En Francesc Alfambra de Els Verds escriu als fòrums de Badaweb un resum del que va donar de si la celebració, al pavelló de la plana, d’aquesta efemèride. Copio literalment alguns troços:

Contràriament a la constitució del primer ajuntament democràtic ara fa 25 anys, l’absència d’entusiame popular va caracteritzar la recent celebració al pavelló de la Plana d’aquesta efemèride institucional.

…

Intervencions del grups municipals

ERC: una lliçó d’història magistral. 60 anys fora de la institució, són molts anys.
CIU: l’únic discurs de política municipal. L’oposició aguditza l’ingeni i fa recuperar la credibilitat, sobretot si es fonamenta en un treball seriós com el de Ferran Falcó.
ICV-EUiA: el destape de la musa neoliberal. Per a escàndol i sorpresa de propis i extranys, Muntsa Niso va fer un recital poètic d’adhessió als principis neoliberals.
PP: prescindible totalment. Vist el nul interés suscitat per la seva intervenció, pocs dies desprès, Garcia Albiol anunciava a bombo i plateret que robaria un ordinador, una taula i quatre cadires a l’Ajuntament!
PSC: prescindible. La improvització o un mal moment van trair Roser Castillo, habitualment molt més brillant.
Màrius Diaz: la nota emotiva i humana, recordant vivències personals com alcalde d’una Badalona efervescent socialment i políticament. Com era natural, l’exalcalde d’esquerres, geniut i honest va rebre el més llarg aplaudiment.
Joan Blanch: En sentit diametralment oposat, la disertació de Joan Blanch va ser insufrible, narcótica, soporífera, inversemblant.. Ni els càrrecs municipals, que omplien el pavelló mereixen una tortura semblant.
Maite Arqué: políticament correcta, correctísima, asumint expresions dels moviments socials: democràcia participativa; un altre món és possible; pensar globalment i actuar localment; per la pau; desenvolupament sostenible; imprescindibles en el discurs polític actual, convenientment revisat i modernitzat.

…

Que un personatge com Blanch, sinistre patró major de la locomotora immobiliària i del paroxisme especulador desfermat al litoral, seiès a la dreta de l’alcaldessa, una posició simbòlica jeràrquicament tan important, dóna molt que pensar. La seva resurecció hertziana no és suficient? A qué respon una rehabilitació política i institucional tan rellevant? als inestimables serveis prestats? a la seva perícia conduint el vaixell inmobiliari al port desitjat? a convertir l’ajuntament en l’oficina de venda de pisos i amarraments?

…

La musa neoliberal
Cal destacar també la regidora d’ICV, que confon la responsabilitat de governar amb un pase de models particular. Disfressada de poetessa per a l’ocasió, va oferir un recital líric d’exaltació dels principis neoliberals: amb tanta regulació, lleis, normatives, i reglaments estem encotillant la llibertat! va exclamar abraçant amb entusiasme la doctrina neoliberal, referint-se indiscutiblement al desig de les immobiliàries a gaudir de llibertat absoluta per a poder especular. Superba, la musa neoliberal!

…

Però la conversió a la causa neoliberal no era improvitzada ja que anteriorment, la musa havia fet dos assaigs generals: a la 2ª sessió de l’Agenda 21 del dia 22 d’abril al Museu va dir: A dintre el parc serralada es pot edificar! I al plenari del Fòrum del Medi Ambient del 15 de març: els pisos de la platja estan perfectament ben projectats i executats! I el futur passeig marítim, també!

Intenta fagocitar l’ecologisme i el parasita electoralment amb adorns publicitaris, però té tan interioritzat el discurs neoliberal que el defensa obertament, abonant el creixement urbanístic, fins i tot des del mateix Àmbit de Medi Ambiet de la web municipal, on diu textualment:

No comparteixo totes les seves opinions (en particular tinc una altre opinió d’en Marius Díaz) però crec que en general té molta raó.

El text sencer es pot trobar a