Com lliguen Ca l’Arnús, el pla d’habitatge, ICV i CiU? Doncs, la veritat, no lliguen gaire, tot i que en Ferran Falcó parla del parc, el pla i el partit polític a la seva carta de la setmana.

En realitat la carta és, bàsicament, una crítica a ICV, una crítica lògica (ICV com a membre del tripartit que “governa” a la ciutat té moltes coses criticables) però que desprès dels esdeveniments de les darreres setmanes sembla feta mirant en un possible intercanvi entre ICV i CiU al govern de Badalona (evidentment ICV fora – CiU dintre).

Ferran basa el seu discurs en que l’actitud d’ICV a l’hora d’abandonar la regidoria d’habitatge és una actitud poc responsable i gens coherent amb l’avui. Jo crec que ICV no hauria d’estar al govern de la ciutat (ni ERC), però també crec que el intercanvi de CiU per ICV tampoc aportaria res. Però deixant de banda això, no crec que abandonar la regidoria d’habitatge hagi estat una actitud poc responsable. Entenc que quan ICV va agafar la responsabilitat d’aquesta regidoria, devia tenir una idea, més o menys clara, del que volia fer. Però per tirar endavant un pla tant ambiciós com el que es va dissenyar el passat mandat municipal calen diners i l’esforç de tot l’equip de govern. Si ICV creia que no havien ni prou diners ni prou complicitat per part d’altres àrees de l’ajuntament, és lògic que digués que en aquestes condicions no podia seguir. Cal tenir present que hi ha molta gent esperant uns pisos que els hi van prometre al 2002 i que, hores d’ara, encara no es sap, ni tant sols, si tots els “afortunats” en tindran un.

De fet crec que l’actitud més adequada d’ICV hauria estat deixar les seves responsabilitats a l’ajuntament, però si això hagués significat l’entrada immediata de CiU al govern de la ciutat, disculpa Ferran, però no hauriem guanyat res.

No acaba aquí la carta d’en Ferran Falcó perquè un cop acaba amb el pla d’habitatge, comença amb el parc de Ca l’Arnús. I en aquest cas estic quasi d’acord amb ell. Copio:

també el parc de Ca l’Arnús-Can Solei és avui un fracàs i un engany que hauria de merèixer algun gest per part de la protagonista del darrer capítol del culebrot del tripartit.

Un espai que s’ha inaugurat poc abans d’unes eleccions i que, en definitiva, ha estat un element central del discurs polític de qui avui recolza aquest govern no pot quedar-se voluntàriamenten lÂ’oblit d’aquell qui n’ha estat l’impulsor

Avui, Ca l’Arnús no és el que ens havien venut. Com ha passat amb el Pla Municipal d’Habitatge, no és el que ens havien dit que seria: és lluny del gran parc públic i familiar que Iniciativa i els socialistes ens van dir que tindríem. Avui, lamentablement, és una finca romàntica amb un escàs manteniment, oberta al públic-sí- però sense ús, sense vida, sense un horitzó clar. És, en definitiva, un fracàs social que també ha convertit en un fracàs econòmic l’enorme despesa que es va fer per adquirir-lo.

Només apuntar algunes coses.

• S’ha de reconèixer que és un gran triomf per la ciutat el fet que aquesta finca passi a ser propietat municipal. Sempre i quan les dèries urbanístiques dels nostres mandataris no la facin malbé.
• També és veritat que l’habitual manca de previsió de l’ajuntament ha fet que el procés hagi estat molt més llarg i costós del que havien previst.
• Però tot això no justifica que:
  1. Els parcs de Can Solei i Ca l’Arnús no tinguin cap mena de vigilància i poc manteniment
  2. Que Ca l’Arnús estigui gairebé tancat, doncs només es pot fer servir els caps de setmana i la porta d’accés des de Can Solei està sempre tancada
  3. Que encara no estigui definit el pla d’usos del parc, ni s’hagi pensat en adequar espais pels nens i nenes
  4. Que només una petita part del parc sigui visitable

Ca l’Arnús i Can Solei formen un conjunt que ben planejat pot ser un gran parc. A Barcelona l’Oreneta, tot i estar lluny del centre de la ciutat, sempre està ple de visitants. Però és que allà hi ha activitats, espais infantils, … Tot allò que el nostre ajuntament no acaba d’engegar. Fins quan?

Segur que l’àrea de medi ambient de la ciutat té coses més interessants que el parc de Ca l’Arnús (com l’auditoria ambiental de Badalona que es presenta al saló de plens de l’Ajuntament el proper dimarts 12 d’abril), però és innegable que aquest parc és un buf de l’alçada d’un campanar i no sembla que això a la regidora, la Muntsa Niso, li preocupi gaire.