Divendres vaig estar testimoni d’una curiosa discussió entre un policia municipal i un badaloní. Fa uns dies van començar unes obres al carrer Fluvià (al tros de carrer Fluvià que hi ha entre President Companys i la riera Matamoros). Pocs dies després obrien un tros de riera Matamoros, només el suficient com per arribar a Margarida Xirgu. Finalment van obrir el tros de Margarida Xirgu des de la riera Matamoros fins al carrer d’en Prim. Mentrestant, dimarts o dimecres (no estic segur) van posar a Margarida Xirgu unes tanques d’obra al costat dels cotxes aparcats en els 40 metres de carrer més propers al carrer d’en Prim. La primera tanca tenia un senyal de prohibit aparcar molt atrotinat, però senyal a la fi. Doncs bé, divendres va arribar un cotxe de la GU i es va disposar a multar als dos cotxes que hi havia aparcats al costat de les tanques (bé, els cotxes estaven entre les tanques i la vorera). En un moment donat va arribar una dona una mica esverada preguntant què passava. I “es va muntar”. La dona esverada, el guàrdia esverat (eren una parella d’urbanos, home i dona i mentre la guàrdia passava de tot, el guàrdia es barallava). La qüestió és que la dona i el guàrdia es discutien, la dona li deia que una mica de respecte, el guàrdia li deia que era ella la qui l’estava faltant al respecte, bé, una fira. I de cop apareix un home que li diu al guàrdia que no cal que aixequi la veu i que es tranquil·litzi que és normal que la dona estigui nerviosa. I quan semblava que la cosa acabaria aquí, el home va i li diu a l’urbano:
РI ja que esteu, perqu̬ no us emporteu els cotxes que estan sobre la vorera?
– Perquè són cotxes de veïns i com que en aquest barri no hi ha lloc on aparcar els hi deixem que aparquin sobre la vorera – respon el guàrdia.
– Bé, però no creu que és injust que els cotxes que estan sobre la vorera ningú els hi digui res i aquests que estan ben aparcats, estigui vostè dient que se’ls ha d’endur la grua? A més, no tots els cotxes aparcats sobre la vorera són dels veïns.
– Escolti – exclama el policia – però vostè que vol?
– Doncs que treguin els cotxes de sobre la vorera
– Vol que cridi a la grua a que s’endugui els cotxes?
– Sí
– I es quedarà vostè aquí quan els veïns es queixin?
– Sí – respon el senyor.
Davant aquesta resposta el guàrdia es queda aturat un moment i afegeix amb mala llet
– Doncs no puc perquè els de dalt m’ho anul·larien

Bé, la discussió va seguir un minut més (més o menys) però em quedo amb aquest tros de conversa perquè aquest “els de dalt m’ho anul·larien”, si és veritat crec que no és una postura gens correcta.

Us convido a llegir aquesta entrada d’aquesta bitàcola que crec que explica prou bé el que penso d’aquesta curiosa arbitrarietat.

I per acabar “quatre” coses:

1. No és veritat que no hi hagi lloc per aparcar, el camp de futbol del Badalona està molt a prop i hi ha una esplanada on es pot aparcar.
2. L’ajuntament no ha deixat d’eliminar places d’aparcament gratuïtes a aquesta zona, tancant solars on abans es podia aparcar. A canvi deixa aparcar sobre la vorera del carrer? No seria millor buscar altres solucions?
3. No tots els cotxes són dels veïns, ni molt menys.
4. Tot i que els cotxes foren dels veïns, a sobre la vorera no caben més de 20 cotxes. Hi ha més de 300 famílies vivint al carrer. Tot i suposant que hi ha 20 cotxes de veïns aparcats sobre la vorera, això representa menys d’un 7 % de veïns del carrer.
5. Resulta especialment patètic veure com l’ajuntament llença els diners en una campanya publicitària per evitar uns aparcaments a la vorera que, curiosament, no vol perseguir.

Senyora Maite Arqué, alcaldessa de Badalona. Suposo que la seva resposta serà que no, però tot i així deixi’m que li faci aquesta pregunta:
No li fa vergonya ser la responsable de que el seu carrer estigui fet una merda, entre altres coses, pels cotxes aparcats sobre la vorera? I no llenci pilotes fora. La culpa no és només dels incívics. La seva obligació és formar i controlar, i no fa bé cap de les dues.