Mostra totes les entrades de Pilar

Badalona recupera el bosc? (2a part)

Badalona, Fotos

Els arbres trasplantats totalment secs

El talús des de més a prop.

En primer pla el nostre garric sec.

Aquestes són unes fotos fetes avui mateix, al talús del berenador de Can Ruti. Només han sobreviscut 2 arbres petits al procés, d’un total de 30 que segons la Mercè Rius es van trasplantar allà.

  1. Espero que l’Ajuntament n’hagi aprés, i que abans de tornar a requalificar un terreny boscós, pensi bé en el que està fent. De què nassos serveix la moguda de la Festa del Bosc si a la mínima de canvi la reforestació resulta ser només una pantomima?
  2. Realment és molt possible que l’hospital necessiti créixer més al llarg dels anys. Si us plau, senyors de l’ajuntament, sigueu inflexibles amb la protecció del bosc de Badalona: no en tenim gaire. Busqueu alternatives al creixement horitzontal de l’hospital: pàrquings soterranis, edificació a sobre dels mateixos…
  3. La manera de redistribuir els arbres hauria d’haver estat més acurada. S’han replantat en racons dispersos, i en el cas del talús de berenador evidentment no es tracta d’un lloc adient per a posar-los.

Aquí poso unes fotos d’altres arbres trasplantats, propers a una altra zona on tenim altres arbrets. Com es pot apreciar tots estan secs.

Altres arbres trasplantats i secs

Altres arbres trasplantats i secs

Ah, per cert, m’agradaria saber quins barroers han fet el trasplantament. Més que res per no contractar-los mai en cas que tingui necessitat de jardiners. Espero que s’informi degudament a Serveis de Territori, a l’ICS, i a qui calgui, de que l’empresa de jardineria l’únic que ha fet, aparentment, ha estat robar-li els diners descaradament, i robar-nos-els a tots.

De moment, nosaltres hem perdut uns arbustos que ja formaven part de les nostres vides, especialment dels nostres fills, que estan molt dolguts; també hem perdut les ganes de tornar-hi, a la Festa del Bosc; Badalona ha perdut una zona de futur bosc; moltes persones han perdut els seus arbres; s’han llençat a les escombraries centenars de litres d’aigua per regar-los; s’han malgastat diners públics… I, als nostres ulls, l’Ajuntament ha caigut una mica més en la ja empobrida credibilitat que ens mereixia.

Badalona recupera el bosc?

Badalona, ,

Regant l'arbre

Aquesta és una fotografia de març de 2003, uns dies després d’una de les primeres edicions de la Festa del Bosc de Badalona. El meu fill gran, el meu marit i jo vam plantar 1 arbre i 2 arbustos a la zona que hi ha just al davant de l’hospital pediàtric de Can Ruti. Durant aquests 6 anys hem tingut cura dels “nostres” arbrets, i també d’altres que hem anat plantant a altres zones en les successives festes del bosc. Al llarg de 6 anys ens hem preocupat ininterrompudament de posar adob, d’arreglar els forats, de treure males herbes (fins i tot vam comprar eines), de regar en èpoques de poques pluges (de vegades amb aigua de casa nostra perquè no hi havia als dipòsits), de clavar canyes per a que no els trepitgessin, d’encarregar algú que els regués regularment en ple estiu si estàvem de vacances… Els nostres fills han aprés a estimar la natura, a ser conseqüents realitzant l’esforç de cuidar aquests éssers vius al llarg dels anys, no limitant-se a plantar-los per divertir-se a la festa i oblidar-se’n després; s’han emocionat veient com tenien els seus primers fruits i comprovant com el tronc es tornava llenyós. I han agafat veritable estima al arbres i al bosc.

Arbust

Alzina

Aquestes són les últimes fotografies que vam fer de dos d’aquells primers arbres, a l’any 2006; he de dir que la darrera vegada que els vam veure, fa un parell de mesos, ocupaven 4 vegades més (aquest hivern ha plogut molt i no ha calgut que els visitéssim tan sovint).

Malauradament, ja no en podrem tornar a fer més, de fotos, ni els podrem tornar a regar. Sabeu per què? Doncs perquè el diumenge al matí, en anar a regar-los ens vam trobat amb aquesta desagradable sorpresa.

Arbres arrencats

Absolutament tots els arbrets de la zona han sigut arrencats d’arrel. Dels “nostres” només en queda el forat, i d’altres estan arrencats i abandonats al costat del seu corresponent forat.

