Les línies vermelles de Ferran Falcó

Durant la campanya electoral a les municipals de 2011, Ferran Falcó va insistir constantment a dibuixar una línia vermella: a una banda hi havia els partits que, tot i les diferències ideològiques, no jugaven amb la xenofòbia i el racisme, no mercantilitzaven políticament alguns complicats problemes d’integració a Badalona, o sostenien les afirmacions sobre delinqüència amb dades i més dades; a una altra banda, havent-la traspassat (o transgredit) hi havia el PP de Xavier Garcia Albiol. A la campanya tot s’hi valia, menys traspassar la línia vermella. La línia vermella era sortir-se de les regles del joc i, en conseqüència, quedar-ne fora.

Ara, Ferran Falcó torna a afirmar que Garcia Albiol ha traspassat de nou unes línies vermelles i que, de tornar a passar, tindrà resposta al consistori, previsiblement en forma de moció de censura.

El problema amb les línies vermelles és que, un cop traçades, ja no s’esborren, no desapareixen, queden en l’imaginari popular traçades a foc perquè, sovint, són les mateixes línies vermelles que molts ja ens havíem traçat a títol personal.

Acabada la campanya i amb els resultats de les eleccions a la mà, Ferran Falcó oblida que hi havia línies vermelles traçades i deixa que Garcia Albiol sigui alcalde de Badalona. Amb aquest gest, Ferran Falcó no esborra les línies vermelles traçades, sinó que les traspassa ell mateix. És el que tenen les línies vermelles: són tan fines que no pots passejar-t’hi per sobre eternament; o ets a un costat, o ets a l’altre.

Personalment celebro que el Ferran Falcó torni ara a traçar línies vermelles: això sempre ajuda a veure qui està de quina banda.

Quant a Capgròs

També conegut com Isma, el Capgròs és possiblement el col·laborador de Badalona Bitàcola que més valor aporta al blog. Més fins i tot que el seu administrador!

2 pensaments sobre “Les línies vermelles de Ferran Falcó

  1. Crec que en Ferran va dir que aquesta linia vermella encara tenia opcio de no passar-la si avui s’abstenien com a minim.
    En Ferran, mentre governi a un dels Barris de Badalona pel que restpecta a molta gent forma part del govern, per tant encara podria fer un pas previ a la mocio de censura que seria renunciar al “seu” districte.
    Personalment penso bé d’en Ferran, crec que es un “bon jan” , que estima a Badalona i un “tio” preparat per fer moltes bones coses a la nostra ciutat, ara bé crec que no es nou recordar que els partits politics estan per alguna cosa i el que li toca al Ferran será fer el que li diuen desdel carrer Corcega….
    Per tant les meves previsions son :

    TOTS guanyaran temps fins al 20-N. Faran el paripe de que no s’estimen , de que no es necesiten , de que discrepen, de linees vermelles , i lineas taronges i mandangas varies , pero no se perque em fa la sensació que fins el 20-N , aquí ningú no te pebrots de moure fitxa…

  2. Sí, jo també crec que al Ferran el mouen les bones intencions, ho dic de veres, i que fa bona política (amb minúscules), tal i com es va veure durant la passada legislatura, on va fer (ell i el seu equip) un treball excel·lent.

    Ara bé, quan toca la Política (amb majúscules), ja no tinc tan clar que s’hi mogui tan còmodament (potser, com dius tu, Edgar, perquè Còrsega pesa massa…).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.