Ahir ja es repartia a Badalona el número de juny d’aquesta revista municipal. Com sempre, parla de diversos temes de la ciutat, de la programació de Televisió de Badalona i hi ha un petit espai destinat a que els partits polítics amb representació a l’ajuntament diguin la seva.

D’aquest número voldria destacar la fotografia de la part inferior de la pàgina 5. Imagineu-vos que el mur és la ciutat de Badalona. Oi que la foto és molt significativa? I l’expressió de la cara? Mireu la revista, mireu-la.

També és interessant (sempre ho és) el apartat destinat als grups municipals.

• En Xavier Garcia Albiol, per variar, parla de qualsevol cosa menys de Badalona. No diré que no tingui raó en el que diu, però, simplement, sembla que no es preocupa gaire per la ciutat. Aquest és un d’aquells polítics locals que compagina la seva tasca a la ciutat amb un lloc de diputat al parlament i no sap diferenciar Rectifico. És Secretari executiu de Política Local i Comarcal i president de grup a la Diputació de Barcelona.
• En Ferran Falcó parla de la Ciutat Europea del Bàsquet, comentant en les quatre ratlles de que disposa d’allò que s’explica més àmpliament a la web del seu partit. 🙂
• La Roser Castillo (portaveu del PSC) parla dels Special Olympics Badalona 2004. És correcte perquè crec que és un esdeveniment important.
• La Muntsa, també per variar, al seu rotllo. Copio:
  “L’excusa de les propostes dretanes de posar més sòl a disposició de la construcció com a solució màgica per reduir el preu dels habitatges ha estat un fracàs. A més, ha significat una porta oberta per anar mossegant les nostres muntanyes o la nostra costa …”
  Impressionant, perquè això ve a dir que el govern de la ciutat (i ella en forma part) és de dretes. A més, la solució segons ella és subvencionar el posar ascensors a edificis vells, restaurar façanes… Com si això no donés beneficis a les empreses constructores. Per altre banda, això no soluciona el problema dels habitatges a un preu raonable pels joves, encara pitjor, el que l’edifici tingui ascensor encareix el preu del pis. No dic que estigui en contra d’aquestes subvencions, però, si us plau, no ens venguis ara una moto!
• I en Jaume Vives (ERC), sota el títol “La recuperació de la identitat badalonina” parla de les Festes de Maig, de la presentació dels Miquelets de Badalona i del retorn (ell no ho diu, però és provisional) de dues peces arqueològiques de la Baetulo romana.

També l’alcaldessa té el seu espai particular on parla dels 25 anys d’ajuntaments democràtics. El tema és interessant però m’agradaria fer algunes puntualitzacions. Diu: “Amb la democràcia Badalona ha canviat: l’urbanisme, l’economia, la indústria i el comerç…”.
L’urbanisme? L’antic camí de Sant Jeroni o els nous edificis arran de mar són una bona mostra del pèssim urbanisme de la nostra ciutat. A l’època franquista al costat del mar es feien fàbriques, avui es fan edificis de pisos. I avui, per compensar que els edificis són menys agressius que les fàbriques, fem un port. Així igualem una mica la cosa.
El comerç? A veure, tenim un barri convertit en una macro zona comercial i ara estem parlant de fer una altre zona comercial amb l’excusa del bàsquet. I és que els petits comerciants, aquells que donen vida a la ciutat, no guanyen per a disgusts. La democràcia va aconseguir fer fora les indústries contaminats però la substitució del teixit industrial, pel comerç de les grans superfícies no ha estat una gran idea. Ni la indústria que teníem era bona, ni el quedar-nos sense tampoc ho és. Crec que hauria estat millor un terme mig, buscant la manera de que el teixit industrial s’adaptés a la seva vida a la ciutat. Però cal recordar que la ciutat va créixer al voltant de les indústries i no al revés. Resumint, que sí, que la democràcia, sens dubte, ens ha donat millors condicions de vida, però que podria haver estat molt millor.

Altres temes tractats a la revista són els nous vehicles de la Guardia Urbana (on ara posa policia), un recull de fotos de les Festes de Maig i una entrevista a Iu Forn d’on trec tres frases:
“hi ha milers de badalonins que treballen fora i només hi vénen a dormir. Aquesta situació fa difícil que es creï teixit social”. Totalment d’acord.
“Potser a Badalona li caldria un Corte Inglés per impulsar el comerç i per deixar de ser una ciutat dormitori”. Evidentment estic en desacord. Si no ha funcionat el macro centre comercial de Montigalà, perquè ho ha de fer un Corte Inglés?