Algú ens pot explicar què ha passat? Algú li pot explicar al meu fill de 8 anys, que va plantar l’arbre a l’edat de 2 anys i porta tota la seva vida cuidant-lo, què ha passat amb el “seu” magnífic arbust?

Val la pena que continuem cuidant els altres arbrets? O més aviat ens en podem acomiadar quant abans millor, per no fer patir als nens un desengany com el d’aquest matí? Val la pena que anem a la Festa del Bosc l’any que ve?

De moment l’únic que sabem és que per algun motiu desconegut, els nostres esforços de 6 anys, no han servit de res. Espero que l’Ajuntament o qui li correspongui, ens doni una resposta raonable. Tot i que serà difícil convèncer els nens de que hi ha alguna raó que justifiqui aquesta manca de respecte pels arbres i per les persones que ens n’hem fet càrrec.

Badalona recupera el bosc?

Actualització 27 de març per Badalona bitàcola: Al lloc on estaven aquests arbres faran un aparcament: Can Ruti farà un pàrquing provisional a l’espai reservat per ampliar l’hospital (el Punt)

Actualització: Aquesta història té una segona part, malauradament no feliç.

“Conciliar la vida laboral i la familiar”

Badalona,

Aquest és el grandiloqüent títol que ostenta la portada de la revista Bétulo núm. 88 (pàg. 7), d’aquest mes de desembre, fent referència al Casal de Mares i Pares de Badalona. L’article ens explica al respecte que és un servei pioner a tot l’Estat, i que “té com a objectiu donar resposta a les problemàtiques que genera la difícil conciliació de la vida laboral i familiar”.

A mi m’agradaria aclarir un parell de cosetes:

  1. El servei no és tan pioner. Existeix un servei molt similar anomenat “Minuts Menuts” que funciona des de fa més d’un any diversos municipis catalans; ara per ara, concretament en són 9. http://www.gencat.cat/benestar/secretariafamilia/menuts.pdf. Així doncs, els senyors de l’ajuntament ja poden començar a treure’s floretes de sobre…
  2. Facilitar l’aparcament gratuït dels nens no és “donar resposta a les problemàtiques que genera la difícil conciliació de la vida laboral i familiar”. La conciliació de la vida laboral i familiar, amb la qual els polítics s’omplen la boca darrerament, significa moltíssim més que això, i la utilització d’aquest amplíssim terme per a definir un servei de guarderia per hores, demostra que: o bé ens volen prendre el pèl, o bé són víctimes d’una greu manca d’informació sobre el significat de la conciliació de la vida laboral i familiar.

Perquè es vagin fent a la idea: Conciliar la vida laboral i familiar significa 4 coses principalment:

  1. Assegurar que els horaris laborals siguin compatibles amb la vida familiar
  2. Assegurar uns serveis adients per a atendre els nens mentre els pares i mares treballen
  3. Proporcionar informació i accés als possibles serveis del municipi o comunitat que facilitin la organització de la família
  4. Oferir formació adient per a una òptima gestió del temps, de l’estrès, i altres problemàtiques relacionades.

De totes aquestes mesures, la més important és la primera, ja que l’objectiu principal de la conciliació és que existeixi la vida familiar, que m/pares i fills/es puguin conviure diàriament i gaudir de temps d’oci, d’estones de xerrar, jugar i fer deures, de poder dinar o sopar plegats. Així s’afavoreix una vida familiar més relaxada, que alhora influeix en el desenvolupament psico-afectiu dels nens i nenes, en el seu rendiment acadèmic i fins i tot en la seva salut.

El Casal de Mares i Pares (que en tot cas s’hauria d’anomenar Casal de Nens i Nenes, ja que no són els pares i mares els que hi acudeixen), està inclòs en el grup de mesures número 2, juntament amb d’altres com ara llars d’infants públiques, casals d’estiu públics de qualitat, assistència de “cangurs” a domicili…

Per tant, els senyors polítics haurien de tenir clar, i informar en conseqüència als ciutadans, que amb aquest tipus de servei es dóna un petit suport per a pal·liar les incompatibilitats entre l’horari laboral i l’escolar, i que els esforços s’han de dirigir cap a una adequació dels horaris laborals, que permetin una veritable vida familiar. Aquí és on es troba la veritable “resposta a les problemàtiques que genera la difícil conciliació de la vida laboral i familiar”.