Diu una notícia a Badaweb que Les últimes 20 famílies afectades per la construcció dels laterals de la C-31,a Sant Crist, continuen disconformes amb l’enderroc de les seves cases. Fins aquí la notícia no té més “d’allò”. I és que a ningú l’agrada que l’expropiïn, tot i que s’ha de reconèixer que de vegades no hi ha cap remei pel bé de la comunitat. La cosa comença a torçar-se quan un s’assabenta que una trentena de veïns saben que seran expropiats des de fa trenta anys, però que els 20 que protesten es van assabentar fa 2 anys. Però el que realment m’ha cridat l’atenció ha estat una frase concreta: “Es dona el fet que l’operació implica la construcció de 160 pisos de protecció oficial, és a dir, més habitatges dels que es necessiten per reallotjar els afectats”. Es a dir, expropien a 50 famílies i a canvi fan 160 pisos. Els veïns diuen que les expropiacions de més són només una operació especulativa. I no m’estranya, realment ho sembla. Però a més resulta que aquests veïns segurament hauran de pagar la diferencia entre el que els hi donin pel pis expropiat (valor cadastral moltes vegades, es a dir unes 10 vegades menys del que realment val el pis) i el valor del nou pis (preu mercat o quasi si es té present que són de protecció oficial).

L’Ajuntament en la seva defensa diu que els edificis ara afectats ja ho estaven abans, però que no s’havien inclòs perquè només estaven afectats en part. Com que no es pot llençar a terra una part d’un edifici el llençaran tot sencer. Tot i que l’explicació de l’Ajuntament sembla, en principi, raonable, no veig de quina manera caben pisos nous en un espai ocupat abans per mig edifici d’habitatges (i més sabent com són els habitatges de Sant Crist).

Total això em recorda una frase castellana que diu “la mujer del César no sólo debe ser honesta, también debe parecerlo”. Doncs això, que l’Ajuntament ha d’actuar amb total transparència i explicar bé, molt bé totes les seves actuacions. És la seva obligació.