10 metres i només 10 (mesurats a ull, això sí ;)) són el que separa les portelles de sortida de l’estació de la RENFE fins a les papereres que hi ha uns metres (aproximadament uns 10) més endavant.

El procediment és el següent: surts del tren, treus el bitllet de la butxaca (la majoria no ha perdut el vici de comprar-lo) el passes pel validador, s’obren les portes de vidre i el llences a terra. 10 metres són molts metres per a portar el bitllet a la mà i llençar-lo a la paperera.

Així, aquests, insisteixo, 10 metres estan sembrats de bitllets ja validats.

És normal. 10 metres és el que molta gent ha de caminar des de l’habitació de dormir fins el bany, obrint portes i esquivant mobles i sofàs. En alguns casos, com el meu, travessant la cuina. Però, com el cas de la RENFE, això és molt recorregut, per això en molts casos hi ha gent que té la cuina – o la resta del pis – com si s’hi haguessin pixat o cagat. No poden esperar arribar al final de 10 miserables metres per a deixar anar llast.

I així ens va.