Ahir (bé, de fet abans d’ahir 🙁 ) deia que escriuria una entrada sobre Can Solei. No serà exactament així perquè vull comentar també algunes coses de Ca l’Arnús i la Rambla. Tot ve de la xerrada de dissabte, per això he afegit al títol de l’entrada La “ressaca” de dissabte.

Començo per Can Solei. Dilluns a la tarda, a quarts de vuit vaig anar a passejar per Can Solei. Hi havia força gent, sobre tot grups d’adolescents. En vaig comptar 6 de repartits per tot el parc. Un d’ells, tot noies, semblaven assajar una obra de teatre. Jo estic acostumat a anar al parc els caps de setmana al matí i, aleshores, acostuma a haver-hi més famílies amb nanos. Durant el meu passeig, vaig veure cotxes aparcats dins del parc (sembla que algú té allà una mena de plaça d’aparcament), un d’ells amb un senyor amb panxa que semblava esperar a algú. Després de passejar una estona i fer algunes fotos, vaig marxar. Dimarts vaig tornar-hi. També cap a dos quarts de vuit i la passejada no va ser tan tranquil•la com la del dia anterior. Per començar hi havia uns nanos (al voltant dels 12 anys) fent curses de bicis pel parc. No em sembla malament que els nanos vagin amb bici pel parc, però ja no em sembla tan bé que facin curses. També hi havia un parell de gossos corrent per allà. Un amb una noia i un altre amb un noi que anava corrent una mica. Cap dels dos gossos anava lligat tot i ser obligatori. El senyor de la panxa tornava a ser allà, amb el seu cotxe, a estones assegut al cotxe i a estones passejant al seu voltant (no se n’allunyava gaire).
A les 19:50 sento un xiulet. Localitzo la seva procedència i alhora que sento una veu que crida “cierro el parque” veig el “responsable”. El senyor de la panxa. No cal dir que és impossible que la gent que hi havia al parc més enllà de 15 metres del senyor sentís la seva veu. El xiulet sí, però això no vol dir que lÂ’identifiquessin amb la tancada del parc. Després d’aquestes passejades en faig algunes reflexions:

• Al parc de Can Solei hi manca vigilància. Una vigilància que no ha de ser una gran cosa, però sí algú que cridi l’atenció als qui porten els gossos sense lligar (i que deixen les seves caques al parc) o als qui amb el seu comportament puguin molestar o fer malbé el parc.
• Em pregunto a quant es deu pagar la feina aquesta d’anar a tancar el parc. Suposo que poc. I que ningú no em digui que aquest senyor és el vigilant, perquè tant les bicis com al menys un dels gossos van passar pel seu costat i no va badar boca.
• Al parc de Can Solei hi falten rètols indicadors. Seria fantàstic comptar amb un mapa del parc i amb informació sobre els horaris.

Sobre Ca l’Arnús diré poca cosa. Resulta que diumenge algú em va explicar que a TV Badalona havien dit que lÂ’obertura de Ca l’Arnús havia estat un fracàs perquè ningú no hi anava. Bé, Ca l’Arnús no està obert, només està oberta una part de Ca l’Arnús, possiblement la més maca, però només una part. A més no es facilita l’accés des de Can Solei, la qual cosa tampoc no ajuda gaire. Finalment, aniria bé que allà hi hagués jocs infantils. Ara no hi ha res i no convida a estar-s’hi una estona més enllà del temps que es triga a fer una petita passejada. Veient l’ús que tenia Can Solei aquestes tardes, segur que si Ca l’Arnús hagués estat obert i amb accés des de Can Solei hauria tingut força animació.
Sembla que s’hagi obert Ca l’Arnús només per callar els ciutadans que demanaven la seva obertura al públic, però posant les mínimes facilitats. Perquè, hi ha cap voluntat en que tot el parc sigui realment públic? I per unir-lo amb Can Solei? Perquè es va inaugurar una porta que quan pot ser útil no s’obre?

I acabo amb la Rambla. Dissabte quan vaig pagar gairebé 6 € per una cocacola i dos bitter kas vaig pensar que era car. Però, de fet, un està ja acostumat a aquests preus a la Rambla i no vaig voler reflectir-ho a la bitàcola. Avui però m’ha escrit una persona força indignada amb els preus i el servei que es rep a canvi: “Preus exagerats i servei lamentable, taules brutes (això de passar una baieta ja deu haver passat de moda), lavabos en estat lamentable, terrasses plenes de brutícia i de papers, tanques de separació dels bars i estructures dels tendals rovellades…”. En alguna ocasió els empresaris han dit alguna cosa sobre que els impostos que paguen són molt elevats. No en tinc ni idea, però, si és veritat, seria un punt de partida. Sembla clar que a la Rambla hi cal una actuació, que ha de ser pactada entre els empresaris, l’ajuntament i els veïns. I que jo continuo pensant que l’aparcament no hauria de ser ni tan sols part d’aquesta actuació. Però que consti que només és una opinió… 🙂