El Punt publica avui un article titulat El cap d’Alcaldia de Badalona va facilitar la compra de pisos fets per l’Ajuntament a familiars i coneguts seus. Bàsicament la història és aquesta:

Els fets
Al 1996 en Àngel Puyol (actualment cap d’Alcaldia de l’Ajuntament de Badalona) era el gerent de l’empresa municipal Engestur. Aquesta empresa “va iniciar la construcció d’un edifici amb cinc dúplexs al número 43 de l’avinguda Ros i Güell” que tot i que inicialment sembla ser que havien de ser de preu taxat, finalment es van vendre “a preu de mercat”. “Part dels dúplexs van ser adquirits, poc després de l’inici de les obres, per ciutadans vinculats al personal d’Engestur, entre els quals hi ha una filla de Puyol i la germana de la seva secretària actual”.

Les excuses
Diu l’Àngel Puyol que “una auditoria, de la qual no ha aportat documentació, va recomanar vendre’ls a preu de mercat per obtenir guanys i reduir el deute de l’empresa”. I que “una part d’aquests habitatges van ser adquirits per persones properes a Engestur, però ho argumenta referint-se a «les dificultats» que tenien per vendre els pisos. Segons la seva versió, dos dels cinc dúplexs de Ros i Güell van exhibir durant un any el cartell de «pis en venda», sense que ningú els adquirís. «Va ser llavors quan la meva filla el va comprar», manté.”

Els dubtes
“Quatre dels cinc habitatges van ser comprats quatre mesos després que es comencés a aixecar l’edifici i, per tant, van ser adquirits sobre plànol. Els contractes d’arres, concretament, es van signar entre el 26 i el 31 de juliol de 1996. Els pisos, segons això, no van poder estar un any a la venda, com defensa Puyol”.
“Els cinc dúplex que va construir Engestur, que tenen entre 73 i 110 m, es van vendre a una mitjana de 130.000 pessetes/m. L’habitatge que va ser adquirit per la filla i el gendre d’Àngel Puyol, per exemple, de 88,9 m, va costar 11.540.000 de pessetes, més IVA. Segons dades de la Sociedad de Tasación SA, durant el segon semestre de l’any 1996 el metre quadrat es pagava a Badalona a una mitjana de 146.800 pessetes. La parella ho va fer a 128.000 pessetes.”

Jo em vaig comprar el pis a finals de desembre del 1995, és a dir uns 7 mesos abans. Vaig estar mirant pisos durant gairebé un any a Bufalà, Canyadó, Casagemas, Morera, Coll i Pujol, Dalt de la Vila i els voltants de Pep Ventura. Vaig mirar pisos nous i de segona ma i els preus eren des de les aproximadament 140.000 pts/m2 d’un pis vell i no gaire ben conservat a Canyadó, fins a unes 180.000 pts/m2 d’un pis a una finca de 5 anys a Bufalà. Finalment, el pis que vaig comprar em va costar 168.000 pts/m2 a Margarida Xirgu. Donat el barri on estan aquests pisos (Bonavista) , els 88,9 m2 del pis de la filla del senyor Puyol l’hauria d’haver costat (a preus de 7 mesos abans) aproximadament uns 13,5 milions de pessetes, es a dir 2 milions més del que van pagar. Però és que, a més, el 1996 va ser l’any en que els interessos van començar a baixar i els preus dels pisos es van disparar, així que és possible que el preu de mercat fos encara més elevat.

Les reaccions
“L’afer és conegut per l’alcaldessa Maite Arqué (PSC), que no ha volgut fer cap declaració. És el primer tinent d’alcalde, Eduard Tortajada, qui ha ofert una versió dels fets. Segons ha declarat, l’actual gendre de Puyol va adquirir el pis quan no era parella de la seva filla, tot i que eren amics. En aquell moment, l’actual cap d’Alcaldia dirigia Engestur. Al cap d’uns mesos, segons Tortajada, la parella es va prometre. En l’escriptura del pis, signada el 3 de novembre de 1997, ja hi consten tots dos. Puyol ja estava desvinculat d’Engestur.” Segur que la parella eren una mica més que amics.
La reacció de CiU ha estat publicar una nota a la seva web titulada CiU exigeix a Maite Arqué que faci plegar el seu cap de gabinet mentre no s’aclareixi l’escàndol i, a més en Ferran Falcó tracta el tema a la seva carta setmanal també tracta el tema.
De la resta de formacions polítiques de la ciutat no he pogut trobar res a la xarxa.