L’altre dia arribo a la RENFE, miro el rellotge de l’andana i “ui, pensava que era més tard” i vaig per pujar al tren que acaba d’arribar cap a Barcelona. Està ple de gent, curull fins a més no poder, i penso “millor agafo el següent, avui no tinc pressa, és aviat i m’han dit que la freqüència de pas és alta.

Després d’esperar una estona indeterminada – així és la lectura d’un bon llibre, ens abstrau totalment de l’espai i, sobretot, del temps – arriba un altre tren. Miro el rellotge “caram, sí que ha trigat poc en venir, no sé exactament quina hora era però la busca dels minuts està més o menys allà mateix” i me’n vaig més feliç que un gínjol a la capital del Barcelonès.

Quan arribo a casa em diuen que no, que el rellotge de l’andana està espatllat de fa anys, que si no me n’he adonat. “Doncs no, no me n’he adonat”.

Així… quan diuen que l’arreglaran?