que tot és més senzill…

  1. Efectivament, el PP fa política.

    Quan deia punta de llança, no em referia a una llança que ataqui la catalanitat, sinó a obrir via fent política, enlloc de fer “politiqueig de laboratori”. Per aquí anava.

  2. No, si el que no s’explica bé soc jo. No crec que l’estil sigui realment nou, més aviat és un estil més de poble on la influència de la política nacional no és tan important. Vaja, que no crec que el PP hagi inventat res, però té una manera de fer política que sembla agradar a una part important dels ciutadans.

  3. Crec que l’actualització que fas és del més pertinent.

    Llegia fa unes setmanes que l’independentisme a Catalunya ha cobrat molta força darrerament, però no ho ha fet eixamplant les bases identitàries, sinó sumant desencantats amb la qüestió econòmica en general, i amb la relació fiscal amb l’Estat en concret.

    El que tu apuntes, per a mi molt relevant, aniria en aquesta mateixa línia. Jo ho caricaturitzava en el meu anterior apunt parlant del Círcol, la botifarra i el dòmino: parlem de coses semblants.

    Com s’ha dit a bastament, Badalona no és nomes el Centre ni els BTV.

    I podríem anar més lluny: tot i que és una caricaturització, la impressió del discurs polític actual es que tornem 50 anys enrere, a la dicotomia entre el burgès català que va al cafè a parlar d’identitat, mentre l’obrer (de “fora”) parla de les jornades a la fábrica, la setmanada, la hipoteca i l’atur.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.