L’Aigua de Badalona és un invent de l’any passat (si no m’equivoco). Pretén emular la famosa “aigua de València” però fent servir la beguda alcohòlica per la que és més coneguda la nostra ciutat, l’anís del mono.

Així, l’Aigua de Badalona és Granissat de llimona amb Anís del Mono. Es pot comprar a diferents establiments de la ciutat, tot i que jo on ho he vist anunciat és a l’orxateria Soler. A mi, com que l’anís no m’agrada ni m’ha agradat mai, això de l’Aigua de Badalona no em diu res. Potser per això no m’acaba d’agradar la idea. Poc original, una beguda alcohòlica (incitació a veure?), un reclam comercial més, no sé, no l’acabo de veure la part positiva… I si afegim la història aquesta del pastís i el pa de Badalona la cosa ja comença a ser, sempre des del meu particular punt de vista, patèticament comercial…