Gossos al carrer: lligats i ben lligats

Aquest és un tema recurrent i que ja s’ha debatut en aquest fòrum a bastament, i és el dels deures dels gossos (o dels seus propietaris) a la via pública i la dels drets dels vianants enfront aquests animals.

Doncs bé, després d’una vesprada mogudeta ahir per culpa d’un gran nombre de cans deixats de la mà de Déu (i del seu propietari) al llarg de tota la Rambla, m’he disposat a informar-me sobre el tema legal en qüestió canina.

Perquè sempre, sempre, sempre, els vianants hem de suportar el mateix recull de lladrucs dels gossos, acompanyats del recull de frases estúpides proferides pels amos dels mateixos. A saber:

  • Si no fa res
  • Tranquil, que no mossega
  • Que exagerat!
  • És que no és un amic dels animals
  • [us animo a continuar la llista]

Doncs bé, sí, sí que fa, a mi em fa, em fa por. I sí que mossega, de vegades sí i de vegades no, però hi ha una probabilitat no nul·la que ho faci i no vull posar-ho a prova. I no, no exagero. I sí, sí que sóc amic dels animals, sobretot dels pretesament racionals.

Així, doncs, la ORDEN de 14 de junio de 1976, por las que se dictan normas sobre medidas higiénico-sanitarias en perros y gatos de convivencia humana, diu:

Art. 5.º En las vías públicas los perros irán obligatoriamente provistos de correa o cadena y collar con la medalla de control sanitario, y llevarán bozal cuando la peligrosidad del animal o las circunstancias sanitarias así lo aconsejen.

Art. 6.º Como medida higiénica ineludible, las personas que conduzcan perros dentro de las poblaciones o por vías interurbanas impedirán que éstos depositen sus deyecciones en las vías públicas, jardines y paseos y, en general, en cualquier lugar destinado al tránsito de peatones.

Art. 10. Queda terminantemente prohibido el traslado de perros, en los medios de transporte público, en los lugares destinados a los pasajeros. En su caso, el transporte se efectuará en lugar especialmente dedicado a este fin con los dispositivos pertinentes, en condiciones higiénico-sanitarias adecuadas, e impidiendo que los animales causen molestias a los pasajeros. […]

Art. 11. Queda absolutamente prohibida la entrada y permanencia de perros en restaurantes, bares, cafeterías y similares y, en general, en toda clase de locales dedicados a la fabricación, venta, almacenamiento, transporte o manipulación de alimentos.[…]

Art. 12. En las piscinas públicas y en las playas, tanto en zonas de uso general como en las zonas de uso privado de establecimientos turísticos, queda terminantemente prohibida la circulación o permanencia de perros u otros animales durante la temporada de baños.

Art. 19. Las personas mordidas por un perro darán inmediatamente cuenta de ello a las autoridades sanitarias. Los propietarios o poseedores de perros mordedores están obligados a facilitar los datos correspondientes del animal agresor, tanto a la persona agredida o a sus representantes legales como a las autoridades competentes que lo soliciten.

Crec que no cal ser tan papista i no advocar pel compliment de la llei perquè sí, sino advocar per una convivència civilitzada. Però quan hi ha gent – tampoc tots – que fa servir la paraula tolerància com millor li va, el que llavors toca és tenir la llei a mà, i la llei diu que els gossos, al carrer, han d’anar lligats, i que el vianant, les persones, són abans que els gossos.

Quant a Capgròs

També conegut com Isma, el Capgròs és possiblement el col·laborador de Badalona Bitàcola que més valor aporta al blog. Més fins i tot que el seu administrador!

2 pensaments sobre “Gossos al carrer: lligats i ben lligats

  1. visc en un poble, i si, sé que els gossos han d’anar lligats. però quina necessitat hi ha de que lligui la meva gossa si va al meu costat igualment? quina necessitat hi ha d’anar pel mòn buscant problemes amb els altres…
    me gossa no si fot amb ningú, tot el contràri anem passejant i altres gossos més petits i rabietes es foten a borda, aquell amo o ama, no fa res, l’únic que sel’s acudeix fer és agafar l’animal en braços i fotre la bulla a mi per portar-la sense lligar. sincerament no ho veig normal. i a més a més, que cullons futem, aquest mòn és de tothom, sí, hem d’aprendre a viure-hi en convivència, però només entre humans, o també am la naturalesa i amb els animals? penseu-hi.
    apaaa!

  2. Sandra,

    Dius:

    “me gossa no si fot amb ningú”
    la resposta és als punts 1 i 2 de més amunt.

    Torno al que deia més amunt: a mi, i a molta gent, ens fan por els gossos. I n’hi ha que mosseguen i n’hi ha que no, i ni ha que no mossegaven i de cop ho fan. En qualsevol cas, jo no sé, per la cara que fan, si haig de córrer o no cal.

    Sobre la convivència, torno també a un punt anterior: crec que cadascú fa servir la paraula tolerància al seu gust.

    No té sentit que jo demani que els isards del Pirineu portin morrió quan jo hi vagi: això és viure amb la naturalesa i hi estem d’acord.

    Ara bé, que hagi de canviar de vorera per risc a endur-me una dentellada, això no té res a veure.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.